La Seu ja té restaurat el ‘Llibre de les usances, privilegis i immunitats de la Ciutat d’Urgell’


llibreusancesseu

Abans de la restauració

L’obra recull l’ordenament jurídic local que va regir la ciutat durant gairebé tres segles.

Aquest dimecres al vespre s’ha presentat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell la restauració del Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitat de la Ciutat d’Urgell, datat l’any 1430. Es tracta d’un volum en pergamí que recollia l’ordenament jurídic local, així com els juraments oficials, i amb el qual es va regir la vida de la ciutat durant gairebé tres segles fins a la implantació del Decret de Nova Planta de Felip V que el va abolir.

La presentació d’aquest ‘tresor documental’ va anar a càrrec del director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez; la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, en un acte obert al públic, en el qual els assistents van poder veure el llibre restaurat. Julio Quílez va manifestar que “per a l’Arxiu Comarcal és una sort poder guardar un tresor com aquest i poder-lo fer conèixer als urgellencs”. Per la seva part, Àngels Solé va remarcar el “vincle intens” entre el CRBMC i la Seu. “Moltes de les obres que hem restaurat de la Seu d’Urgell són autèntics tresors”, va dir. També va subratllar que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya és “un espai d’excel·lència científica, a través del qual la restauradora Carme Balliu ha fet un treball rigorós en la restauració del llibre”.

La restauració

En l’acte es va explicar com es trobava el llibre abans de ser restaurat, així com tot procés de restauració que s’ha portat a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Les explicacions van anar a càrrec de la pròpia restauradora del volum, Carme Balliu. “Ha estat un plaer poder participar en la restauració d’una obra com aquesta”, va afirmar.

Per la seva part, l’arxiver municipal i historiador urgellenc, Lluís Obiols, va explicar que el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitat de la Ciutat d’Urgell recollia l’ordenament jurídic local i els juraments oficials durant gairebé 300 anys. Tanmateix, l’any 1716, amb la implantació del Decret de Nova Planta, també es va abolir el dret local i el llibre va perdre la seva validesa legal. “Aquest document ens permet constatar com es regia la ciutat i com funcionava, com vivien el seu dia a dia els ciutadans de la Seu de l’època”, va concloure Obiols.

El recorregut del llibreseu

El Llibre de les Usances va traslladar-se juntament amb la major part de l’Arxiu Municipal durant la Guerra Civil espanyola, a càrrec de la Secció d’Arxius dels Serveis del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. L’agost de 1936 ja havia estat traslladat a Barcelona l’Arxiu Capitular d’Urgell i, el setembre de 1937, el delegat de la Generalitat Enric Cubas havia iniciat la preparació de la resta de documentació que encara es conservava a la Seu per ser transportada.

El juny de 1938, Enric Cubas i Magí Serés van gestionar la recollida i trasllat de la documentació, després de realitzar nombroses gestions amb el secretari de l’Ajuntament, Esteve Cifuentes Giménez. Finalment, l’11 de juny de 1938 es va signar l’acta de lliurament de l’Arxiu Municipal, amb inventari adjunt de la documentació, que va ser traslladada juntament amb l’Arxiu Episcopal, realitzant tres viatges fins a Viladrau, al Mas Noguer, amb els dos camions de guerra que s’havien posat a disposició de la Secció d’Arxius de la Generalitat.

La documentació va ser dipositada al monestir de Pedralbes, des d’on va ser retornada a la ciutat un cop passada la guerra. Així queda documentat al llibre d’actes de l’Ajuntament, on veiem que “se acordó pagar las siguientes facturas: (…) a reverendo don José Llovera, por el traslado del archivo de la ciudad desde Pedralbes a ésta, 175,00 pesetas”.

No obstant, el Llibre de les Usances va restar a Barcelona, ja que el 1947 “se acordó designar al secretario del Ayuntamiento para que, en nombre y representación de esta corporación, pueda recoger del Archivo Histórico de Barcelona, Casa del Ardiaca, el “Llibre de Privilegis” de esta Ciudad, y trasladarlo al archivo de este Ayuntamiento; cuyo libro no podrá salir de esta Casa Consistorial sin el correspondiente acuerdo del Ayuntamiento en caso alguno y por ningún concepto”.

Dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Després de la restauració

Després de la restauració

El mateix any 1947 el Llibre va retornar a la ciutat i es va plantejar una possible restauració del mateix. Des que va entrar en funcionament l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’any 2010, el Llibre de les Usances, juntament amb les sèries més valuosos de l’arxiu municipal des del punt de vista jurídic i històric, van ser les primeres a ser traslladades i instal·lades als dipòsits d’aquest equipament, on es conserven actualment.

