El GALL a la revista ARTS del Cercle de Belles Arts de Lleida


Mesos enrrera el companys del consell de redacció de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida ens van demanar si podíem fer un article explicant l’experiència del grup d’arxivers i arxiveres de Lleida.

La redacció d’aquest ens va permetre, sense cap mena de pretensió, fer balanç del què han estat aquests més de deu anys d’activitats i treball conjunt. 

Si us interessa l’article sobre el Grup d’Arxivers de Lleida aneu directament a la pàgina 59.

Anuncis

Nadala del GALL


Benvolguts i Benvolgudes!!

Ja ha passat un altre any, i Nadal està al tombar la cantonada, com venint fent des de l’any passat, i amenaça en convertir-se en tradició, els companys del bloc del GALL us presentem la nostra Nadala per desitjar-vos un Bon Nadal i un Genial 2012!

Esperem retrobar-nos aquí l’any vinent!

Per Nadal, cada dia un cantoral


Aquest mes amb motiu de les festes nadalenques el document del mes està dedicat a un dels cantorals conservats a l’arxiu Capitular de Lleida, rellevant per les seves imatges il·luminades.

A l’Arxiu Capitular de Lleida es conserven 42 cantorals que abasten del segle XVI al segle XVIII, tenen un pes mig de 40 quilos, i unes mesures que oscil·len entre 750 i 850 mm d’alçada i 550 i 650 mm d’amplada. Les enquadernacions, de la majoria, estant reforçades amb elements metàl·lics, i alguns exemplars conserven les rodes a la part inferior i així com el tirador de pell per facilitar el seu transport. Les dimensions d’aquests còdexs resten justificades per la participació dels diferents cantors en la litúrgia cantada, i la necessitat de poder veure amb claredat la partitura i la lletra a certa distància.

 El cantoral CA_0024 que us presentem avui, amb 795 mm d’alçada, 560 mm d’amplada i 75 mm. de gruix, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell, amb reforços metàl·lics horitzontals i verticals, tirador de pell i tancaments metàl·lics. Constituït per 99 folis en pergamí cal·ligrafiats en gòtica formada i notació musical quadrada sobre pentagrama.  El foli 1 ens dona informació sobre l’any en que fou reformat, tot i essent el manuscrit de finals del segle XV, el sacerdot francès Josep Dargein deixa constància en aquest foli de la data en que va efectuar les modificacions, any 1793.

L’antífona és un tipus de cant litúrgic que consisteix generalment en una melodia relativament breu, de tonalitat sil·làbica senzilla que serveix de tornada en cantar els versos d’un salm o càntic.

En el foli XLII vers podem llegir “In die natalis Domini. Officium” és a dir que comença l’ofici del dia de Nadal, amb l’introit: “Puer natus” que fa la doble funció d’acompanyar l’entrada dels celebrants, mentre es dirigeixen a l’altar, i d’ubicar als fidels des del començament en l’esdeveniment que es celebra. El text emprat és llatí, la llengua oficial de l’Església Catòlica.

Destaca la “P” majúscula bellament il·lustrada amb l’escena de la Naixença i l’Adoració al Fill de Déu. Aquesta iconografia està basada en les revelacions de Santa Brígida de Suècia o Santa Brígida de Vadstena, de qui els seus pares van redactar una biografia per promoure el procés de canonització després de la seva mort, que es produí a l’any 1373. El 1391 el Papa Bonifaci IX la va canonitzar amb solemnitat. En una part d’aquestes revelacions Santa Brígida descriu que junt a la Mare de Déu havia “un recatadíssim ancià” Josep “i els dos tenien un bou i un ase, els que després d’entrar en la cova, els va lligar al pessebre, aquell ancià, i va portar a la Verge una candela encesa, que va fixar en la paret i es va sortir fora per no estar present al part”. Després del part, la Mare de Déu amb “els cabells estesos per l’esquena, bells com l’or” adorava al seu Fill “del qual sortia tan inefable llum i tanta esplendor, que no podia acomparar-se amb el sol”.

També destaca la iconografia que envolta la imatge, des dels cérvols a la part inferior, com l’ós i el lleó enfrontats a la part superior, motius comuns en l’heràldica, així com la riquesa dels motius vegetals que orlen tot el foli. Dins la P majúscula i sota l’Infant Jesús, el cor d’àngels canta la bona nova, mentre l’escena es presidida per la mirada de Déu, en la part central superior de l’arc de la “P”.

El Nadal hauria de recuperar el veritable sentit de la celebració i anar més enllà del sentit material que avui dia ens envaeix per arreu, hauria de ser profundament espiritual, profundament humà, i assolir el seu caire diví amb la manifestació més sincera de l’amor. La Naixença sempre ha estat i és motiu de joia i alegria, i l’amor implícit, en aquest inici vital, ens pot dur més enllà que qualsevol dels camins que puguem triar en aquesta vida.

Des de l’Arxiu Capitular us volem trametre els millors desitjos per aquests dies que s’aproximen i ho fem amb aquesta felicitació de Nadal:

ISO aprova dues noves normes per a la gestió de documents.


