Presentació d’un nou llibre: “L’Església de Linyola” a l’AC del Pla d’Urgell


El passat dilluns 28 de maig de 2012 a la seu de l’Arxiu Comarcal del pla d’Urgell va tenir lloc la presentació del llibre L’església de Linyola escrit a tres mans pels mascançanencs Joan Yeguas, Esteve Mestre i la segarrenca Maria Garganté. El conegut historiador de l’art lleidatà Alberto Velasco n’ha estat el prologuista. El llibre, promogut per l’ajuntament de Linyola i el rector de la localitat, Mn. Pere Cañada, vol ser un exhaustiu repàs dels diferents esdeveniments relacionats amb l’església de Linyola, un cas singular de l’arquitectura religiosa del renaixement al Pla d’Urgell.

El llibre té el seu punt de partida al 1586 amb la signatura de les clàusules per tal de construir l’església i arriba fins a l’actualitat. A més a més, conté un estudi estilístic i comparatiu de l’arquitectura del campanar, element especialment destacat pel seu caràcter fortificat, passant per la descripció del mobiliari litúrgic que ha existit o existeix (els retaules cremats o l’antiga creu de terme dipositada al temple). També es parla de la vida del rector, dels beneficiats i les confraries.

Daniel Vilarrúbias Cuadras

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell
c/ Tossal Blanc, s/n
Urbanització Torre Pintó
25230 Mollerussa
Tel. 973 71 20 74

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Noguera el fons patrimonial Casa Carrover de Santa Linya


Signatura del contracte de comodat del fons Carrover

El 24 de maig de 2012 es va signar un contracte de comodat entre el Sr. Ramon Taribó Arnó, propietari del fons patrimonial de la casa Carrover de Santa Linya, i el president del Consell Comarcal de la Noguera, el Sr. Pere Prat, per delegació del director general de Patrimoni Cultura Pere Prat. L’acte va tenir lloc a la seu de l’Arxiu Comarcal de la Noguera en presència de l’alcalde de Balaguer, el Sr. Josep Maria Roigé.
La casa Carrové ha estat tradicionalment una família d’importants terratinents de la zona, de manera que els seus membres han estat persones destacades en l’àmbit de la política local i també han tingut càrrecs eclesiàstics diversos.
El fons conserva 7 pergamins dels anys 1325 a 1600, documentació textual en suport paper dels anys 1479 a 1985 i 20 negatius fotogràfics en suport vidre. El tipus de documentació que predomina són les escriptures notarials, que són majoritàriament els títols de propietat de béns que la casa pairal necessitava conservar per a defensar el seu patrimoni.
També hi ha documentació relativa a l’administració de les parròquies de Santa Linya, Tartareu i Arenys, a càrrec d’algun dels membres religiosos de la família.
En definitiva, aquest fons és d’especial importància per a la comarca, ja que són pocs els fons patrimonials que s’han conservat a la Noguera. Per això, és de gran interès que aquest fons ingressi a l’Arxiu Comarcal de la Noguera per al seu estudi i perquè suposarà també la garantia de la preservació i conservació futures de la documentació.

III Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


El 2 i 3 de juliol de 2012 tornen les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, curs sobre història de l’Església i la religiositat. En aquesta tercera edició el tema central serà L’espai sagrat al món monàstic medieval.

Les Jornades reuniran 15 dels millors especialistes europeus sobre la temàtica. El tema serà tractat des de diverses vessants, com el món de les idees i la simboligia, l’art i l’arquitectura, els aspectes litúrgics i teològics, la vinculació social i política dels espais sagrats, els espais sagrats segons les ordres religioses, etc.

A banda de les ponències hi haurà també activitats paral·leles com la visita guiada als espais sagrats del monestir de les Avellanes i el Sopar Monàstic Medieval al refectori del monestir.

Incripcions a: medieval@historia.udl.cat o 973 70 31 52

Trobaràs tota la informació a la Web de les Jornades

Vine a les Jornades i descobreix el món monàstic medieval!