Deixa un comentari

Filed under Cultura, Història, Patrimoni

4ª Beca Mn. Jesús Castells i Serra 2014


El passat 11 de juny a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà es va fer la presentació als mitjans de comunicació de la comarca, de les bases de la convocatòria de la IV BECA DE RECERCA DEL PALLARS JUSSA, MOSSÈN JESÚS CASTELLS I SERRA 2014.
La beca, creada a l’any 2011 per iniciativa de l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, té la finalitat de promoure, divulgar i fomentar la cultura a la comarca del Pallars Jussà, en especial en la recerca del patrimoni documental del Pallars.Arxiu_Comarcal_Pallars_Jussa_21-04-08 005
La dotació de la beca és de 3.000 euros aportats per les administracions organitzadores, el pagament del qual es fa en dos fases, un pagament de 1.500 euros tot just quant s’ha anunciat el veredicte del jurat, i els altres 1.500 euros restants un cop el guanyador ha entregat el treball resultant de la seva recerca.
Per presentar-se a la beca cal fer una proposta d’un projecte de 5 a 10 folis. El projecte s’ha de centrar en qualsevol dels fons documentals existents a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. El termini de presentació de la documentació necessària és fins el 31 de juliol 2014, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Com a novetat en aquesta quarta edició:

- S’ha apuntat la rellevància de disposar d’una beca d’aquestes característiques a la comarca del Jussà, doncs pocs arxius comarcals disposen d’aquest element dinamitzador del patrimoni documental.
- La consolidació de la beca que ja arriba a la seva quarta edició.
- La incorporació com a membres del jurat de Francesc Farràs i Grau i d’Arcadi Castillo Cadena, que formaran part del jurat conjuntament amb els anteriors membres: Marta Sancho Planas, Francesc Prats Armengol i Xavier Tarraubella Mirabet, el que consolida i prestigia el jurat de la beca.
- Publicació en format llibre dels treballs guanyadors de la 1a i 2a edició aproximadament a l’octubre o novembre de 2014.
- Col·laboració d’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), amb una aportació econòmica que ajudarà a les despeses de la publicació dels treballs guanyadors.
- Incorporació a les bases de la beca,  el guanyador de la qual haurà de presentar un exemplar del seu treball complert i un altre exemplar en una versió adaptada per a una futura publicació.

triptic_4_beca

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Ajudes, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història

Crònica de les V Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Acte inaugural V Jornades Història Monestir AvellanesEn les V Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, sota el títol Mons religiosos a l’edat mitjana: jueus, cristians, musulmans hem pogut passejar per les diferents formes d’entendre Déu de les tres religions monoteistes. Dolors Bramon ens va explicar com a pesar de partir de un mateix Déu, la idea sobre ell evoluciona des de la més antiga, la jueva, sempre intentant establir les diferències que han d’establir la possessió de la veritable religió i per tant el favor de Déu. Cada una de les evolucions ha traslladat el centre neuràlgic de les seves creences; el cristianisme el va traslladar a Roma i a Bizanci, l’islam a la Meca. Passejant des del concepte de Déu al caràcter de poble elegit, per diferents raons, i entretenint-nos en la variació del significat que al llarg de la història han tingut alguns conceptes.

V Jornades d'Història Monestir de les AvellanesFerran Garcia-Oliver ens va parlar dels espais socials de convivència aquells en els que musulmans, cristians i jueus comparteixen amb naturalitat espais domèstics, de treball, comercials i d’oci, tal i com ens trasllada la documentació judicial. Això ens suggereix que el sistema de valors és compartit per tots almenys en allò que és essencial. Com és evident les tensions afectaven la convivència, però l’artilleria ideològica era esgrimida i utilitzada pels ideòlegs de totes les religions, en el cas de la cristiana ideòlegs polemistes van sortir preferentment de les ordres mendicants. Aquests espais comuns i complicitats no pressuposen una única societat, sinó tres societats diferenciades entre sí per les creences i els costums imposats per les seves religions, però que convivien en espais més o menys públics i compartien si fa o no fa un mateix model de món.

V Jornades d'Història Monestir de les AvellanesLinda Gale va apropar-nos els sermons nazaríes i benimeris i com recullen el concepte de cos com un element més per a adorar a Déu. Les prèdiques solen ser utilitzades per fer arribar al poble diferents conceptes apel·lant a sentiments profunds, però en el cas dels sermons que la Linda ens va comentar s’havien creat pensant en la classe dirigent, apel·lant directament a la seva responsabilitat i criticant la seva poca implicació en el fet religiós.

