La Ganiveteria Casafont: un nou fons documental a l’Arxiu Comarcal del Solsonès


Es tracta d’un important ingrés documental comercial i d’empresa

La ganiveteria ha estat una activitat bàsica en l’economia de Solsona des del segle XVIII fins ben entrat el segle XX. En l’actualitat l’Arxiu Comarcal del Solsonès disposa de 12 fons comercials i d’empreses; tanmateix, alguns tenen caràcter testimonial atès que ens ha arribat un nombre molt escàs de documentació. Aquest ingrés significa el primer fons d’una empresa ganivetera, un sector molt important, durant molt de temps, en el teixit econòmic solsoní. Així mateix, cal remarcar el seu bon estat de conservació i la continuïtat de les sèries documentals; fet que li atorga un major interès.

La Ganiveteria Casafont, ja documentada l’any 1917, la van formar tres generacions de ganiveters: Casafont Vantoldra, Casafont Planes i Casafont Folch. Dels primers anys, només en queden alguns testimonis. A partir dels anys quaranta, sobretot, començaments dels anys cinquanta, la documentació és molt completa; fet que ens permet fer-nos una idea molt detallada de la trajectòria de l’empresa. L’any 1993 es produeix un canvi substancial; es deixa la fabricació industrial i es concentra en la producció artesanal; aquí, el seguiment es pot fer a través d’unes agendes on s’apuntava –any per any- les comandes, els clients…. i aquesta etapa acaba el desembre del 2007.
En definitiva un fons documental d’un notable interès per l’Arxiu Comarcal del Solsonès

Presentació dels números 21 i 22 de la ‘Miscel·lània Cerverina’ a l’arxiu comarcal de la Segarra


El passat dijous 19 de setembre va tenir lloc, a la seu de l’Arxiu Comarcal de la Segarra l’acte de presentació dels números 21 i 22 de la revista Miscel·lània Cerverina, organitzat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.Miscel·lania Cerverina, 21 i 22

Miscel·lània Cerverina és una publicació científica de l’àmbit de les ciències socials i humanes editada pel Centre Municipal de Cultura. El seu objectiu és promoure i difondre la investigació sobre història, economia i cultura de l’àmbit territorial de la Segarra.

El número 21 és miscel·lani i el 22 està dedicat íntegrament a la República, Guerra Civil i primer franquisme a Cervera i la Segarra.

Aquesta presentació fou un dels actes organitzats en motiu de la 37a Isagoge que se celebra a Cervera durant la setmana prèvia a la Festa Major.

 

 Arxiu Comarcal de la Segarra

 

 

Curs de cal·ligrafia a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR)


A partir del dilluns 16 de setembre es poden realitzar les inscripcions a aquest curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).P1010422 petita

El curs s’iniciarà el dia 5 d’octubre i durant 6 sessions els mesos d’octubre, novembre i desembre es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia catalana del segles XV i posteriors a partir dels manuscrits conservats a l’Arxiu. També es treballarà la influència de la cancelleresca italiana i varis models d’escriptura de la Corona d’Aragó i forans.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

Professorat: Keith Adams.  Professor de cal·ligrafia a Eina. Escola de Disseny i Art. Adscrita a la UAB

Inici de les inscripcions el 16 de setembre i fins el dia 27 de setembre de 2013.

fulleto curs cal·ligrafia v2

L’Arxiu Gavín troba les restes d’una església romànica entre trinxeres de la Guerra Civil al Pallars Jussà


Absis de la capella netejat-Foto Josep Sansalvador-Arxiu GavínL’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes troba les restes d’una església romànica al terme municipal de Gavet de la Conca (Pallars Jussà). Les restes de l’església estan situades a Sant Salvador de Toló i concretament a la Serra de la Campaneta.

La troballa fou descoberta per Josep Pla i Josep Sansalvador mentre fotografiaven les trinxeres de la Guerra civil que hi ha en aquella zona, durant les tasques  de recerca del patrimoni religiós i civil que es duu a terme des de l’Arxiu Gavín. Després d’uns mesos d’investigacions no s’ha trobat cap font d’informació que doni testimoni anterior de l’existència d’aquesta església.

Les característiques que fan pensar que es tracta de les restes d’una ermita o petita capella romànica són el seu absis semicircular orientat a l’est, les restes d’una pedra amb inscripcions, i el fet que es conservi la planta de la capella ben delimitada.

