Dia Internacional del Dret a la Informació


“Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”
                       Article 19 – Declaració Universal dels Drets Humans
 

L’accés a la informació pública és un dret universal intrínsec a la democràcia. És una eïna que tenen els ciutadans per controlar i saber quines són les mesures preses pels seus representats. És la forma de garantir la transparència en les gestions i la responsabilitat sobre les polítiques.

L’any 2002, durant una reunió a Bulgària, varies organitzacions defensores de l’accés a la informació vàren crear la Xarxa d’Activistes per la Llibertat d’informació, red FOIAnet. I s’acordà que l’accés a la informació és una condició fonamental per a la participació del públic en la presa de decisions i en la lluita contra la corrupció. També s’establí que els 28 de setembre de cada any seria el Dia Internacional del Dret a la Informació.

Adjuntem els deu principis establerts per organitzacions com l’Open Society Justice Initiative i la FOIA Network, sumant-nos així a la commemoració i reivindicació d’un dret que no és un do de l’Estat, sinó una garantía universal en el marc dels drets humans.

DEU PRINCIPIS SOBRE EL DRET AL SABER:

1.- L’accés a la informació és un dret de tots: Qualsevol persona que pugui sol·licitar informació, sense importar la seva nacionalitat o professió. No han d’existir requisits de ciutadania, com tampoc necessitat de justificació de les raons per les quals s’està realitzant la recerca.

2.- Tota informació en mans dels organismes governamentals, en principi, és pública. Aquesta tan sols es pot considerar com informació reservada en un reduït conjunt de casos establerts pel Dret Internacional i codificats per les lleis de cada nació.

3.- El dret s’aplica a cada un dels ens públics: El públic té dret a rebre informació dipositada en qualsevol institució, ja sigui de titularitat pública o privada, que realitzi funcions públiques.

4.- Realitzar sol·licituds ha de ser senzill, ràpid i gratuït: Realitzar una sol·licitud d’informació ha der ser un procediment senzill per al ciutadà, l’únic requisit que s’hauria de proporcionar haurien de ser les seves dades personals i una breu descripció de la informació sol·licitada.

5.- Els funcionaris tenen l’obligació d’ajudar als sol·licitants: Els funcionaris públics han d’assistir als sol•licitants en el moment de realitzar les corresponents sol·licituds. Si aquesta, per error es presenta en un organisme públic equivocat, els funcionaris han de transferir-la a l’organisme corresponent.

6.- Les negatives han d’estar justificades: Els governs tan sols poden negar l’accés a la informació, en cas que aquesta pugui provocar un dany a interessos legítims, tals com la seguretat nacional o la privacitat. Aquestes excepcions han d’estar definides de manera clara i específica per llei. Tota negativa ha d’establir clarament les raons de la mateixa.

7.- L’interés públic té prioritat sobre el secretisme: La informació ha de ser difosa sempre i quan l’interés públic superi qualsevol dany que pugui ocasionar la seva obertura. Hi ha suficients raons per pensar que la informació sobre amenaces al medi ambient, a la salut, als drets humans, així com la informació que revela corrupció, ha de ser difosa, per l’alt interés públic que en ella resideix.

8.- Totes les persones tenen dret a apel·lar una decisió adversa: Tots els sol·licitants tenen dret a promoure una revisió judicial efectiva sobre la negativa a la no entrega de determinada informació per part d’un organisme públic.

9.- Tots els organismes públics han de posar a disposició del públic l’accés a la informació sobre les seves funcions i responsabilitats, sense necessitat que aquesta sigui sol·licitada. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i en un llenguatge planer.

10.- El dret ha d’estar garantit per un òrgan independent: S’ha d’establir una agència independent per revisar les negatives, promoure el coneixement i avançar en el dret d’accés a la informació.

Aquests deu principis sorgeixen de la comparació de la legislació i pràctica en més de seixanta països de tot el món que tenen lleis de Llibertat d’informació, aquests principis proveeixen un conjunt clar d’estandars per guiar als grups de la societat civil i legisladors en els seus esforços per incrementar l’accés públic a la informació.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s