Donació del fons bibliogràfic de l’escriptor Josep Maria Madern a El Talladell, l’Urgell.


Josep Maria Madern i Sostres (Cervera 1926 – Barcelona 2012) va treballar com a periodista a Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, però en 1957 es traslladà a París obligat per l’ambient polític i social de l’Espanya d’aleshores. Hi va viure més de 25 anys i va ser el responsable dels programes informatius en castellà ORTF i de Radio France Internationale (Radio París). Va retornar el 1983 a Catalunya on va viure i va publicar contes, novel·les, aforismes i teatre fins a la seva mort en 2012 en Barcelona.
El fons bibliogràfic personal de l’escriptor es custodiarà en El Talladell complint la seva voluntat. El matrimoni Madern-Minguella ha mantingut des de 1972 una estreta relació amb aquell poble d’on prové la família Minguella i on conserva encara la casa pairal. La cessió s’ha formalitzat amb la signatura del document per part de la vídua, Pilar Minguell, EMD El Talladell, Miquel Albareda.

El fons de Madern consta de més d’un miler de llibres de diversos autors i gèneres, sumant 30 metres lineals. Són obres escrites en català, castellà i francès i algun original mecanografiat de l’autor.

Aquest fons bibliogràfic es custodiarà a l’Espai Molí, el local polivalent d’El Talladell, i la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega s’encarregarà de les tasques d’inventari per tal de fer-lo accessible als usuaris i als investigadors. També l’EMD El Talladell treballarà per difondre el llegat literari de l’escriptor segarrenc.

Si voleu saber més de Josep Maria visiteu el seu blog i el següent web.

La vídua de Madern, Pilar Minguell, ha signat la cessió amb l’alcaldessa Rosa Maria Perelló i el president de l’EMD El Talladell, Miquel Albareda. Autor: Ajuntament de Tàrrega -

La vídua de Madern, Pilar Minguell, ha signat la cessió amb l’alcaldessa Rosa Maria Perelló i el president de l’EMD El Talladell, Miquel Albareda. Autor: Ajuntament de Tàrrega –

Anuncis

Presentació de les digitalitzacions de les pel·lícules del Carnaval de Solsona (1972-1986) i projecció de la pel.lícula de l’any 1972


El passat divendres 21 de febrer, es va presentar la digitalització de les pel·lícules del Carnaval de l’any 1972  a l’any 1986 i es va projectar la pel·lícula inèdita de l’any 1972.

És el resultat d’un treball que ha comptat amb la implicació de l’Associació de Festes del Carnaval, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Els seus objectius responen a dos factors: primer, assegurar-se la conservació i, en segon lloc, fer possible la seva difusió. Aquestes primeres pel·lícules són un testimoni d’un gran interès cultural, social i històric. En ple franquisme es va fer el carnaval de Solsona, sempre amb la nostra llengua. El paper de l’alcalde, Jaume Serra i Jounou, va ser decisiu; tot i així, les incerteses acompanyaven la seva celebració, recordem que ens trobem a l’any 1971. El programa d’aquell any deia “Ja fa molts anys que no el vèiem, estava tot malaltís, però ara torna a arribar al país” .  I el Carnaval va tornar per quedar-se.

Carnaval 002

La pel·lícula va ingressar a l’Arxiu l’any passat i és la primera elaborada com a tal, amb l’antecedent d’unes imatges de l’any 1971 que recullen l’episodi de la crema. No podem deixar d’esmentar un seguit de persones que varen ser claus en l’elaboració i muntatge de les filmacions: Manel Viladrich, Jaume Flotats, Joan Caelles, Juli Pérez, Jaume Ester, Miquel Vendrell, E. Flotats, entre altres, han fet possible que gaudim d’aquest material. El muntatge sovint s’articulava al voltant d’una història amb un llenguatge irònic i satíric i la narració, dels primers anys, tenia la veu de Ramon Gualdó.

