Actes de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria


El passat dijous 16 d’octubre va tenir lloc, al Saló de Plens del palau de la Paeria, l’acte de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria, atorgat pel rei Jaume I el Conqueridor l’any 1264.

Foto Llorenç Melgosa

Foto Llorenç Melgosa

Aquest fet històric significà el punt culminant del procés de creixement i maduració institucional del municipi, iniciat amb la Carta de Poblament del 1150, un any després que la ciutat fos conquerida als sarraïns. El procés s’assentà a finals del segle XII quan el rei Pere I concedí a la ciutat el privilegi de Consolat atorgant-li la facultat de tenir cos municipal per poder ordenar, governar i defensar la població.

La relació de Jaume I amb Lleida fou sempre molt estreta, recordem que la seva coronació va tenir l’any  1214 al castell de la Suda, de la que enguany es commemora també el  800è aniversari. Els privilegis que el rei Jaume atorgà van permetre que es convertís en  una de les ciutats més importants de la Corona d’Aragó en els segles XIII i XIV, i va contribuir a la construcció del país, amb una institució municipal avançada i moderna que va establir els fonaments de la Lleida actual.

La maduresa del règim municipal arribà el 19 d’agost de 1264 quan el rei Jaume I expressà als paers Pere de Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, i als prohoms i habitants de la ciutat de Lleida, la voluntat de canviar el terme Consolat pel de Paeria.  De fet l’ús del terme paers –del llatí paciarii, homes de pau– ja és conegut abans, i fins i tot substitueix en algunes ocasions la pròpia consideració de cònsols en documents signats per Jaume I.

 

El rei ho expressava així en aquest privilegi:

Que tothom sàpiga que Nós Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, per Nós i els nostres successors, per la present escriptura pública, valedora perpètuament i amb tot vigor, us concedim, de ciència certa, i confirmem a vosaltres Pere Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, paers de la ciutat de Lleida, a favor vostre, dels altres prohoms i de tota la universitat de Lleida, que això estipuleu i rebeu, la Paeria de la ciutat de Lleida i els documents de Consolat, concedits pels nostres predecessors a tots vosaltres i als vostres avantpassats. Consolat que Nós volem, i així ho varem concedir als vostres antecessors i a vosaltres, que s’anomenés Paeria.

Aquesta concessió i confirmació us l’atorguem a vosaltres, als altres prohoms i a tota la universitat de Lleida, pels molts serveis que vosaltres i el conjunt de la universitat m’heu fet i feu de present. I us prometem a vosaltres i als vostres successors i a tota la universitat que així ho sol·liciteu, que atendrem i complirem de bona fe i sense engany totes i cadascuna de les coses referides.”

 

Avui, set-cents anys després la Paeria ha organitzat un seguit d’actes per donar a conèixer als ciutadans la importància d’un fet que refermà i atorgà entitat a la ciutat.

 

Programa d’actes 750 ANYS.

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Paleografia, Patrimoni

Inauguració del nou Arxiu Diocesà i Capitular del Bisbat d’Urgell


El passat divendres 10 d’octubre es va inaugurar la nova seu de l’Arxiu Diocesà de l’Urgell. En el nou equipament hi conflueixen els fons de l’arxiu diocesà i capitular del Bisbat d’Urgell. Les noves dependències –fins ara estaven situades en diferents sales del Palau Episcopal- s’han ubicat en l’edifici de l’església dels Dolors de la Seu d’Urgell, datada al segle XVI.

Entre la documentació que es conserva destaca el pergamí més antic de Catalunya, provinent del Monestir de Codinet, de l’any 815, així com una Bíblia del segle X, ‘Els Diàlegs de Sant Gregori el Magne’, de l’any 938, i un fragment de pergamí procedent de Conques, del 1120/1130, que és el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya en tractar-se d’una traducció del còdex visigòtic Liber Iudicum. En total els fons de l’arxiu conserven uns 900 metres lineals de documentació provinent de l’Arxiu Capitular, l’Arxiu Diocesà i els Arxius Parroquials. Així doncs, les instal·lacions, remodelades pels arquitectes urgellencs Àngel Tuset i Lourdes Espar, contenen documents que van del 815 fins als nostres dies.

MCS Bisbat d’Urgell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En declaracions realitzades durant l’acte inaugural, l’arxiver Mn. Benigne Marquès es mostrà convençut que la nova seu permetrà millorar la custòdia d’aquesta documentació, “que l’Església sempre ha sabut conservar molt bé”.

La concentració de la documentació en un sol indret tecnològicament adequat permetrà garantir les condicions de seguretat i manteniment òptimes. El vicari general del Bisbat d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, destacà la important intervenció realitzada en la nova ubicació i la construcció d’un dipòsit “totalment blindat”.

L’acte inaugural del nou Arxiu Diocesà i Capitular del Bisbat d’Urgell anà a càrrec del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; l’alcalde de la Seu, Albert Batalla; el director general de la Fundació ‘La Caixa’, Jaume Lanaspa, entre d’altres autoritats encapçalades per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives.

