V Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


V Jornades d'Història Monestir AvellanesL’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes col·labora en l’organització de les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat. Enguany aquesta trobada científica arriba a la cinquena edició, i ho fa amb el títol “Mons religiosos a l’edat mitjana: jueus, cristians, musulmans”.

Per què al Monestir de les Avellanes hi trobem un curiós capitell amb dues estrelles de David, símbol del judaïsme. Per què l’any 1210 Pere el Catòlic va coincedir en dissabte el dret de mercat a Balaguer?. Per què una aparent convivència pacífica acaba en tragèdia al call de Tàrrega l’any 1348?

Totes aquestes preguntes i moltes més s’exposaran i cercaran resposta, de la mà dels millors especialistes, en les V Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Enguany a més ens traslladarem del passat al present i exposarem i debatem sobre la convivència religiosa a la Catalunya del segle XXI.

Les 5es Jornades complementaran el seu programa amb activitats de divulgació científica, vinculades al tema d’estudi. Aquest any es farà:

VINE AL MONESTIR DE LES AVELLANES I VIU LA HISTÒRIA!

Anuncis

Jornades d’Estudis del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i del Grup de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”


Tant el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià com el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”, ens convoquen a tots a presentar comunicacions. El primer per a les seves Segones Jornades d’Estudis, el segon per a les cinquenes. Aquestes jornades tenen en comú que estan obertes a qualsevol camp d’estudi i investigació que tinguin com àmbit territorial les seves respectives comarques – Segrià i Pla d’Urgell-.

Centre d'Estudis Comarcals del Segrià

Tots dos centres, com tots els de les comarques de ponent l’objectiu principal de les seves activitats és potenciar el coneixement de l’àmbit territorial on tenen la seva seu; és lògic pensar que bona part de la informació en la que es basen els diferents treballs d’investigació i recerca estan en els diferents arxius que s’escampen per Lleida, en les hemeroteques i també en les col·leccions locals de les seves biblioteques. Són, doncs, dos bones oportunitats per difondre part del patrimoni documental que gestionem, per això creiem que és una bona idea fer-ne difusió.

Call for papers 2

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià tanca el termini per a rebre els treballs el 15 de juny i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell l’1 de juliol. Si us animeu rebreu la conformitat o no a partir de l’1 de juliol en el primer cas i a partir del 15 del mateix mes en el segon.

Si voleu més informació podeu accedir als seus respectius blocs:

Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”

Maria Jesús Llavero
Arxiu Central Audiència provincial i jutjats de Lleida

“Itinerari 1700: Musica, Pintura i Nova Planta”: una activitat conjunta de l’Arxiu Històric, el Museu i la Biblioteca Pública de Lleida


El proper dissabte 21 de juny tindrà lloc el denominat Itinerari 1700, una activitat que s’emmarca en la commemoració del Tricentenari, i que organitza conjuntament l’Arxiu Històric, el Museu i la Biblioteca Pública de Lleida amb el suport del Departament de Cultura. Imatge

L’activitat consistirà en una visita que recorrerà els tres espais amb una visita guiada per les exposicions que s’hi mostren actualment. L’itinerari començarà a l’Arxiu Històric de Lleida, a dos quarts de set de la tarda, amb la visita guiada a l’exposició Cadastre de Patiño, sobre la incidència que va tenir l’aplicació d’aquest nou model tributari a les terres de Lleida i dels Pirineus. A continuació, es visitarà al Museu Històric de Lleida, l’exposició El pintor Antoni Viladomat 1678-1755. El relat pintat, on s’hi podrà copsar l’habilitat de l’artista per il·lustrar relats. Com a curiositat s’hi pot veure una Santa Quitèria amb una vista inèdita de la Lleida el segle XVIII. En tercer lloc es visitarà a la Biblioteca Pública de Lleida, l’exposició 1714 Dibuixant el Mite, una mostra gràfica d’il·lustracions en cartells, revistes  i llibres sobre la iconografia d’aquell moment històric i el seu simbolisme. Tot seguit es farà la cantata teatralitzada El setge de Lleida 1707 a càrrec del Grup Quartana i la companyia Teatre de Butxaca. Finalment l’itinerari acabarà al Cafè del Museu amb un berenar de Sant Joan amb coca i xocolata.

