Dia de Lleida al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona


El dia 29 d’abril se celebra el dia de Lleida a Barcelona al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.

El Centre Comarcal Lleidatà és una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1927 i formada per persones amb arrels lleidatanes que viuen a Barcelona. Amb 83 anys d’història, des dels seus inicis porta a terme importants iniciatives culturals, cíviques i socials. El Centre, a més d’exercir una gran in fluència cultural, va fer una defensa aferrissada de la catalanitat de les Terres de Lleida davant els intents de determinades autoritats franquistes de separar la província de Lleida de la resta de Catalunya.

També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1993 i amb la Medalla d’or del Mèrit Cultural de l‘Ajuntament de Barcelona, l’any 2002.
La seva situació ja històrica i privilegiada, just davant de la plaça Universitat al cor de l’Eixample cantonada amb Gran Via Corts Catalanes i Ronda Universitat, fa que sigui un centre reconegut pels barcelonins i un enclavament privilegiat per la nova seu de “Lleida a Barcelona”.

Per commemorar aquest dia s’han organitzat diverses activitats:

  • Taller de tast de fruita: DISFRUITA-LA
  • Degustació de fruita i embotits de Lleida i de formatges dels Pirineus
  • Concert EnVers: Com la Veu de l’Aigua
  • Taller de coca de recapte, degustació i maridatge amb vins DO Costers del Segre
  • Projecció de la sèrie “Les Veus del Pamano”
  • Recital (IN)HARMÒNICS. Set poetes actuals
  • Exposició: Lleida, aquella ciutat

Lleida, aquella ciutat. Fotografies de Josep Porta Mesalles

Josep Porta Ballespí va donar el seu arxiu fotogràfic, juntament amb el del seu pare Josep Porta Mesalles, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’any 1995. El 1998 la Institució obrí l’Espai Porta, on s’ha mantingut l’estudi fotogràfic com es va muntar des del 1946, i rebent nombroses visites al llarg dels anys.
L’any 2008 es va celebrar el centenari del naixement de Josep Porta

Mesalles amb una sèrie de mostres fotogràfiques que reflectien la visió que tenia de determinades festivitats lleidatanes; com a resum d’aquestes exposicions, el Servei d’Audiovisuals de l’IEI ofereix una selecció d’imatges, situades cronològicament entre 1930 i 1950, que són un reflex de la vida quotidiana a Lleida a través de l’òptica del que fou degà dels fotoperiodistes lleidatans.

Aquesta mostra es podrà veure al Centre Comarcal lleidatà de Barcelona fins al proper diumenge 30 de maig, i estarà oberta de 10 a 14 i de 16 a 20 h.

Ronda Universitat, n.1-1r; Gran Via de les Corts Catalanes, n. 592, 1r
Barcelona

Anuncis

El drac, Sant Jordi… i els Arxius


Fa molts i molts anys en un país del llunyà planeta de los somnis, hi havia un drac que des de que era un dragolí havia anat atresorant documents i documents. Primer només eren uns quants pergamins, però a mesura que passava el temps es van convertir en milers i després documents en paper, amb lletres i dibuixos, amb tintes de colors o en un blau casi negre.

Al principi ningú no li donava cap importància a aquesta afició del jove drac, era un pagament petit pels molts serveis que els hi feia: els protegia i els donava foc quan no en tenien, a més del prestigi que suposava tenir un drac en un mon en el que ja en quedaven pocs.

Els problemes van sorgir quan el drac es va anar fent gran i les gràcies del jove es van convertir en les exigències de l’adult. El drac es quedava amb tots els documents escrits en la llengua que fóra i sobre qualsevol material. Abans se’ls emportava quan ja no l’interessava a ningú, després era quasi immediatament un cop signats.

Tots aquests escrits als que el drac era tan aficionat es trobaven escampats pel terra, al llarg dels metres i metres que hi havia en el sistema de coves en què hi vivia. Un lloc humit i fosc, i en el qual havien entrat molt poques persones i amb molt risc de la seva vida. Fins i tot, es comptava algun cas de desaparició, uns deien que s’havien perdut en el laberint de coves i altres que el drac se’ls havia cruspit, com a càstig a la gosadia d’intentar recuperar un (o més) dels documents que ell “custodiava”.

