Plànol del Pla dels Gramàtics, 1785 Arxiu Municipal de Lleida


Aquest mes presentem un plànol conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida (AML), relligat en el llibre Establecimiento de patios en el llano de los gramáticos, de l’any 1785 (registre n. 717). Aquesta zona de la ciutat era i és coneguda encara com a Pla dels Gramàtics perquè al s. XV s’hi van ubicar les Escoles de Gramàtica de l’Estudi General de Lleida. El plànol policromat, de 305×460 mm., ens mostra amb la lletra A i en vermell les cases ja existents i enumera els grups d’edificis projectats.

A més a més del plànol ara descrit, el registre conté també un índex alfabètic on consta la relació dels propietaris dels patis i tots els documents impresos per a cada una d’aquestes persones on hi figuren les condicions per a la compra dels terrenys. 

La importància d’aquest document radica en el fet que és una de les primeres mostres de l’ordenació urbanística de la Lleida moderna.

A principis del segle XVIII a Lleida hi havia poc més de cinc-cents edificis habitats. El considerable creixement de la ciutat feia necessari, com en altres llocs, buscar noves solucions urbanístiques. El 27 de gener de l’any 1716 l’Ajuntament sol•licità el permís per aixecar noves construccions en solars pròxims a les muralles de Magdalena i de Boters, que no havien estat ocupats abans per la prohibició de l’autoritat militar.

Anys més tard, el 1785, la Paeria aixecà diversos plànols, un en què es projectava la construcció d’un grup de cases a la part alta del carrer del Torrent (avui conegut com c/ Jaume I el Conqueridor), un altre a prop del portal de Boters, i un tercer sota la costa de Rodamilans, que no seria més que un nou traçat o eixample de l’antic carrer de Cellers entre les casernes de la Panera i de Cavalleria.

A més a més, en aquella època s’obriren dos nous carrers en l’extens Pla de Mur: un que comunicaria la caserna de cavalleria (l’antiga Universitat) amb la Ronda de Sant Martí, i l’altre, en sentit transversal al primer i paral•lel al segon, que donaria al carrer de Múrcia. Al solar que quedava de la zona que en aquells temps es coneixia com a Pla dels Gramàtics, s’hi projectava una plaça que cobriria un gran dipòsit, el Pla de l’Aigua.

El projecte d’urbanització del Pla dels Gramàtics potser hauria seguit la mateixa sort dels plans anteriors si no fos perquè el 1786 Louis de Blondel, mariscal de camp de Carles III, es féu càrrec del govern de la plaça militar. També obtingué la llicència del monarca per dur a terme totes aquestes obres, fent possible el renaixement de l’extinta parròquia de Sant Martí.

A finals dels s. XVIII, Francisco de Zamora recollí en el seu llibre de notes l’abast d’aquesta millora urbanística on va escriure: ”En la parte superior de Lérida se han formado nuevas calles y una plaza que ha de servir para mercado de animales. En este mismo llano de los Gramáticos se va a abrir una puerta que estaba cerrada para la feria

Anuncis

Arxiu central de l’Audiència Provincial i Jutjats de Lleida


Aquest mes us presentem la fitxa de l’Arxiu Central de l’Audiència Provincial i Jutjats de Lleida.

Fitxa tècnica

Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida. ACL
Institució: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia
Adreça: c/ Canyeret, 1-3, 2a planta
Telèfon: 973 700 279
Fax: 973 700 282
Correu electrònic: arxiu.lleida@xij.gencat.cat
Horari: 8,30 h a 15 h de dilluns a divendres.
Serveis:
  • Assessorar sobre els fons, els procediments i els òrgans que els generen als usuaris interns i usuaris externs
  • Assessorar i recolzar als diferents òrgans judicials sobre gestió d’espai, gestió documental i qüestions d’accés a la documentació.
  • Formar sobre l’ús del servei d’Arxiu Central i la gestió documental per al personal de l’Administració de Justícia.
  • Biblioteca auxiliar
Nom dels responsables: Maria Jesús Llavero i Josep Jordana
Per veure la fitxa completa cliqueu aquí.

