Dia Internacional del Dret a la Informació


“Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”
                       Article 19 – Declaració Universal dels Drets Humans
 

L’accés a la informació pública és un dret universal intrínsec a la democràcia. És una eïna que tenen els ciutadans per controlar i saber quines són les mesures preses pels seus representats. És la forma de garantir la transparència en les gestions i la responsabilitat sobre les polítiques.

L’any 2002, durant una reunió a Bulgària, varies organitzacions defensores de l’accés a la informació vàren crear la Xarxa d’Activistes per la Llibertat d’informació, red FOIAnet. I s’acordà que l’accés a la informació és una condició fonamental per a la participació del públic en la presa de decisions i en la lluita contra la corrupció. També s’establí que els 28 de setembre de cada any seria el Dia Internacional del Dret a la Informació.

Adjuntem els deu principis establerts per organitzacions com l’Open Society Justice Initiative i la FOIA Network, sumant-nos així a la commemoració i reivindicació d’un dret que no és un do de l’Estat, sinó una garantía universal en el marc dels drets humans.

DEU PRINCIPIS SOBRE EL DRET AL SABER:

1.- L’accés a la informació és un dret de tots: Qualsevol persona que pugui sol·licitar informació, sense importar la seva nacionalitat o professió. No han d’existir requisits de ciutadania, com tampoc necessitat de justificació de les raons per les quals s’està realitzant la recerca.

2.- Tota informació en mans dels organismes governamentals, en principi, és pública. Aquesta tan sols es pot considerar com informació reservada en un reduït conjunt de casos establerts pel Dret Internacional i codificats per les lleis de cada nació.

3.- El dret s’aplica a cada un dels ens públics: El públic té dret a rebre informació dipositada en qualsevol institució, ja sigui de titularitat pública o privada, que realitzi funcions públiques.

4.- Realitzar sol·licituds ha de ser senzill, ràpid i gratuït: Realitzar una sol·licitud d’informació ha der ser un procediment senzill per al ciutadà, l’únic requisit que s’hauria de proporcionar haurien de ser les seves dades personals i una breu descripció de la informació sol·licitada.

5.- Els funcionaris tenen l’obligació d’ajudar als sol·licitants: Els funcionaris públics han d’assistir als sol•licitants en el moment de realitzar les corresponents sol·licituds. Si aquesta, per error es presenta en un organisme públic equivocat, els funcionaris han de transferir-la a l’organisme corresponent.

6.- Les negatives han d’estar justificades: Els governs tan sols poden negar l’accés a la informació, en cas que aquesta pugui provocar un dany a interessos legítims, tals com la seguretat nacional o la privacitat. Aquestes excepcions han d’estar definides de manera clara i específica per llei. Tota negativa ha d’establir clarament les raons de la mateixa.

7.- L’interés públic té prioritat sobre el secretisme: La informació ha de ser difosa sempre i quan l’interés públic superi qualsevol dany que pugui ocasionar la seva obertura. Hi ha suficients raons per pensar que la informació sobre amenaces al medi ambient, a la salut, als drets humans, així com la informació que revela corrupció, ha de ser difosa, per l’alt interés públic que en ella resideix.

8.- Totes les persones tenen dret a apel·lar una decisió adversa: Tots els sol·licitants tenen dret a promoure una revisió judicial efectiva sobre la negativa a la no entrega de determinada informació per part d’un organisme públic.

9.- Tots els organismes públics han de posar a disposició del públic l’accés a la informació sobre les seves funcions i responsabilitats, sense necessitat que aquesta sigui sol·licitada. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i en un llenguatge planer.

10.- El dret ha d’estar garantit per un òrgan independent: S’ha d’establir una agència independent per revisar les negatives, promoure el coneixement i avançar en el dret d’accés a la informació.

Aquests deu principis sorgeixen de la comparació de la legislació i pràctica en més de seixanta països de tot el món que tenen lleis de Llibertat d’informació, aquests principis proveeixen un conjunt clar d’estandars per guiar als grups de la societat civil i legisladors en els seus esforços per incrementar l’accés públic a la informació.

Finalitza la implantació del Portal de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC)


Aquest mes de setembre ha finalitzat la implantació del Portal de la XAC. El projecte, impulsat per la Subdirecció General d’Arxius adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, començava el 10 de juny de 2010 amb l’objecte de disposar d’un espai web per a cada arxiu comarcal i d’oferir, als usuaris d’Internet, tota la informació i els serveis disponibles del centre.

Al Portal s’hi accedeix a través d’un mapa o d’un llistat alfabètic per comarques. La pàgina principal del Portal disposa d’un apartat d’Actualitat, on es mostra un recull de les principals notícies de la Xarxa, i d’un apartat de Destacats, on es dona accés als principals serveis on line. Amb aquesta darrera publicació, ja són gairebé 400 les pàgines web que integren el Portal de la XAC.

Per cadascun dels arxius comarcals de la Xarxa es disposa d’ un menú de navegació principal que consta dels nou apartats següents:

Pàgina principal de presentació, amb una breu ressenya sobre la història, característiques i fons de l’Arxiu. També ofereix un noticiari, accés als principals serveis i activitats i enllaços a les institucions comarcals.

Dades generals i serveis, que enllaça amb el directori d’Arxius de Catalunya i mostra informació general i de cerca bàsica (adreça, telèfon, correu electrònic..)

