Dijous a la fresca, cinema al claustre de la catedral de la Seu d’Urgell amb el Retaule de Sant Ermengol


Retaule Sant ErmengolEl proper dijous 28 de juliol, a les 22:00 h. al claustre de la catedral de la Seu d’Urgell, hi haurà una vetllada de cinema a la fresca amb el Retaule de Sant Ermengol. Es projectarà, per una banda, la grabació inèdita de l’espectacle que va realitzar l’any 1963 el prestigiós cineasta José Val del Omar (imatges que formen part de l’exposició “Desbordamiento de Val del Omar”, instal·lada al Museo Reina Sofía de Madrid la tardor passada, i que es podrà veure fins al setembre al Palau de la Virreina de Barcelona). Es tracta d’un testimoni excepcional i d’una qualitat visual molt superior a la que es podria esperar per a una gravació realitzada fa pràcticament cinquanta anys.

Per altra banda, com a novetat indiscutible, es projectarà el curtmetratge “M’han dit que feu miracles… Making of del Retaule de Sant Ermengol”, dirigit per Jesús Galindo, en el qual es mostra l’enorme implicació i la trascendència social que representa el Retaule per a més d’un centenar d’actors i tècnics amateurs que representen anualment i de forma desinteressada aquest espectacle. La voluntat del Patronat del Retaule és mostrar les interioritats de la seva organització i el bon ambient existent entre totes les persones que hi col·laboren, des d’un punt de vista fresc i amb la màxima naturalitat, incidint en el gran potencial humà que s’aglutina al voltant d’aquesta iniciativa.

L’acte comptarà amb les intervencions d’Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, de Jesús Galindo, director del making of i vicepresident del Patronat del Retaule, i Lluís Obiols, director de l’espectacle. Aquests mateixos materials seran projectats públicament el dimecres 27 de juliol a les 20:30 h al Museu Cerdà de Puigcerdà en un acte organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya, i també el dimarts 2 d’agost a les 20:00 h al Centre Cultural La Llacuna d’Andorra la Vella, organitzat en aquest cas pel Comú de la parròquia andorrana.

Més “Papers de Salamanca”, però no tots


Com en un esgotador serial, aquesta setmana s’han rebut a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) una nova remesa dels Fitxer:Spanish civil war archive.jpg“papers de Salamanca”. Segons la Ministra de Cultura, és la darrera tramesa de documentació des de l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca. Tot i que segons el Centre Documental de la Memòria Històrica, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i la Comissió de la Dignitat, encara queda una part important que retornar.

En aquest capítol han retornat a Catalunya molta de la documentació confiscada a partits polítics, associacions i organismes civils, 715 lligalls de la secció Político Social de Barcelona, instal·lats en 365 caixes d’arxiu que pel que hem pogut veure en les fotos i atenent a algunes publicacions es recollien en 53 capses. Entre aquestes caixes, hi ha 15 capses de la secció Político Social de Lleida, que inclouen documents de la columna de Durriti, de les seccions de UGT i d’Esquerra Republicana.

Aquesta vegada tot i que institucionalment per part de Catalunya se li ha donat prou importància, no ha estat així per la societat civil i els mitjans de comunicació en cap format. La qüestió s’ha despatxat amb unes quantes línies que en la major part dels casos recollien unes declaracions fugisseres de la Ministra i més reposades del sr. Rangel, delegat del govern a Catalunya i del sr. Mascarell.

Al diari Avui del dia 20 d’aquest mes es pot llegir per boca del director de l’ANC, Sans Travé, que durant el mes d’agost es registrarà la documentació i es prepararà per posar-la en disposició de retornar-la a les entitats jurídiques i particulars que siguin els seus legítims propietaris, qui des d’aquell moment tindran un any per a reclamar-la.

Cal esperar que el pròxim trasllat es faci tot seguit i sigui l’últim, si hi ha sort que sigui en aquesta legislatura agònica, perquè sinó no acabarà de ser mai més que una altra de les reivindicacions eternes, aconseguides de forma incompleta i sempre com a resultat de negociacions dures i difícils, en les que en cada sessió cal explicar per què es reclama el retorn dels “papers de Salamanca”.

