Ingressa el fons documental de l’Ajuntament de Salàs de Pallars a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


A finals de 2012 es va procedir a la signatura del conveni de cessió en règim de comodat del fons documental de l’Ajuntament de Salàs de Pallars amb el Consell Comarcal per a esser custodiat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Sr. Joan Ubach i Isanta, en representació de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Francesc Borrell i Grau, com a alcalde del municipi de Salàs de Pallars, van signar el passat 21 de desembre de 2012, el conveni de cessió en règim de comodat de el ingrés del fons documental de l’Ajuntament de Salàs de Pallars a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ).

Signatura del conveni entre el president del Consell Comarcal Sr. Joan Ubach i l'alcalde de Salàs de Pallars, Sr.Francesc Borrell.

Signatura del conveni entre el president del Consell Comarcal Sr. Joan Ubach i l’alcalde de Salàs de Pallars, Sr.Francesc Borrell.

En una primera fase, cal destacar que l’Ajuntament de Salàs de Pallars ha posat a disposició un professional del món dels arxius, per tal que la documentació transferida complís al màxim els requisits d’entrada de documentació que marca el Departament de Cultura, el que facilita enormement el treball posterior dels arxivers del comarcal.

S’han transferit un total de 671 documents en 198 capses d’arxiu definitiu, totalment classificats, ordenats i descrits, de cronologies que van des de finals del S. XIX a finals del S.XX, que han estat instal•lats als dipòsits de l’arxiu comarcal.

El inventari d’aquest ingrés es pot consultar en ARXIUS EN LÍNEA, a la web de l’arxiu comarcal.

En l’actualitat, l’Ajuntament de Salàs de Pallars està treballant en l’elaboració i preparació d’una segona transferència de documentació.

El ingrés de la documentació de l’Ajuntament de Salàs de Pallars, ha suposat per l’arxiu comarcal, que sigui el quart ajuntament de la comarca, seguint al de Tremp, Talarn i Llimiana, d’un total de 14 municipis, en dipositar el seu patrimoni documental a l’ACPJ, el que denota la tendència de confiança en la nostra labor.

Fernando Lázaro Ochoa
Director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer del Mercadal, s/n
25620 Tremp
Telèfon: 973-651337
Fax: 973-654929
acpallarsjussa.cultura@gencat.cat
Anuncis

Publicació del darrer número de la revista Lligall


Ja s’ha publicat el darrer número de la revista Lligall de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents. (AAGDC) Aquest volum és una mica diferent dels anteriors, ja que aplega dos números, el 33 i 34, corresponents Lligall33_34als anuaris dels anys 2011 i 2012, i té un caràcter miscel•lani. Els sis interessants articles que l’integren són:

  • “La transició vers l’administració electrònica: l’experiència de l’Ajuntament de Girona”, de Ll. E. Caselles i Serra.
  • “L’ús de Twitter en el món dels arxius”, d’E. Terradelles Prat.
  • “Els arxivers a les organitzacions internacionals: perfil professional i vies d’accés », de Gustau Castañer.
  • “La pràctica de la reutilització de la informació del sector públic a partir del paradigma arxivístic”, d’A. Pujadas i Alex.
  • “Els arxius d’esports de la Secció Internacional d’Arxius d’Esports al Fons Fons Documental del Club Atlètic Vic. “La cursa per a l’organització dels arxius d’esports”, de Fina Solà i Gasset.
  • “Auditoria del registre general d’entrades i sortides de documents de l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda”, de Karen Van Enkhuizen.

La secció d’història arxivística recull l’article “Els inventaris d’arxius municipals de la província de Tarragona elaborats en compliment de la circular ministerial de 1945”, a càrrec d’Anna Magrinyà.

Pere Puig, Ramon Planes i Àngels Bernal entrevisten al doctor Anscari Manuel Mundó i Marcet, destacat historiador i paleògraf, especialitzat en l’estudi de textos medievals, de trista actualitat degut al seu recent traspàs, el 25 de desembre de 2012.

