L’exposició 50 anys de la Parròquia de Sant Salvador de Pardinyes a l’Arxiu Gavín


Exposició Arxiu GavínDel 17 de setembre al 10 d’octubre del 2014 podeu visitar l’exposició “50 aniversari de la Parròquia del Santíssim Salvador de Pardinyes (Lleida)” a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.

L’Arxiu Gavín col·labora amb aquesta exposició fotogràfica que commemora el 50è aniversari de la inauguració de l’església de la Parròquia de Sant Salvador de Pardinyes (Lleida).

ExposicioConcretament l’Arxiu Gavín ha cedit les fotografies d’aquesta parròquia, que preserva al fons fotogràfic d’Esglésies de Catalunya. L’autor de les fotografies és Josep Maria Gavín, i les va realitzar l’11 d’abril de 1979. En les fotos, en blanc i negre, hi podem veure diversos punts de vista de l’exterior de l’església, l’interior i aspectes específics com la capella del santíssim.

L’Església del Santíssim Salvador de Pardinyes va néixer inicialment adscrita a la Parròquia del Carme, constituint-se anys després amb una unitat parroquial pròpia amb el desenvolupament del barri. En la mostra podreu veure, a banda de les fotografies que mostren l’edifici, una mostra de la vida social, cultural i religiosa del barri de Pardinyes, articulada a l’entorn de la Parròquia de Sant Salvador.

1 comentari

Filed under Exposicions, Fotografia

Curs de Cal·ligrafia Carolina a l’Arxiu Comarcal de L’Urgell


Des de dilluns 22 de setembre es poden realitzar les inscripcions a aquest curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).

Arxiu Comarcal de l'Urgell seu del curs

Arxiu Comarcal de l’Urgell seu del curs

El curs s’iniciarà el dia 11 d’octubre i durant 6 sessions els mesos d’octubre i novembre es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia carolina i les escriptures dels Privilegis de Tàrrega. L’escriptura carolina o carolíngia, en nom de Carlemany, és la base de la nostra minúscula d’avui i, comprimida, de la gòtica rotunda de la recopilació dels Privilegis de Tàrrega. Durant el curs farem sessions pràctiques de les formes carolines i llur compressió cap a les formes que trobem als manuscrits conservats a l’Arxiu.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

Professorat: Keith Adams

Inici de les inscripcions el 22 de setembre i fins el dia 3 d’octubre de 2014.

Informació Curs Caligrafia

Fullet inscripció

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Cultura, Cursos, Formació, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Paleografia

El retard de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues


Borges Blanques, Garrigues, ArxiuEl que hauria de ser el futur Arxiu Comarcal de les Garrigues s’ha convertit a dia d’avui en un deute tardanament incomplert per part de l’administració catalana (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Les Borges Blanques i Consell Comarcal de les Garrigues).
L’Arxiu Comarcal de les Garrigues és a hores d’ara el dèficit cultural més significatiu que té la comarca. Ho és, d’una banda, pel buit que deixa a nivell d’estructures culturals que ajudin al coneixement i desenvolupament del territori garriguenc, però sobretot pel fet que aquesta mancança incompleix plenament la Llei d’arxius i documents de Catalunya, que sentencia que cada comarca s’ha de dotar d’un arxiu comarcal. Si bé aquesta llei contempla l’Arxiu Comarcal de les Garrigues dins del Sistema d’Arxius Catalans i en concret de la Xarxa d’Arxius Comarcals, és desafortunadament i junt amb el de l’Alta Ribagorça, un dels dos únics arxius comarcals catalans que encara no s’ha construït en tota Catalunya.

