El nou destí de l’Arxi….


Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang (2a part)

 

Com havia pogut passar tot això! El subdirector Despuig s’havia sortit amb la seva, l’havia arraconat al lloc més fosc i oblidat. L’Arxi es sentia a l’exili, gairebé derrotat…

Però encara tenia un cop amagat, encara que això ja succeiria en el moment oportú, ara havia d’engolir-se l’orgull i suportar la degradació. Tant sols li quedava un refugi…La Vera… Era capritxosa, però era la seva noia capritxosa… elegant, sofisticada, intel·ligent, atractiva. Què havia vist en aquell home malcarat, rude, sense maneres? La Vera era una dona sense fredor, dolça i carinyosa, el seu refugi, la salvació de la seva ànima, i l’Arxi s’hi sentia en calma.

Passat aquests primers moments de sorprès i d’estupor l’Arxi va moure el cap bruscament per a veure si es despertava d’aquell somni i, decidí, anar a veure el seu nou destí.

Pablo Carbajo,  Lleida

 
                                                                                                                                                                                                                               

Llegir el capítol anterior   //// capítol posterior

 
Recordeu que aquesta és una proposta de narració col·lectiva i la seva continuació està a les vostres mans.  
Animeu-vos a escriure, qui sap? potser pots ser l’autor de proper capítol….
 
 
Advertisements

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang, Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s