Ja fa temps que les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC’s) han capgirat certes formes tradicionals de treball en els arxius. Els professionals de la informació i en especial els arxivers, hem hagut i hem de posar-nos les piles en renovar els nostres coneixements, degut a aquest impacte de les noves tecnologies dintre del món de l’arxivística.
Els arxivers tenim necessitats de formació contínua, el camí cap a l’era digital ja està obert, i això provoca canvis constants en la gestió documental i dels arxius. El caràcter ampli i polivalent de la nostra professió i la seua contínua especialització ens obliguen a estar més al dia que mai. Hem d’estar preparats per a atendre totes les nostres funcions professionals i oferir uns arxius de qualitat.
La formació tradicional de tipus presencial segurament és molt important, sobretot en les formacions de base o inicials. L’ensenyament presencial però no és imprescindible, i comporta problemàtiques sobretot quan s’ha de compaginar amb el treball. La formació presencial té l’inconvenient del desplaçament físic tant de l’alumne com del professor, la necessitat d’una aula física, etc., podem constatar que tot això repercuteix en:
- La centralització de la formació, discriminant aquells que es troben lluny de
la capital.
- L’obligació de fer cursos molt reduïts en el temps i que al final acaben essent un estat de la qüestió, poc aplicable a la pràctica.
Són les mateixes noves tecnologies de la informació, les que ens aporten solucions a aquest tema. Ja fa molt temps que es parla d’e-learning, un concepte força assajat en el món universitari, les escoles, i també des de fa un temps en altres àmbits de formació més específica.
Avui en dia hi ha mitjans informàtics que permeten dur a terme l’e-learning, és a dir la formació específica a distància. Alguns d’aquests mitjans són de programari lliure, l’ús del qual no necessita d’una gran inversió de diners, i en tot cas es pot destinar part de l’estalvi a col·laborar amb aquests tipus d’iniciatives de les quals ens hem beneficiem tots.
No cal que parlem d’exemples de pes, com pot ser la UOC (que té el seu propi programari) sinó d’exemples concrets i propers al nostre àmbit i necessitats. El cas més singular potser són els cursos virtuals del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya. Però també trobem casos com el Sedic, o altres.
Molts d’aquests cursos es basen en l’ús de programari lliure, com Moodle, per a la formació a distància per internet. Aquest programari és l’exemple de web social dedicat a l’educació, amb el qual es pot crear aules virtuals, facilitant:
- L’ús d’una infraestructura de formació més econòmica
- La possibilitat d’ampliar el ventall de cursos i fer-los més llargs
- La possibilitat de trobar professors més especialitzats
- Un cost final en que es pot estalviar l’infraestructura física de l’aula i els desplaçaments, tot i que cal esmerçar-se en fer unes bones guies didàctiques i bon material de treball per al curs.
Cal doncs que els espais que faciliten formació d’arxivística a Catalunya, comencin a reflexionar sobre la possibilitat de l’ús de les noves tecnologies, per a la formació contínua dels arxivers. Tenint en compte que altres entorns professionals poc a poc ja van oferint aquesta oferta, essent cada cop més una alternativa a la manca de formació a distància que hi ha en el nostre entorn.
Els genets de l’Apocalipsi cavalquen cap a la capital de la Segarra, les malalties, la violència, la fam…, per sort ho fan en forma d’exposició!
els nostres arxius en relació a la mort, com a fet social, i per tant les possibilitats de recerca històrica sobre aquest tema. I al mateix temps reflexionar sobre la versalitat dels camps de recerca, en que un mateix tema pot ser estudiat des de disciplines tant diferents com l’antropologia física i la història.
