Què podem trobar al Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs?


L’estiu a Lleida: La platja del Recorrido

En aquests temps de calor que millor que fer una mirada enrrera per recordar com els lleidatans suportaven les altes temperatures estiuenques que caracteritzen la ciutat. A través de les imatges de Lluís Terrés del fons fotogràfic del Servei d’Audiovisuals de l’IEI, podem veure una de les alternatives amb què es comptava.

És ben conegut arreu com és l’estiu a Lleida i la terrible calor que ens aclapara enmig de la ciutat; al llarg de la història els lleidatans han intentat passar la canícula el més lleugerament possible, bàsicament en els dies festius; tradicionalment era el riu Segre l’indret on refrescar-se, i a Lleida hem tingut llocs molts freqüentats com les “platges” properes a les ermites de Grenyana i Butsènit; una altra possibilitat era agafar el tren cap a la costa, cosa que normalment suposava més hores de viatge que de bany.

Al primer terç del segle XX, els lleidatans tenien, a més, la piscina de Joventut Republicana però no era un lloc ideal per passar un diumenge familiar ja que estava pensada per fer esport. Podem recordar també que durant la República l’Ajuntament va construir una piscina al barri de Cappont l’any 1936, anomenada popularment “El Barco” per la forma que tenia, però una crescuda del Segre se l’endugué parcialment sense arribar a inaugurar-se i amb la immediata guerra ja no es va refer.

Però no volem parlar d’aquests llocs, sinó d’un indret tradicional per passar els diumenges d’estiu, el que s’anomenava la Platja del Recorrido. Quan La Canadenca construeix la presa al riu Segre per donar aigua al Canal de Seròs, es forma un llac artificial, proper a Lleida, emmarcat entre les vies del ferrocarril, de l’estació i del dipòsit de classificació de mercaderies; precisament el mateix nom de Recorrido al•ludeix al recorregut que feien els ferroviaris per revisar els combois de trens; l’abundor d’aigua crea una frondosa vegetació en un lloc que després es coneixerà com La Mitjana.

Des de les darreres cases del barri de Pardinyes sortia un camí que vorejava la tanca del ferrocarril, travessava el lloc conegut com La Carbonera, on es llençaven les restes de combustió de la locomotores de vapor, i s’arribava al Segre, un indret on el riu s’eixamplava i tenia unes ribes poc pendents, lloc on es podia banyar-se de forma relativament segura. Tradicionalment les famílies anaven els diumenges d’estiu, a peu i sempre carregades amb el recapte, i hi passaven tot el dia.

Quan s’arribava es muntava una petita cabana amb canyes, branques i fulles per tenir la beguda fresca i alguns agosarats lligaven les ampolles amb cordes i les llençaven al riu. També hi havia un quiosc que feia menjars i venia begudes fredes, que es treien d’un gran cossi ple de gel picat comprat a La Gremial. El dinar el preparaven les dones, raó per la qual no gaudien massa del bany, que es reservava pels homes i la quitxalla, a la qual calia retenir per esperar dues hores abans de capbussar-se després de l’àpat. Però, cal dir que banyar-se al riu era sempre una opció perillosa i periòdicament s’havien de lamentar accidents, per això, quan l’any 1958 es van inaugurar les piscines de Les Basses, que oferien més seguretat, passar els diumenges al Recorrido va deixar de ser una opció d’esbarjo familiar.

Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Què podem trobar a...?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s