Què podem trobar a l’Arxiu Gavín: Els programes de Festa Major


Festa Major de Sant Gervasi, 1932L’Arxiu Gavín disposa del fons de premsa en el qual Josep Maria Gavín recollia notícies sobre diverses temàtiques, corresponents a tots els municipis de Catalunya. En conjunt són més de 700.000 articles de premsa i fulletons d’àmbit local. Entre aquesta documentació Gavín també hi guardava programes de les Festes Majors de les diferents poblacions.

Sovint aquest tipus de publicacions no s’han preservat al seu lloc d’origen i s’han perdut, segurament per ser publicacions seriades amb un ús molt específic i limitat. A l’Arxiu Gavín, s’han anat col·leccionant com mostra de la cultura popular i tradicional dels nostres pobles; i entre aquests  en podem trobar de ben curiosos i d’interès cultural i històric, com per exemple un programa de la Festa Major de Sant Gervasi (Barcelona), de l’any 1932.

Des de l’arribada de l’arxiu al Monestir de les Avellanes hem continuat treballant per recollir aquesta documentació. Tothom que disposi de programes de Festes Majors o d’activitats culturals del seu poble i no sap que fer-ne, us invitem a enviar-ho a l’Arxiu Gavín o ha posar-vos en contacte amb nosaltres, per tal que aquest patrimoni documental no es perdi, i estigui a disposició de tothom.

Festa Major de Gracia 1931 Barcelona

Anuncis

Presentació del segon volum de la revista Interpontes. Estudis de l’Alt Urgell


El passat divendres dia 22 de febrer va tenir lloc la presentació del segon número de la revista Interpontes. Estudis de l’Alt Urgell. L’acte, que se celebrà a la sala d’actes de la Immaculada, comptà amb la presència de Lluís Obiols Perearnau, president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Antoni Navinés Miró, diputat a la Diputació de Lleida, i Albert Batalla Siscart, alcalde de la Seu d’Urgell.Portada_Interpontes

Interpontes és una publicació biennal, editada conjuntament per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Edicions Salòria, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut Ramon Muntaner, que va néixer amb la voluntat de promoure i difondre la recerca a la comarca de l’Alt Urgell per tal de pal·liar els inconvenients derivats de la llunyania dels principals centres universitaris i de recerca en relació a la comarca.

Des de la mateixa entitat d’estudis comarcals es vol remarcar la satisfacció d’haver assolit la publicació d’aquest segon número malgrat la migradesa dels recursos, i es vol fer notar la qualitat i la diversitat temàtica dels articles recollits, testimoni d’una inquietud per l’estudi dels diversos aspectes que formen part de la realitat comarcal i de l’existència d’una sèrie d’estudiosos de la comarca que configuren un capital humà moltes vegades poc visible, als quals Interpontes vol donar l’oportunitat de publicar les seves aportacions.

El segon número d’Interpontes recull els articles següents:

  • Els monuments megalítics de Montferrer i Castellbò i de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) (II). Enric Carreras, Albert Fàbrega, Josep Tarrús i Gerard Remolins.
  • Materials lítics prehistòrics localitzats en superfície al terme de Cava. Laia Creus.
  • Els Lavansa. Història d’un llinatge urgellenc dels segles XI-XII. Oliver Vergés.
  • La Creu del Coll d’Ares. Carles Gascón.
  • 400 anys de fenòmens meteorològics extrems a la Seu d’Urgell. Eduard Rama.
  • Importància migratològica de l’Alt Urgell. Jordi Dalmau i Jordi Nicolau.
  • Excavacions a la necròpoli alt medieval de la Creu del Rebollar a Bellpui (les Valls d’Aguilar). Núria Armentano, Miquel Martí i Josep Gallart.
  • Recuperant camins, apostant pel senderisme. Alguns exemples a l’Alt Urgell. Carlos Guàrdia.
  • Les foixardes de la font de la Quera i la vegetació del seu entorn. Enric Quílez.
  • Política local en temps de guerra: la Seu d’Urgell carlista (agost 1874-juliol 1875). Josep Albert Planes.
  • Esllavissades prehistòriques: evidències a partir de la toponímia preromana a la comarca de l’Alt Urgell. Xavier Planas i Carles Gascón.
  • Els inicis de la Guerra Civil a la Seu d’Urgell. Ignacio Rodríguez.

