L’Arxiu Comarcal de la Noguera, darreres activitats


Tal i com ja fèiem referència en algunes entrades publicades, l’activitat en el món dels arxius no para, i hem tornat a  sortir a la premsa.

Aquest cop el diari Segre del dimarts 31 de gener de 2012 recull el procés de digitalització que la Societat Genealògica de Utah (EEUU), entitat vinculada a l’església dels mormons, que ha estat duent a terme els darrers mesos a l’arxiu comarcal de la Noguera.

A més a més, aquest mateix arxiu també ha estat notícia per la digitalització i la posada en línia de més de 2300 cartells publicitaris que conserva en el seu fons, anuncis i altres materials gràfics impresos.

Per més informació, a continuació podeu llegir l’article complet:

El Quadre de Classificació, la columna vertebral dels arxius


De tant en quan és interessant mirar enrere i fer una ullada al marc teòric en què es basa la nostra feina. Sobretot en moments de canvi com els que estem vivint, i el repte que suposa la implantació de l’administració electrònica. La publicació de la norma ISO 30300, dirigida a unificar els fonaments i el vocabulari en tota la gestió de documents i l’ISO 30301, complementària de l’anterior, i pensada per regular específicament els sistemes de gestió de registres i aconseguir una organització comuna a l’hora de crear, emmagatzemar, protegir i destruir qualsevol nou registre d’informació. Aquesta nova realitat junt amb les dues noves normes remouen els fonaments de la disciplina arxivística.

És obvi que ens trobem davant d’una etapa de canvi i d’adaptació, i malgrat haver de mirar endavant, no hem de perdre la perspectiva, recuperar els principis bàsics de l’arxivística i remarcar la importància dels quadres de classificació. Per definició els Quadres de Classificació són els instruments que ens permeten descriure totes i cadascuna de les sèries documentals que generen els ens i permeten establir un control unitari de tota la documentació. A l’hora de crear-ne un, hem d’esbrinar:

1.- Les funcions que existeixen en l’organització i com aquestes es representen en els documents. Aquesta informació ens proporcionarà les tipologies documentals, taxonomies, sèries,…

2.- Quines són les competències de l’organització i qui les executa.

El resultat obtingut per aquests punts, assolits mitjançant entrevistes, l’estudi directe dels documents, l’estudi de la bibliografia i de la legislació, ens dóna quins documents tenim i de qui depenen. Serà aquest el moment en què aplicarem els principis bàsics de l’arxivística: el principi de procedència i el de respecte a l’ordre original. El principi de procedència ens indica que un és responsable de conservar els documents que produeix, però no ho és de la majoria de documents que rep en l’exercici de les pròpies funcions. Sembla mentida, però el fet que una organització reflexioni sobre quins són els documents de la seva competència, evita l’eliminació de molts documents útils i es genera més espai, sempre necessari. L’aplicació del principi de respecte a l’ordre original és també un exercici força pràctic, perquè ens permet conèixer quins són els expedients, tràmits, que es troben fragmentats en les organitzacions i per què.

Un cop establert aquest marc, cal conèixer doncs on es conserven els documents per poder ser recuperats amb la major agilitat possible. Hem de ser conscients que resulta un error confiar en les bases de dades com a única solució per garantir la correcta localització de la documentació. Són necessàries altres eines, com ara els mapes de les instal·lacions, que ens defineixen els entorns físics i electrònics als quals estan vinculats les sèries documentals. Per acabar, i pel seu caràcter sovint definitiu, ens trobem davant de la valoració documental. Si les sèries estan ben descrites, podem arribar a indicar, amb anterioritat, quant de temps han de ser conservats els documents i si aquests són susceptibles de ser o no ser eliminats, segons els terminis establerts per les taules d’avaluació documental.

Per una altra banda, els quadres de classificació han de ser completats per les pautes d’accés a la documentació, els fluxos de treball, l’autogestió dels documents de descripció,… En definitiva, es converteixen en eines que s’adapten a la realitat de les funcions de cada entitat, i permeten millorar la gestió de la corresponent documentació.