Arxiu Comarcal de les GarriguesÉs poca la informació que a nivell de ciutadà es pot conèixer sobre l’estat de la qüestió de l’Arxiu Comarcal. Es podria parlar de falta d’acord entre les diferents administracions i discrepàncies sobre temes com la ubicació de la seua seu, entre d’altres motius. A través de la pàgina web de la Xarxa d’Arxius Comarcals sabem que el projecte es va adjudicar l’any 2008 i es va entregar revisat pel Col•legi d’Arquitectes, el Departament de Cultura, la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental i l’Ajuntament de Borges Blanques, a finals del 2009. Segons la informació que dóna el Departament en aquesta pàgina –que cal remarcar que va ser actualitzada per última vegada fa gairebé dos anys!- la construcció de l’Arxiu es preveia pel període 2012-2014. L’última notícia sobre la construcció de l’Arxiu apareixia el passat més d’agost al diari La Manyana, que informava que l’alcalde de les Borges es reuniria durant aquest mes i el mes de setembre amb els tècnics de l’Ajuntament i del Departament de Cultura per discutir l’emplaçament de l’Arxiu.

És a dir, acabant el 2014 les obres que s’haurien d’estar finalitzant segons el calendari previst inicialment encara no s’han ni començat i pels temes que s’estan tractant es preveu que el començament no serà immediat. En varies ocasions, i des del 2011, les administracions involucrades en el projecte han vingut anunciat l’inici de les obres, el treball en la preparació de la documentació, la dotació pressupostaria…. Un projecte, però, que mai s’ha fet efectiu de forma material.

Patrimoni documental de les GarriguesLa reivindicació de l’Arxiu a la comarca fa molts anys que s’està fent per part d’entitats culturals de les Garrigues com el Centre d’Estudis de les Garrigues, l’Ateneu Popular Garriguenc o el diari Som Garrigues. El Centre d’Estudis de les Garrigues ja va fer públic el 2006 un Manifest sobre el patrimoni documental de la comarca en què posava de relleu la necessitat d’un equipament cultural i emplaçava als òrgans públics competents a emprendre accions per preservar el patrimoni documental de la comarca que es trobava en un estat d’abandonament i descontrol.

En part gràcies a algunes d’aquestes entitats, a l’associacionisme, al cooperativisme – tant arrelat a la comarca-, com a persones i famílies que de forma voluntària s’han ocupat de conservar el patrimoni, avui la comarca disposa d’un fons documental ric però no a l’abast dels ciutadans per la falta de l’Arxiu Comarcal. Esperem que l’última proposta de l’Ajuntament segueixi endavant i finalment quedi coberta aquesta necessitat cultural tant essencial per a la comarca i per a la resta del territori.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida

Restauració dels llibres de capítols del Conselh dera Bartièra, comuns de Salardú i Tredòs (1596-1735)


El Conselh dera Bartièra era format per l’associació de la vila de Salardú i el poble de Tredòs. En els dos llibres de capítols que s’han conservat es recullen les ordinacions que regien aquest consell i tots els acords redactats entre 1596 i 1735.

És curiós com aquests dos llibres han estat custodiats en dos fons diferents. El llibre més antic (1596-1692) s’ha conservat en el fons de la Col·lecció Val d’Aran. Dipòsit Antic Hospital de Santa Maria de Lleida. El llibre posterior a aquest esmentat (1693-1735) s’ha conservat en el fons patrimonial de Çò de Cardenau e çò de Menescau de Salardú.

Procés de restauració en el taller. Fotografia: Estudi B2

Procés de restauració en el taller. Fotografia: Estudi B2

El fons de la ‘Col·lecció Val d’Aran. Dipòsit Antic Hospital de Santa Maria de Lleida (190 0138)’ ingressa en l’Archiu Generau d’Aran el 25 de març de 2011. La història de custodia del fons és la següent: En 1938, Manuel Abizanda, agent del “Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional”(SDPAN) es va fer càrrec de la documentació de l’administració local aranesa. Una acta datada el 13 d’octubre de 1938 explica aquest fet. Aquest llegat s’envia a Saragossa, a la Comissaria de la zona de Llevant, a on van quedar dipositats. Una carta datada en aquesta ciutat en 1939 ens dona a conèixer la llista de documents que s’emporten de la Val. Segundo Soriano, en nom de la comissaria, entrega la documentació a Luis Boya, arxiver del “Archivo Històrico” de la ciutat de Saragossa. Un cop acabat l’esdeveniment bèl·lic, al voltant dels anys 40 del segle XX, la documentació torna a la ciutat de Lleida i es diposita en l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El Servei d’Arxius i Llegats d’aquesta institució es va fer càrrec dels documents fins el seu retorn a l’Aran.

