Plànol del Pla dels Gramàtics, 1785 Arxiu Municipal de Lleida


Aquest mes presentem un plànol conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida (AML), relligat en el llibre Establecimiento de patios en el llano de los gramáticos, de l’any 1785 (registre n. 717). Aquesta zona de la ciutat era i és coneguda encara com a Pla dels Gramàtics perquè al s. XV s’hi van ubicar les Escoles de Gramàtica de l’Estudi General de Lleida. El plànol policromat, de 305×460 mm., ens mostra amb la lletra A i en vermell les cases ja existents i enumera els grups d’edificis projectats.

A més a més del plànol ara descrit, el registre conté també un índex alfabètic on consta la relació dels propietaris dels patis i tots els documents impresos per a cada una d’aquestes persones on hi figuren les condicions per a la compra dels terrenys. 

La importància d’aquest document radica en el fet que és una de les primeres mostres de l’ordenació urbanística de la Lleida moderna.

A principis del segle XVIII a Lleida hi havia poc més de cinc-cents edificis habitats. El considerable creixement de la ciutat feia necessari, com en altres llocs, buscar noves solucions urbanístiques. El 27 de gener de l’any 1716 l’Ajuntament sol•licità el permís per aixecar noves construccions en solars pròxims a les muralles de Magdalena i de Boters, que no havien estat ocupats abans per la prohibició de l’autoritat militar.

Anys més tard, el 1785, la Paeria aixecà diversos plànols, un en què es projectava la construcció d’un grup de cases a la part alta del carrer del Torrent (avui conegut com c/ Jaume I el Conqueridor), un altre a prop del portal de Boters, i un tercer sota la costa de Rodamilans, que no seria més que un nou traçat o eixample de l’antic carrer de Cellers entre les casernes de la Panera i de Cavalleria.

A més a més, en aquella època s’obriren dos nous carrers en l’extens Pla de Mur: un que comunicaria la caserna de cavalleria (l’antiga Universitat) amb la Ronda de Sant Martí, i l’altre, en sentit transversal al primer i paral•lel al segon, que donaria al carrer de Múrcia. Al solar que quedava de la zona que en aquells temps es coneixia com a Pla dels Gramàtics, s’hi projectava una plaça que cobriria un gran dipòsit, el Pla de l’Aigua.

El projecte d’urbanització del Pla dels Gramàtics potser hauria seguit la mateixa sort dels plans anteriors si no fos perquè el 1786 Louis de Blondel, mariscal de camp de Carles III, es féu càrrec del govern de la plaça militar. També obtingué la llicència del monarca per dur a terme totes aquestes obres, fent possible el renaixement de l’extinta parròquia de Sant Martí.

A finals dels s. XVIII, Francisco de Zamora recollí en el seu llibre de notes l’abast d’aquesta millora urbanística on va escriure: ”En la parte superior de Lérida se han formado nuevas calles y una plaza que ha de servir para mercado de animales. En este mismo llano de los Gramáticos se va a abrir una puerta que estaba cerrada para la feria

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, El document del mes, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s