 La tasca que s’ha portat a terme ens ha permès assolir els objectius que ens varem fixar i fer que aquest patrimoni es pugi manifestar de forma plena pel conjunt de la societat solsonina.

Avui us proposem un tomb turístic per la Lleida de 1877: Guia Cicerone de Lleida


El fons bibliogràfic i documental dels cronistes lleidatans Romà Sol i Carme Torres es troba dipositat a la Universitat de Lleida des de l’any 2004. Aquest es caracteritza per la seva temàtica d’àmbit lleidatà, amb un abast variat que va des de la història, la literatura, la geologia, la botànica… I inclou, també, goigs, fulletons, publicacions periòdiques… des del segle XVIII fins al segle XX.

guia_cicerone

Una de les publicacions que hi podem trobar és l’obra d’un altre cronista de la ciutat en  José Pleyán de Porta.

Us proposem fer  un tomb per la seva guia- cicerone de Lleida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, indústria y comercio puedan convenirle en la misma. Una obra que com diu el títol és una guia per la ciutat de Lleida publicada en aquesta ciutat el 1877 a la Impremta de José Sol Torrens.

Una publicació interessant per un doble sentit, per una banda perquè ens aporta una visió “turísitca” de la ciutat, mostrant-nos com era la Lleida a les darreries del segle XIX i, per una altra, ens permet descobrir, amb una visió històrica, d’edificis i construccions que al llarg dels anys s’han anat perdent.

XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada


El projecte XAC_Premsa ha permès gestionar i posar a disposició dels usuaris la premsa local i comarcal que es troba en les las biblioteques auxiliars dels arxius que formen part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Els objectius son la preservació i la difusió de la premsa d’àmbit local i comarcal que està en els arxius. Però també, impulsar un únic portal web de premsa local y comarcal, centralitzar i controlar les capçaleres tractades i normalitzar els entorns de cerca i resultats.

Es poden consultar totes les entrades que han anat introduint els Arxius Comarcals en el següent enllaç.  dibuix

Qué podem trapar en Archiu Generau d’Aran?


Era libreta deth sindicat de Sanci Aunòs de Miguel. 1710-1712

Era documentacion patrimoniau aranesa ei fòrça rica e interessanta. En Archiu Generau d’Aran compdam damb 42 hons patrimoniaus de diuèrsi parçans aranesi. Un des mès importants ei eth de çò de Joanchiquet de Vilamòs. Ei format per 2.428 unitats documents, 474 libres e 22 pergamins. Damb aguest volum de documentacion auem 4 sègles dera istòria d’ua família des der an 1509 enquiàs ans 80 deth sègle XX.

Era casa des de Joanchiquet de Vilamòs

Era casa des de Joanchiquet de Vilamòs

Sanci Aunòs de Miguel

Sanci Aunòs de Miguel ei er ereu dera família Aunòs en període que va de darrèrs deth sègle XVII e començament deth sègle XVIII. Ei un des personatges mès importants dera casa ja que pendent es ans 1710-1711 e 1711-1712 ei elegit sindic generau dera Val d’Aran, un an abans auie estat conselhèr deth terçon de Lairissa.

Rebrembem qu’es oficis deth Conselh Generau dera Val d’Aran, a compdar des Ordinaciones de Juan Francisco de Gràcia de 1616, èren d’eleccion annau. Exepcionaument e segurament a causa deth conflicte bellic dera Guèrrra de Succession Espanhòla, Sanci aucuparà er ofici de sindic generau pendent dus ans seguidi.

En hons çò de Joanchiquet de Vilamòs se consèrve era libreta de compdes de Sanci coma sindic generau. Aguesta libreta a eth títol “Memorial del diner he amprat per compte de la Vall yo Sanci Aunos sindic general de la Vall”.