El pla d’ocupació de digitalització a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


Arxiu Comarcal de la NogueraEl 12 de juliol de 2010, el Dani, la Mercè, l’Olga i la Raquel, que es trobaven en situació d’atur, van començar a treballar pel Consell Comarcal de la Noguera amb el Projecte Impuls, que comprèn uns plans extraordinaris d’ocupació local finançats pel Departament de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu. El projecte subvencionat consistia en la digitalització del patrimoni documental de la Noguera i va ser promogut i dirigit des de l’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN).

Els contractes tenien una durada de 6 mesos a temps parcial, el 70 per cent de la jornada laboral, i incloïen un total de 60 hores de formació en arxivística i en l’ús de les tecnologies de digitalització.

LA TRIA

En el cas de l’ACN, anteriorment ja havíem abordat diversos projectes de digitalització, per la qual cosa les prioritats més importants ja havien estat assolides. A més a més, varem haver de descartar tota la documentació històrica d’interès genealògic ja que paral·lelament es va iniciar al nostre arxiu el projecte de digitalització que la Societat Genealògica de Utah (EUA) que du a terme als arxius comarcals, per conveni amb el Departament de Cultura.

En primer lloc, varem optar per la digitalització de tots els llibres d’actes dels fons municipals que conservàvem. Aquesta era una de les tasques més rellevants del projecte per l’àmbit territorial que abastava, així com per la importància històrica de la sèrie documental, que sense cap mena de dubte és la font d’informació més rica que conserven la major part dels fons municipals de la Noguera.

D’altra banda, també es van plantejar abordar els fons d’imatges que teníem pendents de digitalitzar. En primer lloc, els que es conservaven en suport negatiu i, en segon lloc, la resta de fons i col·leccions de fotogràfiques.

Finalment, es va considerar la reproducció de la col·lecció de cartells de l’ACN ja que la seva consulta implicava certes dificultats i també un cert risc en quan a la manipulació, degut al format dels cartells.

ELS RESULTATS

El total d’imatges digitalitzades a l’ACN amb aquest projecte ha estat de prop de 80.000 documents i pàgines de llibres que a partir d’ara tindran una millor conservació, un millor accés i una còpia de seguretat en un repositori segur.

Respecte a les actes municiapls s’han digitalitzat més de 700 llibres d’actes, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, i que corresponen als pobles d’Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Anya, Balaguer, Baldomar, Arxiu Comarcal de la Noguerala Baronia de la Vansa, la Baronia de Rialb, Bellmunt d’Urgell, Camarasa, Cubells, Fontllonga, Foradada, Montgai, Penelles, Tiurana, Tudela de Segre, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Meià i de l’EMD de Santa Maria de Meià.

En quant als fons d’imatges s’han digitalitzat gairebé 37.000 fotografies dels fons dels fotògrafs balaguerins Marcel·lí Bergé i Josep Torruella, entre altres fons.

Finalment també s’ha digitalitzat la Col·lecció de cartells de l’ACN, amb més de 2500 cartells, alguns plànols de gran format així com un llibre del racional del segle XV que es conserva en mal estat.

LA VALORACIÓ

En primer lloc, la valoració que faig respecte a l’execució del projecte és molt positiva perquè el grup de persones que va treballar-hi no podia haver funcionat millor.

En quant a la valoració dels resultats, no tinc cap dubte que amb la digitalització s’obtenen diverses possibilitats totes elles positives.

  1. Garanties en la preservació dels documents originals conservats a l’ACN: mitjançant suports de consulta alternatius a l’original, a fi d’evitar la seva manipulació; i  obtenint una còpia de seguretat d’aquests documents en suport digital que es conservarà en un  repositori segur Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya.
  2. Foment de la consulta i la difusió del patrimoni documental de la Noguera: facilitant l’accés a fons de difícil consulta pel seu suport (com els negatius fotogràfics) o el seu format (com el cartells o els plànols); i afavorint la consulta en línea que permet arribar a molts més altres col·lectius, més enllà de la comunitat científica pròpiament dita.

De totes aquestes fites, en la meva opinió la més interessant i necessària és la que obra la porta de la consulta en línea, perquè, tal i com va dir Àlex de la Iglesia en el seu discurs als premis Goya d’enguany, Internet no es el futuro, es el presente.

El xat de l’Arxiu Gavín i l’atenció en línia als usuaris dels arxius (2a part)


En la primera part d’aquest text, encetàvem el tema exposant l’experiència d’afegir una aplicació de missatgeria instantània o xat, al web de l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes. En aquesta segona part pretenem endinsar-nos una mica més en el tema de l’atenció en línia als usuaris dels arxius.

