Presentació del Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans


CartellMúsica2Dins dels actes organitzats amb motiu de l’exposició Música en Silenci, el proper dijous 3 de gener de 2013 tindrà lloc la presentació el Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans  vol contribuir a fomentar la bibliografia musical de les terres de Lleida tot donat a conèixer la trajectòria d’un conjunt de persones, vinculades amb la música i amb la ciutat i la província de Lleida.

La informació que conté  és bàsicament de caire biogràfic i inclou també, en els casos en què això ha estat possible,  una primera aproximació al catàleg de les obres compostes pels diferents autors.

El centenar llarg de personatges, les biografies i obres dels quals es presenten, només tenen en comú la seva relació amb la ciutat  i amb la música i el fet que tots ells van viure i exercir entre els segles XVIII, XIX i inicis del XX.

La principal intenció ha estat recollir les poques i disperses dades existents sobre totes aquestes persones i presentar-les  d’una manera ordenada i entenedora, oferint al lector una obra de consulta que pugui ajudar en posteriors treballs.

 dibuix

 

Altres entrades sobre l’exposició Música en Silenci:
Inauguració
Concert inaugural
Nadala
Anuncis

Darreres notícies dels Arxius Comarcals de Lleida


Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Exposició ‘Andreu Gelabert’, fotògraf

L’any 2011 es va signar el contracte de cessió en comodat del fons fotogràfic d’Andreu Gelabert i Magret, que va ser dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Aquest fons està integrat per més de 7.000 imatges, la major part de les quals en suport de negatius en polièster de 35 mm (blanc i negre i color). La producció fotogràfica d’Andreu Gelabert majoritàriament comprèn els anys 60-70 del segle passat, per bé que s’inicia els anys 50 i s’allarga fins ben entrats els 90.44

L’arxiu comarcal ha començat a ordenar i classificar aquest fons, per tal de poder-ne fer una descripció acurada i posar a l’abast dels investigadors i del públic en general aquest important llegat. L’ajut en la identificació dels reportatges per part de l’autor ha estat clau per poder documentar-los amb precisió. La posterior digitalització, que ja s’ha iniciat parcialment, permetrà la seva difusió telemàtica.

La temàtica dels reportatges és molt variada. En destaquen els actes públics relacionats amb la comarca, de gran interès històric: les visites dels prínceps a l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials, les inauguracions d’equipaments municipals, les festes populars, les instal·lacions educatives, els esdeveniments socials i culturals, les jures de bandera, les visites pastorals a la comarca i diverses perspectives de paisatges i equipaments, molts dels quals, avui, ja no existeixen. Moltes de les imatges cedides estan dedicades al món de la producció hidroelèctrica de la comarca. Entre aquestes, en destaquen els reportatges sobre la Vall Fosca i les centrals hidroelèctriques de Tremp i la Pobla de Segur.

El conjunt d’imatges i la documentació que les acompanya conformen un llegat important que permetrà als trempolins i els pallaresos en general redescobrir un passat immediat que sovint queda en l’oblit o dins l’àmbit familiar i domèstic. El gest desinteressat d’Andreu Gelabert i la seva família, en cedir aquesta documentació, ho haurà fet possible i sens dubte, la col·laboració d’institucions, empreses, associacions i particulars, contribuirà a enriquir el patrimoni històric que es custodia a l’arxiu, permetent la seva conservació i molt especialment, el seu estudi i la seva difusió. Com a mostra d’agraïment i reconeixement dels ciutadans de Tremp, l’Ajuntament de Tremp col·laborarà amb l’ACPJ en l’organització d’una exposició sobre la vida i l’obra d’Andreu Gelabert, que serà instal·lada a l’arxiu els mesos de desembre i gener i comptarà amb la col·laboració dels comerciants del casc antic de Tremp, que cediran els seus aparadors per exposar diferents imatges de la producció d’Andreu Gelabert.

Dates: 10.12.2012 – 31.01.2013
Horari: Dilluns a divendres de 9 a 14 hores

 

Arxiu Comarcal del Solsonès

 La documentació del C.F. Solsona a l’Arxiu Comarcal

 El proppassat 17 d’octubre es va signar el conveni de dipòsit del fons documental del club de Futbol Solsona a l’Arxiu Comarcal del Solsonès. L’Arxiu, actualment,  conserva els fons documentals de tres clubs de futbol: el Castellvell, el Gimnàstic i, ara, el Solsona.  Imatge_edifici_01

L’embalum del fons el formen 43 classificadors -5m.l.- i cronològicament abraça des de l’any 1969 fins l’any 2008; amb notables diferències segons les sèries documentals i uns característiques molt desiguals. L’Arxiu Comarcal del Solsonès ha estudiat la documentació i les característiques; establint les diferents sèries documentals que conformen el fons (actes dels partits, documentació comptable, la correspondència, les actes de la junta,etc.) i el seu abast cronològic.

