Exposició de fotografies: Tremp un gran terme


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà acull una exposició de fotografies que el señor Jordi Mir i Parache va realitzar a l’any 1972 amb motiu de la incorporació de diferents nuclis de població al municipi de Tremp. Imatges en la seva majoria úniques, que fa que 40 anys desprès d’estar fetes, facin reflexionar a la comunitat els canvis que hi ha hagut a nivell de despoblament a la comarca del Pallars Jussà.

L’acte d’inauguració va tenir lloc el dia 13 de maig i va contar amb la presència del senyor Joan Ubahc, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà; de la senyora Silvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, del senyor Fernando Lázaro, director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i del Jordi Mir, autor de les fotografies que formen part de l’exposició. Inauguració exposició 13-5-2013

En el triptic de l’exposició, el senyor Mir i Parache ens explica el següent:

Al inici de la segona meitat del segle XX, el món rural català va entrar en una inflexió de decadència, demogràficament parlant, que va reduir la presència humana a límits preocupants en algunes zones. A Tremp, que havia anat suportant dignament la població reduïda, però sòlida, que li assegurava la seva capitalitat de comarca, al moment culminant d’aquest fenomen de despoblament, es va produir un fet que havia de capgirar aquesta inèrcia i plantejar nous horitzons. La procedència eclesiàstica del nucli inicial havia mantingut històricament el terme municipal de Tremp com un dels més reduïts de Catalunya i, tot i que al començament del segle XIX s’hi va annexionar l’antic terme de Claret, no es va alterar essencialment el seu estatus com a municipalitat.

Havia de ser en entrar als anys setanta que una circumstància, en principi imprevisible, canviés del tot aquesta característica. A l’annexió dels municipis conquesos de Fígols i Gurp i els ribagorçans contigus de Sapeira i Espluga de Serra el 1970, s’hi van afegir els més pròxims de Vilamitjana i Palau de Noguera el 1972 i el de Suterranya el 1973. El nombre de nuclis de població va passar, així i de sobte, de dos −Tremp i Claret− a trenta, encara que a l’entorn de la meitat vorejaven el despoblament o l’abandó total.

Puigcercós VellAquest fet va representar un capgirament total en l’equilibri del municipi i, sobretot, en l’aspecte demogràfic. Si per una banda, aquestes annexions −coincidint pràcticament amb la segregació de la Cava i Jesús i Maria de Tortosa− feien que es convertís en el municipi més extens de Catalunya i únic que actualment supera els 300 km², per una altra el nombre limitadíssim d’habitants que hi aportaven amb relació a l’extensió afegida, el convertien en un dels municipis catalans amb menys població per km² i, allò que és pitjor, amb àrees pràcticament deshabitades. Si a això hi afegim les consegüents i lògiques deficiències en les vies de comunicació, es comprèn que la problemàtica que plantejava aquell nou ens municipal era complexa.

Va ser en aquell moment que podia ser oportú de mirar de copsar d’una manera gràfica tot aquell territori que en molts casos i per estricte allunyament geogràfic, podia ser força desconegut per a la població trempolina. Una recollida d’imatges que arribés una mica a tots els racons, podia ajudar a acostar-se tant al paisatge com als nuclis, els castells, les ermites i altres monuments singulars que clapejaven aquell ampli espai que s’emparava sota la tutela de Tremp. Això va permetre fer una exposició amb 173 fotografies i diversos gràfics on es resumia tot el que abastava el nou municipi trempolí, conjunt que va ser presentat el mes de maig de l’any 1972 i que ara ha estat acollit magnànimament per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Tornar a observar aquelles imatges al cap de més de quaranta anys pot ser un bon punt de referència per constatar l’evolució i el resultat d’aquell canvi transcendent. Si ho comparem amb la realitat actual potser haurem de plànyer la deterioració, i fins i tot la desaparició, d’algunes referències que hauria estat bo de conservar, però també comprovarem amb complaença com han evolucionat en positiu aspectes com la vitalitat de la ciutat de Tremp, la recuperació de moltes cases i, per tant, la presència d’alguns pobles que feien preveure una degradació progressiva i ara mostren signes reconfortants de vida i, com a conseqüència lògica de tot això, una millora ostensible de moltes vies de comunicació, encara que quedi pendent la que comuniqui, d’una manera franca i sense haver de sortir del terme, amb la zona més septentrional i allunyada de la Terreta.

Dates: 13 de maig a 12 de juliol de 2013
Horari: Dilluns a divendres de 9 a 15 h.
Lloc: Vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
Carrer del Mercadal, s/n
25620 Tremp.

Telèfon: 973-651337

Fax: 973-654929

Fernando Lázaro Ochoa
Director Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

IV Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Cartell IV Jornades Història Monestir AvellanesEls propers 4 i 5 de juliol de 2013 se celebraran les IV Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Aquesta edició està dedicada a “els monestirs i el món a l’Europa medieval”, amb la qual es pretén explicar les relacions entre els monestirs i el seu entorn. Com és habitual amb les Jornades, s’intentarà comparar realitats diferents en el marc de l’Europa medieval i des d’una prespectiva interdiciplinar.