Formació continuada de l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya


Com cada any l’Associació d’Arxivers de Catalunya (AAC) organitza diversos cursos de formació per als arxivers. Aquest any no s’han quedat enrera i ens fan diverses propostes més pràctiques que teòriques, per a que les poguem aplicar directament en els nostres arxius:

[01/2012] El canvi organitzatiu i la gestió digital d’expedients

  • Llocs i dates: Barcelona (23 febrer 2012) / Tarragona: (8 novembre 2012)

[02/2012] Software lliure, presentació de ICA-Atom

  • Lloc i data: Barcelona (21 març 2012)

[03/2012] Els estàndards aplicats a la Gestió de Documents

  • Lloc i data: Barcelona (18 abril 2012)

[04/2012] El tractament dels documents audiovisuals en els arxius: Identificació de materials i criteris d’intervenció

  • Llocs i dates: Barcelona (9 maig 2012) / Tarragona (18 octubre 2012)

[05/2012]Introducció al Web Semàntic des d’una perspectiva arxivística

  • Lloc i data: Barcelona (13 juny 2012)

[06/2012] Les evidències jurídiques en la tramitació administrativa per mitjans electrònics

  • Lloc i data: Barcelona (17 i 18 octubre 2012)

[07/2012] Comunicació assertiva o com posicionar estratègicament l’arxiu a la organització

  • Lloc i data: Barcelona (14 i 15 novembre 2012)

El “Boletín del Colegio Valldemia”, el primer butlletí escolar català


Aquest gener el document del mes el dediquem a una publicació escolar que es conserva a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, i concretament al fons històric del col·legi marista Valldemia de Mataró.

El col·legi Valldemia fou fundat l’any 1855 a Mataró. En un inici duia el nom de Colegio Cataluña, però ben aviat adoptaria el nom d’un dels seus fundadors, l’escolapi Hermenegildo Coll de Valldemia. Es tracta d’una escola ben particular, ja que fou fundada als afores de Mataró en un amplíssim terreny ajardinat i envoltat de camps de conreu. Els seus fundadors, vinculats als Escolapis, havien marxat a Cuba on van fundar diverses escoles. En tornar d’allí projectaren el col·legi Valldemia segons els exemples que havien vist a l’estranger, amb el propòsit de convertir-lo en un centre de renovació escolar i de prestigi. Després d’uns anys d’esplendor, la mort del fundador i director va fer minvar de forma progressiva tant la influència com el prestigi de l’escola. És en aquest moment que es lloga l’escola als Germans Maristes per a què se’n facin càrrec i en recuperin el prestigi, adquirint-lo definitivament uns anys més tard.

Durant la primera etapa de funcionament de l’escola es fundà el Boletín del Colegio Valldemia, que es començà a publicar l’any 1868 com a òrgan de comunicació entre el col·legi Valldemia i les famílies dels alumnes. En un inici va tenir una periodicitat trimestral i a partir de 1878 passà a ser de caràcter anual. La primera època de publicació del butlletí va finalitzar l’any 1888.

La principal curiositat d’aquest butlletí és que és considerat el primer butlletí de caràcter escolar editat tant a nivell català com espanyol. En aquest sentit és el primer butlletí que es publica amb l’objectiu de fer de mitjà de comunicació entre l’escola i les famílies, informant de la institició, dels serveis que oferia i del seu nivell d’excel·lència.

Pel que fa al seu contingut els articles es refereixen als aspectes princials del funcionament de l’escola: professors, assignatures, horaris, programes d’estudi, condicions de l’internat, mesures disciplinàries, activitat religiosa, esportiva, festes, etc. A més en els editorials s’hi reflecteixen algunes de les preocupacions pedagògiques del moment, entre altres coses ja s’hi pot veure les polèmiques entre escola pública i privada.

Dades extretes de:

Moral, Joan J. Maristes cent anys a Mataró 1887-1987. Mataró: Col·legi Maristes Valldemia, 1988
Corredera, Eduardo. Páginas de Historia Marista, 1886-1936. Monestir de les Avellanes, 1986
Educació i Història: revista d'història de l'educació. Societat Catalana d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, n. 7 (2005)

 

Arxiu de la Memòria Personal


L’Arxiu de la Memòria Personal és una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, narracions en primera persona, etc.), de Catalunya i dels territoris de parla catalana.