Es posa de manifest la manca de documentació anterior a l’any 1969. En el fons documental de Joan Rafart i Capdevila, que es troba a l’ACS, hi ha un manuscrit sobre els primers anys de la història del futbol. Es tracta d’una documentació complementària. A nivell bibliogràfic, cal assenyalar el llibre Història il·lustrada del futbol a Solsona (1915-1994).

El fet de disposar de la documentació del C.F. Solsona ens permet assenyalar que l’Arxiu custodia la documentació de les tres entitats culturals i esportives que gaudeixen d’una major implantació social a Solsona. Es tracta de l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval i, a partir d’ara, del C. F. Solsona.

 

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Presentació del núm. 3 de la revista ‘Mascançà’

MASCAN~1El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà presenta el tercer número de la Revista Mascançà, dedicat a la divulgació científica sobre temes tan diversos com la filologia, la geografia, l’art, la història, l’arqueologia, la biologia, la botànica, l’ornitologia, l’arxivística i biblioteconomia, el dret, l’antropologia o l’educació que tinguin com a fil conductor el Pla d’Urgell o les seves poblacions. L’acte tindrà lloc el proper dijous 13 de desembre a la Biblioteca Comarcal de Mollerussa. Més informació al blog de Mascançà.

 

 Arxiu Comarcal d’Urgell

Us proposem fer d”ARXIVER PER UN DIA’

Ens vols ajudar en millorar les descripcions dels documents fotogràfics custodiats a l’Arxiu Comarcal d’Urgell?. Feu un cop d’ull a la imatge enllaçada al facebook d’Amics de l’Arxiu de l’Urgell i fes-nos un comentari si coneixes alguna de les persones que hi apareixen o sobre el lloc concret on va estar capturada la imatge.seu_ACUR

I fes d’arxiver per un dia!

 Exposició: “Entre el carisma i l’entusiasme. Les visites oficials del president Macià a les viles i ciutats de Catalunya (1931-1933)”.

 Les visites oficials que el president Francesc Macià va fer a viles i ciutats de Catalunya des del mes de maig de 1931 fins uns mesos abans del seu traspàs el dia de Nadal de 1933, són uns bons indicadors per a copsar tant el seu carisma personal com l’expectació i les adhesions incondicionals que suscitava. Les visites oficials eren les sortides o viatges per la geografia del país que es programaven en caps de setmana, especialment els diumenges, i que tenien com a finalitat “seguir els pobles de Catalunya per a fer-me càrrec del sentir del poble català”, segons les seves pròpies paraules.                                       

Aquesta exposició només pretén ser un tast, una petita mostra del miler d’imatges dels fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) que il·lustren aquests viatges del president Macià. A través d’elles tenim constància de la seva estada o visita, a vegades de pas, a unes cent deu poblacions de Catalunya. Probablement van ser unes desenes més les viles que va poder visitar el president, però d’aquestes no n’hi ha el testimoni gràfic corresponent a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).Macià

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, coincidint amb aquesta exposició, ha ampliat documentalment la visita oficial que el president Macià va fer a Tàrrega el 12 de setembre de 1932 en motiu de l’entrega de premis del concurs d’Ordi. Imatges, pròpies i de l’ANC, projecció de la pel·lícula que recull la visita i reconstrucció del discurs que el president Macià va fer des del balcó de l’Ajuntament de Tàrrega.

Del 21 de desembre al 17 de gener.
Matins de dilluns a divendres de 9 a 14 hores i de 15.30 a 17 hores (24 i 31 desembre tancat)
 
Acte d’inauguració de l’exposició
Divendres 21 de desembre, 19.30 hores 
Arxiu Comarcal de l’Urgell. Carrer de les Sitges, 4 i 6. Tàrrega   (Urgell)

 

Arxiu Històric de Lleida

Conferència: “ L’Organització territorial des d’una perspectiva històrica”,

dijous 20 de desembre a les 19 hores.