El programa de les IV Jornades es complementa amb un ampli ventall d’activitats de divulgació científica i cultural, per tal d’apropar el coneixement científic a un públic més ampli i divers. Les activitats d’enguany són:

  • Conferències i debats
  • Mostra de tocs de campana “la comunicació del monestir amb el seu entorn”
  • Visites guiades:
    • “El monestir de les Avellanes i la relació amb el seu entorn”
    •  “Os de Balaguer, un poble al costat del monestir”
  • II sopar monàstic “la cuina de la cartoixa de Scala Dei”
  • Concert nocturn al claustre

Ja podeu inscriure-us!. L’hostatgeria del monestir facilitat l’allotjament dels participants oferint ofertes especials de 20 % de descompte, així com preus especials para estudiants.

17 de juny. ‘Hèsta d’Aran’. 18 de juny. Fortes riuades a la Val.


Poc ens podíem imaginar el dia 17 de juny en plena ‘Hèsta d’Aran’ que al dia següent la festa es convertiria en preocupació i canvi en la vida de molts aranesos. La Garona i afluents com el Valarties, el Nere o el Joeu van rebre el desglaç de la neu que tan ens havia fet gaudir al hivern i les intenses pluges que van caure el mateix dia 17 i el 18 de juny, dia de les riuades.

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

Aquests dies, tenia previst informar, com a dada històrica, d’uns forts aiguats que es van produir a la Val d’Aran els dies 28 de juny i 5 de juliol de 1849. No son els únics registres de riuades al Aran, en tenim al 1919, al 1937, al 1963, al 1982.., però aquests coincidien en uns mesos, com els d’aquest any, on s’esperava un fort desglaç.

Us passem la notícia que teníem preparada sobre el protagonisme de la ‘Querimònia’ el dia de la ‘Hèsta d’Aran’ i que estava previst publicar el 18 de juny.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

La ‘Querimònia’ protagonista dels actes de celebració de la festa aranesa

El passat 17 de juny i dins dels actes de commemoració del 700 aniversari de la ‘Querimònia’, el document  va presidir la ‘Hèsta d’Aran’  en el presbiteri del Santuari de Nostra Senyora de Mijaran a Vielha. Dins d’una vitrina els aranesos van poder contemplar la seva carta magna.

El president Mas durant l'acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d'Aran

El president Mas durant l’acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d’Aran

L’acte institucional va estar presidit pel Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, i pel Magnífic Síndic d’Aran, Sr. Carlos Barrera. L’acte es compon de la desfilada dels pendons dels terçons i pobles d’Aran des de la seu del Conselh Generau d’Aran a Vielha fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran; missa solemne, parlaments d’autoritats i danses araneses.

 El document de la ‘Querimònia’  conté determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel rei Jaume II el Just el 23 d’agost de 1313. La ‘Querimònia’ va ser ratificada pels successius monarques al llarg del temps, des d’Alfons III el Benigne (1328)  fins a Ferran VII (1817).

Era Querimònia

Era paraula Querimònia venc deth latin queror, eth significat deth quau ei queishà-se, planhà-se, e durant era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de greuges ocassionats a quaussevolh per un auta persona e que formauen part des processi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth Rei o deth sòn loctinent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament.

Antic Santuari de Mijaran

Antic Santuari de Mijaran

Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, era quau se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmación des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizà-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits.

Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneishé-lo coma rei e senhor naturau.

Eth document coneishut coma Querimònia l’autregèc eth rei Jaime II des de Lhèida eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.

Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, regadius e aprofitaments forestaus e de peisheus completament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de blat annau per casa.

La bandera d'Aran arriba al Santuari de Mijaran

La bandera d’Aran arriba al Santuari de Mijaran

Les reconeishie eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria en quin, per pacte mutuau, normaument per capítols matrimoniaus, s’establie un regim de comunautat limitada de bens, ena quau es consòrts pagauen per parts iguales es deutes derivades dera administración e eth govèrn dera casa e se dividien, ara mòrt d’un des consòrts, se non i auie hilhs, es guanhs e es auments obtienguts pendent es ans de matrimòni.

Se les reconeishie eth retracte gentilici nomentat Torneria, segontes eth quau, quan ua persona volie véner un ben immòble, auie d’aufrí-lo en prumèr lòc as sòns germàs e parents mès propèrs e, s’aguesti non lo desirauen, podien vené-l’ac a quinsevolha persona. S’eth venedor non hège aguest aufriment prèvi, es parents deth venedor podien exigir eth dret de retracte deth nomentat ben.

Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era direccion dera Universitat respectiua, demorèc regulat damb tot detalh.

