El Bloc del Grup d’Arxivers de Lleida fa 5 anys!


5 anys del Bloc del GALLAmb el títol “Els arxivers de les comarques de Ponent a la Xarxa!“, ara fa 5 anys publicàvem la primera entrada del Bloc del GALL. Més d’un cop hem comentat que el naixement del Bloc va significar la introducció del Grup d’Arxivers de Lleida en l’ús de les noves tecnologies de la informació. Cinc anys després, podem dir que el bloc s’ha convertit en un símbol d’identitat dels arxivers de les comarques de Ponent.

Un dels motius principals de la creació del Grup d’Arxivers de Lleida va ser la comunicació entre els arxivers de les nostres comarques. Entendre la professió d’una forma transversal, que no es queda en la gestió del propi arxiu, sinó en la relació entre arxius i arxivers, independentment d’on estiguin situats, de quins fons preservin i de quina organització els gestioni. I amb el repte  de desenvolupar aquesta manera de fer des de la nostra realitat i idiosincràsia local.

En realitat el Bloc ens ha ajudat a visualitzar la nostra professió d’una altra manera, no només som els arxivers que ens comuniquem entre nosaltres, sinó que som professionals de la informació al servei de l’usuari. El bloc ens ha servit per entendre que un dels pilars fonamentals dels arxius és l’accessibilitat, preservem per fer accessible la informació, i la recerca i necessitat d’aquesta informació no ha de convertir-se en una odissea impossible per a l’usuari. Avui, les eines ens ho faciliten, avui tenim a les nostres mans la possibilitat de ser capdavanters en fer possible la societat del coneixement.Grup d'Arxivers de Lleida

Després de 5 anys, el Bloc del GALL està en ple rendiment, any rere any anem creixent en visites, en l’ús de noves xarxes (facebook, twitter, youtube) i noves formes de comunicació. Però al marge dels números, el valor del bloc és que s’ha convertit en un centre d’experiments del arxivers de Lleida. Perquè qui experimenta es pot equivocar, però més tard o més d’hora, acabarà descobrint nous camins que poden ser extensibles més enllà dels arxius de les comarques de Ponent.!

Maria Jesús Llavero, Maria Pau Gómez, Mònica Sesma, Anna Esteve i Robert Porta

Anuncis

Exposició de la col•lecció de postals d’Emili Senpau “Cerdanya 100 anys enrere”.


El proper 11 d’abril a les 19.30 h a la sala ‘Sebastià Bosom’ de l’ Arxiu Comarcal de la Cerdanya tindrà lloc la inauguració de l’exposició de postals “Cerdanya 100 anys enrere” de la col·lecció particular d’Emili Senpau.

L’exposició, promoguda per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i del Cercle Cartòfil de Catalunya, és una mostra del material més interessant del col·leccionista puigcerdanès. image001

 Es podrà veure entre l’ 11 d’abril i el 30 de maig de 2014 en horari de l’Arxiu, de dilluns a divendres de 9 a 14h i de 15.30 a 18h.

Presentació del Lligall 36 a l’Arxiu Històric de Lleida


lligallsAmb motiu de la presentació de la revista Lligall núm. 36 l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya ha proposat un seguit de presentacions en diferents punts del territori català, en concret a Lleida l’acte tindrà lloc el proper dijous 27 de març, a les 18:30 h., a l’Arxiu Històric.

La intenció d’aquestes presentacions és apropar el missatge de revisió i revitalitatzació del Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC) que proposa l’AACGD. Consideren que ara és un bon moment per fer una reflexió col·lectiva sobre què volem ser i com volem que sigui el SAC, per això a part de presentar la revista i els seus continguts ens conviden a participar activament en el debat.

Un debat es centrarà d’una bansa en una exposició de les estratègies i iniciatives que l’Associació vol iniciar i de l’altra com a punt de partida per a sentir la veu del nostre col·lectiu professional.

És tracta d’una bona oportunitat per conèixer de primera mà l’activitat que l’Associació està realitzant i perquè tots plegats pugueu participar en millorar la situació dels arxius i de la gestió documental al nostre país.

LLIGALL_30_TOUR_LLEIDA3

Què podem trobar a?… l’ Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell


A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell podem trobar les Usances o Privilegis i Immunitats de la Seu d’Urgell.

Aquest document és la resposta a l’aparició d’una classe menestral, comercial i burgesa durant la Baixa Edat Mitjana, que propicià la creació d’una institució de poder municipal a la Seu d’Urgell, el Consolat. Els conflictes constants d’aquesta institució amb el bisbe d’Urgell, senyor jurisdiccional de la ciutat, van requerir la intervenció del cardenal Pere de Foix, que l’any 1430 va proclamar l’anomenada “Sentència Arbitral”. Aquest document, que regula el funcionament jurídic i institucional de la ciutat i el delicat equilibri de poders entre ciutadans i senyor, va ser transcrit el 1470 en l’anomenat “Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell”, i va regir la vida municipal fins a l’aplicació del Decret de Nova Planta al segle XVIII.

2_Usances

A la vegada us volem afegir una transcripció del document i estudi introductori realitzat per Francesc Carreras i Candi i publicat en el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, l’any 1924.

*Material extret de la web de l’ACAU i del RACO

Arxius temàtics, zoològics i mausoleus


zoo-buenos-aires-antiguoLa compra del fons Tusquets ens ha fet preguntar quins són els criteris que s’han seguit i en quin lloc deixa la tendència de donacions que ha aconseguit la tasca incansable d’arxivers de diferents institucions i administracions. En principi i en calent, l’anàlisi de l’acció del Departament en aquest cas ens fa entendre que debilita tota la feina feta des dels arxius del territori. Un cop rebudes les primeres explicacions demandades des de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Gestors Documentals (AACGD), l’anàlisi és més freda i per això ens sembla constatar, també en les polítiques arxivístiques, una regressió important a sistemes arxivístics que fa més de 30 anys i que per diferents raons no va prosperar.

