Pirineus 1900. Exposició d’un fons fotogràfic inèdit dels Pirineus

L’exposició “Pirineus 1900. Amadeu Bordalba pioner del fotoperiodisme als pirineus” ens mostra fins el dia 22 de novembre de 2009 a l’IEI, un conjunt de fotografies fins ara inèdites dels primeres anys del segle XX al Pirineus de Lleida i Andorra. Es tracta d’un fons d’imatges cedit a l’Arxiu fotogràfic del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Amadeu Bordalba Armengol (Lleida, 1883-1971) va créixer i va ser educat, juntament amb els seus set germans, amb una especial sensibilitat envers el món de les arts i la cultura. Des de petit va mostrar una creixent curiositat per una afició emergent en aquells temps: la fotografia.

La passió de Bordalba per les expressions relacionades amb l’art van fer un salt endavant amb la lectura de periòdics de l’època. Els textos i sobretot les imatges que s’hi reproduïen el captivaven. Bordalba va créixer somiant a tenir una càmera com la que utilitzaven els reporters de premsa. Un somni que es va fer realitat el 1902, després d’un viatge a la ciutat francesa de Lió, on va comprar la seva primera Kodak.

Equipat amb la seva càmera, a principis del segle xx, Bordalba va recórrer els Pirineus fotografiant amics, celebracions, tradicions, paisatges, edificis, infraestructures i tot allò que li cridava l’atenció. Una labor pròpia del fotoperiodisme més pioner que li va permetre dur a terme una completa col·lecció d’imatges irrepetibles que avui dia ens ajuden a entendre millor com es vivia als Pirineus fa cent anys.

En definitiva, Pirineus 1900 ens brinda l’oportunitat de redescobrir, a través d’una acurada selecció de 54 imatges inèdites, els Pirineus de fa un segle. Un recull fotogràfic procedent del fons de més de 250 clixés duts a terme entre els anys 1904 i 1911 que per primer cop mostra l’excepcional feina i les apassionants vivències d’un lleidatà il·lustre als Pirineus.

Nota: Text extret de la introducció del catàleg de l’exposició

Podeu consultar les fotografies a partir de la web i catàleg del fons Amadeu Bordalba o al Servei d’Audiosvisuals de l’IEI .

Reunió del Grup d’Arxivers de Lleida a l’Arxiu Diocesà de Lleida

El passat dimarts dia 3 de novembre de 2009 el Grup d’Arxivers de Lleida va celebrar la seua segona reunió anual, a l’Arxiu Diocesà de Lleida.

Enguany, en la reunió de tardor del GALL, ens vam retrobar un bon nombre d’arxivers i arxiveres de les comarques de Ponent, provinents d’arxius ben diversos. Un cop més però, no poguérem retrobar-nos ni gaudir de la presència dels companys dels arxius comarcals.

El punt de trobada va ser el Palau Episcopal de Lleida, on hi ha l’Arxiu Diocesà de Lleida. L’Anna, arxivera i mossèn Jacint, director, ens feren una visita per les instal·lacions de l’Arxiu Diocesà, en que vam veure el dipòsit, la sala de consulta i la biblioteca auxiliar de l’arxiu, així com la sala de treball, on conversarem amb alguns dels voluntaris que hi col·laboren, finalment vam poder observar alguns dels documents que formen el fons d’aquest arxiu.

Després de la visita a l’arxiu, ens vam desplaçar cap a l’Acadèmia Mariana de Lleida, on realitzarem la reunió. El tema principal d’aquesta reunió era el bloc del GALL, un projecte que posarem en marxa en la reunió anterior i que en aquesta n’avaluàvem els resultats i la continuïtat. Sense marxar del context de les noves tecnologies, vam acordar experimentar noves iniciatives per mantenir el treball en xarxa del GALL al llarg de l’any.

En un segon punt de la reunió es va afavorir la pluja d’idees per a realitzar algun projecte comú del GALL, sorgint alguns projectes molt interessants que s’aniran desenvolupant en grups de treball específics i presentant en properes reunions.

Finalment en el torn obert de paraula es va parlar de fomentar, des de les comarques de ponent, l’elaboració d’algun article per al proper número del Lligall. També es van comentar algunes problemàtiques i casuístiques específiques sobre el dia a dia de cada arxiu.

Un cop finalitzada la reunió encara vam poder gaudir del bon dia que feia a Lleida, amb un piscolabis al pati de l’Acadèmia Mariana. I en acabar d’una visita per les principals sales de l’edifici, com la seua capella, el teatre i el paranimf de l’Acadèmia Mariana de Lleida.

Per acabar, i aprofitant el text, agraïm als responsables de l’Arxiu Diocesà de Lleida la seua bona acollida i l’esforç realitzat en organitzar aquesta reunió. Moltes gràcies.

Curs de formació continuada a Lleida sobre el Registre General, la seua gestió i preservació

Encara sou a temps d’inscriure-us al curs de formació continuada que es farà el proper dia 11 de novembre a l’Arxiu Històric de Lleida, i que organitza l’Associació d’Arxivers de Catalunya.

El curs duu el títol: El registre general d’entrada i sortida. Gestió i preservació d’una base de dades electrònica. I serà impartit pels professors Joan Soler i Vicenç Ruiz.

