Insectes bibliòfags: peixet de plata o corc?


La conservadora i restauradora Berta Blasi va escriure fa uns díes al seu bloc un interessant article sobre insectes bibliòfags. Aquests animals s’alimenten del suport paper i destrueixen no solament el paper sinó les pells de les enquadernacions i les seves coles.
Hi ha un tipus de deterioració que podem identificar molt clarament i és la que produeix el peixet de plata quan s’elimenta. La majoria de les col·leccions són devorades per espècies de diferents ordres i famílies d’insectes xilòfags però mentre uns fan galeries el peixet de plata devora en superfície.

El peixet de plata

Conegut científicament com a Lepisma Saccharina, és un insecte petit platejat en forma de gota amb unes antenes davant i una cua llarga. Es reprodueixen en condicions de 25 a 30ºC i poden viuen de mitja entre dos i tres anys. Tant les nimfes com els adults s’alimenten de midons i de les dextrines dels adhesius que trobem en el paper o en les coles per enquadernar.

peixet_de_plata_lepisma_saccharina

La deterioració que deixa en el paper quan s’alimenta és molt particular ja que va cruspint en superfície. Va bé imaginar-se el peixet de plata com a una polidora de terres, va fent passades en superfície fins que finalment acaba fent un forat al paper. Pot ser que aquest forat no arribi a produir-se mai, però és molt útil agafar el paper afectat i mirar-lo a contrallum on s’apreciarà claríssimament el recorregut que ha anat fent al llarg del seu àpat.deterioracio_lepisma

El corc
Així com hem dit que el peixet de plata deixava un rastre molt particular en els papers i podia identificar-se clarament, el cas de la resta de xilòfags és molt més complex.
El corc comú, dels mobles o Anobium punctatum no és l’únic bibliòfag: també trobem habitualment l’escarabat de les catifes, el corc del pa, el corc del fesol, etc., però potser seria un dels més freqüents.pic_2

Ataquen el patrimoni sobretot quan es troben en fase larvària i la característica principal és que excaven galeries. Són molt perjudicials per als fons bibliogràfics i documentals ja que no fan un lleig a res (devoren tot suport cel·lulòsic: pergamins, lligalls de documents i rarament tèxtils vegetals) i afecten moltes pàgines al mateix temps que, per tant, fa perdre un gran volum d’informació. Són difícils de detectar si no portem un bon control dels fons perquè no acostumen a sortir de les galeries fins que no estan en fase adulta. Per distingir-los dels peixets de plata ens ajudarà pensar en els corcs com a una tuneladora, es mengen els llibres creant túnels en totes direccions i pel camí deixen excrements que tenen una aparença similar al fang.

galeries_corcs_documents

El text s’ha extret íntegrament de la web de la Berta Blasi

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.