Podem preguntar-nos per què ara, per què no s’ha traslladat ja tot o per què aquesta vegada no s’ha fet a bombo i plateret i a penes s’ha seguit la notícia, però això potser millor discutir-lo a través dels comentaris…

Inici de les votacions pels Premis Blocs Catalunya 2011


Des del 17 de juliol fins el 10 de setembre de 2011, està obert el període de votacions populars, per escollir els blocs finalistes als  Premis Blocs Catalunya. El proper dissabte 1 d’octubre es faran públics els resultats i es lliuraran els premis als blocs guanyadors per cada categoria en un acte que tindrà lloc a la Seu d’Urgell.

Com recordareu en anteriors edicions d’aquests premis, el bloc del GALL va quedar finalista en a categoria de blocs corporatius.

Enguany hem volgut posar-nos a prova de nou, per tant si us agrada el bloc del Grup d’Arxivers de Lleida no dubteu en votar-lo, penseu que és una altra forma de difondre la nostra feina i els nostres arxius.

El procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2011 està obert a qualsevol persona que hi vulgui participar però per fer-ho, aquest any, cal registrar-se com a usuari a la pàgina web de STIC.

El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter. Aquells que es van registrar per inscriure el bloc poden utilitzar el mateix usuari, sense necessitat de registrar-se de nou.

Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC i des de aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2011, on hi haurà les 12 categories temàtiques. Quan l’usuari selecciona una categoria, apareixen els blocs que hi participen, ordenats alfabèticament i per perfils (personal, professional i corporatiu).

L’usuari disposa d’un total de 12 vots per repartir a raó de 1 vot per categoria temàtica independentment de si es tracta d’un bloc personal, professional o corporatiu. Un cop votada una categoria, el vot quedarà enregistrat i no es podrà canviar.

El sistema informa en tot moment a l’usuari dels vots que encara no ha utilitzat, de les categories on ja ha votat i dels blocs pels quals ho ha fet.

Les votacions no cal que es completin en una mateixa sessió, sinó que es poden interrompre en qualsevol moment i reprendre’les posteriorment.

Animeu-vos a votar !!!!!!

Ens visiten: alumnes Universitaris


A finals del curs passat els arxius Diocesà de Lleida i Comarcal de l’Alt Urgell van rebre una visita força especial: un grup d’alumnes del Màster d’Estudis Històrics en l’especialitat d’Història Moderna, de la facultat d’Història de la Universitat de Barcelona.

En el món dels nostres Arxius no és gaire habitual que ens visitin universitaris, i encara menys alumnes de secundària o primària, quan és en aquests llocs on podem cercar, trobar, conéixer i difondre una part de la història del nostre país. I evidentment, és un àmbit que cal que coneguin de primera mà els estudiants especialitzats en la recerca històrica, ja que és el que els fornirà de materials per a la investigació.

L’experiència va ser positiva per què és una manera de difondre la nostra feina com a arxivers dins del nostre propi ambient: l’arxiu, i de donar a conéixer les nostres instal·lacions, la gran varietat de fons documentals que custodiem als nostres centres, així com les seves característiques i les problemàtiques i possibilitats de recerca que ofereixen.

Alhora, veure de primera mà el funcionament d’un arxiu i el tractament arxivístic de la documentació permet entendre els criteris i principis que utilitzem els arxivers (principis de procedència, de respecte a l’ordre original…), l’organització de la documentació, i les eines que creem per a la seva recuperació

És un plaer haver rebut aquest grup d’estudiants per l’atenció prestada, les preguntes realitzades i l’ambient i bona companyia que es van crear durant les visites.

El quinzenal El Pueblo (1914) a l’hemeroteca de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


El passat mes de maig en el constant procés de revisió dels fons documentals que custodia l’arxiu comarcal es va localitzar 8 números d’una publicació periòdica targarina bastant desconeguda El Pueblo. Desconeguda, ja que en l’exhaustiu treball La premsa local a la comarca de l’Urgell (1898-1994), coordinat per l’Arxiu Comarcal i el Museu Comarcal de l’Urgell, no apareixia cap entrada amb aquesta denominació.

