A quin bisbat pertany el poble on vaig néixer?

La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.

La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del  regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.

Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.

La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.

Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:

Índex dels Bisbats

Lleida

Solsona

Urgell

Tarragona

BISBATS

Lleida

Àger

Aitona

Alamús (Els)

Albagés (l’)

Albatàrrec

Alcanó

Alcarràs

Alcoletge

Alfarràs

Alfés

Algerri

Alguaire

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Artesa de Lleida

Aspa

Bellaguarda

Bell-lloc d’Urgell

Benavent de Segrià

Borges Blanques (Les)

Bovera

Castelldans

Castelló de Farfanya

Cogul (El)

Corbins

Floresta (La)

Gimenells i el Pla de la Font

Granadella (La)

Granja d’Escarp (La)

Granyena de les Garrigues

Ivars de Noguera

Juncosa

Juneda

Llardecans

Lleida

Maials

Massalcoreig

Montoliu de Lleida

Os de Balaguer

Pont de Suert (El)

Puiggròs

Puigverd de Lleida

Rosselló

Sarroca de Lleida

Serós

Soleràs (El)

Soses

Sudanell

Sunyer

Torms (Els)

Torrebesses

Torrefarrera

Torregrossa

Torrelameu

Torres de Segre

Torre-serona

Vilaller

Vilanova de la Barca

Vilanova de Segrià

Índex

Solsona

Anglesola

Bellpuig

Biosca

Castellar de la Ribera

Castellnou de Seana

Cervera

Clariana de Cardener

Coma i la Pedra (La)

Estaràs

Fondarella

Golmés

Granyanella

Granyena de Segarra

Guixers

Ivorra

Lladurs

Llobera

Massoteres

Miralcamp

Mollerussa

Molsosa (La)

Montoliu de Segarra

Montornès de Segarra

Navés

Odèn

Olius

Oluges (Les)

Palau d’Anglesola (El)

Pinell de Solsonès

Pinós

Plans de Sió (Els)

Preixana

Ribera d’Ondara

Riner

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Llorenç de Morunys

Sant Ramon

Sidamon

Solsona

Talavera

Tàrrega

Tarroja de Segura

Torà

Verdú

Vilagrassa

Vilanova de Bellpuig

Vila-Sana

Índex

Urgell

Abella de la Conca

Agramunt

Alàs i Cerc

Albesa

Alins

Alt Àneu

Arres

Arsèguel

Artesa de Segre

Avellanes i Santa Linya (Les)

Baix Pallars

Balaguer

Barbens

Baronia de Rialb (La)

Bassella

Bausen

Bellcaire d’Urgell

Bellmunt d’Urgell

Bellver de Cerdanya

Bellvís

Bodés (Es)

Bossòst

Cabanabona

Cabó

Camarasa

Canejan

Castell de Mur

Castellserà

Coll de Nargó

Conca de Dalt

Cubells

Espot

Estamariu

Esterri d’Àneu

Esterri de Cardós

Farrera

Fígols i Alinyà

Foradada

Fuliola (La)

Gavet de la Conca

Gósol

Guingueta d’Àneu (La)

Guissona

Isona i Conca Dellà

Ivars d’Urgell

Josa i Tuixén

Les

Linyola

Lladorre

Llavorsí

Lles de Cerdanya

Llimiana

Menàrguens

Montellà i Martinet

Montferrer i Castellbó

Montgai

Naut Aran

Oliana

Oliola

Organyà

Ossó de Sió

Penelles

Peramola

Poal (El)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (El)

Ponts

Portella (La)

Prats i Sansor

Preixens

Prullans

Puigverd d’Agramunt

Rialp

Ribera d’Urgellet

Salàs de Pallars

Sanaüja

Sant Esteve de la Sarga

Sarroca de Bellera

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Seu d’Urgell (La)

Soriguera

Sort

Talarn

Térmens

Tírvia

Tiurana

Tornabous

Torre de Cabdella (La)

Tremp

Vall de Cardós

Vallfogona de Balaguer

Valls d’Aguilar (Les)

Valls de Valira (Les)

Vansa i Fórnols (La)

Vielha e Mijaran

Vilamós

Vilanova de l’Aguda

Vilanova de Meià

Índex

Arquebisbat de Tarragona

Albi (l’ )

Arbeca

Belianes

Cervià de les Garrigues

Ciutadilla

Espluga Calba (l’ )

Fulleda

Guimerà

Maldà

Nalec

Omellons (Els)

Omells de na Gaia (Els)

Pobla de Cèrvoles (La)

Sant Martí de Riucorb

Tarrés

Vallbona de les Monges

Vilosell (El)

Vinaixa

Índex

Anna Esteve

Arxiu Diocesà de Lleida