Tipologia de documents: els arxius eclesiàstics


Sovint els arxivers donem per suposat que tots coneixem els tipus de documents que es conserven i es custodien en els nostres arxius i, sovint, no en sabem gaire del que es conserva en els altres arxius. En aquest post us explicarem amb quatre pinzellades el què es pot trobar en un arxiu eclesiàstic. Esperem que us sigui d’utilitat.

La documentació eclesiàstica[1] es pot entendre en un sentit ampli i en un sentit més estricte.

En el sentit ampli és tota la documentació que es custodia en els arxius de l’Església, tant si ha estat produïda per ella o no.

En el sentit estricte és la documentació produïda, o generada, per l’Església i per les seves diverses institucions en qualsevol de les seves activitats pastorals, o ministerials, docents, culturals, o assistencials, etc. En aquest cas, podríem considerar a l’Església com una gran piràmide, i en el seu vèrtex hi tindríem la Santa Seu, al Papa, amb els diversos dicasteris (semblant als ministeris) pontificis, la Cúria Romana amb tots els seus òrgans. Tots

Butlla papal

aquests organismes pontificis són font de producció documental.  Hi ha documents que emanen directament del Papa, com són les Constitucions Apostòliques, les Butlles, les Breus, les Encícliques, les definicions solemnes, etc. Altres documents, com els Rescriptes, les Súpliques, les Sentències, etc., emanats directament dels diversos dicasteris romans, mereixen també la consideració i el rang de documentació pontifícia.

A aquesta documentació pontifícia, s’hi ha de sumar la documentació d’origen episcopal a totes les diòcesis, afegint-hi a nivell nacional la produïda per les respectives Conferències Episcopals.

A nivell diocesà[2]ens trobem amb els bisbes, que governen la seva diòcesi mitjançant la cúria i altres organismes. L’activitat pastoral i de govern dels bisbes també és una font de producció documental. El bisbe governa la seva diòcesi mitjançant el Vicari, el Provisor, l’Administrador, recolzats per altres organismes inferiors, que realitzen l’acció pastoral i de govern del bisbe. Aquests organismes diocesans generen documentació, igualment eclesiàstica. És la documentació episcopal.

A la base de la piràmide ens trobem amb la documentació produïda per les parròquies. Aquestes són font activa de producció documental.

També és documentació eclesiàstica la produïda per altres institucions, algunes d’aquestes pertanyents a l’Església, i d’altres alienes a la mateixa[3], però relacionats amb ella, tant per que va ser dirigida per les autoritats civils, pels fidels, o laics, o per altres procedències. La documentació de caràcter civil, dirigits a l’Església: Reales Órdenes, Decrets, correspondència, etc., com de fons privats (familiars, d’empreses, d’organismes civils…) dipositats als arxius de l’Església.

La documentació pot ser activa i passiva. La primera és la que produeix directament una institució, en la qual hi queda una còpia, enviant l’original al destinatari. La documentació passiva pot estar integrada per documents pontificis, reals, títols de propietat, expedients, correspondència, etc.

Hem de tenir en compte que no tota la documentació eclesiàstica es conserva en els arxius de l’Església. P.ex.: la documentació desamortitzada a l’Església en el segle XIX que es troba en la secció clero de l’Arxiu Històric Nacional. Així com la documentació d’entitats suprimides i que, les seves funcions docents, assistencials o sanitàries, van se assumides per organismes dependents de l’Administració de l’Estat com els Arxius de Diputacions Provincials, algunes Delegacions d’Hisenda…

Tot i això també hem de tenir en compte que l’Església també custodia, encara que en qualitat de dipòsit, alguns fons documentals com per exemple, d’algunes famílies de la noblesa.

En la documentació eclesiàstica hem de diferenciar entre el que és un document públic d’un de privat[4]. En el cas eclesiàstic, el codi de dret canònic de l’any 1983 i en el seu cànon 1540 exposa la natura i fe dels documents i, sobre la naturalesa dels documents. En aquest cànon distingeix entre els documents públics i privats.

