Què podem trobar? La diversitat de la documentació notarial


Com a arxivers sovint donem per suposat que l’usuari coneix els tipus de documentació que tenim en els arxius. En un post anterior varem parlar de les dispenses matrimonials, avui i després d’haver fet el curs de l’Arxiu Comarcal d’Urgell “Autenticant la Història” i dels materials que el professor, Vicenç Ruiz. Arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, ens va facilitar, us volem fer cinc cèntims d’una petita part dels tipus de documentació notarial que podem trobar.

Hem de tenir en compte el gran arrelament que ha tingut i té en el nostre país la figura del notari i la importància de la gran quantitat de documentació que ha generat i genera.

Pel que fa a la figura del notari hem de dir que aquest no ha estat mai d’ús exclusiu de les classes altes i dominants, sinó que ha restat molt vinculat a la vida quotidiana de la gent i del poble, tant dels rics com dels pobres, la seva acció ha arribat a la quasi totalitat de l’extensió geogràfica i fins al negoci jurídic més petit. Trobem molta documentació sorgida als medis rurals, fora del cercle familiar, realment ampli, tant sols el capellà de la parròquia gaudia de la mateixa autoritat moral que el notari. Així, capellà i notari, religió i llei, esdevenien els dos puntals aparellats de l’estructura familiar catalana, puntals que, cal recordar-ho, podien recaure en  una mateixa persona: el capellà que feia de notari.

Aquest seria l’origen de la transcendència de la documentació notarial, perquè reflecteix millor que cap altra la «vida», en sentit ampli, d’una comunitat. i perquè no existeix cap altra sèrie documental tan rica com la de protocols, amb un ventall de tipologia documental certament divers i significatiu, amb importants col·leccions de registres conservades des de mitjan segle XV fins als nostres dies i amb milers de volums escampats per tot arreu.

Recordem el que és l’instrument notarial: és el document redactat per una persona facultada per l’autoritat i que conté les formalitats determinades per la llei a fi que, sense cap més requisit, tingui valor de prova en un judici. Aquest valor és el que s’anomena fe pública, que és consubstancial al notariat (Ferrer 2000)

La forma documental, com a derivació de l’ordenament jurídic està sotmesa a la seva evolució històrica. Per tant el document ha sofert grans canvis , en connexió amb la renovació del pensament jurídic, de la legislació i de la jurisprudència. Així mateix, l’evolució de la societat i el desenvolupament econòmic determinaren també canvis substancials amb l’aparició de noves figures contractuals.

A grans traços podem dividir la temàtica documental dels fons notarials en 5 grans àrees:

  • Terra i propietat
  •  Artesanat i indústria
  • Comerç i marina
  • Família i societat
  • Cultura, art i religió

A part de les temàtiques podem distingir tres grans àmbits: contractes, judicis i últimes voluntats. Dins d’aquests s’emmarquen les diferents tipologies documentals:

  • Contractes:
    • Documents referents a la persona (absolució, emancipació, manumissió,nomenament, procura, …)
    • Documents sobre vincles matrimonials (capítols matrimonials, dot, esponsalici, …)
    • Documents sobre els béns (capbreu, donació, establiment, venda,…)
    • Documents sobre el crèdit (censal, comanda, debitori, violari, …)
  • Últimes voluntats: testament, inventari, llegítima…
  • Judicis: intima, protest, remissió, sentència, sentència arbitral…

Perquè  l’instrument notarial tingui validesa, sempre han de ser presents: la data (tòpica i cronològica); els testimonis i la cloenda notarial. Aquests elements es materialitzen en el marc de l’estructura formal del document:

• Protocol: invocació, notificació, intitulació, direcció

• Text: verb dispositiu, clàusules de garantia, de renúncia, de corroboració, etc.

• Escatocol: data, signatura atorgants i testimonis, cloenda notarial

Aquests, en grans traços serien algunes les tipologies documentals que podem trobar en un fons notarial.

signum

Bibliografia:

BAIGES, Ignasi J.:, “El notariat català: origen i evolució”, Actes del I Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 131-166.

FERRER, Maria Teresa: “L’instrument notarial (segles xi-xv)”, Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 29-88.

PAGAROLAS, Laureà: “Els Arxius de Protocols, font per a la Història Moderna. ” Manuscrits, n 8, gener de 1990, Barcelona, UAB. p: 285- 323.

PAGAROLAS,  Laureà :“Gènesi i evolució dels registres notarials (ss. XIII-XIX)”, Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Fundació Noguera, Barcelona 2000, p. 161-184.

Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Difusió, Què podem trobar a...?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s