Què són? les visites pastorals


La documentació emanada d’una visita pastoral ens ofereix una visió calidoscòpica per a l’estudi de la institució en diversos àmbits (jurídic, econòmic, artístic, sociabilitat, mentalitats…). L’objectiu de les visites pastorals, al cap i a la fi, és doble: per una banda és una visió real, en tant en quant es revisa el conjunt de béns i la seva administració; i per altra banda és personal donat que el bisbe és pastor de persones, tant eclesiàstiques com laiques, i intenta identificar qualsevol comportament que sigui irregular, per a cercar la seva correcció.

Sobretot trobem visites pastorals en períodes en què hi ha consciència i/o necessitat de reforma, una d’aquestes èpoques fou el segle XV durant els concilis de Constança i Basilea. Ens tornem a trobar amb aquesta necessitat a mitjans del segle XVI i, a partir del Concili de Trento (1545- 1563), les visites pastorals passen a ser el testimoni evident de l’autoritat del bisbe en la seva diòcesi. A la vegada, les visites pastorals serviran per a conèixer millor l’estat material i espiritual dels bisbats en sí mateixos.

La seva estructura quedà definida al concili tridentí en el Decret Sobre la Reforma[1], (11 de novembre de 1563). A això hi hem de sumar que cada diòcesi haurà de donar forma a la manera de realitzar les visites pastorals d’acord a les seves peculiaritats. A partir d’aquí es suposa que el bisbe visita les parròquies de la seva diòcesi, o bé ell personalment o encomanant la tasca a un visitador, amb un pla de treball concret que quedarà reflexat en el llibre del visitador i en el llibre de manaments de visita que s’ha de custodiar a l’arxiu parroquial; en alguns casos les visites són anotades en els llibres de defuncions de la parròquia.[2]
Per la possibilitat que tenim de treballar amb les visites pastorals n’extraiem que aquestes serveixen per a comunicar, corregir l’ortodòxia, aplaudir els bons costums, promoure la pietat i l’organització, així com revisar la documentació parroquial.

Convocatòria

Convocatòria

La visita proposada pel Concili de Trento (principalment la Sessió XXIV, Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita;  SECT: 323-327), ressegueix en bona mesura les visites medievals en la forma i el contingut. Els bisbes i visitadors intentaran seguir-la i aplicar-la, amb un seguit d’impediments. Assistim, doncs, a un doble fenòmen: primer, el de la revaloració d’una pràctica que estava descuidada, i segon i simultàniament, la promoció i l’impuls de la figura del bisbe, que esdevé l’autèntic protagonista del govern de la diòcesi, en el qual recau el difícil pes de l’acció pastoral tridentina.

Les visites pastorals no es podien improvisar, era necessari un pla amb un itinerari programat i dividir el trajecte mitjançant els diversos arxiprestat o altres divisions internes diocesanes. En el cas de Lleida trobem les veredes que eren el document mitjançant el qual s’anunciava la visita pastoral i, a la vegada, també era una manera efectiva de transmetre informació a tot el bisbat ja que, les veredes les havia de signar el rector d’una població i passar-la al següent poble (hi ha una llista on estan anotades les poblacions per la qual han de passar les veredes). En el mateix anunci de visita pastoral i si era necessari, es passava un qüestionari amb diverses preguntes per a que el rector ja tingués preparat. [3]

vereda

Exemple de vereda

enquesta_previa

Enquesta

Resumint les Visites Pastorals són una rica font d’informació durant l’edat moderna, ens aporten un punt de vista del període i què passa en aquella unitat poblacional (recordem a que a les poblacions grans hi ha més d’una parròquia).

En aquells anys l’església s’havia convertit en un lloc de trobada, de sociabilitat, de reunió, de representació; un amagatall i magatzem, un espai polifuncional: s’hi trobava la universitat i l’obreria periòdicament, s’hi recollien i guardaven els cereals, s’hi refugiaven els fidels en els conflictes bèl·lics, s’hi jugava i feien tractes comercials i festeigs. Força d’aquests aspectes són tolerats per les autoritats eclesiàstiques, i d’altres són durament reprimits amb manaments adreçats a restituir la situació de sacralitat.

resposta_enquesta

Exemple d’enquesta prèvia resposta

 
 
Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida

————————

[1]  Sessió XXIV,Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita; SECT: 323-327
[2] García Hourcade, JJ; Irigoyen López, A: las visitas pastorales, una fuente fundamental para la historia de Iglesia en la Edad Moderna. Anuario de Historia de la Iglesia, 15. (2006). Universidad de Navarra (pp. 293- 301)
Solà Colomer, X: Les visites pastorals a Catalunya durant l’època moderna: mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població. Manuscrits, 25, 2007 (pp. 187- 209)
[3] Vereda: Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat. DIEC

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida, Què podem trobar a...?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s