Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang


Benvolguts lectors, us presentem una nova proposta per al bloc del GALL, és tracta de la creació d’una narració col·lectiva, que tingui com a fil conductor una història vinculada als món dels arxius. Avui us  en presentem la primera part, i a partir d’aquí us proposem que sigueu vosaltres els que la continueu. Si us animeu a participar només heu d’enviar el vostre text al nostre correu, a la bústia de contacte, al facebook.. i us el penjarem com a entrada. Animeu-vos!

L’Arxibal, Arxi per als amics, recollia les perteneces que tenia al seu despatx. Després de mesos d’autèntica obsessió, el cas del document tacat de sang l’havia acabat acorralant. Les insistències per seguir estirant d’un fil sense final, i sobretot l’enfrontament contra les ordres del seu cap, el subdirector Despuig, el van dur a la situació actual.

Aquell maleït dilluns d’octubre, l’Arxi entrava a la comissaria encara sense haver pogut assaborir el seu estimat expresso, quan la Corina li cridà l’atenció indicant-li que el subdirector feia estona que l’estava esperant al seu depatx. Amb el Despuig mai s’havien entès, simplement entenien la professió de manera diferent.

L’Arxi va entrar al despatx sense trucar, veure al Depuig plantat i fora de la seva cadira era mal auguri, i més quan el primer que va sortir de la seva boca va ser “Cartella…” ningú l’anomenava pel cognom!.

  • Cartella estàs acabat!, porto mesos advertint-te que t’estaves embolicant massa en el cas del document tacat de sang, et vaig demanar un informe, del que fos!, i no he rebut res, no has començat cap dels altres casos que t’he assignat.. Et creus que pots contradir les ordres del teu cap?, vas per lliure Cartella?.

Estava acostumat a romanços d’aquest estil, sabia que en Despuig li tenia jurada des de feia temps, però res li feia preveure…

  • Quedes relegat del teu càrrec, ja saps que no et puc fer fora, però t’he trobat un lloc on segur que et baixaran els fums durant una temporada. T’envio al soterrani, a l’arxiu!

L’arxiu!, aquell espai inhòspit que tots anomenàvem l’habitació de les rates?, No! no podia creue el que estava sentint, aquest era el pitjor càstig que li podia caure. Apartar-lo del cas del document tacat de sang ja era un cop molt dur per a ell, però retirar-li la placa i tancar-lo a l’arxiu podia significar la fi de la seva carrera.

A diferència del que hauria fet habitalment, l’Arxi no va contraatacar, el cop l’havia deixat KO, necessitava un temps prudencial i un bon expresso per reconduir la inesperada situació.

 

Capítol posterior

VOLS CONTINUAR AQUESTA HISTÒRIA?. ENVIA’NS LA TEVA PROPOSTA I LA PUBLICAREM AL BLOC!

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang, Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s