Transparència, publicitat i accés?


Fa 6 mesos que es va publicar la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En la disposició final novena, es preveia l’entrada en vigor de forma immediata del Títol II, el referit al Bon Govern, ajornant fins a un any des de la publicació l’aplicació del Títol Preliminar, el Títol I i el Títol III. És a dir, estem a 6 mesos de l’entrada en vigor del Títol referit a la “transparència de l’activitat pública”.

2725936856_477c2a7b45_z

Des de la banda dels professionals de la gestió de la informació i la documentació s’han succeït una sèrie d’articles d’anàlisi i/o opinió en relació amb el projecte de Llei, fent aportacions que pretenien millorar un articulat que presentava moltes mancances. Un cop aprovat el text definitiu, el que s’han publicat, sobre tot, són anàlisis jurídics de professionals del dret, però sobre tot s’han programat conferències i cursos, tan des de les administracions com des de les diferents associacions professionals.

La Llei 19/2013 aporta els conceptes de transparència, publicitat activa i dret d’accés, com a elements importants en la pràctica del bon govern. Podríem pensar que la transparència engloba els altres dos conceptes i fins i tot el de publicitat seguida de qualsevol qualificatiu. La transparència no és únicament una pràctica administrativa sinó una forma d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Administració pública. En un règim de transparència, la publicitat és la norma en tots els procediments durant tot el procés, això facilita l’accés a la informació en qualsevol moment i si han d’existir excepcions ho són de forma puntual i amb terminis concrets i coneguts. Cap d’aquests punts queden garantits, a pesar del que s’esmenta en el punt I del Preàmbul respecte a l’accés, com es pot parlar de garantia quan el silenci es qualifica de negatiu i no es preveu cap tipus de control o sanció pel cas d’aquest silenci, permetent que el silenci sigui la pràctica habitual i per tant dilatant el dret d’accés, entorpint la publicitat passiva i consegüentment la transparència.

Aquesta Llei passa a formar part d’un corpus legal que té a veure amb la publicitat i lliure accés a la informació pública que s’inicia en l’art. 105b) de la Constitució Espanyola i que va tenir una primera regulació en la Llei 30/92, de 26 de novembre. Posteriorment, de forma sectorial, es va afegir la Llei 27/2006, de 18 de juliol, sobre accés a la documentació relacionada amb el medi ambient i la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre la reutilització de la informació del sector públic i la 11/2007, de 22 de juny, de l’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics. Un conjunt normatiu que té en l‘Esquema Nacional d’Interoperabilitat una eina bàsica per fer-la possible i en la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal part dels límits legals de l’accés i la publicitat de la informació pública.

dia-dos-deficientes-fc3adsicosA pesar de la producció legislativa la millora en l’accés no ha estat perceptible. Aquesta millora perquè sigui real ha d’estar relacionada amb la simplificació i redisseny dels processos administratius, amb la necessària connexió de les diferents administracions públiques i també amb la incorporació real de les tecnologies de la informació tant en els nivells de generació de documentació com en la interacció amb els ciutadans, arribant a la preservació i per tant fent real la possibilitat de reutilització, d’accés i de tot tipus de publicitat. És per això que és molt difícil fer una planificació adequada d’un Sistema d’Informació d’aquest abast prescindir d’una part dels professionals que han de fer-lo possible.

Cal dir que la Llei 19/2013 universalitza l’accés -aquesta és la gran novetat-, en el subjecte del dret -qualsevol ciutadà- i en l’objecte -qualsevol document estigui o no finalitzat el procediment-, tot i que com ja he dit la garantia que es pugui exercir no està realment garantida. També estableix de forma explicita la publicitat activa fent un llistat de temes que han de ser objecte d’aquest tipus de publicitat. En la nostra opinió la distinció entre la publicitat activa i passiva treu credibilitat a la voluntat de transparència.

El cas és que queden 6 mesos per a l’aplicació del Títol II d’aquesta Llei que respon a una demanda social de transparència i de moment sembla que s’estan centrant els treballs en webs de transparència que donen accés a informació més o menys estàtica que en la majoria dels casos ofereixen uns itineraris de cerca concrets i una reutilització de la informació mínima. Quant a la publicitat activa sembla que la única preocupació del ciutadà és la informació econòmica i la que es refereix als organigrames, funcions i àmbits competencials, però no sembla que la transparència i l’accés lliure que preconitza la Llei que ens ocupa pugui ser una realitat el 10 de desembre pròxim. Haurem d’estar a l’aguait.

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Opinió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s