El cens d’arxius, una eina creada per custodiar el patrimoni documental català


Cens d'Arxius

Tríptic informatiu del Cens d’Arxius

 El Cens d’Arxius ha de permetre conèixer l’estat de conservació, completesa i la localització sobre el territori del patrimoni documental. És a dir, ha de ser un important instrument per a la protecció, la conservació, el coneixement i l’estudi del patrimoni documental català. L’objectiu últim del cens serà, per tant, ja no tan sols conèixer el patrimoni documental sinó establir programes d’ajut i col·laboració que garanteixen la conservació d’aquests béns.

 A grans trets, els documents que conformen el patrimoni documental són:

  1. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen.
  2. En el cas dels documents privats dependrà de la seva antiguitat, quaranta o cent anys depenent de si es tracta de persones jurídiques o físiques.
  3. Documents conservats en arxius de titularitat pública.
  4. Documents dels òrgans de l’Administració de l’Estat, notaries, registres públics, òrgans de l’Administració de justícia i de la Comunitat Europea radicats a Catalunya.
  5. Els documents no compresos en els apartats anteriors integrats per resolució del conseller/a de Cultura, amb l’informe previ del Consell Nacional d’Arxius, atesos els seus valors històrics i culturals.

 Per exemple, seran unitats censals entitats culturals, associacions en el seu sentit més ampli (culturals, organització veïnal, esportives, educatives, econòmiques, de fauna i flora, militars…), entitats tradicionals religioses o laiques, empreses de tot tipus, arxius que formin o no part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya (XAC)…

Metodologia de treball

La Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental (SGAiGD) planifica i coordina el Cens d’Arxius al conjunt del territori i elabora els instruments i documents que s’han d’utilitzar. Al 2007 es va endegar el projecte i, actualment, s’estan portant a terme campanyes puntuals i periòdiques.

 L’elaboració material del Cens d’Arxius s’organitza comarcalment i es dirigeix des de l’arxiu comarcal o històric corresponent.

El personal tècnic de l’arxiu porta a terme les següents tasques:

  1. Confecciona llistats de les possibles unitats censals posant-se en contacte amb els corresponents departaments de la Generalitat com de l’Estat espanyol.
  2. Estableix contacte amb l’entitat amb la finalitat d’acordar una visita. Val a dir, que tot sovint les dades de contacte estan desactualitzades, en aquests casos, caldrà buscar-les.
  3. En la visita a la unitat censal el tècnic/a omple el formulari elaborat per SGAiGD i posteriorment els hi fa arribar per tal de descarregar-ne la informació a una base de dades general. El formulari recull informació entorn la unitat censada i dades de la documentació.

Un cas pràctic: El Cens d’Arxius a la comarca del Segrià.

L’Arxiu Històric de Lleida s’encarrega de la comarca del Segrià. Al 2011 ja va fer una primera aproximació però des del juny d’aquest any i fins al desembre s’està portant a terme un nova campanya.

 De l’experiència, tot i que encara molt novell, se n’extreu una conclusió clara: el cens és eminentment transversal, que en definitiva, és un dels objectius bàsics i fundacionals dels arxius.

 Una de les mancances estructurals que cal vèncer –i s’està fent- és la d’apropar l’arxiu a la ciutadania. Massa sovint desconeix les funcions i serveis que ofereix. A més, el tècnic d’arxiu es posa en contacte amb persones que estan al capdavant o estan en contacte directe amb la documentació d’un gran i heterogeni grup d’entitats. Així, és una molt bona oportunitat per explicar-los-hi les nocions bàsiques de les tècniques d’arxiu: què s’ha de guardar, com i els instruments necessaris per la seva recuperació. Cal transmetre la importància d’una adequada gestió de la documentació, atès que, en definitiva, és part de la història de la institució.