Un aranés que deishaue eth poblé a on neishec e se trasladaue entà un aute, laguens dera Val, non podie hèr us des montanhes, ne des bòsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e d’a on se n’a anat, ne hèr a pèisher es sòns ramats, ne arrosar era èrba, ne talar husta, ne explotar tèrres naues, enquia que non demore o fixe era sua demorança ena Val.

Ei costum en Aran qu’es còssos s’amassen en un lòc que nomenten Còrt dera Val e que s’encuede des ahèrs aranesi. Eth rei demane qu’a compdar d’ara non se nomente ad aguestes amassades Còrt senon qu’es participants an de recéber eth nòm de conselhèrs d’Aran.

Eth darrèr article ditz qu’era Val mai serà separada dera Corona Catalanoaragonesa.

Presentació de la 3a Beca Mn. Jesús Castells i Serra 2013, de recerca del Pallars Jussà


El passat 4 de juny, es van presentar a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà., les bases de la 3a edició de la beca de recerca del Pallars Jussà. Arxiu_Comarcal_Pallars_Jussa_21-04-08%20005

Aquesta beca va ser creada l’any 2011 per l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Compta amb una dotació de 3.000  euros i té per objectiu promoure el desenvolupament, la divulgació i el foment de la cultura a la comarca del Pallars Jussà, i en especial, el del món de la història.

La beca s’atorgarà al millor projecte d’estudi inèdit elaborat a partir de fons documentals custodiats a l’Arxiu Comarcal.

Els candidats podran presentar la seva sol·licitud fins al dia 31 de juliol de 2013 inclòs, a la Secretaria de la Beca.

El jurat d’aquesta edició estarà format per: Francesc Prats i Armengol, Marta Sancho i Planas i Xavier Tarraubella i Mirabet.

Aquesta tercera edició consolida la beca a nivell de recerca a la comarca. Destaca l’esforç que les administracions organitzadores estan fent a l’hora de trobar patrocinadors públics i/o privats per a la publicació dels treballs guanyadors.

Fernando Lázaro Ochoa
Director Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer del Mercadal, s/n
25620 Tremp
Telèfon: 973-651337
Fax: 973-654929
acpallarsjussa.cultura@gencat.cat

Digitalització de documents del fons de l’antiga Casa Sullà de Tremp


S’han finalitzat les tasques de digitalització de documentació procedent del fons nobiliari de Casa Sullà de Tremp, nissaga nobiliària trempolina, poc abans de convertir-se en el que avui és l’Arxiu Comarcal i Consell Comarcal del Pallars Jussà. Es tracta d’un fons documental en suport paper, tot i que incorpora algun exemplar en pergamí. Les dimensions aproximades del fons són d’un metre lineal i la documentació és propietat del senyor Josep M. Blanquet.

Escut Casa Sullà 001

Escut de l’antiga Casa Sullà

El fons documental ha estat inventariat i treballat pel historiador d’Isona Francesc Amorós, que va classificar en vuit grans sèries tota la documentació :

1. Documentació referent a la Casa Gómez de Alba, en referència a la població aragonesa de Fonz, i documentació relativa a la Sra. Àngela Ferrer.

2. Correspondència datada entre 1856 – 1875.

3. Documentació del Corregiment de Talarn, datats entre 1822-1829, donat que un personatge de la família Sullà va exercir de Corregidor.

4. Documentació relativa al procés de disputa per el títol de la Baronia de l’Albi, per part de la família Rocabruna i la Sullà, i que aquesta última perdrà en favor dels Rocabruna.

5. 1827 Judici; documentació relativa a l’ajuntament de Tremp i als jutjats; Comptes del Sr. Ramon Sullà i documents relatius a les propietats de la família.

untitled

Carta del Prior del Monasterio de Pueyo a D.Ramón Mª de Alós i de Dou, en 1932

6. Documentació relativa a la creació del partit Tradicionalista entre 1890-1893

7. Cartes datades entre 1821-1849; Document de Ignasi Sullà; Herència de A. Ferrer de Fonz; Rebuts dels funerals i misses. I documents i cartes entre 1849-1952 i 1855-1874.

8. Documents relacionats amb les propietats de la família Sullà, escriptures (algun que altre en suport en pergamí); Comptes de propietats de Fonz de 1849; Despeses dels masovers de Tremp; Despeses de les misses de Joaquim Maria de Sullà i Ramón Sulla i rebuts divers.

La documentació digitalitzada és de vital importància per conèixer el passat dels Sullà, senyors entre altres de Sapeira, el Meüll i de Tremp. La digitalització ha donat com a resultat un total de 219 Gb en formats tiff, jpeg i pdf i un número de carpetes que ronden les 4.163 i 13.450 fitxers (o documents).

Fernando Lázaro Ochoa

Director Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Carrer del Mercadal, s/n

25620 Tremp

Telèfon: 973-651337

Fax: 973-654929

acpallarsjussa.cultura@gencat.cat