Exposició ‘Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet’


A principis del mes de juliol a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet”, produïda pels arxius comarcals de l’Alt Urgell i la Cerdanya.Cartell exposició

Aquesta exposició, que s’emmarca dins els actes del Tricentenari, té per objecte explicar els fets ocorreguts al nostre territori entre 1705 i 1713. En aquest període la Cerdanya i l’Urgellet van viure partits per un front de guerra entre l’exèrcit austriacista i l’exèrcit borbònic. Va ser un període convuls caracteritzat pels canvis de sobirà, la presència constant de tropes i la construcció de grans fortificacions, entre d’altres aspectes. L’exposició també aborda la vida quotidiana de la població durant la guerra i les conseqüències de la promulgació del Decret de Nova Planta i de l’abolició de les institucions catalanes. El discurs expositiu s’ha elaborat a partir de les recerques fetes pels arxius comarcals durant els darrers mesos, principalment sobre els fons propis (fons municipals de Puigcerdà i de la Seu d’Urgell) a més d’altres arxius i bibliografia existent sobre la matèria.

“Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet” s’ha pogut veure durant el mes de juliol a Puigcerdà, la primera quinzena d’agost estarà oberta al centre cívic de Bellver de Cerdanya i la segona al palau de congressos d‘Alp. A partir del mes de setembre s’inaugurarà la itinerància de l’exposició per l’Alt Urgell a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Allò que anomenem Arxiu quan volem dir magatzem


La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, a l’article 2, defineix arxiu de la manera següent com: “organisme o institució des d’on es fan específicament funcions d’organització, tutela, gestió, descripció, conservació i difusió de fons documentals. També s’entén per arxiu el fons o el conjunt de fons documentals”.

Altres definicions d’arxiu, publicades en aquest cas pel Departament de Cultura, són:

  • Conjunt de documents, del qual no importa la data o les característiques físiques, produïts o rebuts per una persona o un organisme d’acord amb les seves necessitats o en l’exercici de les seves activitats i conservats pel seu valor administratiu, d’investigació i d’informació.
  • Institució o organisme responsable de la custòdia, control, conservació i difusió de determinats fons documentals.
  • Edifici, o part d’aquest, en el qual els fons documentals han estat dipositats per a la seva conservació i consulta.Sant_Jeroni_-_Rosa_dels_Vents

L’ICA coincideix amb aquesta definició. És cert que en el món dels arxius i l’Arxivística encara hi ha discrepàncies en algunes definicions, processos i tasques, però si hi ha quelcom que obtingui unanimitat són les anteriors definicions. Bé en realitat hi ha un altre punt sobre el que també hi ha acord, “una col·lecció, no és un arxiu”.

Lleida és una ciutat que arxivísticament viu una situació bastant precària, repassem:

La Diputació provincial posseeix un ric fons documental i una bona hemeroteca que en aquest moment presenta dificultats d’accés als investigadors i està pendent d’un projecte de trasllat a una part de la ciutat de difícil accés, la Caparrella, en unes condicions que d’entrada presenta totes les deficiències d’un arxiu propi del segle passat.

També dependent de la Diputació, existeix en el Institut d’Estudis Ilerdencs un arxiu de col·leccions format per diferents donacions i llegats. Tampoc en aquest cas té un fàcil accés, en aquest cas una sèrie de problemes estructurals en l’edifici de la Fundació ha obligat al tancament del dipòsit i el trasllat del personal a la Caparrella.
Continuem amb l’Arxiu Municipal, encara avui està a l’espera d’un dipòsit digne i amb capacitat suficient per un dels fons municipals més antics i amb més continuïtat. La sala de consulta és petita i bona part de la documentació es troba instal·lada en un dels espais que formaven part de l’antiga caserna militar de Gardeny. Allí s’han instal·lat prestatgeries i compactes, recollides de diferents espais municipals o comprades per a cobrir els racons restants. Sense més mitjans de control de temperatura ni d’humitat. Tampoc no se salven la resta, tant els de la Generalitat com els de l’Església, presenten mancances d’instal·lacions, de personal i/o pressupostàries.

Però els arxius no és el únic problema que en relació a la gestió del patrimoni té l’Ajuntament de Lleida, encara no s’ha resolt la qüestió de la seu del Museu Morera i en relació al Museu de Lleida ha incomplit repetidament el conveni, és cert que la Paeria no és la única institució morosa… Mentre es promet ajudes de milers d’euros a un museu religiós de caràcter privat.

