Reflexions sobre el 7è Laboratori d’Arxius Municipals.


El passat dijous 19 d’abril, com ja vam publicar dies enrere, va tenir lloc a Barcelona el 7è Laboratori d’Arxius Municipals, sota el títol “Els arxius a la xarx@”. Aquest va començar amb la ponència de la Montserrat Peñarroya, especialista en marqueting digital. Peñarroya ens va parlar de les eines per a la promoció dels nostres arxius, de la web 1.0 a la 3.0.

A punt d’entrar en la 3.0, ens movem en la 2.0 on la relació amb els usuaris passa per la interactivitat. La web és l’essència i el demés són eines que anem utilitzant. Cal tenir present, que tenim dues tipus d’eines per interactuar: les que serveixen per publicar continguts i les que els dóna a conèixer.

Afirmacions com la de la Montserrat Peñarroya quan deia “Wow, una altra cosa nova, llencem-nos-hi de cap!!” o la d’en Pep Matas, quan a la taula rodona de la tarda, citava “estar a la xarxa és una obligació, si o si, pels serveis públics”, als quals no treiem raó, ens fan pensar en la importància d’aturar-nos a reflexionar en tot això que tenim entre mans i que va tan i tan depressa.

És cert que el núvol, lloc on es mourà la 3.0, ens ofereix múltiples, novedoses i atractives eïnes, les quals hem de conèixer. Fins aquí crec que estaríem tots d’acord. Però no hem d’oblidar mai que rera aquesta realitat hi ha les persones, que som qui poc a poc amb la nostra tasca diària li hem d’anar donant forma.

Sovint, es té la sensació que ens estem llençat de cap dins de la piscina/món de les eines 2.0 (xarxes socials i eines diverses) portats per la inèrcia, i la cosa no hauria d’anar ben bé així. Cal un anàlisi prèvi amb el plantejament dels clàssics què, perquè, com i quan. És obvi que partim de realitats i necessitats diferents, i allò que és vàlid pel veí no té perquè ser-ho per nosaltres. Cal un plantejament previ, un projecte, uns objectius avaluables que ens obliguin a revisar allò que fem i, com no, a intentar millorar-ho.

És cert, que estem davant d’un nou món, però abans companys, comptem fins a tres, i apostem per la qualitat.

Maria Pau Gómez i Mònica Sesma