III Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat: L’espai sagrat al món monàstic medieval


Com arxivera que soc, “sé” que un document és tota informació fixada en un suport, qualsevol tipus de suport, i que la informació necessita utilitzar un codi conegut de forma general para ser entès i, de vegades fins i tot ser acceptat com a document. També tenim tendència a limitar de forma inconscient els suports que reconeixem com a possibles. Cada dia fem un esforç davant els nous documents compostos per la barreja de codis, de suports i de formats, que requereixen d’eines per accedir a la informació i, a més, canvien el seu aspecte segons sigui l’instrument utilitzat per fer-ho.

En aquestes III Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes: L’Espai sagrat al món monàstic medieval, he pogut constatar que la informació se’ns transmet a través de tot allò que reculli una intencionalitat del seu/s autor/s, en aquest cas el monestir en el seu conjunt i en cada una de les seves parts, com a suport de la cosmologia i la cosmogonia que des d’època tardorromana va elaborant el cristianisme en el seu camí cap a l’hegemonia, tot recollint les tradicions del monacat precristià que determinen la importància de l’enclavament de l’edifici i de les pràctiques, entre altres coses.

A través de la Història de l’Arquitectura, de l’Art i de l’Arqueologia, hem pogut traspassar el significat de la planta triada per a les esglésies i els monestirs; partint d’inicis eminentment pràctics, l’aprofitament del que hi havia en l’entorn urbà o rural en el que es movia aquest primer cristianisme, van anar evolucionant, carregant de significat els espais a través de símbols, com la iconografia i les relíquies, per tal de determinar funcions a cada espai.

Des de com es pot inferir l’elecció de les primeres plantes basilicals romanes i com aquestes van anant transformant-se fins a arribar a una planta eminentment cristiana on cada un dels elements s’han transformat per adaptar-se al ritus o a la funcionalitat religiosa desitjada, sense oblidar que tot i ser la tria majoritària amb el pas dels segles, va coexistir amb altres tipus de plantes.

El recorregut des dels espais oberts dels primers monestirs merovingis front als tancats i la seva significació de protecció que hi conviu en temps i/o en espai i com aquest espai es va modificant amb la reforma del monaquisme per tal de salvaguardar la regla i la comunitat front al poder del bisbe i sota la protecció de la monarquia. Al mateix temps s’ofereix d’exemple a la societat com a porta del cel a la terra, a través de la disposició dels diferents elements constructius en el perímetre sagrat, des de la disposició anàrquica dels monestirs irlandesos fins a la perfecció ortogonal i teòrica del plànol de Saint Gall.

Vam poder copsar com es combinaven els espais de culte i els funeraris des d’una pràctica barreja, en alguns exemples a anar determinant els espais per a cada una de les funcions, però sense acabar de fer una separació nítida en haver-hi excepcions que cal tenir en compta per la seva càrrega ideològica.

També ens vam passejar per la funcionalitat i la simbologia de cada un dels espais del monestir, desgranant l’església amb el cor com a espai d’intersecció entre l’exterior i l’interior, entre el públic i el privat i de contacte entre els dos sexes en les comunitats femenines. També ens vam aturar en el dormitori i com poc a poc es va resolent en cel·les que permeten una major intimitat i desenvolupament privat de la fe. El refectori on tot es desenvolupava segons una litúrgia no sagrada, però estricta, fent també esment de les diferents posicions que respecte al claustre ocupa segons l’orde i el moment històric. La sala capitular que de ser un apart del claustre passa a tenir un perímetre mural amb una articulació de l’espai amb una forta càrrega simbòlica des dels bancs perimetrals a la columna central o els finestrals que donen al claustre per a què fins i tot els membres de la comunitat que no poden participar del capítol puguin assistir al desenvolupament dels diferents temes que també els atenyen.

El claustre va ser l’espai més esmentat i analitzat des de diferents aspectes des de la seva creació a partir dels espais buits entre els diferents edificis dels monestirs carolingis fins a ser espais definits i fins i tot, diversos i atenent a una jerarquia específica segons la funció a la que queda circumscrit. Vam descobrir que el claustre no és un tot homogeni, sinó el conjunt de quatre carrers que tenen unes funcions i una simbologia específiques, encara que sí que tenia unes normes úniques per al seu ús: no es podia parlar, més que en determinats dies, era un espai comú per a la introspecció individual, a través de la lectura i la oració. Un espai que no era públic encara que sí comú i que volia representar a través de la iconografia que es repartia per les diferents carrers els elements necessaris que la comunitat en conjunt i els monjos de forma individual el seu millor apropament al paradís.

Tot això i molt més explicat per primeres figures en la matèria, els interessants debats que esperem també estiguin recollits en la publicació, junt amb un entorn i unes activitats que ens apropaven a la significació del “cel a la terra” i la bona companyia, ens ha fet gaudir d’unes jornades acadèmiques molt profitoses. Jo a més d’aprendre molt sobre les funcions i significats dels espais sagrats o no, també vaig entendre que la informació es fixa i es recull en una gran varietat de suports i que hem d’estar a l’aguait de coneixer tots els codis per no perdre res del que se’ns presenta.

Maria Jesús Llavero

Advertisements

1 comentari

Filed under Activitats, Cursos, Història

One response to “III Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat: L’espai sagrat al món monàstic medieval

  1. Enhorabona i moltes gràcies per aquesta magnífica crònica de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Any rere any hem anat fent créixer aquest projecte amb la voluntat de difondre el coneixement, donar a conèixer el territori i fomentar l’intercanvi i creació de noves oportunitats d’estudi en l’àmbit de la història de l’Església i la religiositat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s