Congrés Digital Diplomatics 2013


congres

Darrerament la veracitat de la documentació s’ha posat en entredit no per la manca de professionalitat dels arxivers, documentalistes i diplomàtica sinó per terceres persones que volent protegir-se fan mal a la legitimitat dels documents.

La fàcil reproducció i publicació dels documents diplomàtics en entorns digitals fa especialment accessibles els fons a la recerca històrica i confereix l’oportunitat de reconstruir fons documentals dispersos. Les eines d’anàlisi textual permeten als investigadors aprofundir en el coneixement de les dades dels documents, permeten extreure informació sobre la distribució de certes frases o conceptes legals, i també permeten la creació d’instruments que ajudin a realitzar anàlisis estadístics i en xarxa del contingut.

La possibilitat de desenvolupar models de dades més enllà de les limitacions materials d’un llibre imprès inspira a fer una relectura de les formes tradicionals d’edició documental. L’accés a col·leccions ingents d’imatges permet la investigació històrica al voltant de la semiòtica dels documents entesos com a signes visuals. A la vegada, la comparació entre documents en suports tradicionals i documents nascuts digitals ha permès demostrar que el coneixement diplomàtic clàssic pot ser utilitzat per tractar temes relacionats amb els documents produïts, administrats i preservats en entorns digitals.

Molts dels avantatges de dur a terme diferents tipus de recerca documental en entorns digitals s’han manifestat clarament als diplomatistes quan aquests han començat a crear portals on-line de material d’arxiu, tot realitzant edicions digitals de documents medievals, analitzant diferents corpus documentals seguint els preceptes de la lingüística o aplicant anàlisis visuals o tecnologies de visualització. Altres oportunitats addicionals que els diplomatistes han identificat han estat l’habilitat per realitzar anotacions automàtiques o semiautomàtiques en el contingut dels documents o l’aplicació de conceptes diplomàtics en la identificació de documents digitals, o també en la gestió i protecció de llur autenticitat en una àmplia varietat de sistemes d’informació. Tanmateix, tot just ha començat una reflexió acadèmica al voltant de com aquests nous camins empresos pels diplomatistes afecten la natura d’aquest camp d’estudi i, per tant, de l’anàlisi crítica i sistemàtica dels documents.

No tant sols per això us passem informació del proper congrés Digital Diplomatics que es celebrarà el proper mes de novembre a Paris.

També i per als qui estiguin interessats us adjuntem seguidament diversos temes que podeu presentar per a participar de manera més activa al congrés:

1. Els canvis en l’edició acadèmica dels documents quan s’utilitzen mètodes o instruments digitals.
2. La Diplomàtica entesa com una ciència autònoma, com a ciència social o com a disciplina humanística.
3. L’analítica de dades vs. la comprensió de les dades. Quin és el mètode principal de la Diplomàtica dels documents (per exemple, Identificació automàtica d’autor versus ‘Diktatvergleich’)?
4. L’enfocament de la Diplomàtica: documents únics o agregats documentals (corpus, arxius, sèries, fons)?
5. Documents digitalitzats com a imatges, textos o el seu significat?
6. Es pot publicar tot el significat d’un document en un format digital?
7. Comparar la producció de documents de confiança en entorns tradicionals i en entorns digitals.
8. Les signatures i els segells tradicionals són comparables als usats en entorns digitals?
9. Com relacionar l’analítica forense i les seves eines amb la Diplomàtica?
10. Eines diplomàtiques per a l’anàlisi dels documents digitals i no digitals. L’aprenentatge de la diplomàtica en entorns digitals (tant a l’aula tradicional com a través d’e-learning).
11. Usos de la Diplomàtica per a construir un arxiu virtual.

Cada proposta presentada serà revisada per almenys tres membres del comitè del programa a fi i efecte d’assegurar que aquest proporciona informació rellevant, oportuna i fidedigna.

Es podran presentar propostes de ponències individuals (per a una presentació oral de 20 minuts seguida d’una discussió 5 minuts), per a una sessió tradicional, incloent tres articles (1 hora de temps de presentació i 15 minuts de discussió), o per un panell d’oradors (1 hora i 15 minuts en total).

Les propostes han d’incloure:

1. Un resum de 500 paraules que identifiqui clarament el títol del treball i el contingut de la ponència.
2. Un resum biogràfic de 50 paraules sobre l’autor o cada un dels autors.
3. Adreça postal, telèfon i correu electrònic de l’autor principal.

Els treballs es poden presentar directament a la pàgina web del congrés  o enviats.

La data límit per a la presentació de propostes és el 15 de març de 2013. Trobareu tots els detalls de l’organització del congrés.

També podeu consultar la pàgina oficial del congrés

Tant la notícia del Congrés com la traducció ho hem recollit del bloc Diplomàtica.cat

Advertisements

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Digitalització, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

One response to “Congrés Digital Diplomatics 2013

  1. Demanem disculpes per l’oblit de l’esment de la font del bloc Diplomàtica.cat, en la primera publicació que ja hem rectificat i, sobre tot, agraïm que ens ho hagueu fet notar, és molt important per nosaltres la vostra ajuda per la millora continua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s