Les restes de l’església però han estat modificades en part, arran de la construcció d’una trinxera durant la Guerra civil espanyola 1936-1939. Concretament el 1938 la Serra de la Campaneta fou una de les posicions d’atac més avançades de l’exèrcit franquista al front de Catalunya. Per això en la part superior de la serra s’hi troba un conjunt de trinxeres i búnquers.

Paret sud modificada per la trinxera de la guerra civilL’església, de nom i advocació desconegudes, probablement seria una ermita, situada en un lloc enlairat i mirador del territori que l’envolta. És possible que s’hi construís de forma estratègica a l’estar a prop de les ruïnes del castell i capella de Sant Vicenç de Toló.

Les fotografies de l’església s’incorporaran a l’inventari d’esglésies de Catalunya que realitza, preserva i és accessible per a consultes a l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes.

Per altra banda des de l’Arxiu Gavín ara es confia en que és cataloguin les restes, es protegeixin i es facin els possibles per recuperar la memòria d’aquest patrimoni històric.

18, 19 e 20 d’octobre. Jornades d’Estudi ena Val d’Aran


Presentacion de comunicacions e inscripcion enquiath 30 de seteme

Aguesta tardor, concretament es dies 18, 19 e 20 d’octobre, se celebraràn en Aran ues Jornades d’Estudi damb eth titol “Era Batalha de Murèth, 1213. Era Querimònia, 1313 e Era Grana Patzeria, 1513. Tres hites importantes entara Val d’Aran”. Aguestes son organizades peth Conselh Generau d’Aran, er Archiu Generau d’Aran e er Institut d’Estudis Aranesi.

Era Batalha de MurèthMuret-12131-130277_462x306

Era Batalha de Murèth auec lòc eth 12 de seteme de 1213, e sei enfrontèren Ramon VI de Tolosa e es sòns aliats, Pèir eth Catolic d.Aragon e Barcelona, Bernat V de Comenges e Ramon Roger I de Foish contra es crotzats e es tropes de Felip II de França, comandades per Simon de Montfòrt que participauen ena crotzada contra eth catarisme. Montfòrt guanhèc era batalha, ena quau moric Pèir eth Catolic. Era batalha de Murèth marquèc era fin dera expansion catalana per Occitània e er inici dera dominacion francesa.

Era Querimònia

queremonia 2013Eth document coneishut coma Querimònia siguec autrejat peth rei Jaime II eth Just en Lhèida, eth 23 d.agost de 1313, e siguec confirmat ath long deth temps pes successius monarques, des d.Alfons IV (1328) enquia Ferran VII (1817). Aquiu se reconeish per escrit quauqu.uns des drets consuetudinaris aranesi. Se i reconeish qu’es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs,  aigües,  mòles,  pesca,  caça,  arrosatges  e  aprofitaments  forestaus  e  de  peisheus complètament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de gran annau per casa. Se les reconeish eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria e eth retracte gentilici nomentat Torneria.

Era Grana Patzeria

Plan d’Arrem, 22 d’abriu de 1513. Tractat de patzeries signades pera Val de Loron, Larbost, Varossa, Oelh, Banhères, Aura, Nèsta, Frontinhes, casterania de Sent Biat, baronia e senhoria d’Aspèth, casterania de Castilhonés, vescomdat de Coserans e ciutat de Sent Líser, marquesat deth Palhars, vescomdat de Vilamur, Val d’Aran, comdat de Ribagorça, Val de Benasc, Val de Gistain, Barravès, baronia d’Erill, Abadia de Lavaix, baronia de Bielsa, baronia d’Orcau, vila de Tremp e Conca d’Orcau.CG-1624-14

Aguestes Jornades se centren en estudi d’aguesti tres eveniments e dera sua repercussion non sonque ena Val d.Aran, senon per tot eth Pirenèu e ena Occitània grana. Se poiràn presentar  comunicacions  sus  quaussevolh  des  tres  periòdes  istorics  prepausats e des de desparièrs punts d’enguarda: juridic, istoric, filologic, etnologic… Es comunicacions poiràn èster presentades en quinssevolh lengua des Pirinèus e anglès.

Es interessats en participar enes jornades miejançant era presentacion d’ua comunicacion poiràn enviar es sues prepauses  tara adreça de corrèu acvallaran.cultura@gencat.cat . Eth tèrme tà liurar eth tèxte definitiu, qu’aurà d’auer ua estenuda d’entre 21.000 e 25.000 caractèrs, ei eth dia 30 de seteme.

Mès informacion:  Huelheton Jornades

Maria Pau Gómez Ferrer.
Archiu Generau d’Aran