XIII Congrés d’Arxivística de Catalunya. Arxivers, ens reinventem?


El 13 és un número amb mala fama per uns i bona per els altres (els alternatius), però no podem negar que en la nostra cultura, junt al fet de veure un gat negre i passar sota l’escala, està entre el Top Ten de la malastrugança. Bé, doncs en aquesta ocasió no va ser el cas, aquest 13é Congrés, malgrat el número i el seu títol ambigu, que no presagiava massa novetats, va aconseguir remoure’ns en les butaques, provocar debat i deixar-nos una bossa plena de deures per pensar, mirar i llegir.

El Congrés es va iniciar amb la participació del filòsof Xavier Antich, qui amb la ponència  Del “Mal d’Arxiu” a la “febre d’arxiu, ens va parlar de les relacions entre l’art i les tècniques d’arxiu. Ens vam veure retratats des de les seves paraules com a part important de la cultura, del coneixement, de la memòria i, per un moment, ens vam sentir part essencial de l’objecte de creació, eina i intèrpret de la ment creadora. El matí va seguir amb una ponència acadèmica sobre el Servei Interministerial dels Arxius de França (Ministeri de Cultura i Comunicació), per part d’un més que correcte Jean-François Moufflet.

Però el Comitè científic del Congrés no ens havia preparat un seguit de ponències per augmentar el nostre ego professional i la nostra complaença personal, a la tarda quan la son ens pujava de la panxa plena als ulls amb una voluntat amagada de tancar boca i orelles, en Joan Soler ens va espavilar amb un tema que d’entrada no semblava el més adient per l’hora Una diplomàtica pels documents en crisi  i, entre la diplomàtica antiga i la medieval, ens va colar la diplomàtica digital. I, com qui no diu res, va fer una crítica als programes universitaris que per anar cap a Bolonya fan desaparèixer la paleografia i la diplomàtica del llistat de matèries a estudiar, incloent alguns estudis superior d’Arxivística, fent un apunt ràpid als programes de formació i fent-se moltes preguntes sobre els professionals dels documents, la seguretat dels documents i la necessitat peregrina de tercers per validar, sistemes, documents i professionals.

La tarda va acabar com el matí amb una ponència interessant, eminentment acadèmica que ens mostrava la experiència que en EUA tenen amb el documents i les web 2.0. Així es preparava una passejada pels jardins de Santa Clotilde durant la caiguda de la tarda, la mar a l’esquena i el sol amagant-se a través de la serra del davant, mentre esbrinàvem quina mena de menjar arribava en cada plat.

Al matí del dia 6, de la mà d’en Julio Quílez, va arribar la passió i la revolució dels conceptes, de les eines, de les formes, Aproximació a les ontologies: definició i construcció. Aplicacions en el cap de l’arxivística, ens va deixar clar que el document està patint un canvi (bé ho havíem intuït) que derivarà a una dissolució en la dada gestionada, recollida, relacionada i tractada formant part de diferents sistemes que se ocuparan de la seva integració i federació. Dades que quedaran descrites a través de webs semàntiques, però que necessitaran del disseny d’esquemes de relació que permeti la seva recuperació des del llenguatge natural i en diferents contexts. Julio ens va donar la paraula estrella ontologia.

Encara no havíem paït la ponència premonitòria anterior que Jordi Graells ens va transportar al nou món que apunten les eines 2.0, recordant-nos que suposaran un canvi de paradigma en la forma de treballar, en les relacions de les administracions amb els ciutadans y en la forma de generar documents. Tot aquest canvi es basa en la transparència i en el treball col·laboratiu, aquell que aprofita les sinèrgies dels professionals fent avançar els projectes a l’afegir cada un una part i no tenir que iniciar cada vegada de zero els mateixos treballs com un Sísif qualsevol. Vam acabar el matí amb un passeig lent i feixuc per la filosofia de la postmodernitat amb la seva destrucció del passat i la Història com a conceptes únics i comuns als homes.

La taula rodona de la tarda wikileaks: sospites o evidències? va donar un punt d’anècdota a la jornada amb la presència del Pep Mates, l’Antoni Puigvert, el Joan B.Culla i el subdirector del diari El País, tots ells relacionats per un aspecte o un altre amb el fenòmen o les seves conseqüències, tots ells moderats pel Joan Soler.

La tarda va acabar entre les visites a Lloret i l’Assemblea de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, tot esperant el sopar i… el ressopó que ens va dificultar a tots el matí següent als que escoltàvem i suposo que als que parlaven, però això no va restar interès a les dues intervencions que encara quedaven.

Josep Conejo, Glòria Gimeno i Jordi Vilamala, ens van presentar els primers resultats del treball que estan duent a terme el grup de treball Competències professionals i tot que encara són uns resultats primerencs i incomplets comencen a deixar-nos clar la importància del treball per definir competències i diferents perfils professionals que si bé no sempre estan definits si que es recullen d’una forma o altra en la normativa.

Per concloure, ha estat un Congrés que ha promogut el debat en les sessions, però sobre tot en els passadissos i que ha permès endur-nos a casa moltes dubtes i conceptes per a anar pensant, però sobre tot l’agradable sensació que alguna cosa és mou dins de la professió arxivística.

Si esteu interessats en aprofundir més en els continguts del XIII Congrés podeu consultar la seva pàgina de facebook, on hi trobareu penjades totes les ponències.