 Arxiu Històric de Lleida.
Carrer del Governador Montcada, s/n
Lleida

 

Agenda d’Activitats de la Xarxa d’Arxius Comarcalscalendari_eso-300x253

 Ja es pot consultar al web de la Xarxa d’Arxius Comarcals el Cercador d’Activitats. Una cerca simple de Què, On i Quan us adreçarà a totes aquelles activitats que organitzen i en que col.laboren els Arxius en la seva comarca.

 

Xac_premsa. Noves càrregues de premsa històrica dels Arxius Comarcals de Lleida

Dins el projecte de difusió de fons hemerogràfics digitalitzats PANDORA, els Arxius de les Comarques de Lleida acaben de veure carregades les seves noves aportacions a la difusió de la premsa històrica.

Aquests arxius son: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Arxiu Comarcal del Solsonès, Arxiu Comarcal del Urgell i Archiu Generau d’Aran.

Les noves càrregues les podeu consultar a través de l’opció Xac_premsa:premsa històrica digitalitzada.

 xac

 

 

 

 

Arquitectura de la Catedral de Lleida


El dissabte dia 15 de desembre l’Arxiu Capitular de Lleida oferirà a totes aquelles persones que vulguin apropar-se a les seves instal·lacions, una exposició sobre l’Arquitectura de la Catedral de Lleida.

 tarjetoacl

En aquesta mostra s’hi podran veure plànols, dibuixos i documents manuscrits originals del fons de l’Arxiu Capitular. L’exposició vol donar a conèixer part de les fonts documentals de la història arquitectònica de la Catedral Nova. Una història que s’explica a grans trets des del seu origen fins als nostres dies: començant per la recerca d’un solar per a la seva ubicació passant per les restauracions puntuals a les més oportunes per a adequar el temple a les exigències modernes.

La Catedral Nova de Lleida es concep arrel d’un fet històric dramàtic, com és la usurpació de l’antic temple de la Seu Vella, en el segle XVIII per les tropes de Felip V. Una catedral que viu sota l’ombra de l’esplendor d’un temple romànic i gòtic. Però també, una catedral que no deixa indiferent pel seu estil tardo barroc, per la seva història i per la seva significació dintre de l’eix urbanístic de la ciutat de Lleida. La seva arquitectura pot despertar més o menys admiració, però mereix ser coneguda més de prop.

El dia 15 es dóna un primer pas, des de l’Arxiu Capitular, per donar a conèixer aquesta arquitectura catedralícia. El mateix dia s’oferirà una visita guiada a les 12:00 h. i a les 13:00 h. amb l’arquitecte Joan Agelet i Gomà que parlarà de les darreres intervencions arquitectòniques en la Catedral. Intervencions cabdals, tant per la seva restauració i conservació, com per l’adequació del temple a les necessitats modernes, com ara la supressió de les barreres arquitectòniques.

 L’Exposició també es podrà visitar del 17 al 21 de desembre de 9.00 a 13.00h.

 Per a més informació:

Arxiu Capitular de Lleida
C/ Almodí Vell, s/n   Lleida
www.acl.cat
973.275177

Cessió de fotografies històriques a l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Mesos enrere la senyora Palmira López Muñoz va signar la cessió a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en comodat, d’un conjunt de fotografies de la guerra civil, procedents el seu avi Mariano López García. Són set imatges de petit format i d’autor desconegut, realitzades al front de guerra possiblement per algun company de trinxera afeccionat a la fotografia; estan positivades sobre paper fotogràfic blanc i negre però tenen una tonalitat groguenca, adquirida al llarg del temps segurament per un processat defectuós a més d’una deficient conservació. La còpia s’ha efectuat pel procediment del copió directe del negatiu sobre un paper fotogràfic tipus Agfa o similar, amb un marginador que li dóna els marges blancs, els quals després s’han perfilat amb una cisalla especial que talla les vores de forma irregular. És evident que es tracta d’un treball professional realitzat en un laboratori fotogràfic, tal vegada en un permís del combatent-fotògraf, del que ens podem imaginar que així es podria guanyar algun diner amb la seva venda, produïda al mateix front. En conseqüència les fotos anirien a parar a la cartera de Mariano López i qui sap el temps que les duria a la butxaca, tal vegada tota la guerra,  exposades a la calor, el fred o la pluja, però conservades per Mariano López, com un tresor.