Es defineixen com a documents públics eclesiàstics: aquells que autoritza una persona pública en l’exercici del seu càrrec eclesiàstic, tot observant les solemnitats que prescriu la llei canònica; n’hi ha doncs, del Pontífex Romà, de la Cúria Romana, dels Bisbes i de llurs cúries, de notaris eclesiàstics en llurs escriptures, de notaris en actes judicials, de partides sacramentals.

Els documents privats són tots els altres. Llur multitud i varietat són immenses. N’hi ha de firmats i sense firmar.

Tant els documents públics com els privats, per a ser dignes de fe han de ser autèntics, és a dir, que siguin veritat pel que fa a l’origen i a l’autor, i genuïns: és a dir, que allò que narren o expressen s’ajusti a la veritat objectiva de l’acte i dels connexos, segons el que el document pretengui adverar o pugui representar. [5]

 Documents que es poden trobar en un arxiu parroquial:

  • Documents episcopals
  • Documents pontificis
  • Llibres parroquials
  • Llibre  de Comptes de Fàbrica
  • Inventari dels béns parroquials
  • Documents que acrediten els drets de l’Església
  • Inventari dels béns dels beneficis
  • El testimoni de l’escriptura d’erecció de la parròquia
  • Llibre d’estipendis de misses
  • Inventari o catàleg de lots els llibres, o documents, que es guarden a l’arxiu.

    Documents guardats en els arxiu parroquials:

  • registres sacramentals
  • llibres d’esborranys

    Llibre parroquial

  • llibres de batejats
  • llibres de defuncions
  • llibres de confirmats
  • llibres de fàbrica
  • llibres de delmes
  • llibres de visites
  • padrons parroquials o status animarum
  • germandats i confraries
  • patronats i obres pies
  • títols de propietat
  • Butlletí oficial del Bisbat
  • Documentació produïda per les institucions religioses establertes en la parròquia.

  Arxius Capitulars o Catedralicis:

  • secretaria
  • secció de la taula capitular
  • secció de fàbrica
  • secció de litúrgia o cerimonial
  • secció de patronats
  • secció de comptadoria
  • secció de justícia
  • secció arxiu musical o de la capella de música

  Arxius Episcopals o Diocesans:

    • Secció govern
    • Secció justícia
    • Secció administració
    • Secció d’arxius parroquials concentrats
    • Secció de fons pastorals moderns.

Els arxius episcopals o diocesans contenen la documentació produïda pel  bisbe o per la seva cúria episcopal en el govern ordinari de la diòcesi a través de les activitats diverses del govern, justícia i administració.

L’arxiu episcopal ha de ser el reflex fidel de la vida i de l’activitat de la diòcesis a través de la seva història; ha de ser la memòria documental de la institució que l’ha creat i reflex de la seva activitat.

D’aquí que els tres pilars sobre els quals descansa el govern de la diòcesi, siguin el Vicari General, el Provisor (Jutge Eclesiàstic o Vicari Episcopal de Justícia) i l’Administrador General de la Mitra.

Segons això, la documentació de l’arxiu Diocesà ha d’estar en relació amb la triple funció desenvolupada pel bisbe: Pastoral, de govern i d’administració. Però no sempre la documentació generada per aquesta triple funció del govern episcopal ha quedat reflexat en els arxius episcopals.

 

  Altres arxius eclesiàstics: monàstics, de religiosos, de seminaris.


[1] Rubio Merino, P: Archivística Eclesiástica. Nociones básicas. Sevilla: Pedro Rubio Merino, 1999 (2ª) p. 15- 17
[2] Entenem per Arxiu Diocesà com el conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una diòcesi. Una diòcesi és el districte o territori de l’església catòlica on hi té i n’exerceix jurisdicció espiritual un prelat: arquebisbe, bisbe, etc. Les diòcesis es poden agrupar, al seu torn, en províncies eclesiàstiques, al capdavant de les quals hom hi troba una arxidiòcesi.
[3] Per exemple: Càrites. Acció Catòlica…
[4] Tamayo, A: Archivística, Diplomática y Sigilografía. Madrid: Cátedra, 1996. p. 222- 223.
[5] Codi de dret canònic. Edició comentada. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983.
Advertisements

2 comentaris

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida

2 responses to “Tipologia de documents: els arxius eclesiàstics

  1. Molt clar i entenedor, us donaré a conèixer als emús estudiants

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s