Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC)


El Dipòsit d’Arxius de Cervera, també conegut pel seu acrònim DAC, és un arxiu instal•lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació administrativa sense vigència de les institucions del Principat, així com la documentació de la dita universitat, que en gran part es trobava a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Els fons que integren el DAC procedeixen territorialment de la província de Barcelona i administrativament de diverses delegacions de l’administració estatal.

El Dipòsit d’Arxius de Cervera és únic a l’Estat Espanyol, creat en circumstàncies singulars i forçades dintre del sistema arxivístic espanyol. No és un arxiu sinó un dipòsit d’arxius, Notícia apareguda al diari La Mañana el diumenge 8 de març de 1970.no és provincial sinó regional i és un centre ubicat a la província de Lleida però amb un fons documental provinent exclusivament de la província de Barcelona.

El Dipòsit d’Arxius de Cervera fou creat originàriament sota la denominació de Depósito Regional de Archivos responia, d’una banda, a l’interès de dotar l’edifici històric de la Universitat de Cervera d’una funció que permetés recuperar l’edifici vuitcentista, i de l’altre, respondre a la necessitat de crear un Dipòsit d’Arxius a la zona catalana i donar resposta a les necessitats d’expansió de l’ACA. Les transferències al Depósito Regional de Cervera van començar poc abans de la creació formal del centre el 1970 per les necessitats d’espai de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

El Depósito Regional de Archivos contenia molta documentació que hauria d’haver format el fons de l’Arxiu Provincial de Barcelona. El centre va esdevenir un magatzem de documentació de poc interès per a l’ACA. Per acabar-ho d’adobar la imprecisió tipològica i funcional del centre n’ha dificultat la classificació documental dintre el sistema arxivístic estatal, convertint-se en una raresa integrada forçosament entre els arxius estatals.

 El 1995 es va traspassar la gestió administrativa a la Generalitat, convertint-se en l’actual Dipòsit d’Arxius de Cervera.

Fons que l’integren:

1. Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona, 1823-1977
2. Magistratures de treball de Barcelona, 1939-1976
3. L’Institut Nacional d’Estadística.
4. Maquinista Terrestre y Marítima S.A., 1855-1900
5. Govern Civil de Barcelona
6. Gerència Territorial del Cadastre, 1972-1992
7. Servei Nacional de Productes Agraris, 1940-1984
8. Organització Sindical, 1947-1977
9. Els fons procedents de la Direcció Territorial de comerç i de la Direcció comissionada de Sanitat i Consum de Barcelona
10. El fons de la Delegació provincial d’Hisenda de Girona, 1868-1970

Ja està aquí de nou! l’avantprojecte de Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern


Fa un temps en aquest mateix bloc vam publicar una entrada en què posàvem de manifest  la falta de legislació d’Espanya en matèria de transparència de l’Administració pública i accés a la informació. L’article venia a tomb al fet que, a l’octubre de 2011, s’havia presentat per part de l’aleshores Govern l’avantprojecte de Llei de Transparència i Accés dels ciutadans a la informació pública. En aquell article fèiem un anàlisi d’allò que ens semblava més rellevant, les mancances que creiem que presentava i algun dels punts forts que li veiem. Per mort de la lentitud parlamentària, ja sabem que sempre hi ha coses més importants que el fet que els ciutadans estiguin al cas de conèixer allò que es cou a les cuines dels governs i les administracions, l’avantprojecte no va tirar endavant. Una vegada passades les eleccions i produït el canvi de govern l’avantprojecte es convertí en proposició de llei entrant a la mesa del parlament el 21 de desembre de 2011,  i passant a discussió del plenari el passat 13 de març on el partit al capdavant del Govern el va desestimar fent ús de la seva majoria absoluta.

El gener d’aquest any, el Govern ens havia informat de la intenció ferma de presentar un avantprojecte propi, fent bona la costum espanyola de reiniciar una i altra vegada el mateix projecte sense aprofitar allò que ja han fet els altres.

Des de l’octubre passat fins ara s’han reforçat i augmentat, sobre tot a les xarxes socials, les iniciatives que demanaven transparència en les administració pública i la regulació de l’accés a la informació en l’Administració pública, son exemples Tu derecho a saber o Coalició proaccés. Al mateix temps governs autonòmics, com el navarrès, han anat treballant per aprovar regulacions sobre aquest aspecte en el seu àmbit.

