La col·lecció cartogràfica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El diccionari de la llegua catalana defineix la cartografia com l’art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Aquest art ha estat representat des d’antic per  geògrafs i cartògrafs amb finalitats i tècniques molt diferents, però possiblement amb un objectiu comú: el d’intentar deixar constància d’una realitat concreta.

Els mapes ens fan evident les diferents maneres de mostrar una mateixa realitat, no sempre fidedigna del tot a l’original. Si l’autor és un viatger que documenta el seu recorregut per terres lleidatanes o catalanes probablement contemplarem una imatge més idealista o romàntica de la realitat, que si l’obra és fruit de la ploma d’un militar francès que ha de reflectir amb precisió la situació de les tropes en el camp de batalla.

La col·lecció cartogràfica del Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs és una bona mostra de representació gràfica sorgida de la mà d’autors i viatgers tant destacats com Beaulieu, Laborde, Parcerisa, Pedemonte o Vacani.

Actualment és un fons d’un centenar de mapes i gravats, de procedència diversa, ampliat i complementat en el decurs dels anys amb la finalitat  de cohesionar-lo i donar-li consistència. Aquesta col·lecció de fons local vol ser una eina indispensable en la difusió del patrimoni cartogràfic de les terres de Lleida tot mostrant els mapes com a documents de valor històric que esdevenen elements de coneixement imprescindible.

Hi destaquen plànols de situació i gravats de la ciutat de Lleida; mapes sobre camins i carreteres de la província, sobre els canals projectats de navegació de l’Urgell, o sobre les superfícies dels termes municipals. Els municipis sobre els quals hi ha documentació gràfica són: Àger, Agramunt, Alguaire, Arbeca, Balaguer, Les Borges Blanques, Camarasa, Castelldans, Castelló de Farfanya, Cervera, La Granadella, Lleida, Seròs, La Seu d’Urgell i Solsona.

Atansar al gran públic obres i col·leccions que d’altra manera estan destinades  a una consulta més restringida és l’aposta de la Diputació de Lleida i la seva Fundació Pública envers la  difusió del seu patrimoni cultural, materialitzada en aquest cas en l’exposició [Carto]grafia: testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX), que es podrà visitar des del proper divendres 26 de febrer fins al 30 de maig, al Museu Comarcal de Cervera.

Servei d’Arxiu i Llegats
Institut d’Estudis Ilerdencs

Anuncis

La paleografia del segle XXI… una manera de veure-ho


Havia sonat el mòbil de l’arxiu, era el primer SMS (Short Message Service) que rebíem des del servei d’atenció a l’usuari via mòbil. Dèia així:

Bna trda,

Stik crkant docs antiks, skrits n lltra antga. Es x trbll rcrka sbre trnkripcio docs y abrev. 🙂 10!

Tanta sigla i tanta abreviatura em va fer recordar el meu professor de paleo(grafia). Era un home blanc com la llet, que sempre anava amb una jaqueta de vellut. Una espècie de romàntic especialitzat en les abreviatures de l’escriptura llatina d’època romana.

Ens explicava les diverses teories que intentaven raonar el perquè de les abreviatures en l’escriptura. Hi havia les que ho justificaven per un estalvi de temps a l’hora d’escriure, altres dèien que era per estalviar en el material que s’utilitzava, ocupant menys espai a l’hora d’escriure, també hi havia els que creien que era per fer menys esforç a l’hora d’escriure i per tant escriure amb més rapidesa.

Em cridava l’atenció però, una altra teoria basada en factors psicològics, que deia que la lectura és un hàbit que amb el temps acaba sent un procés mecanitzat, amb el qual acabem identificant les paraules per aquelles lletres més representatives.

Així doncs l’usuari que escrivia el missatge de mòbil, pretenia escriure el màxim de contingut amb el menor esforç i sobretot estalvi econòmic, ja que els SMS al cap del dia surten cars. Però les paraules que escrivia, en el fons eren força intel·ligibles ja que juntaven les lletres identificatives de la paraula. Fins i tot potser amb el temps, s’imposarà una certa normalització en el tipus d’abreviatures utiltizades en missatges de mòbil.

Clar que aquest jovent també es mou per modes, ben segur que entre els companys de classe juguen a veure qui s’envia el SMS més abreviat, amb emoticones incloses!. Eren com els joves escrivents del segle XVI que utilitzaven lletres encadenades, com la processal, i de les quals dèia el mateix Cervantes “no la entenderá Satanás”.

En fi, no sé pas si haurà estat bona idea això del servei d’atenció via mòbil, potser serà millor que els faci omplir el formulari en paper i signat pel seu tutor…

Jornada de portes obertes a l’Arxiu Capitular de Lleida


El passat dia 2 de febrer la Catedral i l’Arxiu Capitular de Lleida, varen celebrar conjuntament la jornada de portes obertes. Una oportunitat que l’Arxiu va aprofitar per mostrar als lleidatans, tant la rehabilitació del seu espai, com les seves noves instal•lacions adequades a les necessitats dels usuaris.

Per descomptat que bona era l’ocasió per donar a conèixer els fons que aquí es custodien, amb un petit tast d’alguns documents i d’algunes peces emblemàtiques dels còdexs i els incunables. I per completar la visita es van mostrar algunes dependències, com ara el dipòsit, la biblioteca, la sala de reprografia, etc.

El despatx del canonge arxiver fou adondicionat per poder oferir una projecció audiovisual, amb una introducció històrica breu, i una explicació del contingut del nostre fons i dels serveis que podem oferir.

Les persones que van voler conèixer l’arxiu mostraren molt d’interés, però principalment sorpresa ja que aquest arxiu no és gaire conegut pels lleidatans, essent com n’és de cabdal per a reconstruir la història ilergeta.
L’èxit de l’exposició ens va convèncer, no solament  perquè s’havia de mantenir uns dies més, sinó també a plantejar-nos que cal celebrar més jornades d’aquesta mena, i així poder mostrar obertament el nostre patrimoni històric, i en particular aquella documentació que el capítol ha preservat al llarg dels segles.
Per la nostra part i com a treballadores de l’arxiu, volem agraïr a totes aquelles persones que han col•laborat amb nosaltres per fer possible aquesta exposició, així com a tots aquells visitants lleidatans o no, que s’han apropat a l’Arxiu Capitular.

Una exposició Apocalíptica, a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Els genets de l’Apocalipsi cavalquen cap a la capital de la Segarra, les malalties, la violència, la fam…, per sort ho fan en forma d’exposició!

Del 5 de febrer al 4 de març l’Arxiu Comarcal de la Segarra acull l’exposició itinerant: Apocalíptica: els rastres de la mort a través de la història, segles XVI-XVIII.

Amb aquesta exposició es proposa al visitant endinsar-se en diferents aspectes vinculats a la mort, entesa com a fet biològic, però també com a fet social. L’exposició s’emmarca en com es vivia la mort entre els segles XVI i XVIII al nostre país i quins testimonis ens n’han arribat per poder-la estudiar avui en dia.

Aquests testimonis són les restes òssies, estudiades des de l’antropologia física i les fonts documentals, que són estudiades des del camp de la història i tractades i conservades des del camp de l’arxivística.

Amb tot, l’exposició vol també donar a conèixer quines fonts documentals conserven els nostres arxius en relació a la mort, com a fet social, i per tant les possibilitats de recerca històrica sobre aquest tema. I al mateix temps reflexionar sobre la versalitat dels camps de recerca, en que un mateix tema pot ser estudiat des de disciplines tant diferents com l’antropologia física i la història.