Emissió d’un segell de correus amb motiu del 700 aniversari de ‘Era Querimònia’


En el segell es reprodueix el document, el ‘galin reiau’ i l’escut de la Val d’Aran

Aquest 11 de juliol es presenta a la Val d’Aran un segell de correus amb motiu del 700 aniversari de ‘Era Querimònia’. El segell reprodueix el document, el ‘galin reiau’ i l’escut de la Val d’Aran.

Les característiques del segell son:

Escut de correus amb motiu del 700 aniversari de la 'Querimònia'

Escut de correus amb motiu del 700 aniversari de la ‘Querimònia’

   
  Data d’emissió: 11/07/2013
  Estampació: Offset
  Paper: Estucat, engomat fosforescent
  Dentat: 13 3/4
  Format del segell: 28,8 x 40,9 mm (vertical)
  Valor facial dels segells: 0,52 €
  Efectes en plec: 25
  Tirada: 300.000
 
 

El document conegut  com ‘Querimònia’ va ser atorgat pel rei Jaume II el Just des de Lleida, el 23 d’agost de 1313, i va ser confirmat al llarg del temps pels successius monarques, des d’Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). En ell es reconeixen per escrit alguns dels drets consuetudinaris de l’Aran. Es reconeix que els aranesos tindran les seves terres, vinyes, cases, casals, fruiters, aigües, moles, pesca, caça, regadius i aprofitaments forestals i de pastures completament lliures. El rei sols es reserva el dret a percebre el fogatge, un sexterç de blat anual per casa. Se les reconeix el regim econòmic familiar de la ‘Mieja Guadanheria’ i el retracte gentilici nomenat Torneria.

El ‘galin reiau’ és una mena de cub irregular, en català ‘mesureta’, que correspon a l’aportació de cereal que les cases de la Val d’Aran havien de fer anualment a la Corona, en mèrits al pacte d’Emparança subscrit entre el poble aranès i el rei Alfons I, el 1175.

Escut de la Val d'Aran

Escut de la Val d’Aran

Er Escut d’Aran va ser aprovat pel Conselh Generau d’Aran el 10 d’octubre de 1993. La llei 16/1990, de 13 de juny, de règim especial de la Vall d’Aran, al Títol I, article 4, especificava que el símbol del Conselh Generau d’Aran era l’escut tradicional d’Aran. Ara bé, l’escut tradicional aranès coincidia amb l’escut de Catalunya, això és, els quatre pals de gules en camper d’or, i per tant se’n va haver de crear un d’específic. Per això s’hi va afegir la clau amb la creu a la dent, una clara al•lusió al paper que ha representat l’Església a la història de la vall; un escut semblant, amb els pals i una clau, tot i que col•locada invertida, es troba a la casa Lanhèu de Salardú.

La clau també fa referència al paper estratègic del Aran entre l’Estat espanyol i el francès, i igualment es pot relacionar amb l’Armari de les Sis Claus, lligat als sis Terçons d’Aran, en què calia que hi hagués present un conseller de cada terçó amb la seva pròpia clau per poder fer ús de la documentació i els béns del Govern aranès, custodiats en aquest armari.

La corona reial representa l’Aran des del Tractat d’Emparança del 1175, signat per Alfons el Cast; es representa segons la forma tradicional de la corona dels reis d’Aragó al segle XIV. La forma del camper és el nomenat escut quadrilong ibèric, amb el peu arrodonit.

Lloc de la presentació: “Era Audiovisuau”. Carrèr Anglada. Vielha

Dia: 11 de juliol

Hora: 18.00 

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran
Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s