L’ús de les tasses de plata en les viles i pobles de la Val d’Aran en l’època moderna


 A l’Archiu Generau d’Aran es troba dipositada la documentació de l’antic Ajuntament d’Arròs e Vila (1616-1970). En 1970, aquests pobles perden el seu estatus de municipi i passen a formar part del municipi de Vielha e Mijaran com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Cal recordar que la seu de l’Arxiu, Casa deth Senhor, havia estat la seu de l’Ajuntament d’Arròs e Vila. Aquests pobles han conservat 4 tasses de plata que, actualment, es troben dipositades a l’Arxiu, juntament amb la documentació. Aquestes tasses eren usades pels cònsols i veïns en reunions i actes protocol·laris o festius.

Casa deth Senhor, seu del Archiu Generau d'Aran
Casa deth Senhor, seu del Archiu Generau d’Aran

Us proposem conèixer l’ús d’aquestes tasses a través del resum de l’article que M. Àngels Sanllehy i Sabi va publicar dins la Miscellànea en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro, “Damb eth còr aranés” i titulat “Es tasses de plata ena Val d’Aran (sègles XVII-XIX): un patrimòni perdut”. L’obra va ser edita per el Institut d’Estudis Aranesi l’any 2010. El resum l’ha fet la mateixa autora per als lectors del bloc del GALL.

 Maria Pau Gómez Ferrer, directora del Archiu Generau d’Aran

Les tasses de plata a la Val d’Aran (segles XVII-XIX)

Les tasses de plata formaven part del patrimoni dels comuns aranesos, com ho testimonia reiteradament la documentació local, però actualment són un “patrimoni perdut”, ara per ara només han  arribat als nostres dies les quatre tasses de Vilamòs i les quatre d’Arròs e Vila.

Les tasses dels pobles d'Arròs e Vila
Les tasses dels pobles d’Arròs e Vila

De les de Vielha hi ha una imatge fotogràfica de 1907, però malauradament no es conserven. Aquest objecte, tenia un paper simbòlic i alhora funcional, duia inscrit el nom del poble, per tant s’identificava com un bé patrimonial, i era usat per cònsols i veïns en reunions i actes protocol·laris o festius. Per la seva vàlua simbòlica i intrínseca era un bé preuat i en conseqüència era custodiat amb cura. Habitualment, les tasses, en nombre de dues, tres o quatre –segons la importància de cada universitat– es guardaven a l’arxiu del lloc –generalment una arca de tres panys–, junt amb la documentació escrita, els diners del comú i altres objectes de valor. Així es troba reflectit en els inventaris de l’arxiu de Vielha dels segles XVII i XIX (els del segle XVIII no ens han arribat). També hi ha notícia de les tasses a Bossòst, lloc que les guardava junt amb estris del comú (ferramenta o collars dels gossos).

A Vielha els anys 1621, 1622, 1623, 1624 i 1627 es comptabilitzaven quatre tasses, i en els inventaris de 1628, 1629 i 1630, només tres, cosa que sembla indicar que en determinats moments podien ser objecte d’empenyorament, ja que en inventaris posteriors (dels anys 1816-1819, 1824, 1830-1833) es tornen a esmentar les quatre tasses. El 1816 es deia: “Primo, quatre tasas de plata rotuladas ab lo nom de Viella, una caldera aram mediana en lo batan, tres pichells, un quart y un chau de estany, vint y tres culleras, vint y sis forquilles de llautó, tretse platas, cinquanta y set plats de estany, vuit canes estovalles noves, una arca per posar sal [...]“. La presència de múltiples objectes de parament de taula indica que els àpats comunitaris eren força freqüents. Es feien en dates concretes, com per exemple el dia de canvi de cònsols, o el dia de pacte d’arrendaments, i també en els dies  en què es convocava el “vediau” per a la realització de treballs col·lectius destinats a adobar camins, ponts i altres béns del comú, i on les tasses podrien utilitzar-se de forma comunitària per consumir el vi que es repartia. També podrien estar relacionades amb la funció reservada als cònsols de verificació de la qualitat del vi que es comercialitzaria al lloc i en la fixació del seu preu, utilitzades aleshores com una mena de tastavins.

Detall de les tasses de plata
Detall de les tasses de plata

També està documentada la presència de les tasses en l’àmbit religiós, especialment en els aplecs que es feien periòdicament a determinats centres de culte. Representava l’aportació del poble a la trobada local o interlocal, entre les quals destaca l’aplec de Montgarri, tan ben descrit per Jacint Verdaguer. Així en els romiatges a ermites o a “santets” anaven i venien les tasses de cada poble, i eren usades llavors en les col·lacions de pa, vi i formatge que s’oferien a tots els assistents i en el repartiment de la caritat als pobres.

Finalment cal fer esment de l’àmbit particular. En molts dels capítols matrimonials aranesos hi figura una tassa de plata de sis unces com un element més del dot que s’havia de pagar a la núvia. Generalment la presència de la tassa anava associada als dots de major valor, pactats habitualment entre les cases més fortes  –així es fa palès en els fons patrimonials i en els fons notarials del Archiu Generau d’Aran. L’any 1812 és l’últim any de presència massiva de la tassa en les capitulacions matrimonials, tanmateix, malgrat la seva perdurabilitat fins a èpoques relativament recents, fins ara no se n’ha localitzat cap exemplar, desconeixem si podien ser similars a les tasses comunals que sortosament, encara que en petit nombre, s’han conservat fins als nostres dies.

M. Àngels Sanllehy i Sabi

About these ads

Deixa un comentari

Arxivat sota Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s