La butlla pontifícia del papa Silvestre II, una aproximació a la seva història


Tal i com varem explicar en una entrada anterior, la butlla en papir del papa Silvestre II, de l’any 1001, va ser restaurada i des de fa uns mesos torna a estar al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, aquesta es caracteritza per ser un dels  pocs documents en papir que es conserven en el nostre país.

butll

Avui no parlarem de la història de la butlla del papa Silvestre II, sinó recordar que es tracta d’un dels papirs, en llatí, emesos pels papes que solien marcar, a l’Edat Mitjana, els límits territorials dels municipis i les propietats dels abats, dels bisbes i dels comtes.

En aquest cas, es tracta d’una de les 10 butlles papals existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Les catalanes es troben repartides pel territori, dues a l’Arxiu Capitular de Girona, cinc a l’Arxiu Episcopal de Vic, una a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, i dues a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Les altres 15 butlles papals existents al món es troben a França, Itàlia i Alemanya.

Respecte de l’origen de la paraula “butlla”, aquesta designava en un principi només el segell de plom que acompanyava els documents reials o papals, però al voltant del segle XIII va començar a tenir aquest nom tot el document.

Pel que fa al suport de papir, els historiadors han documentat que es van continuar escrivint esporàdicament documents en papir fins al segle XIV, fins i tot quan ja feia temps que prevalia l’ús del paper. El fet que el suport de la butlla sigui el papir respon a la voluntat de distinció i prestigi per part de la cancelleria vaticana, ja que es tractava d’un material molt car.

Aquest proper dissabte 23 de febrer l’arxiver diocesà i capitular d’Urgell, Mn. Benigne Marquès, gran coneixedor de la documentació medieval i d’aquesta butlla en concret realitzarà una conferència en la qual explicarà el document, el seu contingut i context.

La conferència es farà el dissabte 23 de febrer de 2013 a les 12h al Museu Diocesà d’Urgell.

L’acte s’emmarca en les activitats de difusió de Catalonia Sacra, una iniciativa dels bisbats catalans per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica.

butllasilvestreIIimatge

Anna Esteve

Arxiu Diocesà de Lleida

Us presentem ‘Forma’: l’Espai de formació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


ACUR1Una de les línies estratègiques dins de l’àmbit de l’acció cultural de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell és la formació. L’any passat es va crear el programa de formació de l’arxiu anomenat acur_for. Amb aquest programa es pretén establir una oferta formativa, més o menys estable, des d’aquest centre.
El programa forma de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell vol donar resposta a un doble objectiu. En primer lloc, aportar elements i instruments per als professionals que han de tractar de forma quotidiana amb documentació. I en segon lloc aportar coneixements, recursos, eines de treball i reflexió al conjunt de la societat.
I en aquesta direcció una de les potes que articula aquest programa de formació és l’Aula d’Aprenentatge Virtual de l’ACUR
Aquest espai formatiu virtual és una part del projecte que ens ha de permetre arribar a més persones. Poder donar més servei. És una nova eina de l’ACUR que ha de poder portar una de les funcions de l’arxiu molt més enllà del que ens permet l’estricte àmbit de la presencialitat.

Curs sobre els documents notarials a l’ACUR

‘Autenticant la història. El document notarial com a font per a l’estudi del passat’

A partir del dia 18 de febrer us podeu preinscriure al curs ‘Autenticant la història. El document notarial com a font per a l’estudi del passat’, dedicat a la documentació notarial. Aquesta activitat està orientada a investigadors/es i persones interessades en la recerca històrica.
Els continguts que es pretenen assolir són:

Identificar l’estructura dels documents notarials
Conèixer les seves potencialitats per al seu aprofitament en la recerca històrica
Complementat amb una visió de la història del notariat, els notaris i els seus instruments

El curs es farà del dia 2 al 28 d’abril a l’Aula d’Aprenentatge virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell , i constarà d’una càrrega de docència de 10 hores

Dates: del 2 al 28 d’abril de 2013
Docent: Vicenç Ruiz. Arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Preinscripcions: del 18 de febrer a l’1 de març de 2013
Preu: 10€

Restauració de tres llibres antics del fons documental de l’Ajuntament de Tremp


L’arxiu comarcal del Pallars Jussà ha restaurat tres llibres del fons documental de l’Ajuntament de Tremp que foren inclosos al Pla Bruniquer de restauració de 2012 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Llibre d'actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d'Urgell, abans de la restauració. Foto: Cartae restauración.

Llibre d’actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d’Urgell, abans de la restauració. Foto: Cartae restauración.

