Resum de les Jornades “Archivando: La valoración documental” (León, 7 i 8 de nov.)


La crònica és refereix de forma concreta a la sessió del divendres 8 de novembre. Així doncs, pel matí tingué lloc la ponència de Daniel de Ocaña (dir. Arxiu Tribunal Constitucional), ‘Descifrando la piedra Rossetta: La valoración de la accesibilidad de la información en los archivos públicos’ i, per la tarda, la comunicació de Fátima Rodríguez Coya (Arxiu del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries) ‘Las Juntas de Expurgo en el contexto de las gestión de documentos judiciales’.

La ponència de Daniel de Ocaña Lacal es desenvolupà a l’entorn d’una anàlisi força crítica envers el projecte de Llei de transparència, que a hores d’ara, en trobar-se ja en la fase d’esmenes al Senat, no s’esperen canvis substantius. Subratllà la idea de què malgrat suposar, en termes generals, un guany evident, aquest guany ho és més per la pèssima situació de partida que no pas pels propis encerts del text legislatiu. Reprodueixo les seves paraules: ‘calamitoso estado en cuanto a transparencia, por no hablar de publicidad’ i de ‘caos en materia de acceso por lo que se refiere al ordenamiento jurídico’. Amb fina ironia, va reblar: ‘Tan mal estamos que el Proyecto de Ley de Transparencia tiene grandes virtudes’.

Quant a l’anàlisi del Projecte de Llei, va expressar la seva discrepància respecte de l’ampli marge que es dóna a les administracions autonòmiques en matèria de transparència. També es lamentà molt especialment que el text no entri en l’àmbit de la documentació judicial, tret del cas que es tracti de documentació judicial de caire purament administratiu.  L’apartat II del preàmbul n’és prou definitori al respecte:

‘Por ello, con esta Ley se avanza y se profundiza en la configuración de obligaciones de publicidad activa que, se entiende, han de vincular a un amplio número de sujetos entre los que se encuentran todas las Administraciones Públicas, los órganos del Poder Legislativo y Judicial en lo que se refiere a sus actividades sujetas a Derecho administrativo así como otros órganos constitucionales y estatutarios.’

Un altre aspecte en què va insistir molt a l’hora de remarcar-lo com a punt feble del Projecte de Llei, és el fet que, de facto, es dóna peu a una deslegalització dels coneguts terminis (25 – 50 anys) establerts a la Llei del Patrimoni Històric Espanyol. Va concloure que del protagonisme atorgat al concepte de ponderació del drets d’accés enfront del dret a la intimitat, se’n derivava una valoració en detriment de la concreció dels citats terminis. A aquest efecte, es basà en el redactat de l’art. 15.4 que reprodueixo parcialment:

‘[…]Para la realización de la citada ponderación, el órgano tomará particularmente en consideración los siguientes criterios: a) El menor perjuicio a los afectados derivado del transcurso de los plazos establecidos en el artículo 57 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.’

Per contra valorà molt positivament l’art. 24, que permet, com a pas previ a la interposició de recursos via contenciosa-administrativa, la presentació de reclamacions al ‘Consejo de Transparencia y Buen Gobierno’  També, valorà positivament l’art. 16, ja que explicita el reconeixement al dret d’accés parcial  a la informació.

Finalment, com a qüestió a destacar, escau remarcar l’especial vehemència amb què criticà, per considerar-los subjectius, els fulls de compromís de manteniment de confidencialitat. Aquesta posició suscità en el breu torn de preguntes (només se li pogueren formular dues) la discrepància de bona part dels assistents. Concretament, per part dels arxivers de l’Arxiu Històric d’Astúries, es va insistir en considerar aquest sistema de compromís de manteniment de confidencialitat com a una eina eficaç i necessària.

D’altra banda, pel que fa a la comunicació de Fátima Rodríguez Coya, l’exposició fou amena, per bé que la major part es centrà en desenvolupar descriptivament el Reial decret de creació de la Junta d’Expurgació d’Astúries i, amb major extensió, el Reial decret 937/2003 de modernització dels arxius judicials. Presentà aquest últim com a un punt d’inflexió a l’hora de canviar la imatge dels arxius i combatre el fet que la Justícia es centri en els aspectes purament processals, tot considerant la resta com a qüestions accessòries de suport. Tot i així, remarcà que a dia d’avui en molts casos la imatge de l’Arxiu es continua percebent com a un magatzem i un càstig treballar-hi. En aquest sentit, contraposà el RD 937/2003 i la implementació de la Nova Oficina Judicial com a eines decisives de cara a considerar els arxius com a estratègics. Així mateix va posar l’accent en el fet que el RD apostava per la introducció de les TIC des de l’estricte respecte envers els criteris arxivístics.

Va presentar un mapa de creació de Juntes d’Expurgació a Espanya i d’implantació de sistemes d’arxiu. Amb sistema d’arxiu, apareixen Galícia, Catalunya i Andalusia. En aquest sentit, va defensar la idea que per aplicar i desenvolupar correctament i amb èxit les tasques de les Juntes d’Expurgació cal l’existència d’un sistema d’arxiu consolidat i una política de planificació. Al fil d’aquesta argumentació, comentà que la Junta d’Expurgació al País Basc està bloquejada, precisament, perquè no hi ha un sistema d’arxiu al seu darrera.

Posà sobre la taula la qüestió terminològica de considerar el terme ‘expurgo’, literalment, com a arcaic, i que seria més adequat parlar de selecció documental.

Va secundar la idea prèviament apuntada per Daniel de Ocaña (en referir-se a l’accés) que, també, de forma paral·lela pel que fa a la selecció documental, es trobava a faltar una coordinació estatal de les Juntes d’Expurgació que actués com a eix vertebrador entre comunitats autònomes.

Finalment, pel que fa a la meva exposició, vaig intentar, al marge del text de la comunicació (‘La valoración documental del Registro Civil en un esbozo de reflexiones y propuestas’), transmetre la idea de la importància que té la documentació del Registre Civil com a patrimoni documental, tot destacant determinades sèries documentals.

Com a valoració global de tot plegat, només dir que m’ha semblat molt profitós i enriquidor. Properament han d’editar-se les actes, les quals també seran consultables al web de la Fundació Sierra Pambley.

Per cert, la ciutat de León, fantàstica! Només la catedral (quasi res! ) ja empeny a visitar-la. 

Xavier Gayan
Responsable de l’Arxiu Central del Registre Civil de Barcelona

Catedral de Leon
Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s