Primeres Jornades sobre el Segrià


Des de la coordinadora tècnica del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià s’inicia l’organització de les Primeres Jornades d’Estudis sobre el Segrià, que tindran lloc el 23 de novembre de 2013 a Alpicat.

Les Jornades volen ser un punt de trobada d’investigadors i estudiosos que tinguin el Segrià o els seus pobles com a objecte d’estudi.

Presentacions d’estudis i investigacionsCECS

Per aquest motiu convidem a tothom que tingui intenció de realitzar un estudi o tingui una investigació inèdita, a presentar-lo a les Jornades.

Com presentar una proposta de comunicació?

Podeu presentar propostes de comunicació descarregant-vos i omplint la butlleta que trobareu en aquest enllaç.

Demanem les vostres dades i un breu resum de la vostra proposta de comunicació de no més de 200 paraules.

Un cop plena, s’ha de fer arribar al següent correu.

 Qui hi pot participar?

La participació és oberta a tothom. Qualsevol especialitat científica i temàtica que tingui el Segrià o algun dels seus pobles com a objecte d’estudi serà benvinguda. Les Jornades són de caràcter miscel·lani.

Terminis

 El termini de presentació de propostes de comunicacions (Call for papers) és des de l’1 de març al 15 de maig de 2013.

Un cop rebudes les propostes, s’estudiaran per part de la comissió organitzadora i s’enviarà als/les interessats/des la resposta amb la seva acceptació o no abans de l’1 de juliol de 2013.

Les propostes acceptades es presentaran el 23 de novembre de 2013 a Alpicat (en sessió de matí i tarda).

 S’han publicat ja les normes de publicació ja que  la intenció es publicar les comunicacions presentades.

 Per més informació.

Tipus de documents que podem trobar en… un arxiu diocesà


Un tipus de documentació que podem trobar en un arxiu diocesà són les dispenses matrimonials. Breument podem definir-les com l’obstacle que feia impossible la realització del matrimoni sense l’autorització prèvia eclesiàstica.

Les dispenses matrimonials són uns documents molt utilitzats des de vell antuvi tot i que en l’antiga Grècia i Roma era permès el matrimoni entre parents pròxims,  fou amb la introducció del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà quan es van redibuixar les normes que governaven el matrimoni. Al llarg dels segles es van anar modificant els impediments que prohibien en certs casos els matrimonis. Per exemple: el Concili de Trento va mantenir l’impediment del matrimoni aquells graus de consanguinitat i afinitat fins a la quarta generació o quart grau. En el Codi Civil de 1889 es van reglamentar els impediments matrimonials.

Les dispenses matrimonials ens aporten una bona quantitat d’informació, començant per la reconstrucció de famílies, estudis de demografia, un gran suport per a la recerca genealògica ja que en alguns casos es remonten fins al quart grau de parentiu.

Podem trobar tres tipus d’impediment: el parentiu de consanguinitat (podem diferenciar entre la consanguinitat directa i la col·lateral), el parentiu d’afinitat (parentiu d’adopció) i el parentiu espiritual (quan un dels contraients és padrí o padrina d’un o varis fills de l’altre sol·licitant). També podem distingir entre el grau d’impediment simple i el grau d’impediment doble. El primer és quan afecta a una línia d’antecessors, mentre que el segon és quan un mateix impediment afecta a diverses línies d’antecessors.

disp1

Hi ha diversitat de casuística però el que ens afecta aquí és la importància del contingut que podem treure a l’hora de realitzar estudis tant demogràfics, com de mobilitat social i/o geogràfica com d’altres que s’han apuntat anteriorment.

En les dispenses matrimonials hi podem trobar la següent informació:

  • La sol·licitud de la dispensa: ens aporta nom i cognoms dels sol·licitants, l’estat civil, la població.
  • L’auto de compliment i acceptació: conforme el rector havia fet públic el matrimoni amb les proclames, i en cas de no haver impediment iniciava les diligències
  • Les diligències: document o documents on hi havia el testimoniatge d’almenys tres persones. Generalment el rector també hi afegia un breu informe aportant la seva opinió.
  • Arbre genealògic: s’adjuntava per a demostrar l’impediment que prèviament havien exposat els sol·licitants
  • Dispensa papal
  • L’auto d’acceptació, mitjançant el qual el Vicari General de la diòcesi pregunta al rector si hi ha alguna al·legació, així com unes instruccions a seguir.
  • Informe del rector: s’explica que ha publicat el matrimoni durant tres dies festius, i un cop transcorregut un dia sense haver-se presentat impediments ni variacions, el rector responia  a unes preguntes finals.
  • Execució de la dispensa: document similar a la sol·licitud.
  • Acta de baptisme dels sol·licitants
  • Actes matrimonials: servien per a constatar els impediments de consanguinitat o afinitat dels sol·licitants.
  • Actes d’òbits: per a comprovar els impediments de consanguinitat o afinitat, així com si algun dels sol·licitants o els dos eren vidus o l’òbit dels pares si eren morts i no podien donar el consentiment dels fills menors d’edat.

Esperem haver aportat una pinzellada sobre què són les dispenses matrimonials, la informació que es pot extreure així com alguns dels seus usos en la investigació històrica.

Per a més informació:

Bestard, J.: “Parentesco y modernidad”. Barcelona: Paidós, 1998

Goody, J.: “La familia europea”. Barcelona: Crítica, 2001

Merzario, R: “Il paese stretto, strategie matrimoniali nella diocesi di Como secoli XVI- XVIII”. Torino: Gioulio Einaudi, 1981.