A Catalunya encara estem pensant quina serà la millor manera d’afrontar aquesta transparència, exigida des de les institucions europees, i demandada cada cop més per una societat en procés de canvi. El Síndic de Greuges acaba de presentar un informe en el qual demana que la Llei sobre Transparència que s’està elaborant en el Parlament sigui completa i eviti l’actual dispersió de la normativa. Les principals queixes que apunta el Síndic són aquelles relacionades amb la negació de dades i l’accés als arxius.

El dilluns 26 de març s’ha publicat l’avantprojecte de la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern. La primera cosa que ens va cridar l’atenció durant l’exposició que féu la vicepresidenta del Govern, el divendres passat, va ser el fet que hi haurà informació que haurà de ser publicitada obligatòriament a través dels diferents webs institucionals.

El que ja no ens ha sorprès tant ha estat l’anunci de la major facilitat que es dóna als ciutadans per presentar sol·licituds d’informació, les quals han d’obtenir resposta, obligatòriament, en el termini d’un mes, seguint la tendència de les diferents reformes que ha patit la Llei de procediment administratiu de l’Estat i la de la Generalitat, i la Llei d’accés electrònic dels ciutadans a l’administració; en unes i altres s’estableixen procediments i terminis per l’accés i, en cada ocasió, s’han fet anàlisis sobre els avantatges que aportàven aquestes millores i, malgrat tot, continuem gaudint d’administracions publiques reticents a contestar consultes sobre informació o donar accés als seus documents.

Un evident avenç és la definició d’allò que s’entén com informació pública, tanmateix no podem oblidar el contenciós entre el Govern Central i la Junta d’Andalusia arran de la aprovació de la Llei andalusa 7/2011, de 3 de Novembre, de Documents, Arxius i Patrimoni Documental de Andalusia. Contenciós en què Madrid portà a la Junta davant del Tribunal Constitucional per discrepancies amb l’ampliació de les possibilitats d’accés dels ciutadans als documents oficials. Ni obviar, tampoc, la reaparició d’excepcions referents a  “la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors, la seguretat pública o la investigació i sanció dinfraccions penals, administratives o disciplinàries o les possibles afectacions per la Llei de Protecció de Dades.

És cert que la informació institucional, organitzativa i sobre planificació (la referent als pressupostos) haurà de quedar a l’accés lliure a través de les diferents pàgines webs institucionals, es coneix com a publicitat activa (Capítol I), i que per facilitar l’accés als ciutadans sembla que tindran un únic enllaç a través d’una mena de portal de la transparència com ja existeixen en altres països.

En el capítol II trobem una diferència, el concepte d’accés parcial (art. 12) en els casos que no es vegi afectada la totalitat de la informació, se concedirà l’accés parcial, amb l’omissió prèvia de la informació a la qual se li apliqui el límit, tret que d’aquesta acció resulti una informació distorsionada o que no tingui sentit.

En aquest mateix capítol, en la Secció 2a, es recull el procediment per a la sol·licitud de la informació, l’admissió, la tramitació i la resolució i crea les Unitats dinformació en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, les quals seran les encarregades de tramitar les sol·licituds d’accés i les de recollir i difondre la informació referida a la publicitat activa entre altres coses, caldrà preguntar-se en que punt queden els arxius o simplement és una nom nou per a la mateixa cosa (sincerament creiem que no).Transparencia

Quant a la resolució el termini per dictar-la és d’un mes proprrogable per un altre si hi ha algun problema (i quan no n’hi ha?) i a més aquest termini s’ha pogut interrompre en el cas que hi hagi dades de caràcter personalj a que es donarà trasllat als afectats perquè facin les seves al·legacions, el que no ens diu el text és si és un termini conjunt per a tots els afectats o per a cada un d’ells, amb la qual cosa s’eternitzaria. Per últim, si s’ha passat el termini de dictar resolució el silenci serà negatiu en tots els casos.

Per últim és crea una Agència Estatal de Transparència, Evaluació de las Polítiques Públiques i de Qualitat dels Serveis (art. 21) que serà l’organ que coneixera en via administrativa dels recursos dels actes expressos i presumptes i és preceptiu abans de presentar el recurs al Jutjat Contenciós Administratiu i es repeteix el termini d’un mes i el silenci negatiu. En l’últim punt d’aquest article és recull l’obligació de comunicació de les resolucions dictades al Defensor del Pueblo, no sembla que tingui un altre caràcter més que l’informatiu.

També cal remarcar que tal com ja és habitual es prioritza l’accés per Internet, però recull el dret del ciutadà de demanar-lo per la via i en el format que li sigui més útil i s’atendrà sempre que sigui possible i no n’hi hagi un mitjà més econòmic. L’accés a la informació serà gratuït, però les còpies necessàries o el fet de tenir que traslladar-lo a un altre suport podran gravar-se amb taxes.