Dit això i tenint present la definició d’arxiu que hem donat al començament, analitzem una notícia que va aparèixer en la premsa fa uns dies: Lleida inaugura l’Arxiu Arqueològic. Què dir? Dins de les noves tendències de difusió del patrimoni cultural es troba la de donar accés als dipòsits i magatzems de museus i tallers. Suposem que aquesta nova ocurrència del Paer lleidatà té a veure amb aquest nou mètode de divulgació de tot el patrimoni que es custòdia en els diferents equipaments culturals. Clar que d’això a anomenar-lo “Arxiu” va tot un abisme en el que es perd la ignorància de tot allò que té a veure amb els sistemes de gestió documental i del patrimoni.  S’ha adoptat un nom com es podria haver posat un altre, per exemple “Quiròfan arqueològic”, “Obrador arqueològic” o “Boutique Arqueològica”. Potser l’explicació estigui en el subtítol “magatzem”…Tothom sap que magatzem i arxiu són sinònims… o no?

10389608_10203557044081066_2606107728346418175_n

Sembla que es vol evitar la polèmica que podria generar el fet de posar en marxar un altre equipament museístic, amb unes peces que en el seu dia es va proposar que foren dipositades en el Museu de Lleida, en un moment en el que l’Ajuntament té dificultats per a atendre les obligacions assumides en aquest camp, i per aquesta raó, i aprofitant que l’any vinent 2015 Lleida serà seu del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, han considerat que donar el títol d’Arxiu Arqueològic al nou equipament té glamour i sonoritat, que més es pot demanar? I fins i tot el senyor Paer en cap en la sessió d’inauguració del Congrés en podrà fer esment, en un discurs que per les dates serà necessàriament electoralista i per tant difícilment creïble.
Nosaltres suggerim a l’Ajuntament de Lleida i a la resta d’administracions públiques que és preocupin de dotar convenientment els arxius existents i no es deixin arrossegar per la temptació de donar el nom d’arxiu a allò que no és, perquè el nom no fa la cosa, però a la cosa se li coneix pel seu nom.

 
Maria Jesús Llavero
Arxiu Central Audiència provincial i jutjats de Lleida

L’Arxiu Municipal de Lleida elabora un llibre fotogràfic sobre Lleida amb imatges aportades per particulars


L_Abans_Lleida

Amb l’editorial Efadós farà la publicació L’Abans de Lleida en 50 fascicles, amb un miler de fotografies del 1860 al 1982 que hauran aportat els lleidatans del seu arxiu personal per il·lustrar la vida quotidiana de la ciutat

Fa unes setmanes L’Arxiu Municipal de Lleida presentà el projecte L’Abans de Lleida, un llibre de fotografies de la ciutat, i del seu terme municipal, que s’editarà en 50 fascicles col·leccionables a partir de l’hivern del 2015. La publicació, que es farà amb l’editorial Efadós, inclourà un miler d’imatges que il·lustraran les 900 pàgines del volum fotogràfic, que recollirà la transformació històrica de Lleida des de l’arribada del ferrocarril, l’any 1860, fins a la riuada de 1982.

Es tracta d’un projecte de recerca patrimonial, que a banda de disposar del material que aporti la ciutadania, estarà obert també a que aquests documents gràfics puguin incorporar-se als fons de l’arxiu, prèvia autorització dels propietaris. Amb l’objectiu de promoure la preservació del patrimoni i del fons recuperant aquest tipus de material i facilitant que la ciutadania el pugui consultar.

El professor de la UdL, Sandro Machetti, i el tècnic del Museu Morera, Oriol Bosch, aquests dos últims com a comissaris del recull fotogràfic, pretenen que amb el descobriment de noves fotografies es posi l’interès en les petites històries de la gent. Han definit el projecte com una gran obra en què els protagonistes seran els ciutadans. Per això, es fa una crida per cercar imatges de particulars i d’entitats que mostrin la vida quotidiana en qualsevol àmbit, tant l’urbanístic, l’associatiu, l’esportiu, l’agrícola, el familiar, etc. Els comissaris han calculat que necessiten recollir entre 5.000 i 6.000 fotografies, d’uns 300 fons familiars, per aconseguir fer la tria d’un miler.

Aquest serà un work in progress, un treball obert perquè la publicació dels primers fascicles no exclourà continuar rebent més imatges que progressivament s’inclouran en els següents lliuraments. La Seu d’Urgell i Lleida seran els primers volums que la col·lecció L’Abans d’Efadós dedicarà a les comarques lleidatanes.

Per a més informació.

 

La Seu ja té restaurat el ‘Llibre de les usances, privilegis i immunitats de la Ciutat d’Urgell’


llibreusancesseu

Abans de la restauració

L’obra recull l’ordenament jurídic local que va regir la ciutat durant gairebé tres segles.

Aquest dimecres al vespre s’ha presentat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell la restauració del Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitat de la Ciutat d’Urgell, datat l’any 1430. Es tracta d’un volum en pergamí que recollia l’ordenament jurídic local, així com els juraments oficials, i amb el qual es va regir la vida de la ciutat durant gairebé tres segles fins a la implantació del Decret de Nova Planta de Felip V que el va abolir.