L’acte és gratuït però es necessita una invitació que es pot recollir als Serveis Territorials de Cultura (Rbla. d’Aragó, 8), de 9 a 14 h.

Itinerari 1700_diptic

Setmana Internacional dels Arxius: Un dia per la celebració


Com cada any els companys i companyes del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL), ens hem reunit al voltant d’una taula, en la que un àpat ha servit d’excusa per retrobar-nos i comentar totes les activitat que durant la setmana s’han fet en la majoria dels arxius de les comarques lleidatanes, però sobretot per enfortir els llaços personals i professionals un any més, al cap i a la fi aquest va ser el primer objectiu quan vam decidir fer les primeres reunions: posar experiències en comú i poder-nos conèixer millor per facilitar la col·laboració. Això va passar en 1998, tot just sabíem que era Internet i ni en la ment més imaginativa podíem pensar en l’existència de xarxes socials i en les possibilitats de comunicació i de difusió que ens donaria. El que sí sabíem era que podíem crear equip i que això segur que ens ajudaria a tots i així ha estat.

El grup ha persistit tot i les dificultats i en un moment en el que la creació de coneixement i la seva preservació i creixement són valors en alça es podria dir que ha arribat a la seva consolidació i la prova és aquest dinar de celebració en el que ens reunim no tant per dinar, sinó per xerrar i riure, posar-nos al dia de les vides dels companys i companyes i de les vicissituds professionals que en aquests temps de crisi i retallades es van succeint i no sempre com a reflex de l’èxit.

Dinar_GALL_2014

XI Jornada d’Estudi i Debat 2014. Crònica


AACGD_AQPE_XI_JEiDEl passat dimecres 28 de maig vam poder assistir a la XI Jornada d’Estudi i Debat que portava el títol de El sector arxivístic català, la crua realitat. Segons el Sr. Pluma i Vilanova, Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, el títol es refereix a les dades que vam estar discutint durant la jornada, ja que són dades en brut, “en cru” i que el que cal és treballar-les per aconseguir informació que ens ajudi a treballar i a progressar en l’arxivística i en els arxius. Són aquelles coses que diuen els polítics quan inauguren actes d’àmbits que tot i ser de la seva competència tenen poca idea de quina és la seva realitat i, sobre tot, de quina és la seva utilitat.

En l‘Anàlisi del mercat laboral dels professionals de l’arxivística i la gestió de documents, ens presentaren els primers resultats de l’estudi coordinat per la Sara Folch i el Jordi Serra. La realitat prèvia a quest escenari de crisi des de 1994 s’havia aconseguir una certa estabilitat laboral que d’una anys ençà s’ha anat desmuntant poc a poc. El perfil mig del professional d’arxius és el de persones amb llicenciatura i alguna especialització en arxivística, això junt amb les tendències actuals es recollirà en una base de dades que permeti accedir a la informació recollida, actualitzar-la completar-la i també perquè serveixi d’eina per l’elaboració de diferents tipus de treball. L’abast de l’estudi és tota Catalunya i s’ha basat tant en el què és un arxiver com en l’anàlisi de l’oferta existent en tots els camps.

Les primeres dades s’han extret d’enquestes tant als professionals i estudiants com a les institucions i organismes on treballen o podrien treballar arxivers. Així s’ha constatat que la meitat d’aquesta oferta la constitueixen les beques, amb el grau de precarietat que suposen per al conjunt. De fet, en l’Administració publica la generació de llocs de treball s’ha estancat i en l’empresa l’oferta no es visualitza pels canals ordinaris de les ofertes laborals, en aquest cas constatarem que les ofertes en l’àmbit privat utilitzen la clàssica coneixença directa o indirecta. El 91% de les ofertes que provenen de l’empresa privat no responen exactament al perfil d’arxiver, més aviat es requereixen diferents habilitats i tasques diferents a les clàssiques en contraposició del perfil actual que està molt lligat a la gestió de dipòsits o un arxiver tot-terreny. Les poques ofertes existents són majoritàriament per a projectes concrets i quan són places fixes és per integrar-se en equips multidisciplinar. Cal remarcar que no s’ha trobat cap oferta en qualsevol dels perfils per a la gestió de documents electrònics ni per a la preservació digital.