El servei d’informació i referència d’un arxiu és  definit al Manual  d’Arxivística i Gestió Documental com el conjunt de recursos de què disposa l’arxiu per guiar als usuaris i facilitar-los l’accés a la informació. Es tracta bàsicament de l’assessorament ofert als usuaris que s’adrecen a l’arxiu, tant de manera directa com virtual.

Així doncs, entenem que els arxius han d’anar aplicant les noves tecnologies de la informació també en els seus serveis de referència, i especialment les eines basades en web social, que ens permetin evolucionar cap a l’Arxiu 2.0. De fet, segurament si féssim un anàlisi de l’accés dels usuaris als arxius, descobriríem que el correu electrònic és un dels primers mitjans, utilitzat per contactar amb els arxius. Per tant el cas del xat de l’Arxiu Gavín, o bé la possibilitat d’incloure comentaris al seu web, no són res més que exemples duts a la pràctica de l’atenció virtual dels nostres usuaris.

Oferir però aquestes vies d’accés no té cap sentit, si darrera no hi ha una bona planificació dels serveis d’informació i de referència virtuals. L’experiència de l’Arxiu Gavín, encara poc desenvolupada, ens diu que per emprar aquestes eines de consulta ràpida, fa falta establir, com a mínim, una breu normativa. La normativa és per explicar als usuaris en que consisteix el servei, com el poden utilitzar, quin tipus de consultes poden realitzar, quins compromisos els garantim, etc. D’aquesta manera establim un marc al servei, tant per a nosaltres com per als nostres usuaris. De no ser així en podem trobar que l’usuari no s’atreveix a emprar el servei o que l’empra de forma inadequada.

Però si a banda de pensar en l’usuari concret d’un arxiu, pensem també en l’usuari d’una forma més genèrica, ens trobem que els arxius encara no disposem d’un servei d’atenció de consultes de caràcter més general. Un servei capaç d’atendre i donar resposta a usuaris amb consultes molt variades. Ja què, si bé és cert que cada cop més estem oferint mitjans d’accés en línia, als nostres fons documentals, catàlegs, guies d’arxiu, exposicions virtuals, etc., també és cert que no tots els usuaris estan habituats al nostre vocabulari ni a la nostra metodologia de treball, i que per tant poden trobar a faltar un servei d’atenció més transversal i exhaustiu en relació al món dels arxius.

Digitalització: preservació i accés


Les noves tecnologies han obert noves perspectives i possibilitats en el món dels arxius, tant en el camp de la conservació com en el de l’accés. Avui en dia Internet és una eina multifuncional i polièdrica amb múltiples utilitats en l’àmbit de la informació, la documentació. Sembla, doncs evident que uns dels principals usuaris d’aquesta eina, siguin arxius, biblioteques i centres de documentació.

La transformació dels documents originals, en qualsevol suport, al format digital és una de les moltes possibilitats que les noves tecnologies ens ofereixen, facilitant d’aquesta forma la preservació del patrimoni documental en suports fràgils o deteriorats; també ens permet ampliar les línies de difusió i els usuaris naturals de qualsevol d’aquestes institucions. A més la facilitat de gestió de la informació des de diferents aspectes ens possibilita la creació amb relativa facilitat d’eines de descripció i accés més “personalitzades” i centrades en interessos concrets, temporals, territorials o de qualsevol altra mena i dirigides a un sector concret dels usuaris presents o futurs, convertint-se així en una de les línies que publiciten els nostres fons.

Fins  l’any 2006 llegim notícies puntuals sobre projectes de digitalització de diferents arxius, al 2007 s’inicia de forma tímida, però és a partir del 2009 que s’inicia el Pla Bruniquer promogut de forma decidida pel Departament de Cultura i posat a l’abast dels Arxius Comarcals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè aquells que considerin necessària la digitalització de alguns dels seus documents ja sigui per la seva importància, per l’elevat nivell de consulta o pel mal estat de conservació. El primer resultat conjunt de la digitalització de documents d’hemeroteca es va fer realitat en la eina de cerca –“XAC_Premsa”: premsa històrica digitalitzada

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya atenent al manament de preservació al que fa referència les lleis 9/1993 de Patrimoni Cultural i la Llei 10/2001 d’Arxius i Documents, va publicar una Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius comarcals, de la que actualment està vigent la versió 3 i que és el marc de referència per desenvolupar qualsevol projecte de digitalització.