Un dia una jove, bella i intel·ligent, va voler recuperar els papers que podien tenir referències a la seva àvia, a la que enyorava i volia recordar. Li van dir els governants que això era impossible que allò, no li corresponia a ella reclamar-lo que, en tot cas, era la seva àvia la que havia de fer la petició. – Però la meva àvia fa molt temps que morí i casi ja no recordo com era…-.

-Així, serà impossible, encara que si ho sol·licités ella tampoc no vol dir que els pogués recuperar.- Va dir el governant pensant que la jove no ho sentiria, però ho va sentir i va demanar com podia ser que ningú no fes front a aquella “bèstia” grollera i malhumorada en la que s’havia convertit el vell drac. – SSSSH! – Va contestar el governant – Vols que desperti? Així és com sempre ha estat i així continuarà sent!-.

La jove va entendre que calia fer alguna cosa i ho va comentar amb els seus amics i tots van resoldre que tenien interès en saber què hi havia en aquells documents que el drac tant i tant guardava. A més ara ja no es conformava amb quedar-se els papers, sinó que ho feia amb els CDs i els DVDs i amenaçava i esbufegava foc quan algú des d’Internet aconseguia lliurar-se de la seva tirania.

Cada vegada més, la gent, tot i témer al drac, s’apropava a la cova per demanar un document (o més) i sempre sortien socarrimats. El drac estava furiós –Què s’havien pensat aquella colla de galifardeus sobre dos cames? En realitat ell no sabia que hi havia en tots aquells papers que entapissaven el terra de les seves coves i tampoc no l’interessava, però intuïa que si els humans podien entrar lliurement, ja no li tindrien por i aleshores què seria d’ell?.

Un dia va arribar un estranger que es feia dir Sant Jordi (i casualment era arxiver), va dir a tot el que li va voler escoltar que al seu país, no massa allunyat d’aquell, feia molt temps que havien educat al drac perquè se n’ocupés en altres feines més productives i que des d’aleshores els seus conciutadans eren amos de la seva memòria. La jove li va demanar si els podia ajudar i ell va assumir el repte de parlar amb el drac i intentar que canviés.

Sant Jordi de bon matí, va anar a la cova del drac i tot recollint pergamins del terra va començar a explicar-li cóm estaria de còmode si tot allò no estigués pel terra i, fins i tot, cóm estaria de tranquil si no tingués que malgastar tan esforç en impedir que ningú no pogués veure’ls; podria viatjar i veure als seus cosins i es podria traslladar a una cova més moderna amb calefacció i aigua calenta. A més la gent el veuria com un més i no com un enemic al que calia vèncer.

El drac ja era gran i feia temps que sabia que les coses estaven canviant, però és va resistir amb totes les seves forces, mentre veia a aquell Sant Jordi que tot parlant anava netejant documents, ordenant-los, classificant-los i posant-los de forma que no destorbessin al pas i que es poguessin agafar i triar. El drac es va quedar sorprès de l’espai tan gran que hi quedava, i això va ser el que el va acabar de vèncer i de convèncer.

Des d’aleshores el drac es dedica a altres feines i Sant Jordi va aconseguir que aquell país recuperés la seva memòria i, el més important, la conservés… I vet aquí un gos i vet aquí un gat , aquest conte s’ha acabat.. o no?

Presentació a Tàrrega del número 24 de la revista Urtx


El Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, com ja és habitual en dates properes a la diada de Sant Jordi, presenten el número 24 de la revista Urtx.

La revista, que a partir d’aquest número és coneixerà com Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell, recull anualment treballs d’investigació de caire històric, cultural i científic de la comarca de l’Urgell.
La presentació del número 24 anirà a càrrec de Carme Bergés Saura, directora del Museu Comarcal de Cervera.

L’acte tindrà lloc el dijous 22 d’abril, a les 8 del vespre, a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell (carrer Major, 11, Tàrrega).