Procés d'enquadernació en taller. Fotografia: Estudi B2

Procés d’enquadernació en el taller. Fotografia: Estudi B2

El fons patrimonial de Çò de Cardenau e Çò de Menescau de Salardú (190 0106) ingressa en l’Arxiu el 28 de febrer de 2007. El fons recull documentació familiar, personal i patrimonial de la família Mòla Castèth de çò de Cardenau e de la família Jaquet de çò de Menescau de Salardú, del segle XVIII fins al XIX. Es conserven documents sobre l’administració del seu patrimoni i de les seves aliances familiars. Es conserven documents personals de dos dels seus membres, Ramon Jaquet Escala i Bienvenido Jaquet Escala, padre i fill. Molt important és la correspondència personal amb amics i familiars que es troben vivint en diversos llocs de França (Tolosa, Aush, Narbona, Burdèu, Agen i Besièrs) i de Catalunya (Barcelona).

Els dos llibres han estat restaurats en el taller Estudi B2 de Barcelona, restauradores Carme Bello i Àngels Borrell. Els treballs han consistit en el desmuntatge del llibre, neteja en sec, tractament de taques, neteja humida, blanqueig puntual, desacidificació, reaprest, consolidació i reintegració del suport i aplanat. Així mateix, cada llibre s’ha tornat a enquadernar de nou.

Els dos llibres del Conselh dera Bartièra ja restaurats

Els dos llibres del Conselh dera Bartièra ja restaurats

Els treballs de restauració es programen anualment a través del pressupost de l’Arxiu gestionat pel Conselh Generau d’Aran. En aquests anys de funcionament de l’Arxiu han estat restaurats 202 pergamins, 15 llibres, 5 manuscrits i 1 gravat.

Archiu Generau d’Aran

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni, Patrimoni documental català, Restauració

El cens d’arxius, una eina creada per custodiar el patrimoni documental català


Cens d'Arxius

Tríptic informatiu del Cens d’Arxius

 El Cens d’Arxius ha de permetre conèixer l’estat de conservació, completesa i la localització sobre el territori del patrimoni documental. És a dir, ha de ser un important instrument per a la protecció, la conservació, el coneixement i l’estudi del patrimoni documental català. L’objectiu últim del cens serà, per tant, ja no tan sols conèixer el patrimoni documental sinó establir programes d’ajut i col·laboració que garanteixen la conservació d’aquests béns.

 A grans trets, els documents que conformen el patrimoni documental són:

  1. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen.
  2. En el cas dels documents privats dependrà de la seva antiguitat, quaranta o cent anys depenent de si es tracta de persones jurídiques o físiques.
  3. Documents conservats en arxius de titularitat pública.
  4. Documents dels òrgans de l’Administració de l’Estat, notaries, registres públics, òrgans de l’Administració de justícia i de la Comunitat Europea radicats a Catalunya.
  5. Els documents no compresos en els apartats anteriors integrats per resolució del conseller/a de Cultura, amb l’informe previ del Consell Nacional d’Arxius, atesos els seus valors històrics i culturals.