A la secció de Consideracions sobre…, es donen pautes sobre el tema de “L’elaboració de materials didàctics amb fonts d’arxiu”, a càrrec de Pilar Reverter Vidal, i és tracta el cas de “Barcelona Visual: l’arxiu al mòbil. Una experiència de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per a dispositius mòbils”, de Jordi Serchs i Montserrat Ruiz.

Aquest volum inclou les memòries de l’AAC dels anys 2010 i 2011.

Esperem que els articles d’aquest nou número de la revista Lligall us resultin interessants.

El proper número, que ja s’està preparant, es dedicarà a analitzar, des de diferents prespectives, el Sistema d’Arxius de Catalunya i l’aplicació de la Llei 10/2001, d’arxius i documents.

Butlletí AAC – Montse Pons Mascarilla
Arxiu Municipal de Lleida i membre de consell de redacció de la revista Lligall

Concert de piano a càrrec d’Eduard Espinet i Caselles


Dia 30 de gener de 2013
Música de concert i música de saló
Eduard Espinet i Caselles (piano)
Aula Magna IEI, 19.30h.
 

Eduard Espinet i Caselles neix a Lleida on inicia els estudis musicals amb les professores Pepita Cervera i Teresina Jordà. És amb la professora Margarida Serrat que finalitza els estudis de grau professional i grau superior de piano. Interessat amb la teoria musical, cursa, al Conservatori Municipal de Lleida i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, els estudis superiors en “Llenguatge Musical”, “Pedagogia Musical” i el grau professional de “Composició i Orquestació”. Rep Màster Classes de piano i música deEduard Espinet cambra amb reconeguts concertistes com: I. Potchekin, Josep M. Colom, Antoni Besses, M. Farré, G. Voronkov, Margarida Serrat, Catherine Ordronneau i Emmanuel Ferrer-Lalöe, amb qui continuarà perfeccionant a nivell pianístic realitzant cursos de Postgrau. L’any 2004 finalitza els estudis en grau superior en “Música de Cambra”, essent “Premi d’Honor” al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.

Dins l’àmbit professinal acompanya regularment diferents corals, grups de cambra, cantants d’òpera i ha participat en algunes agrupacions com l’OCN, OJCTL i BML. En l’actualitat és professor de piano i pianista repertorista al Conservatori Municipal de Lleida.

Programa

  • Concert: Primera Part
Los fanalets de Sant Jaume (sardana), Salvador Revés
Saltimbanquis (polca), Salvador Revés
La festa dels Erals (sardana), Salvador Revés
La montanyesa (polca), Salvador Revés
Polonesa de concert (polonesa), Ramon Roig
  • Concert: Segona Part
Senzilleza (valsos), Salvador Revés
Candorosa (masurca de saló), Ramon Roig
En Verlaine mineur, Ricard Viñes
Valsos poètics, Enric Granados
 
 
Altres entrades sobre l’exposició Música en Silenci:
Inauguració
Concert inaugural
Nadala
Presentació del Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans 
Concert d’homenatge als guitarristes Pujol i Revés
Passejada per la música en silenci

L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Els arxivers i responsables mostrant el documentEl divendres 18 de gener de 2013 s’ha signat a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar editat l’any 1738, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Vida del insigne màrtir San Jorge” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

La biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida haLlibre del S. XVIII - Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Passejada per la Música en Silenci


Fa unes setmanes que us anem informant sobre l’exposició Música en Silenci, que des de finals de novembre de 2012 mostra aquells testimonis de la crònica musical lleidatana que malgrat ser significatius han estat uns desconeguts pel gran públic. Hem pogut veure com la música està arrelada al paisatge humà de les nostres terres, i la documentació conservada en els arxius n’ha estat testimoni.

