Les abreviatures són representacions de paraules que s’escriuen per a indicar que se n’està reduint la seva extensió, fent-la més curta de l’habitual. En el llenguatge paleogràfic, allò que s’abrevia poden ser les síl·labes, les paraules o les frases d’un conjunt escrit. A aquestes se’ls elimina alguna o algunes de les seves lletres, substituint-les per un signe més breu.
Concretament és la braquigrafia l’especialitat dintre de la paleografia que s’encarrega de l’estudi de les abreviatures. L’estudi de les abreviatures s’empra, des d’un punt de vista pràctic, com a mitjà per a interpretar les escriptures en desús. Des d’un punt de vista crític, s’estudien per a la il·lustració paleogràfica, filològica i històrica d’un text. Cal tenir en compte també que les abreviatures aporten informació sobre interrelacions culturals entre diferents escriptors, ja que les abreviatures amb el temps es normalitzaren i els escriptors les aplicaven a partir d’unes pautes regulades.
Algunes de les raons per les quals es justifiquen les abreviatures són l’estalvi de temps, economitzar el material emprat ocupant menys espai a l’escriure, major rapidesa en el moment d’escriure i per tant menor esforç en la mateixa acció. Altres explicacions demostren però que escriure una paraula abreviada pot portar més temps i exigir més atenció que si se n’escriuen totes les lletres. Per altra banda les abreviatures s’han relacionat amb factors de tipus psicològic presents en el moment de la lectura, com el fet que representar una paraula de forma freqüent en facilita la lectura degut a que tendim a fixar-nos en els seus elements més representatius.
Algunes especialistes també pensen que senzillament les abreviatures van sorgir com a conseqüència de l’hàbit generat per la repetició de les paraules d’us freqüents, és a dir la conseqüència immediata de tot procés de mecanització.
Una abreviatura generalment està formada per:
- Signes abreviatius o components simbòlics que serveix per a indicar que allí on se situa s’hi ha produït una abreviació, i en algun casos pot indicar més o menys les lletres omeses.
- Signes alfabètics o components semàntics que són els significants lingüístics d’una part de la paraula abreviada.
El signes abreviatius poden ser generals, és a dir que tenen un significat genèric i que
serveix per a indicar que a la paraula afectada li falta alguna lletra, però sense indicar quina. Aquests tipus de signes poden tenir forma de punt, línia o lletres sobreescrites. Els signes abreviatius també poden ser especials, és a dir que tenen un significat concret i determinat; en aquests casos solen indicar que en aquell punt hi falta una o diverses lletres, cal però valorar-los segons cada tipologia d’escriptura en el que s’empren.
Els signes alfabètics poden ser paraules o frases abreviades segons la posició de les lletres que se suprimeixen pels processos de suspensió o contracció.
- Abreviatures per suspensió: és quan la paraula abreviada conserva almenys la primera lletra i li falta almenys l’última.
- Abreviatures per contracció: és quan la paraula abreviada mantè almenys la primera i última lletra, per tant les lletres suprimides són intermèdies.
Bibliografia:
-
FLORIANO CUMBREÑO, A. Curso general de paleografía y diplomática españolas. Oviedo: [Universidad de Oviedo], 1946
-
MARTÍN MARTÍNEZ, T. Paleografía y diplomática. 4a ed. Madrid: UNED, 1991
-
MILLARES CARLO, A. Tratado de paleografía española. 3a ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1983
-
NÚÑEZ CONTRERAS, L. Manual de paleografía: fundamentos e historia de la escritura latina hasta el siglo VIII. Madrid: Cátedra, 1994
-
SCHIAPARELLI, L. Avviamento allo studio delle abreviature latine nel medievo. Firenze: Leo S. Olschki, 1986
Text de Robert Porta i Roigé (Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes)