Totes aquests qüestions de ben segur que ens tindran ocupats, de moment els pròxims quinze dies en què qualsevol de nosaltres podem aportar suggerències, ja que s’ha obert el període de consulta pública a la pàgina web del Ministeri de la Presidència.

Sun Tzu, o com un llibre de 2500 anys continua vigent


Sovint quan escoltem la paraula estratègia la nostra ment retorna amb paraules com batalla, bèl·lic,  calculador… quant ho hauríem d’agafar des de la vessant de preparar, organitzar, conèixer…

La petita obra que us voldriem recomanar és L’art de la Guerra de Sun Tzu. Una obra escrita per aquest general xinès als voltants del Segle V a.C, essent una de les obres més antigues existents sobre aquesta temàtica.  La seva importància rau en el fet que no solament es pot utilitzar des del punt de vista d’estratègia bèl·lica, sinó que també es pot emprar en molts altres camps, molt més quotidians,  com són els negocis, la diplomàcia, els esports… inclòs el comportament personal.

Per a l’arxivística i per a la gestió de la documentació en general, també ens pot ser força útil, sobretot si ens apliquem la màxima:  Si coneixes als altres i et coneixes a tu mateix, ni en cent batalles tindràs perill. Si ets ignorant del teu enemic però et coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i guanyaràs una altra. Si no coneixes els altres ni et coneixes a tu mateix, pots estar segur que seràs derrotat a cada batalla.

Una cosa està clara, per a tenir ben organitzats els arxius primer necessitem conèixer les organitzacions a què corresponen, on estan ubicats, el seu orígen, a què responen… També hem de tenir en compte com ens pot ajudar a innovar i millorar ja que ens beneficia a l’hora de realitzar enquestes sobre usuaris, com veiem nosaltres el servei que donem, i què podem fer per a millorar-lo.

L’Art de la guerra ens pot semblar una obra llunyana però és molt més propera al nostre entorn digital del què creiem.

El general Sun Tzu ens proposa una sèrie de punts a tenir en compte: l’avaluació, la iniciació de les accions, sobre les proposicions de la victòria i la derrota, la mesura en la disposició dels mitjans, sobre la fermesa; sobre el que està ple i buit, sobre l’enfrontament directe i indirecte, els nous canvis, sobre la distribució dels mitjans, la topologia i tipus de terrenys, l’art d’atacar amb foc, sobre la concòrdia i la discòrdia.

Segurament per la nostra feina diària alguns d’aquests aspectes no ens seran mai necessaris, per exemple l’art d’atacar amb foc, però sempre haurem de tenir en compte conceptes com ara l’avaluació, el plantejament d’objectius, les accions a realitzar, l’anàlisi dels mitjans amb què comptem, els canvis a realitzar i que realitzem, com distribuïm els fons documentals. Sovint ens compliquem amb qüestions molt elaborades, pensades i complexes que no són aplicables als perfils dels nostres arxius i, que es resoldrien observant el nostre entorn, la nostra entitat i amb eines senzilles.

¿Potser hem de tornar a rellegir els grans clàssics universals per a utilitzar-los en el nostre dia a dia digital?

La gestió de la informació, la difusió del coneixement


Hem obert les portes, a veure ara qui les tanca…

 Un dels paradigmes de l’actual comunicació en els mitjans socials és que, després de molts i importants passos per democratitzar la difusió de la informació, hem obert les portes a la lliure distribució de continguts i aquests han entrat se sobte, per atabalar-nos amb una quantitat de dades que no podem assimilar, i molt menys endreçar.

Els continguts, abans segmentats i etiquetats en blocs, mantinguts per prescriptors de temàtiques concretes i estructurades, ara, a la xarxa social, horitzontal i sense categorització, tendeixen a difondre’s sense cap mena de control, sense una possibilitat real d’organització de la informació, i dificultant en gran mesura poder discriminar entre la informació valuosa del mer soroll.

Aquesta difusió, aquest descontrol i manca d’organització del coneixement, converteix el munt de dades que rebem dels mitjans socials en una pila de “comunicacions” en què cada cop és més difícil diferenciar la brossa de la informació útil.

Hem obert les portes, i el perill és que qui vol tancar-les no som pas els usuàris interessats en disposar d’una informació global i valuosa, degudament endreçada, sinó alguns governs, a qui no els preocupa aquesta bogeria de dades desendreçades, sinó les dificultats que aquest fet comporta per tenir-lo sota control polític.