En segon lloc, l’elaboració del cens permet establir sinèrgies entre els departaments de la Generalitat i l’arxiu. Per elaborar els llistats d’entitats, empreses… cal accedir a les bases de dades dels diferents organismes que les regulen les quals, tot sovint, estan desactualitzades. El tècnic d’arxiu constata a peu de carrer la vitalitat de les diferents entitats. Així, caldria treballar en paral·lel amb els diferents departaments de la Generalitat atès que el benefici seria mutu. Elles podrien facilitar dades de contacte i des de el servei d’arxius facilitar-los-hi el feedback de l’entitat.

Per últim, i a nivell molt personal, caldria dotar de més flexibilitat el formulari atès que no s’adiu a la heterogeneïtat del patrimoni documental català.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Històric Provincial, Arxius, Opinió, Patrimoni documental català

La Guerra de Successió en el món rural: una mostra en els Quinque Libri


El principal ús dels Quinque Libri en recerca és la demografia històrica. Tot i el format mínimament unificat que presenta aquesta documentació, les partides de batejos, matrimonis i enterraments no estan exemptes de sorpreses. Sigui dins del mateix text de la partida o en forma d’anotació al marge sorgeixen informacions complementaries que aporten una visió més detallada sobre com les persones s’enfrontaven a la vida i a la mort. Així es mostra com els efectes de les decisions d’uns pocs poderosos arriben a la major part de la població.

En el cas de la Guerra de Successió ens ha arribat informació que permet observar el patiment de la gent que suportava la violència de la guerra en primera persona. Així doncs, a Miralcamp, al Pla d’Urgell i al bisbat de Solsona, apareix anotat en el llibre de defuncions els efectes dels saquejos de l’exèrcit borbònic en l’inici del setge de Lleida de l’any 1707:

“[...] als 2 de setembre de 1707 (dia fatal y ben calamitós por a tots los pobles de est pla de Urgel). Morí un veí de mort violenta [...] a mans dels francesos dins de la Iglesia Parroquial de est poble a la qual saquejaren tant cruelment y ignominiosament com dit y pensat se puga…fou precís desamparar lo poble [...]”.

Partida de defunció on s'explica què va passar el 2 de setembre de 1707

Partida de defunció on s’explica què va passar el 2 de setembre de 1707 a Miralcamp (Pla d’Urgell) Arxiu Diocesà de Solsona

En fenòmens d’una afectació territorial i humana tan gran com fou la Guerra de Successió, aquestes troballes s’estenen per la resta de poblacions. D’aquesta manera, al baix Segrià, i concretament en la població d’Aitona, bisbat de Lleida, apareix un altre efecte de la guerra documentat, l’abandonament:

“[...] sigui per a tots conegut que [...] en lo present any 1707 y per causa de les guerres estigué totalment despoblada la present vila des de el primers del mes de juliol fins als primeres del mes de desembre “[...]”.

Aquestes informacions mostren més que els fets que anuncien: saqueig, abandonament, mort. Aporten una mirada més humana al conflicte, allunyada de les decisions dels poderosos i de l’èpica amb què s’han vestit les grans batalles. Són el reflex del patiment i la indefensió dels més humils contra la depredació els grans exèrcits i l’avarícia dels senyors.

En qualsevol document ens podem trobar amb autèntiques joies que ens ajuden a comprendre passat. A entendre que la Guerra de Successió no es redueix en el setge de l’11 de setembre de 1714, a concebre-la com un conflicte llarg amb tot el patiment que va comportar per aquells que el van suportar. És en aquesta anàlisi on la història retorna als seus protagonistes: les persones.

Josep Pujol Ballesté (Historiador)

Anna Esteve Florensa (Arxiu Diocesà de Lleida)

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Presentació del llibre Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714


La passada setmana el Museu Comarcal de Cervera va acollir la presentació del llibre del Dr. Josep M. Llobet i Portella, Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714. L’obra té com a punt de partida 333 documents que donen a conèixer aspectes concrets de la guerra que van tenir com escenari diverses localitats de Lleida i recull un extracte de les actes notarials de l’època, entre altres documents conservats en diversos arxius, especialment en l’Arxiu Comarcal de la Segarra. El Dr. Llobet en la seva presentació va referir algunes notes històriques sobre les Corts Catalanes, fent més interessant si cap la presentació, tot aconseguint excitar la nostra curiositat.

Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714

Amb aquest acte celebrat a Cervera el Grup de Recerques de Terres de Ponent va posar fi a les activitats Espais Ponentins de la Guerra organitzades envers la commemoració del tricentenari del 1714, que han tingut lloc en alguns d’aquells indrets de les comarques de les comarques de Ponent que van tenir un protagonisme especial durant la Guerra de Successió, amb  l’objectiu aconseguit de donar a conèixer els fets històrics i retre un petit homenatge a tots els herois i les víctimes d’aquella guerra.

La presentació va anar acompanyada d’una posterior ofrena floral per la pèrdua de les Institucions Catalanes on antigament estava situada l’Església Sant Bernat de Cervera, lloc on es va celebrar la primera Cort General de Catalunya el dia 19 de desembre de 1359, en temps de Pere III El Cerimoniós. L’acte es va completar amb la interpretació de música barroca a càrrec de les intèrprets Anna Torres i Anna Pallàs en la flauta travessera i Núria Serés al violoncel, la lectura d’un poema de Rosa Fabregat Armengol, l’onejada de la Senyera i amb el Cant dels Segadors.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Història, Publicacions

Què pòdem trapar a….


Era correspondéncia der Ajuntament d’Es Bòrdes (1936-1938)

 

En hons der Ajuntament d’Es Bòrdes se conserve ua interessanta colleccion de correspondéncia des ans 1936-1938. Era sua lectura mos da a conéisher aguest interessant moment istoric que compren era Dusau Republica e era Guèrra Civila Espanhòla. Atau madeish, es documents mos demostren er intent de recuperacion deth Conselh Generau d’Aran, era maxima institucion aranesa, pendent es ans 1936-1937.

Una de les cartes de la sèrie. 1937

Ua des cartes dera sèrie Correspondència. 1937

En 19 de noveme de 1936, se receb un ofici deth Delegat dera Generalitat de Catalonha ena Val d’Aran, ena quau participe eth sòn nomenament e pren possession. Per aguest document coneishem dera sua existéncia. En acta der ajuntament de 23 de noveme de 1936 se ditz qu’eth Conselh hèr constar eth desagrado damb qu’a vist dit nomenament, donques hè retrocedir ara Val d’Aran, as temps dera dictadura, quan es cargues e despenes grandiosi non èren precisi en lo mès minim. En 4 de gèr de 1937, un nau delegat dera Generalitat de Catalonha ena Val d’Aran comunique eth sòn nomenament.

En 10 de hereuèr de 1937, eth delegat demane un informe des mèstres. En madeish dia era Delegacion, ena sua seccion d’orde public, demane relacion des existéncies de haria, arròs, sucre, trues, cigrons e mongetes e era obligacion de declarar de toti es ciutadans. Era madeisha seccion comunique que s’a de complir damb er acòrd deth plen deth Conselh dera Val a on demanen ua relacion des persones especializades ena tala d’arbes. Aguest ei eth prumèr còp que se parle deth Conselh Generau, semble que pendent es ans 1936-1937 se recupere era institucion segontes uns documents trapats en hons der ajuntament d’Es Bòrdes.

Detalh d'ua des cartes. 1937.

Detalh d’ua des cartes. 1937.

En 3 de març, eth delegat convoque as alcaldes aranesi entà ua amassada. Eth madeish dia era Delegacion Especiau dera Generalitat demane ua relacion deth bestiar mulam e cavalam. En 6 de març, s’ordene des dera Delegacion qu’eth prètz dera carn ath detalh serà eth madeish qu’abantes deth 18 de juriòl de 1936. En 8 de març, era Delegacion comunique er acòrd unanim deth Conselh dera Val que ditz que sonque se poirà véner pan racionat (250 gr. per persona/dia). En 17 de març, eth delegat comunique que i a ua amassada urgent. Per prumèr còp en aguesta correspondéncia apareish eth sagèth deth Conselh dera Val.

