Tornen restaurats dos llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha i un llibre de capítols dels pobles d’Arròs e Vila


En el mes d’octubre de 2012 van sortir del Archiu Generau d’Aran 3 llibres per a ser restaurats. En concret, dos llibres d’act2732es de l’Ajuntament de Vielha (1807-1878) i el llibre de capítols dels pobles d’Arròs e Vila (1710-1815). Els treballs de restauració es van incloure dins el Pla “Esteve Gelabert Bruniquer 2012” promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El fons de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1807-1994) va ingressar a l’Arxiu el 2 de novembre de 1998. Aquest fons es interessant per a conèixer la història social, econòmica i política del municipi. Els llibres d’actes restaurats son els únics que s’han conservat del segle XIX i contenen les deliberacions  i els acords de l’Ajuntament de la capital aranesa d’aquella època.

Detall del llibre d'Arròs e Vila abans de la restauració

Detall del llibre d’Arròs e Vila abans de la restauració

El fons de l’Ajuntament d’Arròs e Vila (1616-1970) va ingressar el 7 de novembre de 1998. El llibre de capítols restaurat conté els acords d’aquest consell local que es redactaven en forma de capítols. Aquests reglamentaven tot un seguit de punts que afectaven a la vida comunitària com els arrendaments dels boscos i de les muntanyes,  les concòrdies amb les viles veïnes i el contracte de l’apotecari, el metge o el metre.

Els treballs de la restauradora Clara Alibés Marquès han consistit en eliminar totes les patologies que afectaven els llibres i a retornar-los la seva integritat. S’ha realitzat la mínima intervenció necessària per tal  que aquests documents puguin exercir la seva funció i tinguin les condicions necessàries per conservar-se en el futur, respectant tant com ha estat possible els materials i estructures originals.

Marge del llibre d'Arròs e Vila un cop restaurat

Marge del llibre d’Arròs e Vila un cop restaurat

Els llibres patien degradacions derivades de l’envelliment dels materials i de la manipulació per a la consulta; tenien també alteracions causades per les condicions de l’entorn ambiental que han envoltat aquests llibres al llarg de la història, i per l’efecte degradador d’animals rosegadors.

La intervenció ha consistit bàsicament en la neteja i consolidació  dels diferents materials que formen els objectes, i en la reintegració dels elements perduts dels quals se’n conservaven restes.

Les enquadernacions dels llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha es trobaven en un estat molt degradat.  Les grans dimensions i el pes d’aquests llibres, van afavorir  que els materials no resistissin gens bé la manipulació al llarg del temps. D’altra banda sembla ser que a les rates els agradava força el cartró de la coberta. En el cas d’aquests llibres, s’ha fet una enquadernació nova seguint el model original ( amb els mateixos materials i estructures), reincorporant-hi restes significatives de les antigues cobertes. En el cas del llibre de capítols d’Arròs e Vila, ha estat possible conservar tots els elements originals.

Llibre d'actes de Vielha (1836-1878) abans de la restauració

Llibre d’actes de Vielha (1836-1878) abans de la restauració

El llibre de l'Ajuntament de Vielha un cop restaurat

La intervenció ha estat la mínima necessària per arribar als objectius marcats; però els processos de neteja, consolidació i reintegració per assolir-los, han estat llargs i laboriosos.

 Cal recordar, que el llibre de capítols d’Arròs e Vila va ser digitalitzat l’any 2009 per l’empresa Artyplan, dins el Pla Bruniquer d’aquell d’any,  i que  ja es pot consultar en línea amb l’opció Arxius en línea: Cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals.  

Libres restaurats Bruniquer 2012

Clara Alibés Marquès, restauradora

Maria Pau Gómez Ferrer, arxivera

Anuncis

La setmana del llibre: La palabra heredada


Quan ens vam plantejar programar, per aquesta Setmana de Sant Jordi, una entrada diària amb ressenyes de llibres, vaig pensar que s’imposava un llibre professional i, com què les meves dèries professionals passen tant sí com no per l’avaluació, vaig pensar en un llibre que va sortir al mercat al 2010 Valorar i seleccionar documentos. Cómo se hace ,de Lluís Cermeno i Elena Rivas, de l’Editorial Trea, de 168 pàgines i molta bibliografia, interessant i pràctic… Però quan vaig voler elaborar la ressenya em vaig adonar que m’apetia més parlar d’un llibre que llegeixo un cop i un altre, d’una autora que aconsegueix sempre que m’oblidi de tot… fins i tot de l’avaluació!