VI Congrés d’ACAL #congresoacal . El dret a saber i el deure a la privacitat. L’accés als documents


La tarda del 9 de maig es va inaugurar, en Valladolid, el VI Congreso de Archivos de Castilla y León, que es va desenvolupar fins el passat divendres 11, sota el títol específic “El derecho a saber y el deber de la privacidad. El acceso a los documentos”, organitzat per ACAL (Asociación de archiveros de Castilla y León). #congresoacal

Les actes ja estan publicades i el relat de cada una de les sessions es pot repassar en la pàgina del Congrés de ACAL, per tant tots podem consultar allò que ponents i comunicants han posat negre sobre blanc i per tant intentaré a partar-me del seu contingut i relatar-vos allò que jo he tret en clar d’aquestes jornades. Primer crec que és de justícia felicitar per l’organització als companys d’ACAL, sobre tot per l’encert en la tria del tema que els esdeveniments s’han anat succeint des de la convocatòria del Congrés l’han anat fent més actual i immediat i relacionat amb moltes de les coses que ens estan preocupant als arxivers.

Si la Llei Orgànica 15/1999 i el RD 1720/2007 que desenvolupa el Reglament sobre Protecció de Dades de Caràcter Personal, junt amb la Llei Orgànica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia image, i la resta de normativa sectorial que afecta a l’accés no ens ha facilitat la feina a l’hora de determinar l’accés; El RD 1708/2011, pel qual s’estableix el Sistema Espanyol de l’Estat i dels sus Organismes Públics i el seu Règim d’accés, no ens ha portat la solució esperada i sembla que l’avantprojecte de la Llei de Transparència, parla més d’accés a la informació que d’accés a documents, com si en les nostres administracions públiques la majoria de la informació es trobés fora de processos que queden fixats en documents siguin en el suport que siguin des dels més fisics als més virtuals, de forma estructurada o no o en documents multiformat i multisuport.

Tot i que sembla que la idea principal de tots els participants és que l’accés a la informació és un dret fonamental, s’ha parlat més del dret de la protecció de dades de caràcter personal, de la protecció de la intimitat i l’honor de les persones i, fins i tot, de l’aplicació de la Llei de secrets oficials 1968.

He entés que la majoria dels polítics i els gestors  pensen en  la transparència com un aparador en el qual s’exposa la informació que una vegada elaborada, l’Administració corresponent decideix que és la que l’interessa al ciutadà. Només des del Govern navarrés se’ns ha presentat un sistema de transparència real, és a dir l’Administració i el Govern actuant en una casa amb “parets de vidre” i amb tots el canals oberts per a la comunicació amb el ciutadà.

Un altra de les qüestions interessants va ser la insistència en què molts dels ponents de formació jurídica feien sobre la diferenciació entre el dret a la protecció de les dades de caràcter personal i el dret a la intimitat i l’honor. Dos drets que tenen diferent tractament i diferent àmbit d’aplicació, mentre el primer és concreta a les dades i a la seva utilització i es circumscriu a la persona viva, és protegit per l’Agència de Protecció de Dades i pels tribunals. El segon transcendeix a la persona vivia i el poden reclamar hereus i descendents i la seva protecció és davant el tribunals. Per tant si el primer complica l’accés pel possible tractament i convinació de les dades, el segon el complica per determinar els terminis.

Per últim un altre tema que m’ha cridat l’atenció és la confusió que per part d’alguns dels ponents es va potenciar entre el dret de la informació i el dret a l’accés als arxius i registres com duess coses diferents, que ho són per què així ha estat fixat per la jurispurdència i perquè, com va quedar clar, és la voluntat del legislador. Però el legislador en el seu intent de justificar la falta de concreció dels límits del dret i dels terminis per a l’accés i centrat més en una transparència d’aparador, utilitza de manera indiscriminada els dos conceptes, passant del dret fonamental a “comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió” de l’art. 20.1 d) de la CE –regulació per llei orgànica- al dret d’accés als arxius i registres de l’art. 105 b).  Sembla que la Llei de transparència, accés a la informació i el bon govern, es refereix a l’art. 20, però es vol regular per llei ordinària, la qual cosa ens faria pensar en un accés als arxius i registres, però aquests no s’esmenten i de retruc no s’esmenten els seus professionals. Els límits d’accés tornen a ser difusos i es parla de la creació d’un organisme de control, l’Agència Estatal de Transparència, avaluació de les polítiques públiques i de qualitat dels serveis que sembla que tots o casi tots tenim molt clar que hauria de ser independent del Govern de torn.