El repte de la tan anomenada Web Semàntica és precissament posar ordre en el caos, fer que el coneixement es diferenciï del soroll, que la informació es reconegui entre els bits, sense perdre la llibertat del Web 2.0, però sense caure en el mercantilisme controlat políticament que se’n vol fer de la próxima Web 3.0 (o web semàntica).

Què hem de fer mentre no tinguem les eines que ens ofereixin un mapa de seguiment i de segregació de la informació?
Heu tingut també aquesta problema?
 

Entrada extreta del bloc Navegando por la Red.

Les Biblioteques Especialitzades de la Província de Lleida


La voluntat de cooperació d’aquestes biblioteques entre si i, també, amb les biblioteques de la resta del Sistema Bibliotecari de Catalunya, ha permès disposar d’eines i serveis comuns d’abast nacional entre els quals cal destacar el catàleg col·lectiu de les biblioteques especialitzades de la Generalitatde Catalunya. Des del Servei de Biblioteques s’ha estat treballant en una segona fase de la extranet DIBICA Directori de Biblioteques de Catalunya i el cercador online que incorpora millores en aspectes de gestió interna i accessibilitat de la informació per part de l’usuari.

En aquest cercador es poden fer recerques per nom de la biblioteca, municipi, comarca, província, tipus de biblioteca i temàtica. Les Biblioteques especialitzades permeten consultar en el mateix centre els llibres i altres publicacions impreses de caràcter específic.

Aquests llibres ingressen per diferents vies: donació, transferència i compra. La donació és pot fer a través de particulars, entitats o institucions públiques o privades. La transferència és fa quan la institució titular de la biblioteca fa arribar les publicacions pròpies o coeditades. La compra arriba amb el pressupost del mateix centre.

A la província de Lleida podem trobar 23 Biblioteques Especialitzades que es poden trobar al Directori de Biblioteques de Catalunya, DIBICA. Algunes d’elles es troben en els Arxius de la demarcació i serveixen de complement a les consultes que els usuaris adrecen a aquests centres.

Archiu Generau d’Aran. Biblioteca auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística, Dret, Etnologia, Història i Occità

Arxiu Comarcal del Urgell. Biblioteca auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística, Cultura Catalana, Història, Història contemporània i Història local

Arxiu Comarcal de la Noguera. Biblioteca Auxiliar

Especialitzada en temes d’Arquitectura, Arxivística, Dret, Història i Notaris

Arxiu Comarcal de la Segarra. Biblioteca Auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística, Catalunya, Història local, Notaris i Patrimoni Cultural

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Biblioteca Auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística, Història contemporània i Història local

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Biblioteca Auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística i Història

Arxiu Comarcal del Solsonès. Biblioteca Auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística i Història

Arxiu Històric de Lleida. Biblioteca Auxiliar

Especialitzada en temes d’Arxivística, Història i Història local

Biblioteca Cambra de Comerç de Lleida

Especialitzada en temes d’Economia

Biblioteca Clínica Psiquiàtrica Bellavista

Especialitzada en temes de Psiquiatria

Biblioteca Col·legi Oficial d’Advocats de Lleida

Especialitzada en temes de Dret

Biblioteca de l’Audiència Provincial i Jutjats de Lleida

Especialitzada en temes de Dret, Dret Civil, Dret de família, Dret mercantil i Dret penal

Biblioteca de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Especialitzada en Cirurgia, Infermeria, Medicina, Oftalmologia i Pediatria

Biblioteca de la Casa del Bisbat d’Urgell

Especialitzada en temes de Religió

Biblioteca de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Especialitzada en temes d’Educació, Religió, Teologia i Institut Marista

Arxiu Gavin. Biblioteca auxiliar

Especialitzada en història local de Catalunya

Biblioteca del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida

Especialitzada en temes d’Arquitectura, Construcció, Materials i Seguretat en el treball

Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida

Especialitzada en temes d’Arquitectura

Biblioteca del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Especialitzada en temes de Religió

Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida

Especialitzada en temes de Religió

Biblioteca Òmnium Cultural

Especialitzada en temes sobre Catalunya

Centre de Mecanització Agrària. Biblioteca

Especialitzada en temes d’Agricultura

Delegació Provincial de l’INE a Lleida. Biblioteca

Especialitzada en temes d’Estadística

Institut d’Estudis Ilerdencs. Biblioteca-Hemeroteca

Especialitzada en temes sobre Catalunya