Eudora Welty és nascuda en Jackson, Mississippi, el 1909 i es una escriptora brillant i compromesa amb la vida, és sobre tot una escriptora de relats, però té alguna novel·la increïble com La hija del optimista, però el llibre que vull oferir-vos ara i aquí és La palabra heredada. Un llibre sobre la teoria literària, la seva que entrellaça amb la memòria de la seva vida i com des de sempre va sentir passió, primer per les lletres, després per la lectura i com els seus pares van tenir molt a veure amb aquesta passió que derivà en una vocació literària que ha anat més enllà d’uns quants relats fins a arribar a marcar un estil propi amb un sentit de l’humor que es destil·la en totes i cada una de les pàgines escrites. Hi ha moltes coses en aquest llibre que les escriuria i les subscriuria, però aquesta em va deixar glaçada:

“Desde la primera vez que me leyeron, y desde que empecé a leer por mí misma, jamás ha existido un solo renglón que no haya oído … Yo la identifico con la voz del cuento o del poema mismo…”

 Per mi va ser una revelació! Hi havia més persones que sentien la veu que s’amaga als llibres!

Aquest llibre és també recomanable pel seu traductor Miguel Martínez-Lage, gran en aquest camp i en el de la crítica literària, que, segons ens expliquen en una Nota del Editor, va ser ell el que proposà aquesta traducció a l’editor, era una mena de projecte personal, però morí abans de acabar-la. A pesar d’aquest fet el projecte es va continuar fins la seva publicació, per aquesta raó podem gaudir d’aquesta obra que és sobre tot un cant a la vida, a la família i a les arrels, però sobre tot, és un llibre de llibres, del fet de llegir i per damunt de tot del llegat rebut: la paraula

És una preciosa edició d’Impedimenta, publicat al 2012, de 160 pàgines en mitja quartilla, que és llegeix ràpid i que et transporta al teu interior a través del seu. Gaudiu-lo!

“Este libro, tan hilarante como conmovedor, es un auténtico regalo de Eudora Welty a sus lectores.” William Maxwell, The New Yorker

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maria Jesús Llavero Porcel
Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida

La setmana del llibre: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)


TÍTOL: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)

AUTOR: Lluís Obiols (Adrall, 1985). Historiador de formació, és una persona fortament implicada en el teixit cultural dLo niu dels bandolerse l’Alt Urgell. És president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (2009) i arxiver municipal de la Seu d’Urgell (2010), i des del 2012 forma part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Treballador, compromès, estudiós i polifacètic.

EDITORIAL: Edicions Salòria i l’Ajuntament d’Arsèguel

LLOC D’EDICIÓ: La Seu d’Urgell

ANY: 2012

PÀGINES: 120 pàgines

RESSENYA: Uns fets reals explicats a partir d’una sèrie de documents inèdits mitjançant els quals en Lluís Obiols, narra els setges ocorreguts a Arsèguel (Alt Urgell) a les darreries del segle XVI. Uns fets poc coneguts i que narra un episodi més de les guerres entre els bàndols dels nyerros i cadells i quan Arsèguel era coneguda com “lo niu dels bandolers de Catalunya”. Una història real explicada molt amena, acurada i exemple del bon treball d’investigació i de narració.

“Sang, setges,robatoris, revoltes, exilis i persecucions, amb herois i traïdors, valents i covards, en una pugna ancestral pel poder per damunt de totes les coses”.

La setmana del llibre: Dewey. El gatet de biblioteca de Spencer, estat de Iowa


TITOL: Dewey. El gatet de biblioteca que ha commogut el món IMG_5493

AUTORS: Vicky Myron. Diretora de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa (Estats Units d’Amèrica)

Brett Witter. Director editorial de HCI i editor de la col.lecció Chicken Soup for the Soul

TRADUCCIÓ: Montserrat Vendrell

EDITORIAL: Ara Llibres

LLOC D’EDICIÓ: Badalona

ANY: 2009

PAGINES: 255

RESSENYA: El 18 de gener de 1988, el personal de la de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa, es va trobar abandonat un gatet a la bústia de devolució de prèstecs. La Vicky Myron, directora del centre, amb la complicitat dels treballadors, va decidir quedar-se’l, i un cop demanat el permís a les autoritats locals en Dewey es va instal.lar i es va quedar 18 anys. 7.jpg

No és l’únic cas de gats en centres públics, però la seva relació amb els usuaris de la biblioteca i el seu ressò en els mitjans de comunicació local, estatal i internacional varen convertir al Dewey en el gat més famós del món. En el llibre es parla de la seva rutina diària, de les seves afeccions i abominacions i del seu llibre preferit.

