VI Congrés d’ACAL #congresoacal . El dret a saber i el deure a la privacitat. L’accés als documents


La tarda del 9 de maig es va inaugurar, en Valladolid, el VI Congreso de Archivos de Castilla y León, que es va desenvolupar fins el passat divendres 11, sota el títol específic “El derecho a saber y el deber de la privacidad. El acceso a los documentos”, organitzat per ACAL (Asociación de archiveros de Castilla y León). #congresoacal

Les actes ja estan publicades i el relat de cada una de les sessions es pot repassar en la pàgina del Congrés de ACAL, per tant tots podem consultar allò que ponents i comunicants han posat negre sobre blanc i per tant intentaré a partar-me del seu contingut i relatar-vos allò que jo he tret en clar d’aquestes jornades. Primer crec que és de justícia felicitar per l’organització als companys d’ACAL, sobre tot per l’encert en la tria del tema que els esdeveniments s’han anat succeint des de la convocatòria del Congrés l’han anat fent més actual i immediat i relacionat amb moltes de les coses que ens estan preocupant als arxivers.

Si la Llei Orgànica 15/1999 i el RD 1720/2007 que desenvolupa el Reglament sobre Protecció de Dades de Caràcter Personal, junt amb la Llei Orgànica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia image, i la resta de normativa sectorial que afecta a l’accés no ens ha facilitat la feina a l’hora de determinar l’accés; El RD 1708/2011, pel qual s’estableix el Sistema Espanyol de l’Estat i dels sus Organismes Públics i el seu Règim d’accés, no ens ha portat la solució esperada i sembla que l’avantprojecte de la Llei de Transparència, parla més d’accés a la informació que d’accés a documents, com si en les nostres administracions públiques la majoria de la informació es trobés fora de processos que queden fixats en documents siguin en el suport que siguin des dels més fisics als més virtuals, de forma estructurada o no o en documents multiformat i multisuport.

Tot i que sembla que la idea principal de tots els participants és que l’accés a la informació és un dret fonamental, s’ha parlat més del dret de la protecció de dades de caràcter personal, de la protecció de la intimitat i l’honor de les persones i, fins i tot, de l’aplicació de la Llei de secrets oficials 1968.

He entés que la majoria dels polítics i els gestors  pensen en  la transparència com un aparador en el qual s’exposa la informació que una vegada elaborada, l’Administració corresponent decideix que és la que l’interessa al ciutadà. Només des del Govern navarrés se’ns ha presentat un sistema de transparència real, és a dir l’Administració i el Govern actuant en una casa amb “parets de vidre” i amb tots el canals oberts per a la comunicació amb el ciutadà.

Un altra de les qüestions interessants va ser la insistència en què molts dels ponents de formació jurídica feien sobre la diferenciació entre el dret a la protecció de les dades de caràcter personal i el dret a la intimitat i l’honor. Dos drets que tenen diferent tractament i diferent àmbit d’aplicació, mentre el primer és concreta a les dades i a la seva utilització i es circumscriu a la persona viva, és protegit per l’Agència de Protecció de Dades i pels tribunals. El segon transcendeix a la persona vivia i el poden reclamar hereus i descendents i la seva protecció és davant el tribunals. Per tant si el primer complica l’accés pel possible tractament i convinació de les dades, el segon el complica per determinar els terminis.

Per últim un altre tema que m’ha cridat l’atenció és la confusió que per part d’alguns dels ponents es va potenciar entre el dret de la informació i el dret a l’accés als arxius i registres com duess coses diferents, que ho són per què així ha estat fixat per la jurispurdència i perquè, com va quedar clar, és la voluntat del legislador. Però el legislador en el seu intent de justificar la falta de concreció dels límits del dret i dels terminis per a l’accés i centrat més en una transparència d’aparador, utilitza de manera indiscriminada els dos conceptes, passant del dret fonamental a “comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió” de l’art. 20.1 d) de la CE –regulació per llei orgànica- al dret d’accés als arxius i registres de l’art. 105 b).  Sembla que la Llei de transparència, accés a la informació i el bon govern, es refereix a l’art. 20, però es vol regular per llei ordinària, la qual cosa ens faria pensar en un accés als arxius i registres, però aquests no s’esmenten i de retruc no s’esmenten els seus professionals. Els límits d’accés tornen a ser difusos i es parla de la creació d’un organisme de control, l’Agència Estatal de Transparència, avaluació de les polítiques públiques i de qualitat dels serveis que sembla que tots o casi tots tenim molt clar que hauria de ser independent del Govern de torn.

Ens queda per comentar un altre punt interessant de discussió: la qualitat de negatiu que es dóna al silenci en el tràmit que en l’avantprojecte es fixa per la sol·licitud d’accés. El silenci negatiu es justifica en la certesa que no es compliran els terminis fixats i que aquest incompliment lluny de pretendre que se’n derivessin responsabilitats per l’afectació dels drets dels ciutadans, es reforça amb el caràcter negatiu, fent poc favor a la transparència dels processos administratius que sempre es poden refugiar en aquest silenci. Com si la resposta a la sol·licitud d’accés comportés sempre una posada en disposició de la documentació, quan en realitat el que pressuposa és una fonamentació de la decisió pressa. Potser el que creu el legislador és que no hi ha treballadors públics preparats per fonamentar una resolució i/o fer-ho a temps. Cal dir que en la Llei de Transparència i Govern Obert del Govern de Navarra, el silenci és positiu i el van defensar en la sala com la única possibilitat que permet la Llei 30/1992.

Les comunicacions van estar farcides de bones propostes que o bé estan en la seva primera fase d’aplicació o ja estan en marxa amb bons resultats. Una de les coses més interessant perquè ens pot, o ens ha, d’implicar a tots va ser la presentació del projecte conjunt Observatorio del acceso a documentos y archivos, que impulsen les associacions ACAL i ALDEE i que pretén la col·laboració de totes les associacions i profesionals disposats.

Per finalitzar només constatar que aquest article és un recull de les meves conclusions de tot allò que he escoltat en les diferents sessions i que és parcial i fins i tot es pot considerar esbiaixat per tot allò que a mi com a professional em preocupa més, per tant està obert a totes les puntualitzacions i crítiques.

M. Jesús Llavero

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Cursos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s