Libreta deth sindicat de Sanci Aunòs. 1710-1712

Libreta deth sindicat de Sanci Aunòs. 1710-1712

Er ofici de sindic generau

 Aguest ofici se reglamente enes Ordinaciones que Juan Francisco de Gracia redacte en 1616. Eth sistèma d’eleccion ère eth madeish qu’eth des conselhèrs. Se cuelhien es bosses dera arca, prumèr era des persones que se presentauen ath cargue de sindic des deth terçon de Pujòlo, dempús era d’Arties, era de Vielha, era de Marcatosa, era de Lairissa e era de Bossòst.  Totes se uedauen laguens d’un pòt de veire, dempús se cuelhie eth redolin que s’entregaue ath secretari. Aguest treiguie era cedula en pergamin de laguens deth redolin e la liegie en votz nauta. Era cedula se mostraue ath governador e as còssos, s’er elegit ère apte (maridat, mès gran de 30 ans, damb experiéncia en ahèrs publics, auer estat un an coma còsso dera sua vila o terçon, dar sòs…) e non auie cap d’impediment, segontes es ordinacions, podie èster nomentat Procurador o Sindic dera Val per un an.

Eth sindic ère facultat entath crubament des bens e rendes deth comun, d’arremassar es deutes des vesins dera Val o de quaussevolh persona, de hèr eth libre d’entrada e gessuda des compdes dera Val, d’anar tàs crides hètes pes conselhèrs des terçons, portar era correspondéncia, entre d’autes causes.

Sanci Aunòs signe com a sindic generau dera Val d'Aran

Sanci Aunòs signe com a sindic generau dera Val d’Aran

Eth document ja se pòt consultar a trauès dera opcion “Arxius en linea. Cercador de fons i documents”, de la Xarxa d’Arxius de Catalunya. Eth hons ei eth 190 0011 Çò de Joanchiquet de Vilamòs e çò de Capdet de Bossòst.

Què podem trobar a l’arxiu comarcal del Pla d’Urgell?


Llibre fet per los peroms hisenda per hisenda ab les confrostacions y judicacions de cada qual conforma explique lo mateix llibre

 

Posterior al cadastre instituït per José Patiño (+1736), aquest és un exemple de llistat amb funcions de fiscalitat durant el regnat de Carles III. És un dels més antics del fons municipal de Mollerussa.Llibre de valies i judicacions, 1771

Dades tècniques

Títol: Llibre fet per los peroms hisenda per hisenda ab les confrostacions y judicacions de cada qual conforma explique lo mateix llibre
Data: 1771
Suport material: Paper i cobertes de pergamí
Mides: 220x370mm

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Una exposició divulga els primers textos escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial


Els documents daten dels segles XI-XII i són els primers testimonis escrits en llengua catalana

L’exposició posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir

L’exposició Els orígens de la llengua catalana, que es pot visitar aquest febrer a l’Ajuntament de Tremp, mostra els primers documents escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial de la llengua catalana. El Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) que prové d’Orrit i d’Areny de Noguera és el primerEl Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) document escrit en català. L’exposició també mostra altres testimonis de l’accés del català a l’escriptura procedents de nuclis del Pallars Jussà com Arbul, Mur o Conques. Sílvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, ha dit que és inexplicable que aquests coneixements comprovats científicament no avancin en manuals i llibres de text.

Romero ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català i en destaca la seva localització ja que la majoria dels primers textos conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell. Es tracta de juraments de fidelitat i declaracions de pau.

Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental. Aquesta exposició mostra els documents medievals dels segle XI i XII, procedents de la zona del Pallars Jussà, que contenen importants fragments en català. L’objectiu de la mostra és reivindicar-los com a valor patrimonial de la llengua catalana.

Un dels aspectes importants per donar a conèixer al gran públic l’existència d’aquests documents és la informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098). Aquests documents contenen parts remarcables en català.

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos seré posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època. Aquesta mostra ha estat produïda pels Ajuntaments de Tremp i d’Areny, les Diputacions d’Osca i Lleida, i l’Institut d’Estudis Catalans.

Notícia publicada al Punt Avui, el dimecres 29 de gener de 2014