Capital dels museus?, suposo que és broma oi?


Seu Vella de LleidaHabitualment, quan les coses van bé, els polítics treuen pit i inauguren equipaments –en moltes ocasions monumentals-, en els quals diuen que es consagrarà la cultura. Auditoris, teatres, grans arxius, centres d’art i museus, etc., els fan sortir a la portada dels diferents diaris. Sovint, un cop inaugurats aquests espais, queden en precari i és aleshores quan es demostra que de fet, la cultura, el refinament humanista i el fet de potenciar que les persones tinguem criteri i sensibilitat, no els interessa en absolut; ans al contrari, pot fins i tot arribar-los a fer nosa.
En el nostre entorn més immediat estem inundats d’exemples que demostren que els qui ens dirigeixen tenen la potestat de marcar prioritats, en moltes ocasions per filies i fòbies, que ens condueixen a un panorama trist i que per comú, es converteix en norma. Es paralitza l’activitat de museus, es fan inaccessibles arxius, es fa programacions musicals i/o teatrals disperses perjudicant equipaments que fins no fa massa eren ben vius, es deixa de pagar uns diners compromesos a entitats en funcionament per afavorir projectes de futur, i així un llarg rosari de fets que exasperen els qui ens ho mirem amb la impotència de no poder–ho refrenar.
A la nostra ciutat serien exemple de tot això l’Arxiu Municipal que, projectat com estava a l’antic mercat de Santa Teresa, roman a les encaixonades dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny. També el precari i reivindicat Museu Morera que,  amb un passat nòmada i amb un fu-tur més que incert, constitueix una pedra a la sabata del consistori tot i que ara l’alcalde reivindica literalment que necessita una nova seu. Ves ara quin descobriment! I mira que ha costat canviar el sine die per arribar aquí. Igualment es podria detallar la situació del Museu de Lleida que passa penúries per incompliment dels compromisos dels patrons a saber: Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal del Segrià.
Hi ha altres situacions igualment lamentables. L’Arxiu de la Diputació, primer castrat de cara als ciutadans i als propis treballadors de la institució en tancar-se la seva biblioteca i sala de consulta, ara la corporació provincial ha pres el determini de traslladar-lo a la Caparrella o allí on sigui, per no se sap quins motius. Igualment els fons de patrimoni cultural de l’IEI que se sustenten específicament i de manera única pel bon fer dels treballadors qui els vetllen.
En aquest inventari no podem obviar una Llotja que programa i que ho fa responent a criteris populistes, perdent-se a la nostra ciutat els petits formats generosos i esplèndids als què ens tenia acostumats el teatre de l’Escorxador. Una Llotja, perdoneu que insisteixi, que és un dispendi que no en sabem el seu abast, i que en matèria de preus d’entrada resulta absolutament prohibitiu. Només cal fer una mica de memòria i recordar què va passar amb l’esplèndida òpera d’Anna Bolena o amb el no gens menys magnífic Guillem Tell de la Baldufa.
I a tot això i per si no fos suficient, es destina importants quantitats de diners  a entitats que, a banda de tenir fons de dubtosa qualitat, tenen caràcter privat, quan no religiós i es treu diners a projectes públics que ben bé s’ho mereixen.
En definitiva gris política cultural lleidatana; precarietat en la inversió destinada a edificar una ciutadania cultivada, amb criteri i amb un esperit humanista. Malgrat els esforços dels que ens hi dediquem (frustrats gairebé sempre per la lluita contra qui ens dirigeix), prima el desinterès i la falta de sensibilitat per tirar endavant polítiques clares d’explotació correcta dels nostres equipaments culturals així com dels seus continguts.
No és cap novetat. Manca interès per tot allò que no sigui fomentar la cultura d’aparador, compartimentada i fragmentada i amb fissures . Com per estar contents quan sentim que Lleida és la Capital dels Museus. Capital de què?
 
 
Entrada publicada en el bloc de la nostra companya Teresa Ibars i com a carta al director als diaris Segre i La Mañana.
Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida, Opinió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s