Quadre de fons, on es descriuen amb detall els fons documentals.

Els documents escollits, amb una selecció d’alguns dels documents més rellevants que es custodien.

Agenda d’activitats

Servei didàctic, on es dona informació sobre aquest servei i els seus materials.

Publicacions, amb les monografies editades o coeditades per l’Arxiu i consulta dels butlletins periòdics.

Formularis, que dona accés ràpid al formularis disponibles.

Galeria d’Imatges

Crònica de la presentació del llibre sobre Jaume Pasqual


Un personatge tan singular per la nostra història com Jaume Pasqual, no es podia merèixer menys. Un llibre sorgit d’un intens i acurat treball d’investigació realitzat per l’Alberto Velasco, un lloc per presentar-lo com el Museu de Lleida, una sala de conferències plena a vessar de públic i com a colofó disposar del rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, per a fer la presentació del llibre.

I és que, el que vam poder veure i escoltar en la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració,  fou un autèntic reflex de la lliçó d’en Guardiola, doncs la qualitat d’un estudi com aquest només el pot aconseguir un autor matiner,  modest, treballador incansable, amb capacitat d’aglutinar esforços i de transmetre la passió als demés.

Davant nostre tenim una obra feta amb rígor científic i amb molta passió.  L’Alberto ens presenta una obra transversal i amb molta profunditat d’estudi a l’entorn de la figura de Jaume Pasqual. Prenent com a referent al canonge de Bellpuig de les Avellanes, l’autor ens va desgranant fins a l’últim detall tota una xarxa de contactes d’intel·lectuals i erudits del segle XVIII, que van permetre al Pare Pasqual concentrar a les Avellanes una de les col·leccions més importats de la Catalunya del seu temps. A més, gràcies a aquest estudi, ara sabem que Jaume Pasqual fou el primer arqueòleg de Catalunya, i que  al Monestir de les Avellanes hi hagué el primer museu de les comarques de Lleida i un dels primers de Catalunya.

Comence era naua programacion radiofonica der espaci “Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents”


Estudi de gravacion. Vielha

Estudi de gravacion. Vielha

Des de hè 14 temporades er Archiu Generau d’Aran participe ena difusion deth patrimoni documentau aranés a traués deth programa de radio “Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents”, en collaboracion damb eth programa “Aran, Meddia Aranés” de Catalunya Informació de Catalunya Radio ena sua desconnexion pera Val d’Aran.

Aguesta  temporada començarà damb eth programa numero 379.  En eth se coneisherà era mission deth jesuïta Jean Forcade en Aran en 1642.

Era collaboracion der Archiu Generau d’Aran damb eth programa de radio aranés comence er an 1998. Es oients coneishen era Istòria d’Aran, eth mon archivistic e es nauetats der Archiu, cada deluns de 12.00 a13.00 ores. Eth programa se pòt escotar en diferit pera tota Catalunya, en web de Catalunya Radio en sòn apartat “Programes” sintonizant eth programa ”Aran, Meddia Aranés” e eth dia d’emission qu’ei eth deluns.

http://www.catradio.cat/audio/565834/Meddia-Aran%C3%A9s

Presentació del llibre “Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració” d’Alberto Velasco


El proper dia 20 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda i a la Sala de conferències del Museu de Lleida, tindrà lloc la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. La presentació anirà a càrrec del seu autor el Sr. Alberto Velasco, així com del Mgfc. Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida i del Sr. Flocel Sabaté director de la col·lecció El Comtat d’Urgell.

Cal recordar que Jaume Pasqual (1736-1804) entrà a formar part de la comunitat premonstratesa del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes l’any 1760, i que fou doctor en Dret Civil i de Dret Canònic per la Universitat de Cervera. Que va ser nomenat dues vegades abat del Monestir de les Avellanes i que dedicà bona part de la seua vida a recollir una quanitat ingent de material (documents, llibres i objectes) per a dur a terme les seues investigacions historiogràfiques, numismàtiques, epigràfiques, etc., i del qual destaca, entre moltes altres coses, l’obra Sacrae Antiquitatis Cathalonia Monumenta.

La importància d’aquest llibre per als arxivers catalans i especialment per als arxivers de les comarques de ponent, és que Jaume Pasqual i la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, foren figures rellevants també en l’àmbit de l’arxivística. Fou Jaume Caresmar qui inicià els primers treballs d’organització, registre i transcripció de l’antic arxiu del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Tasques que realitzaren per motius molt similars als plantejats actualment en l’àmbit de l’arxivística, és a dir per motius juridics i administratius i per motius històrics i patrimonials. Així doncs Jaume Caresmar entrà a l’arxiu del monestir per defensar els drets del monestir, i a la vegada també per utilitzar-lo com a font d’informació per als seus estudis d’història. L’experiència de l’arxiu de les Avellanes, li proporcionà una formació que després emprà en altres arxius catalans, com el de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Jaume Pasqual és considerat el deixeble i continuador de l’obra de Caresmar, i un dels principals contribuidors del que fou l’arxiu, biblioteca i museu del Monestir de les Avellanes. Ara, gràcies a l’estudi de l’Alberto Velasco, podem afirmar que Pasqual fou una de les figures més rellevants de la Il·lustració catalana.