Un aranés enes Corts de Cadis


En 200 aniversari dera Un des exemplars editatsConstitucion de 1812 vos prepausam de conéisher un aranés que i participèc, Felipe Aner des d’Estève d’Aubèrt

Eth passat 19 de març se compliren 200 ans dera promulgacion dera Constitucion de 1812 o Constitucion de Cadis. Aguesta norma fonamentau siguec redactada pes Corts, amassades en Cadis, jos eth sètge des francesi. De caractèr liberau, se coneish coma “La Pepa”, peth hèt d’auer estat aprovada eth dia de Sant Josèp.

Eth contengut basic d’aguesta Constitucion de 1812 ei aguest:

  • Era sobirania residís ena nacion
  • Era monarquia ei ereditària
  • Era religion catolica ei era unica religion der Estat
  • Se prepause era division provinciau
  • Eth poder legislatiu ei des Corts
  • Eth poder executiu deth Rei
  • Eth poder judiciau des tribunaus
  • Es Corts son unicameraus elegides per sufragi limitat indirècte cada 2 ans
  • Eth Rei a dret de veto
  • Era figura deth Rei ei inviolabla
  • Eth Rei nomente es secretaris
  • Eth Conselh d’Estat, espècia de conselh reiau, a caractèr consultiu
  • S’unifique eth còdi civiu per tot eth territòri espanhòu
  • S’uniformize er ensenhament

José Mª Casado del Alisal. Un aranés, Felipe Aner, des d’Estève, viuec aguesti eveniments e i participèc Aner siguec membre dera junta de govèrn dera Val d’Aran en 1808 e membre dera Junta Superiora de Catalonha, en representacion d’Aran des de 1809. Siguec comissionat dera autoritat militara en Vic, Valéncia, Conca de Tremp e Val d’Aran e nomentat redactor, amassa damb eth canonge Jaume Creus Martí e er avocat Ramon Hostalrich, des instruccions dera Junta Superiora de Catalonha enviades as deputats presents enes Corts de Cadis de 1810. En aguestes s’encomanaue as deputats que demanèssen era restitucion des institucions existentes en Catalonha enquia 1714, en pagament pera luta des catalans contra es tropes napoleoniques, atau com era creacion de juntes regionaus connectades damb es corts generaus.

Document depausat en Archiu Generau d'AranFelipe Aner siguec deputat enes Corts de Cadis des de 1810, aquiu hec un totau de 261 intervencions en tot èster un des deputats mès actius dera cramba. A nivèu ideologic se mantenguec dubitatiu entre eth liberalisme e eth tradicionalisme, mès en tot cas consideraue qu’era prioritat ère guanhar era guèrra. Cap ath mes de junh de 1812, marchèc tà Portugal entà recuperar-se d’ua malautia, e en octobre deth madeish an arribèc era notícia dera sua mòrt en Cadis.

En Archiu Generau d’Aran se consèrve un petit hons documentau sus aguest illustre aranés ena Colleccion Benet Galceran Ribó. Son 8 documents des ans 1781 a1812. Un d’eri informe sus er autrejament dera Creu de Sant Jordi a Felipe Aner coma vocau dera Junta Superiora de Catalunya. Eth hons se pòt consultar en linha a trauès dera opcion Arxius en Línea: Cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius dera Generalitat de Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s