Xavier Renedo desenvolupà la seva exposició al voltant de la figura real i mítica del rei Jaume I, fent-nos notar que era més diplomàtic que batallador i que va tenir cura de mantenir una bona relació amb els musulmans dels quals no se li coneixen judicis de valor. Tanmateix si calia per aconseguir els seus objectius polítics o bèl·lics podia ser cruel i gens negociador. En tot cas el va moure tan l’esperit de creuada com l’econòmic transformat i ho va fer promovent un projecte col·lectiu centrat en ell com a personatge messiànic, la qual cosa va fer possible gestes tan importants com la conquesta de València.

III Sopar Medieval "La taula de les tres cultures"Per acabar la primera jornada Marco Pedretti ens va parlar de la disputa de Barcelona entre cristians i jueus i com s’emmarca en la tradició polemista de l’època. La disputa posava en joc de contradicció dos models diferents de fe i de raó, però no va ser un diàleg interreligiós, ja que no es buscava contraposar arguments, si no que es va buscar com a procés als jueus i a la seva religió, pel fet de perseverà en l’error tot i haver conegut la veritat de la fe cristiana. La disputa de Barcelona és l’inici simbòlic de l’etapa coercitiva per imposar la cultura cristiana que es manifestarà amb la censura als propis texts sagrats. Els jueus eren ja percebuts com un problema que minava el si de la societat.

Amb Rosa Alcoy ens vam centrar en la iconografia que envolta la figura de Judes i els sacerdots, una iconografia que ens parla de la traïció, de la conspiració i de les formes merament narratives o carregades d’intencions. JoglaressesLa iconografia té diferents formes de transmetre la tortura interna i el sentiment de culpabilitat, la seva relació amb el dimoni, i fins i tot la identificació de Judes amb el propi dimoni, per tant trobem tots els atributs que li són característics, foc, flames diferents tipus de dimonis. Els sacerdots i la bossa de les monedes es repeteixen en la majoria de les representacions, sobre tot en l’escola de Siena. És diferent en l’escola catalana els jueus apareixen mitrats, dins del context àuric, en el calvari i perduren durant els segles XV i XVI. En aquest context els atributs són diferents Judes no té la connotació negativa del dimoni i la bossa és converteix en monedes sobre una taula de canvi, sense acarnissament en la representació dels jueus. Amb el mestre Rubió apareix de nou la caracterització negativa de sacerdots i la resta propi de l’escola de Siena. Rosa Alcoy ens fa notar que si bé en general la iconografia antisemítica es posterior a la pesta negra, però no sempre és així. També ens fa esment de que mai no apareix Judes penedit, el final de la història és el penjament de Judes amb contextos d’infern. És una iconografia que confronta un món nou al món vell, la llei nova dels cristians a la llei antiga dels jueus.

Visita a Balaguer, ciutat de les tres culturesPer concloure les sessions acadèmiques el professor Luis Rojas Donat, ens va fer un resum de l’estat de la qüestió quant als estudis fets sobre les tres religions i les seves relacions intrínseques. Les Jornades es van finalitzar amb una taula rodona en la que diferents portaveus d’associacions religioses van aportar el seu punt de vista sobre l’estat de les relacions interreligioses i quines avantatges han aportat i quines són les dificultats per a la seva preservació.

Com cada any, a banda dels continguts acadèmics tradicionals, hem pogut gaudir de dos sessions pràctiques: La visita a la ciutat de Balaguer a càrrec de Carme Alòs (Museu de la Noguera), on vam poder veure les senyals que les tres cultures van deixar-hi. El tercer sopar medieval amb “la taula de les tres cultures” on vam poder degustar un plat de cada una de les tres societats, amenitzats amb balls i música.

Maria Jesús Llavero

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Activitats, Cultura, Jornades i Congressos

Els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, d’Esterri d’Àneu (1736-1754)


L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa en línia prop de 4.000 pàgines dels Protocols Notarials del Districte de Sort, d’entre els anys 1736 a 1754

 

Gràcies al Pla Bruniquer, s’han pogut digitalitzar els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, que exercí a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), entre els anys 1736 a 1754. Es tracta d’un total de 19 volums, la gran majoria dels quals sense indexar, conservats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS). És la sèrie contínua conservada més antiga de la que fou Notaria d’Esterri d’Àneu. Aquesta es documenta des del segle XIII, i pervisqué fins a la seva supressió l’any 1967 (l’últim Protocol és de l’any 1969), quan fou incorporada a la de Sort (actual Districte Notarial de Sort). Protocols_Esterri