En 3 d’abriu, era Delegacion comunique ua amassada. Se torne a utilizar eth sagèth deth Conselh dera Val. En 6 d’abriu, eth delegat comunique qu’en 11 d’abriu se celebrarà ua hèira extraordinaria de bestiar mulam e cavalam. Eth madeish dia, comunique que segontes un acòrd deth Conselh dera Val s’a de hèr ua relacion des productes per tot un an de resèrva.

En 1937 (sense dia e mes), era Delegacion comunique un acòrd deth Conselh dera Val sus eth prètz der anhèt e crabit. S’utilize eth sagèth deth Conselh dera Val.

Sagèth deth Conselh Generau d’Aran. 1936-1937

Sagèth deth Conselh Generau d’Aran. 1936-1937

Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Què podem trobar a...?

Exposició fotogràfica de Palau de Noguera a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


Carrer Major i portal

Carrer Major i portal

L’exposició mostra 57 fotografies antigues de Palau de Noguera, que comprèn des de principis del segle XX  fins als anys vuitanta.  La comissaria de l’exposició, Montserrat Santamaria i Jordana, ha anat aplegant al llarg de l’any un seguit d’imatges cedides per diferents famílies. Aquesta és la segona exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà amb la mateixa temàtica i compta amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà i de l’Ajuntament de Tremp.

És amb la intenció de recuperar la memòria fotogràfica de Palau de Noguera que s’han pogut recollir més de 450 fotografies amb la col·laboració dels veïns del poble. La selecció, recull imatges de diferents àmbits: el nucli urbà, l’escola, la vida quotidiana i les festes civils i religioses.

L’exposició es podrà veure al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà a Tremp, del 5 al 19 de setembre de 2014 (horari de 9 a 15h).

triptic_Palau

Arxiu Comarcal Pallars Jussà

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida

750 anys de la concessió de la Paeria


L’Ajuntament de Lleida commemora el 750 aniversari de la concessió de la Paeria. El 19 d’agost de 1264, el rei Jaume I concedeix als cònsols de la ciutat el Privilegi Paeria. És una època de maduresa i de plenitud en el regiment de la ciutat, en què Jaume I deslliurà Lleida de tot lligam feudal i posà els fonaments del poder municipal que durà fins el 1707 (Felip V – Guerra de Successió).

images

La Paeria de Lleida

La Paeria fou sempre una institució democràtica i els quatre paers s’elegien anualment (elegits, mai nomenats). Els solters eren inhàbils (havien de ser casats o vidus) i el vot no era secret. L’estructura es mantindria en els tres estaments tradicionals: la mà major –ciutadans i cavallers-, la mà mitjana –mercaders i juristes- i la mà menor –pagesos i menestrals-. Però la particularitat és que els paers pertanyeran a les tres mans. A més, els majors recobrarien hegemonia ja que havien accentuat la seva força, mentre que els mercaders i els industrials es ressentien de l’emigració.

Els paers s’escolliran per parròquies: 2 per la de Sant Joan, la més gran de la ciutat; 1 per Magdalena, 1 pel grup parroquial Sant Llorenç, Sant Andreu i Sant Martí. Sembla que els llinatges gaudien de perpetuïtat ja que a la reforma de 1386 hi lluïen els mateixos cognoms.

Es va crear el Consell General de la Paeria (encara que els llibres d’actes no comencen fins l’any 1340). Només hi ha constància en el Llibre de crims del Tribunal de Coltellades (1312), on hi consta  la llista dels ciutadans elegits per al 1313-14.

Privilegi de la Paeria

Privilegi de la Paeria

L’estructura de la Paeria tenia caràcter representatiu i es fonamentava en dos eixos, el social (les 3 mans) i el territorial (presència de les 4 parròquies).