Advertisements

10 comentaris

Filed under Activitats, Arxivers/eres, Formació, Gestió documental

10 responses to “XIII Congrés d’Arxivística de Catalunya. Arxivers, ens reinventem?

  1. Anna

    Els continguts d’aquests congrés semblen molt i molt interessants i, realment, ens heu fet dentetes als qui no vam poder participar-hi. Gràcies per aquest excel·lent resum i facilitar-nos els enllaços.

  2. Joan Antoni

    La veritat és què jo, que he assistit al XIII Congrés, no hauria fet un resum més aproximat de la situació de l’arxivística. Només ha faltat esmentar la taula rodona sobre la relació entre arxius i empreses.
    D’altra banda, estic molt d’acord amb l’epíleg, crec que alguna cosa molt important s’està cuent a dins del sector arxivístic, el que sempre és d’agrair, i més si tenim en compte que el futur que tenim per endavant és mot positiu.
    Salut!

    • No va entrar la taula rodona, per una qüestió d’espai, ja que creiem que per la matèria i el que es va plantejar requeriria d’un article per la taula rodona, però ha quedat al carpesà i si ens segueixes ja veuràs com surt!

  3. Empar Presència

    Totalment d’acord en que el congrés ens va remoure a les butaques. Jo encara estic fent els deures plantejant-me la millor opció formativa. Ens hem de posar les piles!

  4. Marcel Pena

    Company, o companya, del GALL; els fets no és ressenyen; això es fa amb els articles…, un cop llegits i metabolitzats;
    el que tu has fet és narrar-nos el Congrés des de la teva òptica;
    quant al “passeig lent i feixuc per la filosofia de la postmodernitat”; no ho va ser prou, de lent, pels qui tenen dèficit de mobilitat; els és dificultós seguir…
    t’ho poso fàcil, per tant: la ponència analitzava el concepte d’arxiu i el mètode arqueològic de Foucault, alhora que explorava la producció del document en l’articulació de la seqüència arqueologia-analítica del poder, i les disseminacions d’aquesta anàlisi en conceptes arxivístics i la memòria social; la postmodernitat com l’ensorrament de les “grans narratives”; així com les relacions entre la representació i la memòria.
    L’article està penjat (potser en vulguis fer la ressenya):
    http://www.arxivers.com/index.php/lassociacio/congres-darxivistica/xiii-congres-darxivistica.html

    • Sento corregir-te, però de fet va ser una ressenya, perquè junt amb les meves vivències, que serien la part de crònica, vaig llegirme les ponències (bé les que hi eren) per poder copsar allò que potser no havia anotat o no havia sabut copsar. Per seguir el mètode arqueològic de Foucault ni jo ni ningú va tenir cap dificultat en seguir-lo en la ponència del senyor Antich i respecte a la filosofia postmodernista des de Habermas a Richman, passant per Bardrillard, no m’ha suposat mai cap dificultat per seguir-la una altra cosa és el que jo camparti d’aquesta corrent, però el que està clar és que el ponent no va transmetre el seu coneixement de la forma més adient, per l’hora i per la matèria i sobre tot per l’auditori, que és un dels objectes de la comunicació.

      • Marcel Pena

        No entraré a discutir-te la hibridació crònica-ressenya; et faig notar però que ser breu no és necessàriament ser concís i exacte;
        quan dius “ni jo ni ningú”, he d’entendre que t’atribueixes la representativitat de tots els reunits?; sí, ho he d’entendre;
        “filosofia postmodernista”; no sé…; és important tenir present la diferència entre el postmodernisme com a estil i la postmodernitat com a situació cultural;
        en cap cas a Habermas li és atribuïble l’etiqueta de postmodern; qualifica els qui ell en considera integrants de “joves conservadors”;
        Bardrillard -un error d’escriptura involuntari- és Baudrillard; aquest Richman, no sé qui és;
        et reconec que el ponent no va estar del tot encertat a l’hora de dirigir-se a un diguem-ne denominador comú de l’auditori; amb tot, aquest s’ha de segmentar, i hi ha segments a qui sí va arribar el discurs.
        Salut

  5. Robert

    No vaig poder assistir al Congrés, però veig que va ser molt interessant, i està molt bé que cadascú s’expressi i comenti les seues opinions al respecte. Crec que tant aquesta entrada com els comentaris que ha generat han fomentat aquest intercanvi d’opinions i valoracions. Sempre endavant!

  6. Judith

    Hola companyes i companys,
    us deixo l’enllaç que m’ha passat del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar on hi han penjades les fotos dels diferents actes relacionats amb el Congres.

    http://www.lloret.es/catala/Arxiu/Home_Arxiu.asp

  7. Josep

    Benvolguts, voldria referir-me a la ponència ” L’arxivística a la postmodernitat”, conduïda amb encert i convicció pel Marcel Pena. I voldria fer-ho per agrair al ponent que ens convidés a un exercici d’abstracció del que massa sovint abdiquem. Penso -millor, en tinc la certesa- que la tasca de l’arxiver no es limita a la gestió quotidiana dels documentals de les organitzacions on treballem. Va més enllà i no és neutra. Allò que cataloguem, organitzem, conservem o espurguem és en la genètica del relat del passat i, per tant, en la conformació de l’esdevenidor. Una ponència, doncs, de lectura imprescindible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s