Estan ja secs els llibres “vius”?


L’Arxiu Municipal de Lleida, com tots els arxius municipals, neix com a conseqüència del producte de l’activitat de la ciutat i és  garantia de la memòria col·lectiva, per tant recull tota la memòria de la ciutat, la passada i la present. El primer document que passà a formar part d’aquest Arxiu va ser la Carta de Poblament, datada l’any 1150, document fundacional de la nostra ciutat. Aquest, però, no és l’únic tresor només teniu que donar un cop d’ull a la fitxa de la guia publicada en aquest bloc per comprovar la seva riquesa i antiguitat. És, doncs, una font imprescindible per a tots aquells investigadors que tenen com a tema central, o no,  la ciutat de Lleida i per a tots aquells ciutadans que necessiten o tenen curiositat per recuperar alguna informació d’anys anteriors. Recordem que tant els investigadors com els ciutadans que arriben a l’arxiu per consultar els documents que allí es custodien ho fan en l’exercici dels seus drets.

Aquest Arxiu està dotat d’una plantilla, escassa però professional, d’arxivers i arxiveres que es preocupen en tot moment que la documentació estigui a l’abast de l’administració municipal i dels ciutadans. És per aquesta raó que no s’entén les condicions inadequades en les que es troba el servei i que no estigui, doncs, instal·lat en un edifici adient i suficient per a la funció tant important que exerceix.Arxiu Municipal de Lleida

La sala de l’Arxiu (que atén la consulta alhora que fa de petit dipòsit) data de 1929. És evident que ningú no viuria en el mateix espai que els seus padrins ho van fer al 1929. Les necessitats de quan aquesta es va obrir a les d’ara no són les mateixes. Cal incorporar les noves tecnologies, que ja hi són, però sobre tot hi ha dos diferències fonamentals respecte a 1929: el volum de documentació ha crescut exponencialment en la Paeria, com en totes les administracions; i al 1929 no hi havia l’índex de universitaris que hi ha ara, ni una Universitat en la ciutat, com ara, que fa de cantera de futurs investigadors; i no es tenien reconeguts els drets a l’accés dels arxius i registres.

Per totes aquestes raons no podem entendre com una legislatura després d’una altra s’ha anat ajornant el projecte, mai suficientment definit, de crear un espai adient per contenir l’Arxiu de la Paeria. Un alcalde i un altre han fet brindis al sol i s’han penjat les medalles cada cop que l’Arxiu Municipal ha estat protagonista d’algun esdeveniment, ja fos una publicació, ja fos l’acceptació d’algun fons documental. Un regidor de cultura darrera d’un altre ha menystingut la necessitat d’un edifici adequat pel tresor documental de la ciutat. Un Secretari d’Ajuntament darrera d’un altre no ha considerat important la bona instal·lació de la documentació generada per una administració municipal que era la seva responsabilitat. Una corporació rere un altra han obviat resoldre el tema. També, una bona part de la intel·lectualitat de la ciutat no ha considerat que aquest fos un problema que els tingués que ocupar. Un rector de la Universitat de Lleida darrera d’un altre ha preferit mantenir la bona sintonia o la pau política amb els dirigents municipals de la Paeria, mantenint-se al marge, observant de manera silenciosa, com el tema de la custòdia de patrimoni cultural competència de l’Ajuntament de Lleida, passa sempre al darrer lloc dins el marc d’una política faraònica d’aparador, irracional  i de magnes construccions.

Així després de cada aiguat, de cada problema d’infraestructura i cada cop que ha calgut treure a corre-cuita la documentació d’un lloc o un altre, on hi era per falta d’espai o per sentiment de propietat de les diferents oficines, ens ha semblat que aquell cop sí, que ja havia arribat el moment.

Arxiu Muncipal LleidaRecentment, després d’un nou incident producte d’unes pluges fortes a la ciutat de Lleida, documentació municipal de valor incalculable ha tornat a veure’s afectada. Hem vist com la documentació de l’Arxiu Municipal ha patit danys que s’haguessin pogut evitar si hagués estat en les condicions d’espai adequades. Desgraciadament no es tracta de la única institució que sembla que li és igual el nostre patrimoni documental, però avui ha tocat centrar-se en ella i és per això que enllacem en aquest bloc la carta oberta que és va publicar en l’edició del Segre de 30 de juliol passat, en ella es va fer la pregunta -i es va exigir una resposta- a la regidora de Cultura, Montserrat Parra, de com està la documentació afectada i què es farà al respecte. A data d’avui, encara s’espera la resposta per part de la regidora de Cultura o del propi Alcalde. Continuarem esperant i ho tornarem a demanar totes les vegades que calgui. No pot ser gratuït el malbaratament del patrimoni de la ciutat.

Teresa Ibars Chimeno i Maria Jesús Llavero Porcel, arxiveres

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Municipal de Lleida, Arxius, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s