3 etapes de la Paeria:

-Del 1264 al 1386: en què l’elecció dels paers era feta pel Consell General en votació pública i nominal

-Del 1386 al 1499: Pere I El Cerimoniós atorga privilegi amb un procés electoral reglat anomenat d’insaculació, que vol dir mixt d’elecció i atzar. El Consell, que el 1386 s’estructura de nou, amb 50 consellers, mandat anyal, elegia prohoms en nombre triple al de paers i l’atzar decidia després quins eren els elegits.

-Del 1499 fins a la fi de la Paeria: L’insaculació, l’atzar.

Jaume I va atorgar diversos privilegis i diplomes a la ciutat, com que “ningú no fos detingut per causa de deutes, ni s’embarguessin els seus béns, si doncs el deutor no era principal, ni s’embargués llur fermança, els quals deutors havien de respondre amb llurs mitjans econòmics però mai amb la pròpia persona.”

Però, com ja s’apuntava a la Carta Pobla, el privilegi més interessant concedit per Jaume I a la ciutat va ser el privilegi de Defensa i Bandera. Fins ara es permetia als habitants de Lleida de destruir els castells i llocs, i fins i tot de matar i de ferir qualsevol senyor en defensa dels drets de la ciutat. Però ara (mitjans 1270) autoritzava els lleidatans (que vivien en castells, cases de camp, torres i llocs dels seus termes) a confederar-se, a establir pactes i unions per castigar i perseguir els malfactors. Facultava la Paeria per nomenar cada any dos prohoms, caps de les unions o germandats que s’organitzessin. La Cúria i el veguer donarien consells i ajut als reclamants

Paer deriva del mot llatí paciari (que fa justícia) i de patiarium (home de pau).

Amb el Decret de Nova Planta, Lleida perd els seus furs i és regida com qualsevol altre municipi. Significa règim centralista, la fi de l’autonomia municipal i la decadència. L’Ajuntament va néixer a les primeries del XVIII, el 4 de març de 1719.

 

Antecedents

La conquesta de Lleida fou de gran importància geopolítica i històrica. Representava la fi del domini musulmà a Catalunya i la unió amb Aragó.

Els comptes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell (i altres comtes) signen atorgar la Carta Pobla al gener de 1149 (1150 al nostre calendari). Amb aquesta carta de població, Lleida, formada per pagesos, menestrals i mercaders d’arreu –sobretot de la Catalunya central-, inicià la seva vida jurídica, amb un règim de vida i de franqueses semblants als que gaudia Barcelona. Una ciutat nova dins un sistema polític i jurídic nou, amb habitants jurídicament lliures –eliminant dels seus costums tot residu feudal-. Es manté una jurisdicció especial sobre la noblesa i les institucions religioses.

Carta de Poblament.

Carta de Poblament.

La carta de població defineix els drets i els privilegis que els comtes sobirans concediren als repobladors de Lleida: donació de les cases, obradors, patis, molins, horts i finques de la ciutat (derruïdes i en peu, dins i fora dels murs) per establir les pròpies llars.

També ofereix als nous pobladors condicions òptimes: llibertat personal, propietat lliure, exempció d’impostos feudals, garantia d’una justícia de la qual tota coacció o violència il·legal quedava exclosa…

Alhora, els comptes i barons repobladors es comprometien a ajudar i defensar els habitants de la ciutat.

Començava a néixer un nou municipi de base foral, amb l’aparició d’una comunitat popular que formaran una burgesia urbana (ciutadans honrats o prohoms), d’on sortiran les oligarquies que s’apoderaran del govern de la ciutat quan es constituirà el municipi.

En aquest creixement de la societat lleidatana es dibuixa un esbós de l’organització municipal. Com a exemple, Alfons el Cast signa el privilegi el 1191 en què el rei concedia als lleidatans els carrers i les places de la ciutat (les vies públiques i camins pertanyeran a la comunitat de veïns) i tenien el poder d’imposar tributs per fer cara a les necessitats del comú.