Ens queda per comentar un altre punt interessant de discussió: la qualitat de negatiu que es dóna al silenci en el tràmit que en l’avantprojecte es fixa per la sol·licitud d’accés. El silenci negatiu es justifica en la certesa que no es compliran els terminis fixats i que aquest incompliment lluny de pretendre que se’n derivessin responsabilitats per l’afectació dels drets dels ciutadans, es reforça amb el caràcter negatiu, fent poc favor a la transparència dels processos administratius que sempre es poden refugiar en aquest silenci. Com si la resposta a la sol·licitud d’accés comportés sempre una posada en disposició de la documentació, quan en realitat el que pressuposa és una fonamentació de la decisió pressa. Potser el que creu el legislador és que no hi ha treballadors públics preparats per fonamentar una resolució i/o fer-ho a temps. Cal dir que en la Llei de Transparència i Govern Obert del Govern de Navarra, el silenci és positiu i el van defensar en la sala com la única possibilitat que permet la Llei 30/1992.

Les comunicacions van estar farcides de bones propostes que o bé estan en la seva primera fase d’aplicació o ja estan en marxa amb bons resultats. Una de les coses més interessant perquè ens pot, o ens ha, d’implicar a tots va ser la presentació del projecte conjunt Observatorio del acceso a documentos y archivos, que impulsen les associacions ACAL i ALDEE i que pretén la col·laboració de totes les associacions i profesionals disposats.

Per finalitzar només constatar que aquest article és un recull de les meves conclusions de tot allò que he escoltat en les diferents sessions i que és parcial i fins i tot es pot considerar esbiaixat per tot allò que a mi com a professional em preocupa més, per tant està obert a totes les puntualitzacions i crítiques.

M. Jesús Llavero

Els Codis QR. Un dels elements més bàsics de la realitat augmentada


Un Codi QR (quick response barcode, «codi de barres de resposta ràpida») és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o codi de barres bidimensional creat, l’any 1994, per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota. Es caracteritza pels tres quadrats que es troben a les vores i que permeten detectar la posició del codi al lector. Els Codis QR son fàcils d’escanejar utilitzant qualsevol telèfon mòbil modern. Un cop llegit el codi es convertirà en una peça interactiva de text i/o link.

QR Code del GALL

QR Code del bloc del Grup d’Arxivers de Lleida

Cada cop més visibles, els Codis QR són un dels elements més bàsics de la realitat augmentada (RA). La RA és el terme utilitzat per definir una visió directa o indirecta d’un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d’una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Aquesta és la principal diferència amb la Realitat Virtual ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) al món real. Amb l’ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visió per ordinador i el reconeixement d’objectes) la informació del món real que envolta l’usuari es converteix en interactiva. La informació digital sobre l’entorn i els objectes pot ser superposada al món real.

Creant el nostre propi Codi QR, es pot fer de forma gratuïta, podem  transferir informació de contacte, adreçar el tràfic d’Internet cap a llocs determinats o cap a una pàgina web concreta.

Avui en el dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la informació i en el dia d’Internet, us presentem el  primer Codi QR del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL), que ens porta directament al bloc del grup. Amb aquesta eina de la web 2.0 volem arribar a nous seguidors utilitzant aquesta nova forma de difusió.

Més informació en:

http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_QR

http://www.flyteblog.com/flyte/2011/03/50-count-em-50-creative-uses-of-qr-codes.html

http://www.archivesnext.com/?p=2747

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gestioconeixement/2012/01/20/la-presencia-quotidiana-dels-codis-qr-que-son-i-com-utilitzar-los/

QR Code generator gratuït:

http://www.qurify.com/es/

Maria Pau Gómez Ferrer

QR Code web AGA

Archiu Generau d’Aran