Francesc Sansi-Ramon actuà com a notari públic d’Esterri d’Àneu per autoritat apostòlica i reial, i féu d’escrivà de la cúria de les valls d’Àneu per autoritat del Duc de Cardona (els Cardona eren Marquesos del Pallars des de l’any 1491, per matrimoni el títol passà posteriorment a la casa Ducal de Medinaceli). Pertanyia a la nissaga de notaris Sansi-Ramon, radicats tots ells a Esterri d’Àneu. El primer de la nissaga fou Arnau Sansi-Ramon (notari entre 1545 i 1553), i l’últim Josep Sansi-Ramon i Gualter, de qui es té notícia entre 1816 i 1831.
Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu. Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a poder-se consultar públicament. Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses; podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments, etc.  Ara, els 19 protocols del notari Francesc Sansi-Ramon es poden consultar en línia a través de l’opció Arxius en línia: Cercador de fons i documents .

 

Deixa un comentari

Filed under Difusió, Digitalització, eines 2.0, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Restauració i digitalització de les pel·lícules del Carnaval de Solsona i projecció de la pel·lícula de 1972


Recentment s’ha presentat la restauració i digitalització de les pel·lícules del Carnaval de Solsona, des de l’any 1972 fins l’any 1986 i es va projectar també una filmació inèdita de l’any 1972.

carnaval_2Aquesta tasca ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Associació de Festes del Carnaval, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal del Solsonès.
Els objectius d’aquesta restauració responen a dos factors: primer, assegurar la conservació i, en segon lloc, fer possible la seva difusió.

Aquestes pel·lícules són d’un gran interès cultural, social i històric per l’estudi de la societat solsonina i, per extensió, del país. En ple franquisme es va fer el carnaval de Solsona, sempre en la nostra llengua. El paper de l’alcalde, Jaume Serra i Jounou, va ser decisiu; tot i així, les incerteses acompanyaren la seva celebració, recordem que ens trobem a l’any 1971. El programa d’aquell any deia “Ja fa molts anys que no el vèiem, estava tot malaltís, però ara torna a arribar al país”.  I el Carnaval va tornar per quedar-se.

La pel·lícula que es va projectar va ingressar a l’Arxiu l’any passat i és la primera elaborada com a tal, només existeix l’antecedent d’unes imatges de l’any 1971 que recullen l’episodi de la crema. Hem d’esmentar un seguit de persones que varen ser claus en l’elaboració i muntatge de les filmacions: Manel Viladrich, Jaume Flotats, Joan Caelles, Juli Pérez, Jaume Ester, Miquel Vendrell, E. Flotats, entre altres, gràcies a la seva tasca hem pogut gaudir d’aquest material. El muntatge s’articulava al voltant d’una història amb un llenguatge irònic i satíric i la narració, dels primers anys, tenia la veu de Ramon Gualdo.

La tasca que s’ha portat a terme ens ha permès assolir els objectius que ens vàrem fixar i fer que aquest patrimoni es pugi manifestar de forma plena pel conjunt de la societat solsonina. A més totes aquestes actuacions, han tingut un ampli ressò en els mitjans de comunicació com TV3 i el Canal 3/24. La notícia també va tenir ressó en els mitjans digitals com VilawebNació digitalla VanguardiaRegió7 i, també, en pàgines d’institucions i entitats com la pàgina del Grup d’arxivers de Lleida, el Consell Comarcal del Solsonès o l’Ajuntament de Solsona. En la premsa escrita ho van recollir nombroses publicacions com la revista local Celsona i en el diari Regió7, entre altres. En el món de la ràdio, a més a més, de les ràdios locals va tenir una àmplia cobertura a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Restauració

L’ambaixador d’Israel visita l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà amb motiu de la presentació del projecte ‘Perseguits i Salvats’


En el marc de projecte s’han disposat en línia per a la seva consulta un total de 633 documents que contenen informació sobre el pas dels fugitius del nazisme per la presó de Sort

El passat dilluns 23 de juny va tenir lloc a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà la presentació del projecte Perseguits i salvats. Aquest projecte, liderat per la Diputació de Lleida i amb la col·laboració dels consell comarcals i ajuntaments

Alon Bar, ambaixador d'Israel consultant documents de fugitius jueus, acompanyat de la directora de l'Arxiu Comarcal, Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, Llàtzer Sibis, alcalde de Sort, Rosa Pujol, vicepresidenta de l'IEI i Josep M. Solé Sabaté, director de l'IEI. Fotografia: Xavier Català