Amb tot, l’any 2008, va aparèixer citada en l’obra d’en Joaquim Capdevila Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari. I desprès de fer una recerca sobre els diversos fons hemerogràfics del país, consultables per internet, constatem que tant sols existeixen 4 números més a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

El Pueblo va aparèixer l’1 de gener de 1914, amb el subtítol de Periódico quinzenal, Organo del Partido Republicano Reformista. Era editat pel Centro Republicano Reformista de Tàrrega amb la seva seu social al Carrer Agoders,6 (Seu del Centre) i imprès per la impremta Joventut de Lleida. El seu director va ser Francesc Jordana. La llengua de la publicació va ser en castellà, tret d’algun petit article en català  prenormatiu. I el preu de venta era de 10 cèntims. El Centre Republicà Reformista de Tàrrega s’inaugurà el febrer de 1913. Estava vinculat al Partit Republicà Reformista de Melequiades Alvarez, que s’havia constituït com a tal de feia pocs mesos (octubre de 1912). Aquest partit propugnava un camí possibilista i gradualista cap al règim  republicà. Entre els noms del partit a Catalunya destaquen Lluís Companys, Josep i Lluís Sulueta Miquel Farreras Manuel Pereña i Joan Comorera. Amb la seva adhesió el Centre targarí va ser el primer centre lleidatà que s’hi adheria oficialment Poc menys d’un any desprès de fundar-se el Centre, va apareix el seu portaveu: El Pueblo. Aquesta publicació estava estretament relacionada amb el grup de republicans reformistes de Cervera. Aquests estaven articulats al voltant de la publicació Escuela de la qual participava el cerverí Joan Comorera. La vinculació entre els dos centres reformistes de les terres de ponent era evident en les pàgines de Pueblo. Tal i com assenyala Capdevila, la seva existència tant a Tàrrega com a Catalunya és efímera i així mateix el periòdic.

Aquesta publicació ha passat a formar part de l’hemeroteca de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i la seva consulta és d¡’accés lliure dins de l’horari d’atenció al públic de l’ACUR.

Eth Collòqui d’Estudis Transpirinencs se celebrarà a Salardú (Val d’Aran) eth 30 de seteme, 1 e 2 d’octubre


Vista deth Plan de Beret

Vista deth Plan de Beret

“Es Pirenèus visitadi: deth sègle XVIII enquiath dia d’aué” serà eth tèma a analisar. 

Dera antiquitat ençà, era visita o era estada enes Pirenèus an favorit era produccion documentau e/o literària d’un determinat territòri e era creacion e/o era alteracion der imaginari collectiu e des visions exogènes e endogènes qu’era gent a sus aguesti territòris. Aguestes percepcions an aumentat enes darrèrs decennis deth sègle XX damb era expansion des balnearis, er excursionisme e era popularizacion deth torisme o des naui poblants deth miei rurau.

 En aguest collòqui volem analisar es desparières visions e viatges des diferentes vals pirenenques ath long dera istòria. Maugrat que mos centraram enes sègles XVIII, XIX e XX, tanben s’accèpten comunicacions e trabalhs de croniques, viatges e viatjaires de periòdes anteriors, dera antiquitat enquiara edat modèrna e contemporanèa.

 Volem analisar es diferenti modèls toristics existenti, era sua evolucion, eth sòn present e es perspectives de futur d’un modèl economic qu’a arribat enquiàs nòsti dies.

 Es interessadi en participar en aguest collòqui mejançant era presentacion d’ua comunicacion pòden enviar es sues proposicions en forma de resumit, damb ua longada maximau d’entre mil cinc cents e dus mil caractèrs. Eth tèrme de temps entà presentar aguesti resumits ei eth 15 de junhsèga de 2011. Cau enviar eth resumit tara adreça de corrèu electronic pineda@irmu.org. Eth tèrme entà liurar eth tèxte definitiu, qu’aurà d’auer ua longada d’entre 21.000 e 25.000 caractèrs, ei eth 31 d’agost de 2011.