17 de juny. ‘Hèsta d’Aran’. 18 de juny. Fortes riuades a la Val.


Poc ens podíem imaginar el dia 17 de juny en plena ‘Hèsta d’Aran’ que al dia següent la festa es convertiria en preocupació i canvi en la vida de molts aranesos. La Garona i afluents com el Valarties, el Nere o el Joeu van rebre el desglaç de la neu que tan ens havia fet gaudir al hivern i les intenses pluges que van caure el mateix dia 17 i el 18 de juny, dia de les riuades.

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

Aquests dies, tenia previst informar, com a dada històrica, d’uns forts aiguats que es van produir a la Val d’Aran els dies 28 de juny i 5 de juliol de 1849. No son els únics registres de riuades al Aran, en tenim al 1919, al 1937, al 1963, al 1982.., però aquests coincidien en uns mesos, com els d’aquest any, on s’esperava un fort desglaç.

Us passem la notícia que teníem preparada sobre el protagonisme de la ‘Querimònia’ el dia de la ‘Hèsta d’Aran’ i que estava previst publicar el 18 de juny.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

La ‘Querimònia’ protagonista dels actes de celebració de la festa aranesa

El passat 17 de juny i dins dels actes de commemoració del 700 aniversari de la ‘Querimònia’, el document  va presidir la ‘Hèsta d’Aran’  en el presbiteri del Santuari de Nostra Senyora de Mijaran a Vielha. Dins d’una vitrina els aranesos van poder contemplar la seva carta magna.

El president Mas durant l'acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d'Aran

El president Mas durant l’acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d’Aran

L’acte institucional va estar presidit pel Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, i pel Magnífic Síndic d’Aran, Sr. Carlos Barrera. L’acte es compon de la desfilada dels pendons dels terçons i pobles d’Aran des de la seu del Conselh Generau d’Aran a Vielha fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran; missa solemne, parlaments d’autoritats i danses araneses.

 El document de la ‘Querimònia’  conté determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel rei Jaume II el Just el 23 d’agost de 1313. La ‘Querimònia’ va ser ratificada pels successius monarques al llarg del temps, des d’Alfons III el Benigne (1328)  fins a Ferran VII (1817).

Era Querimònia

Era paraula Querimònia venc deth latin queror, eth significat deth quau ei queishà-se, planhà-se, e durant era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de greuges ocassionats a quaussevolh per un auta persona e que formauen part des processi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth Rei o deth sòn loctinent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament.

Antic Santuari de Mijaran

Antic Santuari de Mijaran

Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, era quau se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmación des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizà-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits.

Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneishé-lo coma rei e senhor naturau.

Eth document coneishut coma Querimònia l’autregèc eth rei Jaime II des de Lhèida eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.

Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, regadius e aprofitaments forestaus e de peisheus completament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de blat annau per casa.

La bandera d'Aran arriba al Santuari de Mijaran

La bandera d’Aran arriba al Santuari de Mijaran

Les reconeishie eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria en quin, per pacte mutuau, normaument per capítols matrimoniaus, s’establie un regim de comunautat limitada de bens, ena quau es consòrts pagauen per parts iguales es deutes derivades dera administración e eth govèrn dera casa e se dividien, ara mòrt d’un des consòrts, se non i auie hilhs, es guanhs e es auments obtienguts pendent es ans de matrimòni.

Se les reconeishie eth retracte gentilici nomentat Torneria, segontes eth quau, quan ua persona volie véner un ben immòble, auie d’aufrí-lo en prumèr lòc as sòns germàs e parents mès propèrs e, s’aguesti non lo desirauen, podien vené-l’ac a quinsevolha persona. S’eth venedor non hège aguest aufriment prèvi, es parents deth venedor podien exigir eth dret de retracte deth nomentat ben.

Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era direccion dera Universitat respectiua, demorèc regulat damb tot detalh.

Un aranés que deishaue eth poblé a on neishec e se trasladaue entà un aute, laguens dera Val, non podie hèr us des montanhes, ne des bòsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e d’a on se n’a anat, ne hèr a pèisher es sòns ramats, ne arrosar era èrba, ne talar husta, ne explotar tèrres naues, enquia que non demore o fixe era sua demorança ena Val.

Ei costum en Aran qu’es còssos s’amassen en un lòc que nomenten Còrt dera Val e que s’encuede des ahèrs aranesi. Eth rei demane qu’a compdar d’ara non se nomente ad aguestes amassades Còrt senon qu’es participants an de recéber eth nòm de conselhèrs d’Aran.

Eth darrèr article ditz qu’era Val mai serà separada dera Corona Catalanoaragonesa.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s