Portell, J: Les dispenses matrimonials d’impediment al Bisbat de Girona a finals del segle XIX. Una exploració. Treball inèdit. 2009.

Anna Esteve
Arxiu Diocesà de  Lleida

Els Llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament de Cervera, fins l’any 1940, ja es poden consultar per Internet


 

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha portat a terme en els darrers anys la digitalització d’una part dels seus fons documentals. Es tracta d’una tasca molt important per  difondre i fer accessibles els documents de l’Arxiu a través de la xarxa i d’aquesta manera afavorir la conservació dels originals.

220003010000353,0009

L’any passat l’Arxiu ja va començar posant en línia aquesta sèrie documental fins l’any 1899. Enguany s’han afegit més llibres al repositori segur i s’han carregat a la xarxa les actes municipals de Cervera fins l’any 1940. 

Els llibres d’Actes del Ple municipal constitueixen un dels conjunts documentals que conserva l’Arxiu Comarcal de la Segarra més significatius i complets per entendre l’evolució històrica de la ciutat de Cervera. Cada llibre conté els acords i les decisions preses en les sessions dels ple municipal. També contenen relacions de fets que han passat que són d’interès pel municipi. 

Per poder consultar els Llibres d’Actes del Fons Municipal de Cervera cal accedir a través de la pàgina web de l’Arxiu i entrar al banner:  “Arxius en línia”: cercador de fons i documents.

 

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig Jaume Balmes, s/n
25200 Cervera
Tel: 973 53 17 18
acsegarra.cultura@gencat.cat

 

Centres d’Estudis i Arxius


El dissabte 23 de febrer es va celebrar la XXI Assemblea General Ordinària de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana a Lleida a la seu dels Instituts d’Estudis Ilerdencs. Els Centres d’Estudis són eminentment, encara ara, “àmbits on es troben la recerca i la investigació amateur i acadèmica sobre un territori”, això els converteix en usuaris preferents dels nostres arxius, però també en el medi més actiu i divers de difusió a través de les seves publicacions periòdiques i les diferents jornades d’estudi que organitzen amb les corresponents actes.
Per altra banda, els arxius del territori en què s’ubiquen els respectius Centres d’Estudis són la font d’informació natural dels investigadors de qualsevol camp perquè són on poden trobar tot tipus de documents i de tot tipus de fons.
D’això podem inferir que, en tots els casos, la relació entre els uns i els altres és gairebé simbiòtica i obligada. Així ho han entès alguns dels arxius comarcals i dels centres d’estudis amb col·laboracions sovintejades  com en el cas de l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans, o l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”, per citar dos exemples, no els únics, de les nostres contrades.
Tanmateix, la imatge que molts investigadors tenen d’arxius i d’arxivers, és que són llocs de difícil accés on troben poques facilitats per poder dur endavant la seva investigació.; l’experiència dels arxivers és que molts investigadors no saben que volen o no són capaços de concretar la cerca per desconeixement del fons, de la legislació o del context.
El cas és que l’arxiu existeix per preservar els fons institucionals, els d’empreses i els de particulars amb l’objectiu final de posar-los a disposició d’aquells que tinguin interès en la seva consulta i en la utilització de la informació per tal de generar nou coneixement, per aquesta raó haurien de ser els arxius els primers interessats en què els centres, instituts o grups d’estudis del territori tinguin una relació estreta amb ells, potenciant les seves investigacions, recolzant les publicacions i fomentant la celebració de conferències, congressos i jornades, però sobretot promovent cursos de formació d’usuaris, creant eines de descripció i utilitzant les tecnologies de la informació i les eines 2.0, per donar més fàcil accés als fons que es custodien.
És cert que no només aquest tipus d’institucions i els seus associats tenen aquest caràcter simbiòtic amb els arxius, la mateixa relació s’ha de mantenir amb les universitats que exerceixen en el territori i els centres d’ensenyament secundari, no tant sol en relació amb els treballs d’investigació, sinó amb activitats conjuntes que apropi als estudiants als espais dels arxius i a la coneixença dels seus fons i de les eines de descripció i localització, d’aquí les Jornades d’Educació i Arxiu que aquest any celebren la seva quarta edició.
Actualment els arxius s’estan posant al dia en les tecnologies de la informació i, sobre tot, en l’ús de les eines de xarxes socials, però encara cal fer un esforç més per atreure al seu entorn a tots aquells que són els seus usuaris naturals. No hauria ser difícil aconseguir que els clients potencials facin un ús freqüent i de qualitat dels serveis que des dels diferents centres d’arxius s’ofereixen.
En aquest punt potser caldria apuntar la idea que aquesta relació hauria de ser potenciada des de la Subdirecció General d’Arxius i Museus, a través de convenis amb les diferents entitats, de protocols de col·laboració per a l’ús de les instal·lacions dels arxius i establint programes i estratègies de formació d’usuaris generals i específics. L’objectiu ha de ser que els arxius històrics de qualsevol institució es converteixen en centres socials de cultura i que estiguin connectats i relacionats amb la societat en la que es troben enclavats

Maria Jesús Llavero
Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

A quin bisbat pertany el poble on vaig néixer?


Imagen 1

La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.

La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del  regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.

Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.

La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.

Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:

Índex dels Bisbats

Lleida

Solsona

Urgell

Tarragona

Continue reading →