La mitjana d’edat dels arxivers catalans està en 43 anys, de la qual cosa s’infereix que no hi ha relleu generacional, ja que no hi ha noves ofertes i la franja d’edat en disposició de jubilar-se en els pròxims cinc anys és molt baixa i tampoc no tenim la seguretat que es tornaran a cobrir. Quant al gènere els arxivers ocupats presenten paritat amb una tendència a augmentar el sector femení. També se ha constatat l’alta temporalitat que provoca inestabilitat laboral, fins al punt que podem dir que el mercat es mou, però no es consolida, ja que depèn dels projectes. El 25% dels llocs de treball són de dedicació parcial o altres tipus de definició. Els llocs de treball consolidats que estan ocupats ni augmenten ni disminueixen. La retribució mitjana per lloc de treball ocupat és una mica més que la recomanada per l’AAC_GD, en canvi les ofertes estan per sota dels 1800€ recomanats.

Una de les conclusions més remarcable d’aquesta primera entrega de l’estudi és que el canvi tecnològic té un nul impacte en la professió tant en l’oferta com en l’ocupació. És a dir continuem pensant en document físic i en capses de cartró (més o menys àcids i en metres i metres de prestatgeries.

Ens fan varies propostes que són més una llista de bons desitjos: Cal mantenir la situació d’ocupació en l’àmbit públic intentant revertir el que s’està configurant com una tendència segura: l’externalització dels serveis de gestió documental, sobre tot la custòdia i el tractament. També comença a ser una amenaça certa la possibilitat que acabi havent una “arxivística de dos velocitats” i cal neutralitzar-la donant visibilitat a les ofertes ocultes del mercat i ampliant l’àmbit d’actuació de la professió, adaptant-nos als nous requeriments professionals que demanda el mercat.

Per últim, ens presenten la creació de l’Observatori del Mercat Laboral un projecte en format web que dona accés a una base de dades que de moment recollirà les dades presentades fins ara, però amb la intenció d’anar-la completant i actualitzant amb l’objectiu que es converteixi en una font i una eina per poder consultar i processar les dades referides tant al mercat laboral en relació amb l’arxivística i amb els professionals que reuneix l’Associació.

El Gustau Castañer ens plantejà en l’àmbit laboral l’alternativa internacional, amb una succinta relació de diferents nivells i cossos, i les diferents retribucions i requisits. Parlà de les diferencies en l’accés en relació al nostre País i les oportunitats professionals que ens ofereix el mercat laboral de les institucions internacionals, però també les dificultats que es presenten.

En la última sessió del matí van parlar de forma consecutiva el Josep Barceló, especialista en l’àmbit de la certificació, que va fer un repàs de l’avantprojecte de la llei de serveis professionals, fent una relació directa a l’afectació que pot tenir sobre el col·lectiu arxiver. Tot seguit el Toni Molina, secretari general de l’Agència de Qualificació Professional d’Enginyers, ens explica l’experiència de creació de l’AQPE i com ha estat el seu funcionament en el curt temps que porten funcionant. Sembla que aqueda clar que l’èxit d’aquest tipus d’institució estarà subjecta al nivell d’acceptació que pugui tenir el certificat emès per part de l’àmbit professional i sobre tot de les empreses del ram.

Dismdvd

La taula rodona de la tarda va servir per constatar quina és la visió i, el que és més important, la necessitat i ús que fan les empreses de solucions tecnològiques dels professionals de la gestió documental. Van participar: Rajesh Murli Mirchandani d’enterprise architect d’Oracle Consulting; Jacinto Estrecha, gerent de tecnologia – línia gestió documental d’Everis. Mario Yelamos director de la divisió ECM, CRM/BI & Retail de IECISA; i Pep Casals, director de Nubilum. Va quedar clar que en el àmbit de la gestió tecnològica de documents estem perdent la partida ja que avança i nosaltres no hem estat àgils per a incorporar-nos a les noves necessitats del mercat laboral.

Es poden llegir el resum de les ponències aquí

 

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central Audiència provincial i jutjats de Lleida

El fons municipal de Bellcaire d’Urgell ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


L’alcalde de l’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell, Xavier Bergé, signà fa unes setmanes un contracte per a la cessió del fons municipal a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Amb aquest acte l’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell s’acull a la possibilitat que ofereix la legislació actual perquè els municipis petits puguin conservar els seus documents en els arxius comarcals, que són els equipaments culturals especialitzats en la custòdia i preservació d’aquests fons de titularitat municipal.comodat bellcaire

A la comarca de la Noguera, la preservació dels fons municipals es fa molt difícil per la major part dels ajuntaments, ja que les condicions de conservació que requereixen els documents rarament les pot complir cap municipi petit.