La història d’en Dewey també ens descriu molt bé la relació dels usuaris amb les biblioteques locals. dewey8

Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran

La setmana del llibre: La Batalla del Pirineu. Xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial


TITOL:

La Batalla del Pirineu. Xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial.

 25-La batalla del Pirineu.indd

AUTORS:

  • Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965): Doctor en història i investigador. Ha coordenat la creació de la Presó-Museu del Camí de la Llibertat de Sort (Pallars Sobirà)
  • Annie Rieu-Mias (Saint Girons, 1948): Doctora en sociologia i investigadora al CNRS de Toulouse. Ha treballat sobre la xarxa Wiwi. S’interessa per les relacions occitanocatalanes
  • Noemí Riudor Garcia (Lleida, 1974): Llicenciada en història i investigadora. Ha estat la coordinadora de l’exposició La Batalla del Pirineu.

EDITORIAL: Garsineu Edicions

LLOC D’EDICIÓ: Tremp 

ANY: 2011

PAGINES: 208

RESSENYA:

El llibre és fruit de les recerques dels autors en arxius locals i internacionals, sobre les xarxes d’informació i evasió aliades que durant la Segona Guerra Mundial operaren al Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra. En els diferents articles de llibre es pot anar resseguint la feina que els passadors feren per conduir informació i persones cap als consulats de la Gran Bretanya, els EEUU i Bèlgica a Barcelona. També s’estudia el paper de la representació consular britànica a la ciutat de Lleida.
El títol del llibre, La Batalla del Pirineu, fa referència al nom que els agents secrets britànics del MI-9 (servei d’evasió i resistència a Europa) donaren a les nombroses evasions que durant la Segona Guerra Mundial es produïren des del continent europeu cap a la Gran Bretanya a través dels Pirineus.
Després de la guerra, els països aliats reconegueren àmpliament les xarxes i els seus agents, alguns dels quals aviat van escriure les seves memòries. Al Pirineu català i a Andorra, la important feina feta per les xarxes d’evasió quedà amagada, gairebé tant com quan eren xarxes clandestines.
La població pirinenca que va participar en les xarxes aliades, sovint va utilitzar les seves relacions d’amistat i de parentiu per tal de construir l’entramat que va permetre les evasions a través dels Pirineus. Les relacions transfrontereres són cabdals per poder entendre la dimensió local d’un fenomen que fou internacional.

ARXIUS CONSULTATS:


Secció Govern Civil de l’Arxiu Històric de Lleida
National Archives de Londres
Arxiu Històric de Girona
Archivo Intermedio Militar Pirenaico
Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación
Archivo del Ministerio del Interior
Arxiu Departamental de l’Ariège
Arxiu Departamental del Puy-de-Dôme
Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Centre d’Etudes et de Documentation Guerre et sociétés Contemporaires (CEGES-SOMA)

Museu Departamental de la Resistència i la Deportació de Toulouse

 
Per més informació consultar el bloc i l’slideshare.

La setmana del llibre: Presentació revista URTX núm.27


Aquesta setmana on els llibres i les roses són els protagonistes, des del Grup d’Arxivers de Lleida us presentarem, cada dia, una publicació en què els fons arxivístics hi juguen, d’una manera o d’una altra, un paper destacat.

Revista URTX núm.27

El Museu Comarcal de l’Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat dePortadafusio Tàrrega coediten aquesta publicació que enguany arriba al seu número 27. L’acte de presentació, a càrrec de Lluís Foix, periodista i escriptor, tindrà lloc el dilluns 22 d’abril a les 20 h a la sala d’actes de la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega (Plaça Sant Antoni, 3, Tàrrega).

L’Urtx d’enguany consta de 13 articles repartits en les seccions (dossier, articles, documents i ressenyes bibliogràfiques).  A banda dels habituals articles d’arqueologia, història de l’art i patrimoni artístic destaquen els següents:

  • La rubinada de Santa Tecla a Tàrrega (23 de setembre de 1874)
  • Els 661 dels Omells de Na Gaia, presoners al cap de treball núm. 3
  • L’Arxiu parroquial de Sant Pere del Talladell (s. XIII-XIX)
  • Diari de guerra de Salvador Porras i Manaut (1937-1939)

Dates: 22 d’abril

Horari: 8 del vespre

Lloc de celebració: Sala d’actes de la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega Plaça Sant Antoni, 3.