El programa del curs consta dels següents apartats:

• El marc legal del Registre General
• El Registre com a document d’arxiu, l’anàlisi diplomàtica, els límits del registre com a document d’arxiu, la definició del seu perfil documental i les metadades de contingut, el context i l’estructura necessàries de cara a la preservació i finalment l’anàlisi qualitatiu de les dades.
• Les estratègies de gestió del Registre i el paper del servei d’arxiu en aquesta tasca.
• El tipus de Registre i les propostes tecnològiques de preservació a llarg termini

Aquest curs està relacionat amb l’aplicació de la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i l’efecte que té aquesta llei sobre la tasca dels arxivers i gestors documentals.  En concret el curs afronatarà l’efecte que té la llei en la documentació que gestiona el Registre General. S’avaluaran les diferents representacions dels registres electrònics i quines solucions tecnològiques existeixen per afrontrar la preservació a llarg termini.

El curs dura unes 6 hores, començarà a les 10 del matí i fins a les 14 h. i per la tarda continuarà de les 15:10 ales 17:30 h. a l’Arxiu Històric de Lleida.

Per a inscriure’s:

• Omplir la butlleta d’inscripció
  • Pdf
  • Word
• Fer efectiu el pagament a un dels comptes oferts per l’AAC (vegeu programa cursos formació contínua 2009)
  • Fent constar a l’ingrés el nom del participant i el número de curs (09/2009)
• Heu d’enviar còpia del comprovant de pagament de l’ingrés i la butlleta per:
  • Carta
  • Fax
  • Personalment a la seu de l’AAC

Una arxivera lleidatana al Consell de Redacció de la Revista Lligall

Des l’any 1988 i d’això ja en fa més de vint anys, la revista Lligall és la revista catalana de referència d’informació especialitzada en arxivística. La tasca realitzada des de l’Associació d’Arxivers de Catalunya en relació a la difusió del coneixement vinculat a l’arxivística es fonamental a casa nostra. La revista Lligall és un mitjà de comunicació entre els tècnics d’arxiu, tant per a la publicació d’articles científics, com per a la difusió i accés de nous coneixements entre la comunitat d’arxivers/eres de Catalunya i més enllà, ja que el saber no té fronteres.

En aquest sentit des de les comarques de Ponent ens felicitem i alegrem del nomenament de la nostra companya Montse Pons, tècnica de l’arxiu municipal de Lleida, com a membre del nou Consell de Redacció de la revista Lligall. Un consell que s’encarrega d’estudiar i valorar les col·laboracions científiques per tal d’incloure-les a la revista.  Enhorabona Montse i tot el nostre suport en la nova tasca!

El nomenament d’una companya provinent dels arxius lleidatans,  és una molt bona notícia per al conjunt d’arxivers de les terres de ponent, ja que això remarca la nostra presència en el col·lectiu d’arxivers catalans. Al mateix temps ens ajuda a transmetre una filosofia de treball que des de fa més de deu anys intentem dur a terme els arxivers d’aquesta regió catalana. Doncs l’objectiu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya d’unir i representar als arxivers catalans es veu reforçat amb el treball a peu de territori i d’arxiu que, en el nostre cas, realitza el Grup d’Arxivers de Lleida. Una forma de treball en xarxa, amb resultats més que positius  entre els arxivers de les vegueries de Ponent, Pirineus i Aran, i també del Principat d’Andorra.

La Mare de Déu dels Arxius, és catalana i es troba a l’Arxiu Gavín

Sabíeu que els arxius tenen Mare de Déu, i que aquesta és catalana i es conserva a l’Arxiu Gavín?. Doncs sí, ja fa un grapat d’anys, entre mig d’una de les tantes donacions que rep l’Arxiu Gavín, aparegué una Mare de Déu vella, bruta i mutilada de la qual no se’n sabia ni l’origen, ni l’advocació a la qual estava dedicada.

Es tracta d’una imatge d’uns 48 cm d’alçada per aproximadament 17 cm d’amplada. En el moment que l’Arxiu Gavín la va trobar, li mancava el braç dret i la mà del Nen, i estava en força mal estat de conservació. Partint d’aquesta situació Gavín es va posar en contacte amb Ramon Millet, un dels escultors de la Sagrada Família, per tal de restaurar-la.

En Ramon Millet la va netejar i  va reconstruir les parts mutilades de la imatge. En el moment de la restauració es decidí no restaurar la mà mutilida, i en lloc seu s’hi posà un llibre obert. Aquest llibre obert simbolitza l’accés al saber i la difusió del coneixement.  Ente les pàgines obertes del llibre s’hi va escriure el text “Mare de Déu dels Arxius”, convertint-la així en una icona, símbol de la difusió de la informació i el coneixement que es troba en els arxius; i per extensió patrona de la tasca realitzada pels arxivers i arxiveres del món.

Així doncs, de manera inconscient, l’Arxiu Gavín va donar una nova advocació a la Mare de Déu, convertint-la en la Patrona dels arxivers i arxiveres. Tant la imatge com la seua advocació foren beneïdes i autentificades pel desaparegut Bisbe de Solsona Antoni Deig i Clotet. Esdevenint així en l’única Mare de Déu dels Arxius en tot el món.