En la seva intervenció, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, destacà el valor de l’equipament i subratllà que ”un país que sap conservar i modernitzar el seu sistema d’arxius vol dir que està donant valor a la seva memòria i que, per tant, està mirant endavant i està plantejant el futur del país”. Així mateix, ha remarcat la rellevància de la Seu com a centre cultural.

Imatge de Ràdio Seu

La Generalitat ha col·laborat en l’adequació de la nova seu amb els seus especialistes, organitzant tot el sistema informàtic per tal que el nou arxiu sigui homologat com un més dels 320 que hi ha al país.

(Ràdio Seu i MCS  Bisbat d’Urgell)

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Cultura, Patrimoni documental català

Quadern didàctic sobre la Guerra de Successió a Balaguer editat per l’Arxiu Comarcal de la Noguera


L’Arxiu Comarcal de la Noguera, ha elaborat un quadern didàctic sobre la Guerra de Successió a Balaguer que posa a AC_Noguera_quadern_didàcticdisposició dels centres educatius de la comarca.

El quadern serveix per als continguts curriculars dels alumnes de 4rt. ESO i, en el cas dels alumnes de Batxillerat, pot ser útil com a pràctica de la recerca històrica en els arxius o com a recurs per a treballar el Tricentenari.

Els objectius d’aquest material didàctic són, d’una banda, complementar l’aprenentatge sobre la Guerra de Successió cercant exemples en la història local més propera, també donar a conèixer les fons històriques conservades en els arxius i, sobre tot, mostrar com s’estdien les fonts documentals i els seus continguts.

Aquest material està previst que es pugui treballar a l’aula i, si s’escau, també a l’Arxiu Comarcal.

Us podeu descarregar el quadern didàctic i sol·licitar el solucionari.

2 comentaris

Filed under arxiu comarcal de la Noguera, Balaguer, Batxillerat, ESO, Guerra de Successió, Història

Cicle de xerrades “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell”


“S’havia parlat basc al Pirineu català?”, amb aquest títol volgudament provocatiu es va iniciar la tercera edició del cicle de xerrades “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell”. Aquesta és l’única sessió que enguany s’ha programat a la Seu d’Urgell, ja que les altres quatre tindran lloc en sengles municipis de la comarca. L’objectiu, segons els organitzadors, és que les xerrades es facin als mateixos llocs on s’han trobat els vestigis dels quals es parlarà en aquests actes.

En la primera de les xerrades, que tindrà lloc  a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, el geòleg Xavier Planas Batlle exposarà algunes de les conclusions d’un treball d’investigació desenvolupat per un equip interdisciplinar format per historiadors, lingüistes i geolègs sobre la presència d’una llengua protobasca en la toponímia pirinenca, una constatació que alimenta el debat científic entorn de la teoria que aquesta llengua hauria estat parlada pels habitants dels pobles de la serralada abans de la romanització.Inestabilitats 2014

La segona de les xerrades es farà a Peramola el dia 12 d’octubre i tractarà sobre “El castell de Peramola. De fortalesa feudal a residència senyorial”, que anirà a càrrec dels historiadors Carles Gascón i Raquel Codina. El dia 17, a Organyà, Lluís Obiols i Carles Gascón parlaran sobre “Felip V en una inscripció commemorativa de la col·legiata d’Organyà”.

“Més vell que l’anar a peu. Estudi dels camins tradicionals del municipi de les Valls d’Aguilar” és el títol de la xerrada que el geògràf Carlos Guàrdia i el president de la Unió Excursionista Urgellenca, Xavier Escribà, faran a Noves de Segre el dia 24 d’octubre. El cicle es clourà el dia 31 a Anserall amb la xerrada de l’arqueòleg Òscar Augé sobre les “Darreres excavacions a l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles”.

El cicle és organitzat conjuntament pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Basc, Català, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni, Xerrades

Veredicte de la 4ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra 2014


“Concedimus et statuimus. Projecte de recerca per a la confecció d’un llibre de Privilegis i Ordinacions de la vila de Tremp”, és el títol del projecte guanyador de la 4ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra 2014.

El passat 29 de setembre, el jurat de la beca, format per Xavier Tarraubella, Marta Sancho,  Francesc Prats, Arcadi Castillo i Sisco Farràs, va justificar l’atorgament de la beca per la consistència metodològica de la proposta, pel que suposa de recopilació de fonts documentals disperses, relacionades amb el corpus històric – jurídic medieval i per la seva aportació al coneixement de la història de la vila de Tremp i la seva comarca. Els guanyadors d’aquesta quarta edició han estat els historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell i Granados.

Bona part dels privilegis i franquícies concedits a la vila de Tremp durant els segles medievals han quedat conservats dins el fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Aquesta documentació, per bé que ha estat treballada a nivell historiogràfic per diversos autors, no ha estat mai encara editada. Algunes còpies dels privilegis i ordinacions trempolines han quedat també conservades en altres arxius, especialment els ja esmentats de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) o el de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (BUB). En alguns casos, aquesta documentació resta també totalment inèdita, mentre que en altres casos ha estat transcrita i editada de manera puntual en revistes especialitzades. D’altra banda, la recent catalogació del fons de la Insigne Col·legiata de Tremp, cedit a l’ACPJ per la família Castells de Vilamolat, ha permès localitzar altres exemples d’ordinacions promulgades pels bisbes d’Urgell i relatives a la vila de Tremp.