 Per exemple, seran unitats censals entitats culturals, associacions en el seu sentit més ampli (culturals, organització veïnal, esportives, educatives, econòmiques, de fauna i flora, militars…), entitats tradicionals religioses o laiques, empreses de tot tipus, arxius que formin o no part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya (XAC)…

Metodologia de treball

La Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental (SGAiGD) planifica i coordina el Cens d’Arxius al conjunt del territori i elabora els instruments i documents que s’han d’utilitzar. Al 2007 es va endegar el projecte i, actualment, s’estan portant a terme campanyes puntuals i periòdiques.

 L’elaboració material del Cens d’Arxius s’organitza comarcalment i es dirigeix des de l’arxiu comarcal o històric corresponent.

El personal tècnic de l’arxiu porta a terme les següents tasques:

  1. Confecciona llistats de les possibles unitats censals posant-se en contacte amb els corresponents departaments de la Generalitat com de l’Estat espanyol.
  2. Estableix contacte amb l’entitat amb la finalitat d’acordar una visita. Val a dir, que tot sovint les dades de contacte estan desactualitzades, en aquests casos, caldrà buscar-les.
  3. En la visita a la unitat censal el tècnic/a omple el formulari elaborat per SGAiGD i posteriorment els hi fa arribar per tal de descarregar-ne la informació a una base de dades general. El formulari recull informació entorn la unitat censada i dades de la documentació.

Un cas pràctic: El Cens d’Arxius a la comarca del Segrià.

L’Arxiu Històric de Lleida s’encarrega de la comarca del Segrià. Al 2011 ja va fer una primera aproximació però des del juny d’aquest any i fins al desembre s’està portant a terme un nova campanya.

 De l’experiència, tot i que encara molt novell, se n’extreu una conclusió clara: el cens és eminentment transversal, que en definitiva, és un dels objectius bàsics i fundacionals dels arxius.

 Una de les mancances estructurals que cal vèncer –i s’està fent- és la d’apropar l’arxiu a la ciutadania. Massa sovint desconeix les funcions i serveis que ofereix. A més, el tècnic d’arxiu es posa en contacte amb persones que estan al capdavant o estan en contacte directe amb la documentació d’un gran i heterogeni grup d’entitats. Així, és una molt bona oportunitat per explicar-los-hi les nocions bàsiques de les tècniques d’arxiu: què s’ha de guardar, com i els instruments necessaris per la seva recuperació. Cal transmetre la importància d’una adequada gestió de la documentació, atès que, en definitiva, és part de la història de la institució.

En segon lloc, l’elaboració del cens permet establir sinèrgies entre els departaments de la Generalitat i l’arxiu. Per elaborar els llistats d’entitats, empreses… cal accedir a les bases de dades dels diferents organismes que les regulen les quals, tot sovint, estan desactualitzades. El tècnic d’arxiu constata a peu de carrer la vitalitat de les diferents entitats. Així, caldria treballar en paral·lel amb els diferents departaments de la Generalitat atès que el benefici seria mutu. Elles podrien facilitar dades de contacte i des de el servei d’arxius facilitar-los-hi el feedback de l’entitat.

Per últim, i a nivell molt personal, caldria dotar de més flexibilitat el formulari atès que no s’adiu a la heterogeneïtat del patrimoni documental català.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Històric Provincial, Arxius, Opinió, Patrimoni documental català

La Guerra de Successió en el món rural: una mostra en els Quinque Libri


El principal ús dels Quinque Libri en recerca és la demografia històrica. Tot i el format mínimament unificat que presenta aquesta documentació, les partides de batejos, matrimonis i enterraments no estan exemptes de sorpreses. Sigui dins del mateix text de la partida o en forma d’anotació al marge sorgeixen informacions complementaries que aporten una visió més detallada sobre com les persones s’enfrontaven a la vida i a la mort. Així es mostra com els efectes de les decisions d’uns pocs poderosos arriben a la major part de la població.