És cert que tots els sistemes arxivístics tenen avantatges i inconvenients i també és cert que les mancances i els punts forts tenen més a veure amb els equips humans que amb la qualitat i quantitat d’infraestructures o eines. No defensarem des d’aquí i en aquest moment un sistema o un altre. El que sí defensem és que s’adopti un criteri, fins i tot, més d’un, però coherents i continues en el temps (no immobilistes).

Per això quan se’ns apunta que una de les raons de l’adquisició del fons Tusquet és perquè es pretén crear un arxiu temàtic sobre les empreses editorials, recuperem els arguments que des de la professió es van esgrimir contra la idea de crear un arxiu temàtic de la Guerra Civil, que continuen sent igual de vàlids… Sí, ja sabem que és relativament fàcil que el document es trobi en diferents fons, col·leccions i arxius a la vegada, en diferents versions i en diferents suports.2_10_9_60ok

De fet és tan possible això com el fet que no tingui cap importància on estiguin dipositats els fons i el que importi sigui l’elaboració d’eines que faciliti l’explotació transversal de la documentació. L’avantatge que ens donen les tecnologies de la informació és el fet que podem deslligar el fet de la instal·lació dels fons de la ubicació dels públics potencials o del sistema d’explotació de la informació o informacions.

En aquest moment plantejar-se la creació d’arxius temàtics al marge del sistema establert per normativa i sense tenir en compte l’opinió tècnica dels professionals a nivell individual i col·lectiu a través de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Gestors Documental, respon més a una idea decimonònica d’espais museístics o de col·leccions muntades amb una intenció servil a un col·lectiu concret o bé amb intenció d’atendre prebendes de personatges que necessiten del “seu arxiu” per poder justificar la seva vàlua.

A més està el fet que per fer una valoració d’un fons documental s’hagi buscat la participació d’un perit extern que valora documents a preu de mercat de col·lecció, un argument més per al nostre argument anterior, i a més el fons documental es diposita en una biblioteca. Sí, la de Catalunya, una institució que rep ingressos de fons personals de forma habitual, però no promoguts pel Conseller de Cultura. Abans de fer la despesa potser hagués calgut que es clarifiqués quin és el sistema d’arxius, fins i tot, el sistema patrimonial en el que es treballa i potser no tindríem la sensació de desassossec que ens provoquen les polítiques personalistes que només busquen regalar una quantitat limitada d’egos i,  per tant no responen a polítiques publiques que és el que li demanem als nostres governants.

Potser en aquest moment en que tot ha canviat, l’entorn social, el tecnològic i l’economia (la micro i la macro), i que s’albiren més canvis en l’horitzó, caldria obrir el diàleg de si el sistema d’arxius actual és el que cal i si és l’adient per la societat en la que vivim.

Maria Jesús Llavero 
Responsable de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida

El document de ‘Era Querimònia’ surt per a ser restaurat en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya


El passat 27 de febrer el document de ‘Era Querimònia’ va sortir de l’Archiu Generau d’Aran per a ser restaurat en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) a Valldoreix. El document en pergamí presenta brutícia generalitzada, es troba  ressec, té arrugues i plecs, taques de diversa naturalesa, pèrdues de suport i restauracions antigues que provoquen tensió en el suport.

Moment en que es col.loca el document en la caixa de conservació

Moment en que es col.loca el document en la caixa de conservació

Durant el procés de restauració i digitalització del document es procedirà a la realització d’un vídeo de difusió, que recollirà les dades històriques i arxivístiques que giren entorn de la Carta Magna aranesa. La digitalització en alta resolució la farà l’empresa DINSER i el vídeo de difusió l’empresa OCSTUDIO. Aquest treballs han estat promoguts pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i pel Conselh Generau d’Aran.

El document conegut com a ‘Querimònia’ va ser atorgat pel rei Jaime II en 1313 i en ell es recullen determinats drets consuetudinaris aranesos acceptats o modificats pel monarca.

Tancament de la caixa de transport

Tancament de la caixa de transport

El document retornarà a la Val d’Aran cap al mes de maig, mentre es pot consultar en línea a través de l’opció Arxius en línea: Cercador de fons i documents.

Projecte Gigafotos de pergamins de l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Ja es poden consultar onze pergamins en alta resolució

Ara fa un any s’inicià un projecte de reproducció de documents de l’ACSG en molt alta resolució, a càrrec de Josep Giribet i l’empresa Calidos, que treballen en el desenvolupament de projectes audiovisuals i interactius.KETUBAH núm. 2, Acta matrimonial jueva. 1435, juny, 5 (diumenge). Bellpuig. (Any 5195 del calendari hebreu).

En concret, es tracta de la reproducció d’onze pergamins dels anys 1186-1442 pertanyents al fons documental de l’Ajuntament de Cervera i a la col·lecció de manuscrits.

Una gigafoto és una imatge que conté més de mil vegades la informació capturada per una càmera digital d’un megapíxel. Aquests tipus d’imatges es realitzen a partir d’un mosaic de fotos amb un objectiu “macro” que posteriorment s’uneixen.

El projecte, fruit de l’acord entre Josep Giribet i l’Arxiu Comarcal de la Segarra, té com a finalitat perfeccionar la tècnica de les gigafotos aplicada als documents i apropar el contingut d’aquests a la societat.

Per consultar les gigafotos dels pergamins feu clic aquí