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

La documentació conservada a l’ACPJ consisteix en una vintena de pergamins, datats entre els anys 1211 i 1406, que inclouen privilegis i franquícies com ara l’exempció de lleuda, peatge, tolta i altres tributs, l’exempció d’empenyorament, els emprius de llenya i pesca, el guiatge de vitualles, el dret d’imposició de cises, el dret de monedatge, la celebració de mercats i fires, les franqueses de maridatge, bovatge i herbatge, el dret d’emetre censals morts, o el privilegi de marcar amb el segell reial les peces d’or i plata, entre d’altres. A més, també es conserven en aquest mateix arxiu diverses ordinacions que regulen l’exercici de les capacitats derivades d’aquests privilegis, les quals seran també objecte d’estudi. Pel que fa a la documentació procedent de l’ACAU, destaquen les concessions realitzades pels comtes de Pallars durant els segles XI i XII, així com diverses ratificacions i nous privilegis i costums concedits pels bisbes d’Urgell al llarg dels segles XIV-XVI. Entre la documentació inèdita destaca també la concessió de la jurisdicció de Tremp a la canònica de Santa Maria per part dels comtes de Pallars l’any 1087, conservada únicament en una còpia parcial entre els manuscrits de fra Sebastià Agustí custodiats a la BUB. Finalment, trobem també diversos privilegis relatius a la impartició de justícia o al dret de salvaguarda copiats en els Registres de Cancelleria de l’ACA. És en aquest darrer arxiu on esperem dur a terme una recerca que ens permeti localitzar altres documents inèdits susceptibles d’edició, o bé altres còpies dels privilegis i franquícies ja coneguts.

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, beca, Grup d'Arxivers de Lleida

Commemoració del 700 anys de la mort del comte d’Urgell Ermengol X (1314-2014)


Ermengol X. 700 aniversari (1314-2014). CartellL’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’Arxiu Gavín participen en l’organització dels actes de commemoració dels 700 anys de la mort del comte d’Urgell Ermengol X.  Amb el títol “Ermengol X, un comte, un territori. 700 aniversari (1314-2014)”, s’ha preparat un programa d’actes per al proper dissabte 18 d’octubre de 2014.

PROGRAMA

  • 16:30 h. Benvinguda amb els Gegants d’Os de Balaguer i dels Grallers de Gerb. Paraules de salutació a càrrec del Germà Ramon Benseny, superior del Monestir de les Avellanes.
  • 17:00 h. Repic de campanes a càrrec d’Ignasi Cortés. (Confraria de Campaners de Catalunya)
  • 17:15 h. Lectura i interpretació d’alguns fragments del Testament d’Ermengol X, a càrrec del Dr. Robert Cuellas i Campodarbe (Universitat de Lleida)
  • 17:30 h. Ofrena floral al sepulcre d’Ermengol X, amb acompanyament musical de la Coral Maristes Montserrat de Lleida.
  • 17:45 h. Conferència “Ermengol X i el territori” a càrrec del Dr. Prim Bertran i Roigé (Universitat de Barcelona)
  • 18:30 h. Cantada de la Coral Maristes Montserrat de Lleida.
  • 19:00 h. Paraules de cloenda per part de l’Excm. Sr. Joan Reñé, President de la Diputació de Lleida.

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Grup d'Arxivers de Lleida

L’exposició 50 anys de la Parròquia de Sant Salvador de Pardinyes a l’Arxiu Gavín


Exposició Arxiu GavínDel 17 de setembre al 10 d’octubre del 2014 podeu visitar l’exposició “50 aniversari de la Parròquia del Santíssim Salvador de Pardinyes (Lleida)” a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.

L’Arxiu Gavín col·labora amb aquesta exposició fotogràfica que commemora el 50è aniversari de la inauguració de l’església de la Parròquia de Sant Salvador de Pardinyes (Lleida).

ExposicioConcretament l’Arxiu Gavín ha cedit les fotografies d’aquesta parròquia, que preserva al fons fotogràfic d’Esglésies de Catalunya. L’autor de les fotografies és Josep Maria Gavín, i les va realitzar l’11 d’abril de 1979. En les fotos, en blanc i negre, hi podem veure diversos punts de vista de l’exterior de l’església, l’interior i aspectes específics com la capella del santíssim.

L’Església del Santíssim Salvador de Pardinyes va néixer inicialment adscrita a la Parròquia del Carme, constituint-se anys després amb una unitat parroquial pròpia amb el desenvolupament del barri. En la mostra podreu veure, a banda de les fotografies que mostren l’edifici, una mostra de la vida social, cultural i religiosa del barri de Pardinyes, articulada a l’entorn de la Parròquia de Sant Salvador.

1 comentari

Filed under Exposicions, Fotografia