Us proposem fer-hi una passejada virtual alhora que us recordem que l’exposició romandrà oberta fins al proper dimecres 30 de gener de 2013 a la sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Horari:
De dimarts a divendres:
10.00h a 14.00h / 17.30h a 20.30h
Dissabtes i festius:
12.00h a 14.00h / 17.30h a 20.30h
Diumenges: 12.00h a 14.00h
Tancada diumenges tarda i dilluns matí i tarda
 

 
Altres entrades sobre l’exposició Música en Silenci:
Inauguració
Concert inaugural
Nadala
Presentació del Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans 
Concert d’homenatge als guitarristes Pujol i Revés
 
 

Què ens està passant?


L’arxiu de la Diputació de Lleida té uns orígens tan llunyans com àmplia és la història de la institució. De fet el seus inicis els podríem trobar just en el moment en el que se signà el primer paper, aviat farà dos cents anys, d’aquesta organització i que alguna persona va decidir custodiar-lo. L’arxiu de la Diputació de Lleida, amb més o menys documentació, recull les petjades de la història, de la seva història, i preserva la memòria del present per a les generacions futures.

Derechos de los ciudadanos

Dit això cal detallar que en aquest servei de la Diputació i des de l’any 1988, d’una manera ordenada, s’ha donat servei a historiadors que investigaven la nostra història; a funcionaris i treballadors d’aquella institució que han necessitat expedients arxivats per tal de tramitar temes nous o reobrir-ne d’altres. S’ha donat atenció als ciutadans que en l’ús dels seus drets, han anat a sol·licitar que se’ls facilitin les dades que allí es custodia. En el transcurs d’aquests vint-i-quatre anys s’ha donat atenció no solament a totes aquestes tipologies distintes de consultes, si no que també s’ha orientat estudiants, s’ha aconsellat mètodes de recerca a joves i no tan joves que han necessitat consultar la documentació per fer algun treball. S’ha atès universitaris que, en moltes ocasions, acompanyats pels seus professors, han anat a fer indagacions de què guarda l’arxiu per tal de projectar futurs treballs d’investigació. S’ha escoltat i ajudat a persones que buscaven informacions dels seus orígens biològics, de familiars desapareguts amb motiu de la Guerra Civil de 1936-1939. S’ha fet un servei de consulta integral donant als usuaris ja no tan sols la documentació que necessitaven, si no també la possibilitat de consultar una biblioteca complementària àmplia i diversa. Altrament s’ha digitalitzat una gran quantitat de documents, se’ls ha fet accessibles a través d’Internet, s’ha modernitzat l’espai i les prestacions que en ell s’oferien i tot, absolutament tot, per servir ja no solament a la pròpia institució si no també a la ciutadania.

Ara, lamentablement i esperem que de manera temporal i producte d’una decisió no tècnica si no política, molts d’aquests serveis ja no es podran oferir amb la qualitat que fins ara es feia. Per una decisió de la Presidència de la institució, s’ha tancat la sala de biblioteca i de consulta i s’ha decidit que aquest espai es dedicarà a oficines que res tenen a veure amb l’arxiu ni amb l’atenció dels seus usuaris. Ara lamentablement, quan les persones van a fer investigació o consultes personals, siguin de la naturalesa que siguin, han de seure en una petita taula en mig de l’oficina on treballen les persones del servei, en la que no hi cap més de quatre documents mal contats. Si aquest despropòsit no fos suficient, aquesta persona no podrà consultar cap llibre de la seva biblioteca perquè hom va decidir que no feien falta donant ordres d’encapsar-los i portar-los ves a saber on.

crisi-economica

On anirem a parar?. Quina és la sensibilitat dels nostres dirigents?, Veient aquest cas i el desinterès que ocasiona el tema dels arxius en altres institucions, el grup d’arxivers de Lleida es pregunta: Com podem defensar els drets dels ciutadans si es relega a l’ostracisme els serveis que en preserven part dels seus drets, els arxius?. Com podem fomentar la cultura i la transparència posant traves com la que ara denunciem?.

Fins aquí les reflexions que la nostra companya Teresa Ibars feia arrel del tancament de la sala de consulta de l’Arxiu de la Diputació.