Per aquest motiu, s’ha de valorar molt positivament la iniciativa de l’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell, ja que així garantirà les condicions necessàries perquè aquesta part de la memòria històrica de Bellcaire d’Urgell passi a les generacions futures.

D’altra banda, a partir d’ara, aquesta documentació podrà ser consultada pels  estudiosos i els ciutadans en general tant a les instal·lacions de l’arxiu comarcal, on tindran a l’abast tots els serveis i l’assessorament necessaris per a la recerca històrica, com per internet.

Diada Internacional dels arxius 2014


Us adjuntem la relació de les activitats organitzades pels arxius de les terres de Lleida amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius de 2014.

L’any 2004, en el congrés internacional d’arxius, celebrat a Viena, es va adoptar una resolució unànime de tots els participants per la qual es va demanar a les Nacions Unides la creació d’un Dia Internacional dels Arxius. Així, des de l’any 2008 i coincidint amb el 60è aniversari de la fundació del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), el 9 de juny de 1948, els arxius de tot el món celebren la seva diada.

ALT URGELL

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Ermengol, 71
25700 La Seu d’UrgellICA_2014
Tel.973 350131

14 de juny, 10-13h
“Obrint portes dimensionals”. Taller de creació i gestió de fotografia 3D per a nens i joves
Activitat que permet als assistents conèixer la tecnologia de la creació d’anàglifs a través de la realització i gestió de fotografies així com de la digitalització de imatges històriques. Segueix tot el cicle del 3D: fotografia/digitalització – manipulació informàtica de les imatges – creació d’ulleres anàglifes (vermell-cian). Activitat gratuïta.

 

 L’URGELL

Arxiu Comarcal de l’Urgell
c/ Sitges 4-6, Tàrrega

Tel. 973 312411

El dijous 12 de juny a les 20h. “La Corona imperial a l’escut de Tàrrega”. Presentació opuscle sobre el privilegi de Carles V de 1520 d´ús de la corona imperial en l’escut de Tàrrega.

 

NOGUERA

Arxiu Comarcal de la Noguera
Pl. Comtes d’Urgell, 6
25600 Balaguer
Tel. 973 443056.

Del 9 al 13 de juny de 10-14h
Imatges antigues de l’Arxiu Comarcal de la Noguera. Exhibició d’audiovisual amb una selecció d’imatges antigues conservades de l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

mare de déuL’arxiu participa en el cicle de conferències sobre la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes, que es du a terme al Museu de Lleida, amb la conferència “El Monestir de Bellpuig de les Avellanes: història i vicissituds d’un enclavament patrimonial emblemàtic” a càrrec de Robert Porta, arxiver del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, que tindrà lloc el dijous 12 de juny a les 19:30 h.

 

 

 

 

PALLARS JUSSÀ

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
c/ Mercadal, 19
25620 Tremp
Tel. 973 651337

Dies 10, 11, 12 i 13 de juny, 12h. Jornades de portes obertes a l’arxiu comarcal. Durant aquests dies, a les 12h, el personal de l’arxiu comarcal,oferirà una visita guiada a les instal·lacions de l’ACPJ.
11 de juny. Presentació de les bases de la 4ª Beca de recerca del Pallars Jussà, Mn.Jesús Castells i Serra 2014. Presentació als mitjans de comunicació.
13 i 14 de juny. Curs: “Introducció a la genealogia”
Curs de 6 hores de durada, d’introducció a la genealogia, impartit per la Sra. Dolors Vila Llivina, de l’area de Genealogia de la SCGHSVN.

PALLARS SOBIRÀ

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
c/ Joaquim Sostres, s/n.
Sort
Tel. 973 621409

El proper 12 de juny a les 19h al Palau Moja (Portaferrissa, n. 1). Inauguració a Barcelona de l’exposició “50 aniversari piraguisme al Noguera Pallaresa” Exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i l’Ajuntament de Sort que commemora una de les competicions de piragüisme més antigues d’Europa

Presentació del Llibre: Les dones del 1714 de Patricia Gabancho

SEGARRA

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig de Jaume Balmes, s/n (antiga Universitat)
Cervera
Tel.973 531718

El proper divendres 13 de juny a les 18h. A la Sala actes Francesc Buireu Conferència: “El manuscrit de Cervera. Música i dansa catalana del segle XV”.
Aquest manuscrit, conservat a l’arxiu comarcal, és una font excepcional per a l’estudi de la dansa catalana i europea medieval. S’acompanyarà l’acte amb un audiovisual per gaudir d’aquesta dansa. Conferenciant: Cecília Nocilli, musicòloga i coreògrafa autora de l’estudi i del llibre.