Telf: 973 50  04 28

Entitats organitzadores: Arxiu Comarcal de l’Urgell, Museu Comarcal de l’Urgell, Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega 

Per més informació.

Capital dels museus?, suposo que és broma oi?


Seu Vella de LleidaHabitualment, quan les coses van bé, els polítics treuen pit i inauguren equipaments –en moltes ocasions monumentals-, en els quals diuen que es consagrarà la cultura. Auditoris, teatres, grans arxius, centres d’art i museus, etc., els fan sortir a la portada dels diferents diaris. Sovint, un cop inaugurats aquests espais, queden en precari i és aleshores quan es demostra que de fet, la cultura, el refinament humanista i el fet de potenciar que les persones tinguem criteri i sensibilitat, no els interessa en absolut; ans al contrari, pot fins i tot arribar-los a fer nosa.
En el nostre entorn més immediat estem inundats d’exemples que demostren que els qui ens dirigeixen tenen la potestat de marcar prioritats, en moltes ocasions per filies i fòbies, que ens condueixen a un panorama trist i que per comú, es converteix en norma. Es paralitza l’activitat de museus, es fan inaccessibles arxius, es fa programacions musicals i/o teatrals disperses perjudicant equipaments que fins no fa massa eren ben vius, es deixa de pagar uns diners compromesos a entitats en funcionament per afavorir projectes de futur, i així un llarg rosari de fets que exasperen els qui ens ho mirem amb la impotència de no poder–ho refrenar.
A la nostra ciutat serien exemple de tot això l’Arxiu Municipal que, projectat com estava a l’antic mercat de Santa Teresa, roman a les encaixonades dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny. També el precari i reivindicat Museu Morera que,  amb un passat nòmada i amb un fu-tur més que incert, constitueix una pedra a la sabata del consistori tot i que ara l’alcalde reivindica literalment que necessita una nova seu. Ves ara quin descobriment! I mira que ha costat canviar el sine die per arribar aquí. Igualment es podria detallar la situació del Museu de Lleida que passa penúries per incompliment dels compromisos dels patrons a saber: Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal del Segrià.
Hi ha altres situacions igualment lamentables. L’Arxiu de la Diputació, primer castrat de cara als ciutadans i als propis treballadors de la institució en tancar-se la seva biblioteca i sala de consulta, ara la corporació provincial ha pres el determini de traslladar-lo a la Caparrella o allí on sigui, per no se sap quins motius. Igualment els fons de patrimoni cultural de l’IEI que se sustenten específicament i de manera única pel bon fer dels treballadors qui els vetllen.
En aquest inventari no podem obviar una Llotja que programa i que ho fa responent a criteris populistes, perdent-se a la nostra ciutat els petits formats generosos i esplèndids als què ens tenia acostumats el teatre de l’Escorxador. Una Llotja, perdoneu que insisteixi, que és un dispendi que no en sabem el seu abast, i que en matèria de preus d’entrada resulta absolutament prohibitiu. Només cal fer una mica de memòria i recordar què va passar amb l’esplèndida òpera d’Anna Bolena o amb el no gens menys magnífic Guillem Tell de la Baldufa.
I a tot això i per si no fos suficient, es destina importants quantitats de diners  a entitats que, a banda de tenir fons de dubtosa qualitat, tenen caràcter privat, quan no religiós i es treu diners a projectes públics que ben bé s’ho mereixen.
En definitiva gris política cultural lleidatana; precarietat en la inversió destinada a edificar una ciutadania cultivada, amb criteri i amb un esperit humanista. Malgrat els esforços dels que ens hi dediquem (frustrats gairebé sempre per la lluita contra qui ens dirigeix), prima el desinterès i la falta de sensibilitat per tirar endavant polítiques clares d’explotació correcta dels nostres equipaments culturals així com dels seus continguts.
No és cap novetat. Manca interès per tot allò que no sigui fomentar la cultura d’aparador, compartimentada i fragmentada i amb fissures . Com per estar contents quan sentim que Lleida és la Capital dels Museus. Capital de què?
 
 
Entrada publicada en el bloc de la nostra companya Teresa Ibars i com a carta al director als diaris Segre i La Mañana.