En el cas de la Guerra de Successió ens ha arribat informació que permet observar el patiment de la gent que suportava la violència de la guerra en primera persona. Així doncs, a Miralcamp, al Pla d’Urgell i al bisbat de Solsona, apareix anotat en el llibre de defuncions els efectes dels saquejos de l’exèrcit borbònic en l’inici del setge de Lleida de l’any 1707:

“[...] als 2 de setembre de 1707 (dia fatal y ben calamitós por a tots los pobles de est pla de Urgel). Morí un veí de mort violenta [...] a mans dels francesos dins de la Iglesia Parroquial de est poble a la qual saquejaren tant cruelment y ignominiosament com dit y pensat se puga…fou precís desamparar lo poble [...]”.

Partida de defunció on s'explica què va passar el 2 de setembre de 1707

Partida de defunció on s’explica què va passar el 2 de setembre de 1707 a Miralcamp (Pla d’Urgell) Arxiu Diocesà de Solsona

En fenòmens d’una afectació territorial i humana tan gran com fou la Guerra de Successió, aquestes troballes s’estenen per la resta de poblacions. D’aquesta manera, al baix Segrià, i concretament en la població d’Aitona, bisbat de Lleida, apareix un altre efecte de la guerra documentat, l’abandonament:

“[...] sigui per a tots conegut que [...] en lo present any 1707 y per causa de les guerres estigué totalment despoblada la present vila des de el primers del mes de juliol fins als primeres del mes de desembre “[...]”.

Aquestes informacions mostren més que els fets que anuncien: saqueig, abandonament, mort. Aporten una mirada més humana al conflicte, allunyada de les decisions dels poderosos i de l’èpica amb què s’han vestit les grans batalles. Són el reflex del patiment i la indefensió dels més humils contra la depredació els grans exèrcits i l’avarícia dels senyors.

En qualsevol document ens podem trobar amb autèntiques joies que ens ajuden a comprendre passat. A entendre que la Guerra de Successió no es redueix en el setge de l’11 de setembre de 1714, a concebre-la com un conflicte llarg amb tot el patiment que va comportar per aquells que el van suportar. És en aquesta anàlisi on la història retorna als seus protagonistes: les persones.

Josep Pujol Ballesté (Historiador)

Anna Esteve Florensa (Arxiu Diocesà de Lleida)

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Presentació del llibre Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714


La passada setmana el Museu Comarcal de Cervera va acollir la presentació del llibre del Dr. Josep M. Llobet i Portella, Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714. L’obra té com a punt de partida 333 documents que donen a conèixer aspectes concrets de la guerra que van tenir com escenari diverses localitats de Lleida i recull un extracte de les actes notarials de l’època, entre altres documents conservats en diversos arxius, especialment en l’Arxiu Comarcal de la Segarra. El Dr. Llobet en la seva presentació va referir algunes notes històriques sobre les Corts Catalanes, fent més interessant si cap la presentació, tot aconseguint excitar la nostra curiositat.

Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714

Amb aquest acte celebrat a Cervera el Grup de Recerques de Terres de Ponent va posar fi a les activitats Espais Ponentins de la Guerra organitzades envers la commemoració del tricentenari del 1714, que han tingut lloc en alguns d’aquells indrets de les comarques de les comarques de Ponent que van tenir un protagonisme especial durant la Guerra de Successió, amb  l’objectiu aconseguit de donar a conèixer els fets històrics i retre un petit homenatge a tots els herois i les víctimes d’aquella guerra.

La presentació va anar acompanyada d’una posterior ofrena floral per la pèrdua de les Institucions Catalanes on antigament estava situada l’Església Sant Bernat de Cervera, lloc on es va celebrar la primera Cort General de Catalunya el dia 19 de desembre de 1359, en temps de Pere III El Cerimoniós. L’acte es va completar amb la interpretació de música barroca a càrrec de les intèrprets Anna Torres i Anna Pallàs en la flauta travessera i Núria Serés al violoncel, la lectura d’un poema de Rosa Fabregat Armengol, l’onejada de la Senyera i amb el Cant dels Segadors.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Història, Publicacions