Alon Bar, ambaixador d’Israel consultant documents de fugitius jueus, acompanyat de la directora de l’Arxiu Comarcal, Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, Llàtzer Sibis, alcalde de Sort, Rosa Pujol, vicepresidenta de l’IEI i Josep M. Solé Sabaté, director de l’IEI. Fotografia: Xavier Català

del territori, ha recuperat i senyalitzat les rutes d’evasió dels refugiats jueus a través del Pirineu de Lleida durant la Segona Guerra Mundial. En el marc de dita presentació, l’ambaixador de l’estat d’Israel a Espanya, Alon Bar, va activar la càrrega d’imatges per tal de fer visibles a Arxius en línia els documents que contenen informació. Es tracta dels documents que ordenen l’ingrés dels refugiats a la presó, o la seva sortida cap a Lleida, i que formen part de la correspondència del fons de l’Ajuntament de Sort. Els fugitius podien ser persones i famílies jueves, soldats i aviadors aliats, joves en edat militar que podien ser reclutats per l’exèrcit nazi, o persones perseguides per altres motius. Són un total de 633 documents amb un total de 1.123 imatges. Per tal que la recerca d’aquesta documentació a Arxius en línia sigui senzilla, hem introduït al camp “descripció” els termes Camí de la llibertat, Perseguits i salvats i Segona Guerra Mundial.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Cultura, Història

Crònica de les Jornades d’Estudi Internacionals celebrades a Lisboa, Tomar i Ota els dies 20, 21 i 22 de juny


Amb el títol:”Estructures documentals i estructures familiars. Lògiques de producció i de conservació dels arxius” es van celebrar a Portugal aquestes jornades internacionals organitzades per l’Instituto de Estudos Medievales (Lisboa) i l’École des hautes études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez).

En les mateixes hi col·laboraven la Université de Pau et des Pays de l’Adour (ITEM EA 3002), Universidad Pública de Navarra, Universitat de Girona, Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibersitatea, Fundação Ciência e Tecnologia, Direcção-geral do Livro, dos Arquivos e das Bibliotecas – Torre do Tombo, Sofia Pinto da França (Arquivo Gama Lobo Salema), Família Valle de Castro (Arquivo Valle de Castro),  Família Castro / Nova Goa (Arquivo Castro / Nova Goa), Família Figueiredo Cabral da Câmara (Arquivo da Casa de Belmonte).

Arquivo Nacional da Torre do Tombo. Lisboa

Arquivo Nacional da Torre do Tombo. Lisboa

Les Jornades es van celebrar el dia 20 de juny a l’Arquivo Nacional da Torre do Tombo a Lisboa. Aquest dia, es van presentar set comunicacions a on es van analitzar diferents treballs sobre estructures familiars i socials, pràctiques arxivístiques i produccions familiars en zones ibèriques i italianes. El dia 21 de juny, a Tomar, es van realitzar visites guiades als arxius familiars privats de Gama Lobo Salema, Castro-Nova Goa i Valle de Castro. El dia 22 de juny, a Ota, es va visitar el arxiu familiar de Casa Belmonte.

Documentos de la familia Gama Lobo Salema

Documentos de la familia Gama Lobo Salema

L’Archiu Generau d’Aran va ser convidat per l’organització a presentar una comunicació sobre els fons patrimonials de la Val d’Aran. En ella es va parlar sobre l’organització interna i la tipologia documental dels arxius familiars i patrimonials aranesos dels segles XVI-XVIII. Cal recordar, que actualment a l’Arxiu es troben ingressats 42 fons d’aquestes característiques.

La major part de les comunicacions es van centrar en fons familiars nobiliaris. Aquests fons, comparteixen amb els fons familiars de les cases araneses diverses tipologies sobretot aquelles que garanteixen el patrimoni familiar i la seva gestió. Així mateix es va debatre sobre la relació entre l’estructura de les organitzacions i la producció/conservació d’aquests arxius. En l’elaboració dels instruments de descripció, com els quadres de classificació, sempre s’ha volgut i es vol respectar la provinença i l’ordre original del fons. En els darrers anys, en els arxius de família, la novetat ha estat la de donar-los una naturalesa orgànica i organitzada, abandonant l’anacronisme de considerar-los col.leccions o papers sense ordre original, en els quals caldria establir classificacions temàtiques, sobretot pensant en els historiadors.

Maria Pau Gómez Ferrer

Archiu Generau d’Aran

 

Els participants en la seva visita a l'Arxiu Catro-Nova Goa

Els participants en la seva visita a l’Arxiu Catro-Nova Goa

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Arxivers/eres, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni