El document va ser redactat i signat per Silvestre II i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions
Part superior de la butlla, un cop restaurada
El comte d’Urgell, Ermengol I, i el bisbe Sal·la sembla que estaven units per una antiga amistat, d’ençà que havien estudiat junts a Ripoll, centre i lligam de les cultures musulmana i europea. Ambdós viatjaren a Roma per visitar el papa Silvestre II i van retornar d’aquell viatge amb l’esmentada butlla, que es va conservar al llarg dels segles a l’arxiu catedralici i ha arribat fins als nostres dies bastant malmesa.
Es considera com un dels documents fundacionals del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans, i també la carta de poblament d’alguns municipis catalans. Aquestes butlles són confirmacions de les propietats de la terra i esdevingueren una pràctica generalitzada, tant pels papes com pels reis, després que les terres havien quedat ja lliures de la invasió sarraïna.
Es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Quan va arribar al Centre per ser restaurada, el papir tenia un aspecte grogós i ressec, moltes fibres estaven trencades i esfilagarsades i hi havia molts forats i galeries provocats pels insectes xilòfags. A la part inferior de la butlla hi manca un tros, precisament a la zona de la signatura i la data, i tampoc es conserva el segell. La intervenció de restauració del document ha estat cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat la Generalitat i el Bisbat d’Urgell.
Notícia publicada al diari Ara el 4/12/2012
