Insectes bibliòfags: peixet de plata o corc?


La conservadora i restauradora Berta Blasi va escriure fa uns díes al seu bloc un interessant article sobre insectes bibliòfags. Aquests animals s’alimenten del suport paper i destrueixen no solament el paper sinó les pells de les enquadernacions i les seves coles.
Hi ha un tipus de deterioració que podem identificar molt clarament i és la que produeix el peixet de plata quan s’elimenta. La majoria de les col·leccions són devorades per espècies de diferents ordres i famílies d’insectes xilòfags però mentre uns fan galeries el peixet de plata devora en superfície.

El peixet de plata

Conegut científicament com a Lepisma Saccharina, és un insecte petit platejat en forma de gota amb unes antenes davant i una cua llarga. Es reprodueixen en condicions de 25 a 30ºC i poden viuen de mitja entre dos i tres anys. Tant les nimfes com els adults s’alimenten de midons i de les dextrines dels adhesius que trobem en el paper o en les coles per enquadernar.

peixet_de_plata_lepisma_saccharina

La deterioració que deixa en el paper quan s’alimenta és molt particular ja que va cruspint en superfície. Va bé imaginar-se el peixet de plata com a una polidora de terres, va fent passades en superfície fins que finalment acaba fent un forat al paper. Pot ser que aquest forat no arribi a produir-se mai, però és molt útil agafar el paper afectat i mirar-lo a contrallum on s’apreciarà claríssimament el recorregut que ha anat fent al llarg del seu àpat.deterioracio_lepisma

El corc
Així com hem dit que el peixet de plata deixava un rastre molt particular en els papers i podia identificar-se clarament, el cas de la resta de xilòfags és molt més complex.
El corc comú, dels mobles o Anobium punctatum no és l’únic bibliòfag: també trobem habitualment l’escarabat de les catifes, el corc del pa, el corc del fesol, etc., però potser seria un dels més freqüents.pic_2

Ataquen el patrimoni sobretot quan es troben en fase larvària i la característica principal és que excaven galeries. Són molt perjudicials per als fons bibliogràfics i documentals ja que no fan un lleig a res (devoren tot suport cel·lulòsic: pergamins, lligalls de documents i rarament tèxtils vegetals) i afecten moltes pàgines al mateix temps que, per tant, fa perdre un gran volum d’informació. Són difícils de detectar si no portem un bon control dels fons perquè no acostumen a sortir de les galeries fins que no estan en fase adulta. Per distingir-los dels peixets de plata ens ajudarà pensar en els corcs com a una tuneladora, es mengen els llibres creant túnels en totes direccions i pel camí deixen excrements que tenen una aparença similar al fang.

galeries_corcs_documents

El text s’ha extret íntegrament de la web de la Berta Blasi

Deixa un comentari

Filed under Blocs, Difusió, Patrimoni, Restauració

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s