El pla de seguretat de l’arxiu (II). Mesures de prevenció


Com ja vam publicar en una entrada setmanes enrrera els plans de seguretat són de vital importància per a les nostres institucions.

Els arxius haurien de tenir una prevenció de riscos adequada, reflectida en el Pla de Seguretat. Entre tots els riscos existents, destacaríem els riscos higiènics, ja que aquests són els més comuns en qualsevol arxiu.

Els riscos higiènics són els derivats d’agents contaminants (químics, físics i biològics) en el nostre lloc de treball.

En el cas dels contaminants químics, als quals estem exposats quan manipulem productes químics, realitzem una desinfecció ambiental o tractem un control de plagues, s’han d’atendre a unes mesures preventives. No hi ha dubte que el fet que hi hagi una empresa autoritzada i un protocol d’actuació són de vital importància, així com també la ventilació (segons els casos) i els equips de protecció individual (EPI’s) adequats (guants de nitril, mascareta, etc).

Respecte als contaminants físics, cal esmentar l’exposició a camps electromagnètics i a la radiació lumínica. En aquest cas s’hauria d’evitar l’acumulació d’aparells elèctrics en la nostra àrea de treball i evitar estar a prop de zones emissores, com quadres elèctrics. La radiació lumínica, produïda fonamentalment per l’escàner o fotocopiadora, s’hauria d’evitar i, si és el cas, protegir-se amb guants de cotó o ulleres de sol.

Per últim, els contaminants biològics són una constant en els nostres arxius. Normalment la seva aparició és en forma de fong i cal tenir en compte les mesures preventives per evitar la seva propagació. Les mesures anirien encaminades a revisar la documentació per detectar els fongs, la separació i neteja de la documentació infectada, la ventilació, els EPI’s adequats (guants, mascaretes, etc.) i l’existència d’un protocol de neteja i desinfecció.

També és important que les mesures de prevenció s’estenguin a les nostres instal·lacions i es tinguin en compte en la ubicació dels dipòsits, així com en la utilització de materials per mantenir estables les condicions de temperatura, humitat i renovació d’aire. És important evitar els sistemes de pas d’aire en les prestatgeries que contenen documentació i utilitzar sistemes de climatització per controlar la temperatura en el dipòsit (18-20º) i la humitat (50-65% HR). Finalment, destacar que el sistema de ventilació hauria de permetre l’entrada d’aire exterior i extreure l’aire interior per evitar l’acumulació d’agents.

Com a reflexió final sobre el tema, m’agradaria destacar que gairebé tots els arxivers tenen coneixement sobre les mesures preventives ideals, però la seva aplicació no és possible per altres motius, com la falta d’espai, l’assignació econòmica, etc. No hi ha dubte que la prevenció de riscos és clau, tot i que tots coneixem casos de dipòsits que no compleixen amb aquestes directrius (dipòsits ubicats en soterranis, dipòsits sense control d’humitat i temperatura, etc.)    Per aquest motiu, cal que exigim a les nostres institucions, en la mesura del possible, per tal que es prenguin les mesures preventives adequades per evitar danys innecessaris.  

 

Jonás Suárez i Mònica Sesma
Arxiu Municipal de Lleida

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s