El format de les imatges segurament procedeix d’una càmera plegable de les anomenades de cartera, que produeix uns negatius de 6 x 9 cm., molt diferents dels 35 mms. de la Leica professional; per això no són imatges fotoperiodístiques, no hi ha combat, enmig del qual seria difícil que un soldat o milicià es dediqués a fer fotos. Són imatges fetes en uns moments de treva, quan els combatents han de passar el temps de la millor manera possible. En totes s’aprecia un interès en posar, formar grups, lluir les seves armes i els seus estendards de la FAI, dels quals semblen orgullosos; a vegades adopten una actitud que imita el combat, a la trinxera o “afusellant” un company, el mateix Mariano López; també aprofiten la presència d’una dona miliciana per fer una altra foto de grup. Cal notar que almenys hi ha quatre personatges que surten a la majoria de les imatges, entre ells el mateix Mariano López García.

Ignorem el lloc on estan fetes les fotografies, dada que no s’ha conservat en la memòria familiar, però podem pensar que ha de ser al front d’Aragó en algun lloc proper a un poble, les cases del qual es veuen al fons, que no es pot identificar; pel fet que els personatges duguin roba d’abric deduïm que es tracta de tardor o hivern, possiblement de finals de 1936 i començaments del 1937, quan la línia del front està més o menys estabilitzada i permet un cert relaxament en les tasques bèl·liques.

 

Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Restauració d’una butlla pontifícia de l’any 1001 procedent de l’Arxiu Capitular de l’Urgell


El document va ser redactat i signat per Silvestre II i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha restaurat una butlla del papa Silvestre II, un privilegi papal escrit en llatí sobre papir que data de l’any 1001. Procedent de l’Arxiu Capitular d’Urgell, aquest document s’exhibeix al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell i és propietat del Bisbat d’Urgell. Està redactat i signat pel pontífex, a petició del bisbe Sal·la, i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions.
Part superior de la butlla, un cop restaurada

Part superior de la butlla, un cop restaurada

El comte d’Urgell, Ermengol I, i el bisbe Sal·la sembla que estaven units per una antiga amistat, d’ençà que havien estudiat junts a Ripoll, centre i lligam de les cultures musulmana i europea. Ambdós viatjaren a Roma per visitar el papa Silvestre II i van retornar d’aquell viatge amb l’esmentada butlla, que es va conservar al llarg dels segles a l’arxiu catedralici i ha arribat fins als nostres dies bastant malmesa.

Es considera com un dels documents fundacionals del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans, i també la carta de poblament d’alguns municipis catalans. Aquestes butlles són confirmacions de les propietats de la terra i esdevingueren una pràctica generalitzada, tant pels papes com pels reis, després que les terres havien quedat ja lliures de la invasió sarraïna.

Es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Quan va arribar al Centre per ser restaurada, el papir tenia un aspecte grogós i ressec, moltes fibres estaven trencades i esfilagarsades i hi havia molts forats i galeries provocats pels insectes xilòfags. A la part inferior de la butlla hi manca un tros, precisament a la zona de la signatura i la data, i tampoc es conserva el segell. La intervenció de restauració del document ha estat cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat la Generalitat i el Bisbat d’Urgell.

Notícia publicada al diari Ara el 4/12/2012

RETRA(T)ACCIÓ 2.0


El perfil targarí en 3D, a la Fira d’artistes

El fotògraf de Tàrrega Jaume Solé i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell impulsen per 2n any consecutiu un fons d’imatges en 3D per reflectir el perfil contemporani dels habitants de la capital de l’Urgell. Es tracta d’una iniciativa pionera que retrata en relleu la ciutadania que es presti voluntàriament a formar part d’aquest arxiu fotogràfic antropològic. L’objectiu d’aquesta acció és documentar en 3D, els estils estètics (pentinats, maquillatge, complements i roba) i els canvis físics que es van produint entre els habitants de Tàrrega. Per aquest motiu esperem comptar, en la mesura del possible, amb la participació de les persones que van venir l’any passat.

La recopilació d’imatges que s’inicià l’any 2011, continua enguany i amb la voluntat de seguir treball durant la pròxima dècada. La Retra(t)acció 2.0 es farà en el marc de la Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals, que se celebrarà del dia 6 al 9 de desembre a Tàrrega. Durant aquest dies es convidarà al públic assistent a participar en aquests projecte i es continuaran captant les imatges.

 

 

Arxiu Comarcal de l’Urgell