S’ha de recordar que a Lleida hi havia dues cúries locals, sota l’autoritat dels Montcada (per designació de Ramon Berenguer IV) i els Cervera (designat per Ermengol VI).

Consolat: Privilegi del rei Pere I: 67 anys (1197-1264): infantesa del municipi

El 1197 Pere I dona força legal al municipi de Lleida amb el privilegi del Consolat. Tot i que els lleidatans eren lliures, el temps anà accentuant l’esperit de classe, amb tres estaments tradicionals: la mà major, la mà mitjana i la mà menor.

Els “menors” van exposar les seves inquietuds, el que va crear malestar social i protesta popular. El resultat fou una querella, querimònia.

Arxiu Municipal de Lleida. Sala de consulta.

Arxiu Municipal de Lleida. Sala de consulta.

Així, el govern de la ciutat serà en mans dels mercaders i dels juristes fins a l’establiment de la Paeria

Les consuetudines Ilerdenses, del jurista Guillem Botet, que el 1207 fou cònsol, recollia la vida ciutadana, els antics costums, per evitar interpretacions o disposicions segons conveniències. Va ser la primera ciutat catalana que redactà de pròpia iniciativa un cos legislatiu peculiar i que després dels Usatges (de Barcelona) és el còdex de lleis més antic de Catalunya (Tortosa, fins 1277).

S’indicaven normes sobre el pes i el preu del pa; la venda del vi; disposicions sobre la carn, la sal, l’oli… 

1-Consolat: 1197

2-Paeria: 1264

3-Ajuntament: 1719

L’Arxiu Municipal de Lleida  ha estat protagonista de l’acte de commemoració dels 750 anys de la concessió per part de Jaume I del privilegi de Paeria. El document original es conserva en l’arxiu de la ciutat i ahir dia 19 d’agost es complien els 750 anys de la concessió del privilegi.

Una vegada més és palesa que els arxius són els garants de la memòria històrica. El patrimoni documental , es posa en valor en ocasions com aquesta, ja que s’ofereix a la ciutadania per tal que el conegui i en gaudeixi.

 

Arxiu Municipal de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida

Important ingrés documental del Carnaval de Solsona a l’Arxiu Comarcal


Nou i important ingrés del fons documental de l’Associació de Festes del Carnaval a l’Arxiu Comarcal del Solsonès

L’any 1998 es va fer un primer ingrés documental de  l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona a l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Aquest, va incloure els àlbums de fotografies amb milers de imatges, els vídeos, la col.lecció d’impresos -molt completa-, els reculls de premsa, les partitures originals de Jaume Roure, els sermons, etc. També, alguns documents dels primers anys del carnaval, quan era organitzat per la Joventut Solsonina. La mateixa Associació havia tingut cura de reunir i aplegar tots els testimonis del carnaval, conscient de la seva importància.

Imatge del fons documental ingressat

Imatge del fons documental ingressat

Ara, s’ha fet un nou pas endavant. S’ha dipositat a l’Arxiu Comarcal la documentació que ha anat generant el seu funcionament des de començaments dels anys vuitanta fins a l’actualitat. Es tracta de documentació administrativa: actes de la junta, la comptabilitat, la correspondència, projectes, etc. El seu embalum és de 9 metres lineals de documentació, és a dir 87 unitats d’instal·lació. És el testimoni del creixement de la festa del carnaval solsoní, de la seva evolució i transformació. Aquesta documentació reflecteix la participació dels solsonins en el carnaval.

carnaval_2El pas del temps anirà engruixint el seu valor històric. L’Associació de Festes del Carnaval, amb aquesta nova aportació, posa en valor el seu patrimoni documental. L’Arxiu Comarcal del Solsonès la classificarà i ordenarà.

En definitiva, és un pas més en la consolidació del patrimoni de les associacions solsonines.

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Cultura, Difusió, Donacions, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Tradició