La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.
La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.
Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.
Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.
La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.
Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:
BISBATS
Àger |
Aitona |
Alamús (Els) |
Albagés (l’) |
Albatàrrec |
Alcanó |
Alcarràs |
Alcoletge |
Alfarràs |
Alfés |
Algerri |
Alguaire |
Almacelles |
Almatret |
Almenar |
Alpicat |
Artesa de Lleida |
Aspa |
Bellaguarda |
Bell-lloc d’Urgell |
Benavent de Segrià |
Borges Blanques (Les) |
Bovera |
Castelldans |
Castelló de Farfanya |
Cogul (El) |
Corbins |
Floresta (La) |
Gimenells i el Pla de la Font |
Granadella (La) |
Granja d’Escarp (La) |
Granyena de les Garrigues |
Ivars de Noguera |
Juncosa |
Juneda |
Llardecans |
Lleida |
Maials |
Massalcoreig |
Montoliu de Lleida |
Os de Balaguer |
Pont de Suert (El) |
Puiggròs |
Puigverd de Lleida |
Rosselló |
Sarroca de Lleida |
Serós |
Soleràs (El) |
Soses |
Sudanell |
Sunyer |
Torms (Els) |
Torrebesses |
Torrefarrera |
Torregrossa |
Torrelameu |
Torres de Segre |
Torre-serona |
Vilaller |
Vilanova de la Barca |
Vilanova de Segrià |
Anglesola |
Bellpuig |
Biosca |
Castellar de la Ribera |
Castellnou de Seana |
Cervera |
Clariana de Cardener |
Coma i la Pedra (La) |
Estaràs |
Fondarella |
Golmés |
Granyanella |
Granyena de Segarra |
Guixers |
Ivorra |
Lladurs |
Llobera |
Massoteres |
Miralcamp |
Mollerussa |
Molsosa (La) |
Montoliu de Segarra |
Montornès de Segarra |
Navés |
Odèn |
Olius |
Oluges (Les) |
Palau d’Anglesola (El) |
Pinell de Solsonès |
Pinós |
Plans de Sió (Els) |
Preixana |
Ribera d’Ondara |
Riner |
Sant Guim de Freixenet |
Sant Guim de la Plana |
Sant Llorenç de Morunys |
Sant Ramon |
Sidamon |
Solsona |
Talavera |
Tàrrega |
Tarroja de Segura |
Torà |
Verdú |
Vilagrassa |
Vilanova de Bellpuig |
Vila-Sana |
Abella de la Conca |
Agramunt |
Alàs i Cerc |
Albesa |
Alins |
Alt Àneu |
Arres |
Arsèguel |
Artesa de Segre |
Avellanes i Santa Linya (Les) |
Baix Pallars |
Balaguer |
Barbens |
Baronia de Rialb (La) |
Bassella |
Bausen |
Bellcaire d’Urgell |
Bellmunt d’Urgell |
Bellver de Cerdanya |
Bellvís |
Bodés (Es) |
Bossòst |
Cabanabona |
Cabó |
Camarasa |
Canejan |
Castell de Mur |
Castellserà |
Coll de Nargó |
Conca de Dalt |
Cubells |
Espot |
Estamariu |
Esterri d’Àneu |
Esterri de Cardós |
Farrera |
Fígols i Alinyà |
Foradada |
Fuliola (La) |
Gavet de la Conca |
Gósol |
Guingueta d’Àneu (La) |
Guissona |
Isona i Conca Dellà |
Ivars d’Urgell |
Josa i Tuixén |
Les |
Linyola |
Lladorre |
Llavorsí |
Lles de Cerdanya |
Llimiana |
Menàrguens |
Montellà i Martinet |
Montferrer i Castellbó |
Montgai |
Naut Aran |
Oliana |
Oliola |
Organyà |
Ossó de Sió |
Penelles |
Peramola |
Poal (El) |
Pobla de Segur (La) |
Pont de Bar (El) |
Ponts |
Portella (La) |
Prats i Sansor |
Preixens |
Prullans |
Puigverd d’Agramunt |
Rialp |
Ribera d’Urgellet |
Salàs de Pallars |
Sanaüja |
Sant Esteve de la Sarga |
Sarroca de Bellera |
Senterada |
Sentiu de Sió (La) |
Seu d’Urgell (La) |
Soriguera |
Sort |
Talarn |
Térmens |
Tírvia |
Tiurana |
Tornabous |
Torre de Cabdella (La) |
Tremp |
Vall de Cardós |
Vallfogona de Balaguer |
Valls d’Aguilar (Les) |
Valls de Valira (Les) |
Vansa i Fórnols (La) |
Vielha e Mijaran |
Vilamós |
Vilanova de l’Aguda |
Vilanova de Meià |
Albi (l’ ) |
Arbeca |
Belianes |
Cervià de les Garrigues |
Ciutadilla |
Espluga Calba (l’ ) |
Fulleda |
Guimerà |
Maldà |
Nalec |
Omellons (Els) |
Omells de na Gaia (Els) |
Pobla de Cèrvoles (La) |
Sant Martí de Riucorb |
Tarrés |
Vallbona de les Monges |
Vilosell (El) |
Vinaixa |
Doncs al municipi on vaig néixer, pertanyent al Bisbat d’Urgell, no hi consta al llistat…
Bon dia Ramon, quina població és? Així podem actualitzar la llista. Mercès
Bona tarda. M’agradaria saber si és possible accedir on-line als llibres sagramentals de Vilamitjana i de Montferrer i Castellbò. O si hi ha alguns cens o altres documents de voltants dels segles XVII i XVIII. Moltes gràcies
Bon dia Roser, em comenten que aquestes poblacions formen part del Bisbat d’Urgell. T’hauries de posar en contacte amb el seu arxiu. Pel que fa al cens, n’existeixen diversos del segle XVIII. Att. Anna