L’origen de la base de dades remunta a un inventari bastit pels membres del grup Manuscrits del Departament d’Història Moderna i Contemporània dela Universitat Autònoma de Barcelona gràcies a un projecte d’investigació del Ministerio. En els darrers anys, i per mitjà d’un projecte CTP coordinat entre la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Aragó i la regió Midi-Pyrénées, s’ha desenvolupat un treball en equip i comparatiu entre els diferents territoris, amb la idea de consensuar visions, comparar recerques i extreure’n resultats. Com a conseqüència de tot plegat, s’ha establert un estret lligam amb la Universitat de Tolosa-Lo Miralh, la Universitat de Girona i l’Instituto de Estudios Altoaragoneses (amb la col•laboració del Centre d’Estudis Ribagorçans), i s’han estudiat i desenvolupat aspectes històrics, filològics i antropològics del material motiu d’estudi. La tasca ha continuat amb la voluntat de difondre i posar a l’abast d’un públic més ampli l’existència d’aquest material. Per aquesta raó, i gràcies a un acord amb el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya, així com a la col•laboració de la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona i moltes altres entitats, s’ha pogut posar en funcionament aquesta base de dades.

Les memòries personals són escrits en primera persona —i, eventualment, en tercera—, que aporten dades familiars, patrimonials, comptables, agronòmiques, històriques, entre d’altres, i es conserven en diversos tipus de documents: llibres de comptes, cròniques, memòries, autobiografies, dietaris, llibretes, etc. En aquest projecte s’han deixat de banda els epistolaris o els relats de viatges, perquè ja existeixen grups i bases de dades prou importants que se n’ocupen i que ens han de permetre, aprofitant la seva dinàmica de recerca i si es considera oportú, d’integrar-los a través d’enllaços pertinents.

De moment, la base de dades es circumscriu del final de l’època medieval fins al segle XIX, i s’ha volgut deixar per a més endavant la seva ampliació a documents més contemporanis. Conté 136 documents, 26 fons documentals i 28 institucions.

La present base de dades preveu un buidatge progressiu de documents, escrits, llibres o altres fonts en unes fitxes documentals establertes a partir d’uns criteris concrets. Els llibres de memòria personal són conservats en arxius o biblioteques, privades i públiques, i molt sovint han passat desapercebuts i no en tenim notícia. El inventari que aquí es presenta en forma de base de dades serà sempre obert a noves aportacions. Fins ara s’ha comptat, per confegir-lo, amb la participació de mig centenar d’investigadors, que han treballat a partir d’un model unificat, pràctic i útil, consensuat entre diverses universitats. Aquest model es troba a disposició d’investigadors individuals i/o de centres d’estudis locals que, en el cas de participar en el projecte, passaran a ser-ne col•laboradors. El PDF/WORD es pot descarregar en aquest mateix portal i s’ha d’enviar, amb les dades que es demanen en el formulari, a: info.memoriapersonal@gmail.com .

Qualsevol persona interessada que tingui a l’abast documents, perquè els coneix, en té constància i hi treballa, pot col•laborar en l’Arxiu de la MEMÒRIA PERSONAL. La participació activa del món local ve recolzada per la intervenció de les universitats catalanes que participen en el projecte, així com per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (algunes entitats que en formen part ja hi han col•laborat) i l’Institut Ramon Muntaner. La Base de Dades que aquí presentem ha de ser un instrument visible i útil, que reclama la col•laboració en el projecte pel seu interès nacional, dins una escala europea, i es fonamenta en el desenvolupament de la recerca local.

El 11 de novembre de 2010 varen fer la darrera reunió a la Val d’Aran

El Archiu Generau d’Aran va ser la seu de la darrera jornada de treball del grup de recerca de la Xarxa d’estudis d’ègo-documents o documents privats. El grup, finançat per la Comunitat de Treball dels Pirineus, compta amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya, del govern d’Aragó i del Consell Regional de Meddia-Pirenèus a França.

L’11 de desembre de 2009, es va celebrar la primera reunió científica a Barcelona amb una jornada introductiva sobre el tema que va comptar amb la ponència de dos especialistes, un d’italià i un altre de valencià. L’11 de febrer de 2010, el grup es va reunir a Tolosa, França, per treballar sobre el gènere i el 4 de juny a Graus, Aragó, per parlar sobre religió. La darrera reunió es va fer un balanç del treball fet fins el moment i es prepararà per un congrés que es celebrarà a Barcelona en la tardor de 2012.