Llei d’accés a la informació: el cas espanyol


Recordem que dels 27 estats que formen la Unió Europea, només quatre no tenen una llei de la informació: Xipre, Luxemburg, Malta i Espanya. I, que el Conveni del Consell d’Europa sobre l’Accés als Documents Públics  considera que els drets recollits en aquestes lleis són els que permeten formar-se una opinió sobre l’estat de la societat i sobre les autoritats públiques. I, fomentar la integritat, eficàcia, eficiència i responsabilitat de les autoritats públiques.

En aquest sentit, la Coalició Proaccés fou constituïda, en el seu moment, com una plataforma de la societat civil, per exigir l’adopció i la implantació d’una llei d’accés a la informació. I va treballar per identificar els principis que haurien de constar a la llei espanyola d’accés a la informació.

Malgrat això, el projecte no està exempt de crítiques i ha estat qüestionat per no incorporar les suficients garanties per crear un autèntic govern obert i per no avançar vers les consideracions plantejades pel Consell d’Europa.

Al setembre de 2010, després d’una considerable demora, es publicà l’avantprojecte de la llei de Transparència i Accés dels ciutadans a la informació pública . D’aquest avantprojecte cal remarcar com a positiu que per primer cop s’aplica a l’Administració de l’Estat el principi de publicitat activa, entès com l’obligació dels poders públics de facilitar “preferentment per mitjans electrònics” la informació pública. Un canvi molt important vers la cultura d’una administració més oberta i transparent. 

En l’article 2n l’avantprojecte defineix l’àmbit de transparència de la informació pública “elaborada i adquirida pels poders públics en l’exercici de les seves funcions” i n’exclou les notes, borradors, opinions, resums i tot aquell document intern sense caràcter oficial.

I, en l’article 5è limita el dret d’accés per seguretat nacional i les relacions exteriors; la seguretat pública; les investigacions penals, administratives o disciplinàries, a més de la vigilància, inspecció i control de l’Administració ; o interesos econòmics i comercials públics; els procesos i la tutela judicial; la confidencialitat i el secrets dels procesos de presa de decisions; els drets constitucionals, inclosos el secret professional i la propietat intel·ectual, a més de la vida privada i els legítims interessos particulars.

Planteja un enfoc restrictiu sobre els límits proposats pel Consell d’Europa que en molts casos no permetran als ciutadans conèixer per què i com es prenen determinades decisions.

Els poders legislatius i judicials queden al marge de la llei, regits per les seves pròpies normes, igual que el Tribunal Constitucional, el Consell del Poder Judicial i el Tribunal de Comptes. Però s’extén sobre tots aquell que exerceixin potestats administratives o serveis públics.

Es perd l’ocasió per introduir un procés legislatiu més obert i participatiu a l’excloure de l’elaboració de les lleis el dret de transparència. L’Agència de Protecció de Dades serà l’encarregada de garantir aquests drets.

Avantprojecte de Llei de Transparència

Anuncis

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació

One response to “Llei d’accés a la informació: el cas espanyol

  1. Hola companys, us adjunto un link a un article publicat a El País, el passat 16 d’agost, sobre la proposta de Llei espanyola de transparència informativa

    http://www.elpais.com/articulo/espana/ley/regulara/derecho/saber/ciudadanos/Administracion/elpepuesp/20100816elpepinac_1/Tes

    Fins aviat,
    Mònica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s