Què podem trapar en Archiu Generau d’Aran?


Epidèmia de fèbre tifoïda en Aran. 1908-1913

En hons der Ajuntament d’Es Bòrdes se consèrve un libret que conten era memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran entre es ans 1908 e 1913. Era memòria  siguec redactada per Francisco Fontanals Araujo, mètge de numèro dera Beneficéncia provinciau e director deth Parc Sanitari dera Deputacion de Lhèida, e publicada ena Tipografia dera Casa de Misericòrdia en 1913.

Memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran

Memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran

En 1912, er inspector provinciau de sanitat, Ximénez del Rey, comprovèc era existéncia dera epidèmia e prepausèc era pujada deth Parc Sanitari entara Val d’Aran. En sòn informe ditz qu’eth prumèr cas de malautia diagnosticat de tifus siguec en Gausac. Segontes es donades oficiaus, en 28 d’agost, moric de pneumotifus ua hemna de 33 ans. Pendent era estada en Aran, aueren notícia deth prumèr cas arribat en Canejan, juriòl 1912, mès non pòden saber clarament se siguec fèbre tifoïda.S’acòrde damb er inspector de Sanitat qu’era epidèmia s’inicièc en Gausac. Un pòble a 300 m. de Vielha, damb 21 vesins, es quaus an de passar per Vielha se vòlen anar entà d’auti pòbles Gausac se trape a mès nautada que Vielha, per aquerò es aigües sobrantes der adaiguament s’amassen damb es de Casau e baishen entàs prats de Mijaran, freqüentats pes abitants deth caplòc e pes alumnes der Estudi des Frairs dera Doctrina Critiana.

Es donades estadistiques dera malautia son: Des der 1 de gèr 1908 a 28 d’agost 1912, en 4 ans e 8 mesi en Gausac moriren 9 persones e  des de 28 d’agost de 1912 enquiath 7 de març de 1913, se registren 10 mòrts en un periòde de 6 mesi e 10 dies. Ei a díder, en 22 mesi i a 2 defuncions e en 6 mesi i a 10 defuncions en Gausac, d’ua poblacion de 21 abitants. Se concludís qu’en Gausac auien arribat 6 mòrts a conseqüéncia dera infeccion tifoïda.

Se dedusís que pr’amor dera prumèra mòrt en Gausac, s’inicièc era epidèmia qu’ei explicabla pera contaminacion des aigües damb eth lauat dera ròba; era grana lordèra des carrèrs e des abitatges e perqué es cases se trapen en pendent e es filtracions van d’ua casa entà ua auta o entàs bòrdes. Tanben contribuís eth numèro plan redusit de vesins en Gausac, es quaus quan i a un malaut o un enterrament, toti s’amassen en casa e aquerò facilite eth contagi dirècte dera malautia.

Gausac

Gausac

Eth mau se desplace entà Vielha. Eth prumèr cas apareish eth 17 de seteme. Eth mètge titular, Francisco Pena, informe qu’auie agut 27 casi, 3 damb mòrt. En pòble d’Es Bòrdes consten 4 malauts. En Bossòst 4 malauts, dus en convalecéncia, un damb ua petita infeccion e que se guarissen en 18 dies. Eth cas mès grèu moric eth 21 de hereuèr. Toti auien domicili en barri de Sant Ròc qu’utilize es aigües dera Garona. Era rèsta dera vila emplègue aigua de hònt e non se trape cap de cas. En Aubèrt, darrèr pòble encomanat e que se trape a 4 km de Vielha, s’aconselhe er isolament absolut deth malaut, atau coma era neteja e desinfeccion. En Canejan, segontes es notícies, se constaten 2 casi.

Canejan

Canejan

A començaments dera malautia e dempús de 2 o 3 dies dera infeccion apareish un defalhiment generau: Eth pols ère feble; Er estupor ère prohond e persistent; Eth deliri tranquil, especiaument de net; Afàsia qu’en quauqui casi durèc mès d’1 mes e miei; Meteorisme, sordèra, paralisi dera veishiga, fetiditat deth sudor e der alend e mercada tendéncia as emorràgies, prumèr nasaus e dempús enes budèths. Especiaument enes mainatges se presente era lengua umida e vòmits freqüents; Erupcion de taques rosades en abdomèn e pitrau; Pèrta de pes fòrça rapida e temperatura ascendenta, pujant a 40º .

Toti aguesti simptòmes dauen un diagnostic d’infeccion tifoïda abdominau e dotinenteria ena sua forma adinomica. As mainatges se les alimente pendent tota era malautia, damb lèit e caldo e tà béuer vin de Jerés e de Champagne.

En resum, era fèbre tifoïda que se presentèc en Aran siguec especiaument virulenta en Gausac, causèc fòrça mau en Vielha, siguec benigna en Es Bòrdes, Bossòst e Canejan e redusida a sonque un cas en Aubèrt. S’espandic, pera infeccion dera Garona, as pòbles francesi dera termièra, a on se registrèren quauqui casi.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran
Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Què podem trobar a...?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s