Des d’aleshores s’han succeït les digitalitzacions de diferents fons en molts dels arxius de terres de Ponent, potenciades per l’acord entre el Departament de Treball i el de Cultura que va crear un pla d’ocupació amb aquest objectiu concret el febrer de l’any 2009.

En aquest moment s’han finalitzat els projectes de digitalització en:

l’Arxiu Comarcal de la Noguera on el projecte s’ha dut a terme durant sis mesos per quatre persones que es trobaven en situació d’atur, i aconseguint l’objectiu de la preservació i la difusió del patrimoni documental de la Noguera. En total s’han obtingut 80.000 imatges digitals de documents històrics, de les quals prop de 40.000 corresponen a les pàgines dels llibres d’acords de 21 municipis antics i actuals de la comarca, mentre que la resta de còpies digitals s’han fet de diversos fons d’imatges així com de la col·lecció de cartells de l’arxiu.

L’Arxiu Comarcal de la Segarra on s’han digitalitzat 633 documents i s’han obtingut 129.300 imatges digitals que han permès crear reproduccions de qualitat que garanteixen la preservació i conservació de la documentació. Els documents digitalitzats, majoritàriament, són Llibres d’Actes que pertanyen a diferents fons municipals de la comarca de la Segarra i corresponen als ajuntaments de l’Aranyó, Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Llobera, Massoteres, Montoliu de Segarra, les Oluges, les Pallargues, els Plans de Sió, la Prenyanosa, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera i Tarroja de Segarra. La digitalització d’aquests documents, permetrà que properament qualsevol ciutadà pugui consultar tota la documentació en línia, facilitant així la difusió i l’estudi de la història dels pobles de la comarca de la Segarra

L’Archiu Generau d’Aran, ha estat el lloc on s’ha dut a terme la digitalització dels llibres d’actes que es trobaven dipositats en l’arxiu de l’Ajuntament de Naut Aran amb seu en Salardú s’han digitalitzat 39 llibres d’actes dels pobles de Salardú, Arties i Garòs, Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (1822-1990). El volum total de memòria ha estat de 131,51 GB. En concret, 125 GB en tif; 4,62 GB en jpeg i 1,89GB en pdf.

La documentació ha estat inventariada amb el programari de Gestió Integral dels Arxius Comarcals (GIAC) i ja es pot consultar en línia a través de l’opció “Arxius en línea: cercador de fons i documents dels Arxius Comarcals” dins del web d’Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, s’ha començat la càrrega de imatges de la documentació digitalitzada e inventariada. El 4 de febrer de 2011, els fitxers digitalitzats han estat carregats al Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya (DIDAC).

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, on s’han digitalitzat part dels documents conservats a l’Arxiu, prop de 85.000 entre documents històrics i d’hemeroteca. En concret, s’han escanejat els Llibres dels Consells de l’Ajuntament de Tàrrega datats entre els anys 1501 i 1715; els Llibres de Registres del mateix fons d’entre 1716 i 1844; i els Llibres d’Actes de Tàrrega d’entre 1837 i 1901. Pel que fa a les capçaleres s’han digitalitzat les revistes Crònica Targarina (1921-1937) i Nova Tàrrega (1944-1960).

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell està a punt d’acabar i el de Pallars Jussà tot just acaba d’iniciar-lo.

Els treballs de digitalització s’han fet seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals” amb un format tif de preservació i dos formats, jpeg i pdf, de consulta i difusió.

Amb aquestes actuacions es contribueix a la conservació d’aquesta part important del patrimoni documental de les nostres comarques, ja que una còpia de seguretat ha estat enviada al Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya que amb aquesta finalitat ha posat en marxa el Departament de Cultura.

Els Arxius Comarcals valoren positivament aquesta acció, tot afirmant que el projecte de digitalització ha contribuït, a inserir laboralment a quatre persones aturades en un sector especialitzat com és l’arxivística, i, a més facilitarà l’accés al patrimoni documental de les diferents comarques al mateix temps que es contribueix a la seva preservació.