Presentació del llibre “La Taula de Canvi i Dipòsits de Lleida (1585-1808)”


 El passat dimecres 14 d’abril al Saló de Sessions de la Paeria de Lleida va tenir lloc la presentació del sisè volum de la col·lecció Guillem Botet, de documents de l’Arxiu Municipal, que té per títol La Taula de Canvi i Dipòsits de Lleida (1585-1808).

En aquesta ocasió la publicació ens trasllada fins a la ja ben avançada segona meitat del segle XVI per relatar-nos las història de la Taula de Canvis de la ciutat. El text ha estat elaborat per la catedràtica d’història moderna de la facultat de Ciències de la Educació de la Universitat de Lleida Julia Remón Molina i es basa en la seva tesi doctoral.

La Taula de Canvi rep el nou de les taules on, des de començament del segle XV, els canvistes de monedes efectuaven el bescanvi entre la diversitat de monedes encunyades per un gran nombre d’autoritats, entre les quals destaca la Paeria de Lleida que, des del segle XIII, va encunyar moneda pròpia: la pugesa.    

Des de l’Arxiu, i seguint amb la tasca de difusió del patrimoni documental de la ciutat, volem donar a conèixer aquesta institució, desconeguda per la majoria, però vigent al llarg de més de dos-cents anys.  

El catàleg que presentem descriu un per un els cent deu llibres que corresponen a les sèries documentals generades per l’Administració, gestió comptable i control de la Taula: Llibres majors, Llibres manuals, Llibres de Dipòsits, Llibres de Caixa de “va y vé”, lligalls amb documents corresponents a balanços anuals, Llibre de “íntimes” i un llibre de joies, on quedaven registrats els dipòsits de joies, monedes o altres objectes de valor.

S’ha de fer especial esment a tres documents, conservats també a l’Arxiu, que marquen l’inici de la institució, com són el privilegi de fundació de la Taula de 1585, les ordinacions de 1589 i les de 1591.

 Aquesta nova aportació de la col·lecció Guillem Botet té com objectiu promoure la difusió dels documents més rellevants de l’arxiu, d’interés tant per les persones especialitzades en la nostra història com per als ciutadans interessats en aprofundir en el seu coneixement.

 

Identifica’m, un bloc de l’Arxiu Nacional d’Andorra


Identifica’m és el nom del bloc que han creat els companys i companyes de l’Arxiu Nacional d’Andorra. Es tracta d’un bloc amb unes finalitats molt clares: la difusió i identificació de personatges i d’entorns que apareixen a les imatges que custòdia l’arxiu fotogràfic de l’ANA.

Amb aquesta iniciativa l’Arxiu Nacional d’Andorra realitza un pas important, no només per al seu arxiu, sinó també pels arxius en general. S’endinsa al món de la blocosfera creant un espai d’interacció entre l’arxiu i els seus  usuaris.

Segurament als nostres arxius tots ens hem trobat amb fotografies on hi apareixen llocs i persones que ens són impossible o molt dificil d’identificar. Això provoca que la informació que contenen aquests documents quedi atrapada i emudeixi, esperant que algú li retorni la identitat.

El procediment que es proposa des de l’arxiu és útil per al patrimoni fotogràfic andorrà, però a la vegada és una manera d’implicar als ciutadans en la tasca dels arxius, i al mateix temps una forma de donar a conèixer aquestes imatges que, amb l’ús de la web social podran ser identificades. Una iniciativa que té clarament una vessant divulgativa, participativa i d’accés lliure a la informació.

Les imatges que podreu trobar al bloc són de personatges i de paisatges. Cada setmana s’incorporaran noves imatges. L’estructura del mateix bloc permet ordenar les imatges en temàtiques i en arxius, de manera que qualsevol imatge sempre serà recuperable. Les imatges estan a baixa resolució i contenen la marca d’aigua de l’arxiu, de manera que no se’n pugui fer un ús indegut. Els usuaris podran dir-hi la seua utilitzant l’opció de comentaris que permet el bloc o posant-se en contacte amb l’Arxiu Nacional d’Andorra.