És cert, ho sabem, estem immersos en una crisi de la que, com els càstigs divins dels temps antics, tots ens sentim una mica responsables, perquè ens han dit que és per culpa dels nostres excessos i qui no s’ha excedit en algun moment?. Tots acotem el cap tot pensant que si ens han reduït (varies vegades) el sou i l’horari en el cas de no ser titulars; si s’han suprimit o reduït els convenis sobre personal amb els consells comarcals i els ajuntaments que existien i, fins i tot, ens cal anar justificant fins a la última capsa o altre material necessari per treballar, com ens ha d’estranyar que tanquin una sala de consulta?

Tanmateix com diu, Teresa, com es preservaran els drets dels ciutadans si els arxius redueixen horaris, personal i recursos que garanteixen l’accés del ciutadà a la documentació i a la informació que en ella està fixada? Al final la nostra feina com arxivers té un objectiu final, que la documentació que identifiquem, descrivim, valorem i preservem, pugui estar a disposició dels ciutadans en els terminis fixats per la Llei, no quan la crisi ens ho permeti. Si aquest objectiu no es pot aconseguir (és igual la raó i qui sigui el qui pren les decisions) és la nostra feina, la nostra professió la que surt afectada. Potser que comencem a prendre consciència que no podem continuar callant.

mafaldaderechoshumanos

Teresa Ibars Chimeno, Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Mediatèca OCCITANICA Enciclopedica


OCCITANICA ei un projècte de mediatèca virtuau que s’enriquís segontes es besonhs des usatjants. Aguesta arremasse es hons documentaus e patrimoniaus o d’estudi sus er occitan que se consèrven en bibliotèques, centres de documentacion, archius, universitats, institucions culturaus e musèus de tota Occitània. Es contenguts publicats non son sonque tèxtes o imatges, tanbe i podem trapar mòstres virtuaus, e-maletes pedagogiques, libres e tèxtes antics digitalizats, videos documentaus, registraments sonors…dibuix

Era mediatèca ei administrada peth CIRDÒC-Mediatèca Occitana, un establiment public de vocacion interregionala encargat de conservar, senhalar e valorar eth patrimòni occitan. Era lengua e era cultura occitana s’espandissen sus un territòri vertadèrament europèu. França, damb 8 regions administratives, que son (per orde alfabetic) Aquitània, Auvèrnha, Lengadòc-Rosselhon, Lemosin, Miègjorn-Pirenèus, Peitau-Charantas, Provença-Alps-Còsta d’Azur e Ròse-Alps. Ua part en Catalonha (Espanha), qu’ei era Val d’Aran, e ua auta ena region deth Piemont ath nòrd d’Itàlia.

En projècte Occitanica ja se pòt trapar informacion sus sèt hons documentaus depausats en Archiu Generau d’Aran que hèn bèra referéncia ara cultura occitana. Aguesti hons son eth deth Conselh Generau dera Val d’Aran; es patrimoniaus des de Joanchiquet de Vilamòs, des de Sarte d’Unha e des de Cardenal e Menescal de Salardú e era Colleccion de fotografies Zerkowitz.

Jusèp Sandaran Bacaria, poèta aranés

Jusèp Sandaran Bacaria, poèta aranés

Destaque eth hons personau deth poèta aranés Jusèp Sandaran Bacaria (Canejan 1875-Barcelona, 1942). Sandaran inície, entre 1906 e 1913, ua epòca de produccion lingüistica en defensa dera lengua aranesa. Escriu poèmes que presente en diuèrsi jòcs floraus e que ve publicats en diuèrses publicacions occitanes com era “Bouts dera Montanho”. Arremasse costums araneses, sustot de Canejan; inície un projècte de gramatica aranesa e escriu, en mès de 600 fiches, paraules, arrepervèris e dites d’Aran. Era totalitat d’aguest hons documentau ja se pòt consultar on line a trauès dera opcion “Arxius en línea: Cercador de fons i documents”.

Archiu Generau d’Aran