Es tracta de tres llibres manuscrits amb tinta negra, enquadernats amb pergamí flexible, amb costura vista i amb el títol:

– Llibre del Consell de la vila de Tremp (1560-1566) de 170 folis.

– Llibre quart del Mostassaf (1731-1788) de 89 folis.

– Llibre d’actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d’Urgell, Tremp, Guissona, Sanahüja, Oliana i Vilamitjana (1543-1721) de 106 folis.

 Les feines de restauració han tingut per objecte estabilitzar i consolidar els llibres tenint en compte un criteri de treball global, atenent a la seva peculiaritat i respectant la seva integritat. Els volums restaurats podran ser consultats pels investigadors i ciutadans que ho necessitin. 

Llibre d'actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d'Urgell, un cop restaurat. Foto: Cartae restauración.

Fernando Lázaro Ochoa
Director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer del Mercadal, s/n25620 Tremp
Telèfon: 973-651337
Fax: 973-654929
http://cultura.gencat.cat/arxius/acpj

Carnaval a la Val d’Aran


190005630000466,0001A la Val d’Aran a aquest costum se’l coneix com Magràs. El lingüista, Joan Coromines, ens explica en el seu llibre “El Parlar de la Vall d’Aran” que la paraula fa referència al Carnaval sencer i no al dimarts de Carnestoltes. En algunes poblacions araneses rep altres noms com Barbacàs a Canejan o Titassi a Les.

A la població de Canejan, se celebra el Barbacàs un dels primers actes de la celebració del Carnestoltes. Segons Joan Bellmunt i Figueras: “Tots els que participaven en aquesta trobada duien esquelles penjades pel cos, amb la qual cosa el terrabastall estava garantit. El pastor disfressat obria la comitiva, i duia un bastó amb un drap penjat a la punta que li embrutaven tot de sutge, amb aquell drap podia embrutar a qui volgués. Aquest era qui portava les esquelles més grans. La comitiva passava per tot el poble, i duien cendra i altres coses que anaven tirant damunt dels que trobaven. El soroll era màxim, ja que segons el terrabastall que feien es considerava que la festa havia anat bé o no. Els pastors, alguns dels quals duien pells com a vestit, eren qui més hi participaven en aquest l’acte inaugural”.
190005630000515
A la població de Les, segons Bellmunt: “El dia de la Candelera començaven els carnavals, el nom dels quals era Titassi. A partir d’aquell dia, i sobretot el jovent, sortien en arribar el capvespre, fent gatzara, i passant per les cases de la població. Trucaven a les portes, entraven i agafaven llonganissa o botifarra del rebost d’aquella casa i després feien un sopar cada dia amb allò que arreplegaven. Anaven passant per cases diferents, amb la qual cosa quan s’acabava el Titassi no quedava cap casa que no hagués rebut la visita d’aquells amants de la gatzara, que per cert mai no se sabia qui eren perquè duien la cara tapada.

En els fons patrimonials dipositats a l’Archiu Generau d’Aran es conserven algunes fotografies d’aquestes festes de Magràs.

Texts extrets de l’obra de Joan Bellmunt i Figueras titulada “Fets, costums i llegendes. Val d’Aran”.

IV Jornades Educació i Arxius. Barcelona, 27 i 28 de juny de 2013


 “El món educatiu, usuari de l’arxiu per a la recerca”

Els documents d’arxiu es presenten com un recurs educatiu de primer ordre per a l’aplicació d’un model educatiu competencial en totes les àrees de coneixement i en tots els nivells  educatius.

En aquestes jornades ens proposem compartir experiències i reflexionar conjuntament, d’una banda, amb relació a l’aplicació de la recerca

com a metodologia d’ensenyament i aprenentatge, i de l’altra, amb l’objectiu de promoure l’establiment d’uns protocols de col·laboració entre el món educatiu i els arxius que facilitin la utilització didàctica del patrimoni documental.

Les jornades estan obertes a la participació tant de docents dels ensenyaments d’educació primària i secundària com dels arxivers i arxiveres amb interès en aquest àmbit.

El termini de lliurament de les comunicacions finalitza el 15 d’abril de 2013.

Informació general:
Arxiu Nacional de CatalunyaServei Didàctic
Tel. 935 545 239 i 935 897 788 (extensió 13732)
Inscripcions:
www.ub.edu/ice
Període: del 15 de març al 2 de juny de 2013
Preu: 40 € (inclou el dinar del dia 27 i els cafès de les pauses)
Per més informació.
Se certificaran 15 hores.

Trobareu més informació en el següent document.