SEGRIÀ

Arxiu Municipal de Lleida

L’arxiu municipal, un any més dedica la seva activitat del Dia Internacional dels Arxius als treballadors de l’Ajuntament de Lleida.

Es realitzarà una projecció amb una mostra de pel.lícules antigues conservades en l’arxiu i provinents de donacions de families de Lleida. “Un tomb per la Lleida dels anys cinquanta” és una projecció de 18 minuts en la que es vol difondre aquests documents històrics de la ciutat de Lleida. A la vegada volem transmetre el missatge de que la preservació d’aquests documents és essencial per a poder construir la història. També explicar que és el que va representar el Cinema Amateur a la ciutat, per això col.labora amb nosaltres Oriol Bosch especialista en el tema.

Dia: 10 de juny
Lloc: Saló de Plens de la Paeria
Hora:13,45 h.

Arxiu Capitular de Lleida i Arxiu Diocesà de Lleida

El 9 de juny, dia internacional dels arxius, no us faci mandra de visitar els dos arxius eclesiàstics més importants de Lleida.

Si veniu per la rambla d’Aragó, desvieu pel carrer del bisbe, núm. 1 i visiteu l’arxiu Diocesà on podreu conèixer els seus fons. Un cop acabada la visita, i tot baixant el carrer la Palma, arribareu a l’arxiu Capitular, al costat de la Catedral Nova, on podreu veure una mostra de pergamins, curiosos, peculiars i rars, i tanmateix conèixer les nostres instal·lacions. També podeu accedir-hi des de l’eix comercial, i fer la visita a l’invers.

Però vingueu d’on vingueu, no us perdeu cap dels dos arxius! i celebreu amb nosaltres aquesta jornada dels arxius.

PERGAMINEJAT_CARTELL CARTELL_ADLL_9juny

 

 

 

 

 

 

 

 

Arxiu Històric de Lleida

Presentació del llibre “El Món Rural i urbà en la Lleida islàmica (s. XI-XII). Lleida i l’est del districte: Castelldans i el Pla de Mascançà”, de Jesús Brufal i Sucarrat. L’acte va tenir lloc el dimecres 4 de juny a les 19.30 hores de la tarda a la seu de l’Arxiu Històric de Lleida i està organitzat per Pagès Editors, el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida i l’Arxiu Històric de Lleida. La presentació anirà a càrrec de Flocel Sabaté, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida.

Lleida i el seu territori s’integraren a Alandalús des del 713-714 fins al 1149. Durant aquest període força dilatat en la història, una civilització, la islàmica, ocupà i explotà el paisatge que avui coneixem com les comarques del pla de Lleida. Certament, la seva empremta és ben visible en forma de topònims, fortaleses, eixos viaris, regadius, aliments i vocables que avui encara són usats. A més, si cal destacar una característica de la societat islàmica lleidatana és la seva capacitat d’adaptar-se al medi natural i transformar-lo d’acord amb les seves necessitats culturals.

Aquest llibre presenta les hipòtesis i conclusions de la recerca focalitzada en l’estudi del món urbà i rural islàmic del districte andalusí de Lleida. Concretament, s’ha centrat l’atenció a estudiar l’àrea de Castelldans i el pla del Mascançà.

 

VAL D’ARAN
Archiu Generau d’Aran
c/ Major, s/n
Arròs
Tel. 973 642569

10 de juny a les 17h al Centre de recursos pedagògics de la Vall d’Aran – Alta Ribagorça  (Carretera Tunel, 2. Vielha e Mijaran. Tel. 973 640 078).
Presentació del fons històric del Conselh Generau dera Val d’Aran que ja es pot consultar íntegrament en línia. Amb aquesta presentació volem donar a conèixer als mestres el fons històric de la màxima institució aranesa que ja es pot consultar íntegrament en línia a través de l’opció del cercador de fons i documents.