L’organització internacional de normalització (ISO), ha aprovat noves normes per a la gestió de documents en entorns corporatius, recollides en els estàndars ISO 30300 i en l’ISO 30301.

L’objetiu d’ISO ha estat crear una forma unificada perquè les companyies gestionin els seus documents, de manera que es pugui mostrar la informació corporativa de manera “ràpida i eficaç”. Des d’ISO s’ha explicat que l’augment de les autoritats reguladores “obliga a les empreses a proporcionar informació sobre la seva gestió” i amb l’objectiu de facilitar aquest procés i perquè sigui el màxim de transparent possible han decidit crear noves normes bàsiques sobre la forma i el tractament de gestió de documents. Els nous estàndars sorgits d’aquesta reflexió han quedat reflectits en dues normes.

La primera d’aquestes és l’ISO 30300, dirigida a unificar els fonaments i el vocabulari en tota la gestió de documents, té com objectiu que les organitzacions i les empreses utilitzin una mateixa estructura i un vocabulari comú en la gestió de les seves informacions. Amb aquesta mesura es pretén agilitzar la consulta i facilitar la comprensió, es tracta d’una forma comuna d’organització i un acord per millorar-ne la gestió.

La segona norma és l’ISO 30301, pensada per regular específicament els sistemes de gestió de registres i intenta que es mantingui una organització comuna a l’hora de crear, emmagatzemar, protegir i destruir qualsevol nou registre d’informació. Es tracta d’una norma que complementa l’anterior i que ofereix unanimitat entre organismes i empreses a l’hora de la creació i tractament dels registres. Des de l’Organització Internacional de Normalització han assegurat que aquestes noves normes han estat desenvolupades per estar en consonància amb d’altres sobre la gestió de registres, ja reflectides en estàndars com l’ISO 9001 (gestió de qualitat). L’ISO 14001 (gestió mediambiental) i l’ISO/IEC 27001 (gestió de la seguretat de la informació). Així doncs, es tracta d’una forma de millorar i estandaritzar la gestió, ampliant competències ja establertes.

Els responsables del grup de treball que han desenvolupat les noves ISO 30300 han explicat l’objectiu d’aquests nous estàndars “L’ISO 30300 aporta la metodologia per a un enfoc sistemàtic en la creació i gestió dels registres, ajustant els objectius i les estratègies”. Pel que fa a la gestió dels expedients i registres es tracta de donar suport els processos operatius de manera rentable, com ara l’emmagatzematge o la recuperació de la informació, facilitant la diligència quan sigui necessària.

Informació extreta del bloc Archivística y Sociedad
Si us interessa el tema cliqueu aquí.

DE SOTA LA TERRA. La vida a les mines de la Granja d’Escarp


En la zona de l’aiguabarreix, on el riu Segre es troba amb el Cinca i l’Ebre, l’explotació del carbó per les activitats quotidianes ha acompanyat als habitants d’aquestes zones des de temps immemorials. El carbó pedra o lignit, cal dir que no d’una gran qualitat, aflora a les vores dels camins i en les espones. Una caminada per la serra propera al marge esquerre del riu Segre ens permet anar recollint, sense remoure, mostres tantes com de guix en pedra.

A mitjans del segle XIX en plena revolució industrial i en la cerca de les fonts d’energia necessàries per moure aquell sistema econòmic naixent, es van posar en explotació industrial algunes de les vetes més profitoses,obrint un nou camp econòmic desconegut a la zona fins aquell moment.

L’explotació minera tenia necessitat de braços i d’una feina continuada que els pagesos de la zona no podien abastir, per la qual cosa la vinguda de mà d’obra, junt amb la legislació vigent a finals del segle XIX i primer quart del XX, van fer néixer diferents comunitats que van ressorgir amb més dinamisme i força després de la guerra civil.

Els dies 3 i 4 de desembre, dissabte i diumenge, a la Granja d’Escarp s’ha preparat una exposició sobre la vida en aquestes comunitats mineres i les seves relacions amb el poble, basada en fotografies, plànols i altres documents textuals i elements museogràfics que ens permetran fer una curta passejada des de l’exterior de les mines fins a les colònies, en el temps des de just després de la guerra civil a la desaparició d’aquestes comunitats i el tancament progressiu de les explotacions mineres del terme municipal de la Granja d’Escarp.

El projecte es deu a la voluntat d’Anna Sàez Guiu qui a través de l’Associació Amics de l’Ermita Sant Jaume ha recollit els documents gràfics i textuals i molta documentació oral respecte a les experiències de viure i treballar a les colònies mineres de la Granja.

L’exposició estarà oberta el dissabte i el diumenge de 16 a 20h i el diumenge també al matí de 10 a 14h,  al local cívic “Lo Ball”, i s’emmarca dins de la festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Si ho trobeu interessant i voleu venir, quan arribeu al poble només us cal preguntar a qualsevol que estigui a la plaça.