La presentació d’aquest ‘tresor documental’ va anar a càrrec del director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez; la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, en un acte obert al públic, en el qual els assistents van poder veure el llibre restaurat. Julio Quílez va manifestar que “per a l’Arxiu Comarcal és una sort poder guardar un tresor com aquest i poder-lo fer conèixer als urgellencs”. Per la seva part, Àngels Solé va remarcar el “vincle intens” entre el CRBMC i la Seu. “Moltes de les obres que hem restaurat de la Seu d’Urgell són autèntics tresors”, va dir. També va subratllar que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya és “un espai d’excel·lència científica, a través del qual la restauradora Carme Balliu ha fet un treball rigorós en la restauració del llibre”.

La restauració

En l’acte es va explicar com es trobava el llibre abans de ser restaurat, així com tot procés de restauració que s’ha portat a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Les explicacions van anar a càrrec de la pròpia restauradora del volum, Carme Balliu. “Ha estat un plaer poder participar en la restauració d’una obra com aquesta”, va afirmar.

Per la seva part, l’arxiver municipal i historiador urgellenc, Lluís Obiols, va explicar que el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitat de la Ciutat d’Urgell recollia l’ordenament jurídic local i els juraments oficials durant gairebé 300 anys. Tanmateix, l’any 1716, amb la implantació del Decret de Nova Planta, també es va abolir el dret local i el llibre va perdre la seva validesa legal. “Aquest document ens permet constatar com es regia la ciutat i com funcionava, com vivien el seu dia a dia els ciutadans de la Seu de l’època”, va concloure Obiols.

El recorregut del llibreseu

El Llibre de les Usances va traslladar-se juntament amb la major part de l’Arxiu Municipal durant la Guerra Civil espanyola, a càrrec de la Secció d’Arxius dels Serveis del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. L’agost de 1936 ja havia estat traslladat a Barcelona l’Arxiu Capitular d’Urgell i, el setembre de 1937, el delegat de la Generalitat Enric Cubas havia iniciat la preparació de la resta de documentació que encara es conservava a la Seu per ser transportada.

El juny de 1938, Enric Cubas i Magí Serés van gestionar la recollida i trasllat de la documentació, després de realitzar nombroses gestions amb el secretari de l’Ajuntament, Esteve Cifuentes Giménez. Finalment, l’11 de juny de 1938 es va signar l’acta de lliurament de l’Arxiu Municipal, amb inventari adjunt de la documentació, que va ser traslladada juntament amb l’Arxiu Episcopal, realitzant tres viatges fins a Viladrau, al Mas Noguer, amb els dos camions de guerra que s’havien posat a disposició de la Secció d’Arxius de la Generalitat.

La documentació va ser dipositada al monestir de Pedralbes, des d’on va ser retornada a la ciutat un cop passada la guerra. Així queda documentat al llibre d’actes de l’Ajuntament, on veiem que “se acordó pagar las siguientes facturas: (…) a reverendo don José Llovera, por el traslado del archivo de la ciudad desde Pedralbes a ésta, 175,00 pesetas”.

No obstant, el Llibre de les Usances va restar a Barcelona, ja que el 1947 “se acordó designar al secretario del Ayuntamiento para que, en nombre y representación de esta corporación, pueda recoger del Archivo Histórico de Barcelona, Casa del Ardiaca, el “Llibre de Privilegis” de esta Ciudad, y trasladarlo al archivo de este Ayuntamiento; cuyo libro no podrá salir de esta Casa Consistorial sin el correspondiente acuerdo del Ayuntamiento en caso alguno y por ningún concepto”.

Dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Després de la restauració

Després de la restauració

El mateix any 1947 el Llibre va retornar a la ciutat i es va plantejar una possible restauració del mateix. Des que va entrar en funcionament l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’any 2010, el Llibre de les Usances, juntament amb les sèries més valuosos de l’arxiu municipal des del punt de vista jurídic i històric, van ser les primeres a ser traslladades i instal·lades als dipòsits d’aquest equipament, on es conserven actualment.

4ª Beca Mn. Jesús Castells i Serra 2014


El passat 11 de juny a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà es va fer la presentació als mitjans de comunicació de la comarca, de les bases de la convocatòria de la IV BECA DE RECERCA DEL PALLARS JUSSA, MOSSÈN JESÚS CASTELLS I SERRA 2014.
La beca, creada a l’any 2011 per iniciativa de l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, té la finalitat de promoure, divulgar i fomentar la cultura a la comarca del Pallars Jussà, en especial en la recerca del patrimoni documental del Pallars.Arxiu_Comarcal_Pallars_Jussa_21-04-08 005
La dotació de la beca és de 3.000 euros aportats per les administracions organitzadores, el pagament del qual es fa en dos fases, un pagament de 1.500 euros tot just quant s’ha anunciat el veredicte del jurat, i els altres 1.500 euros restants un cop el guanyador ha entregat el treball resultant de la seva recerca.
Per presentar-se a la beca cal fer una proposta d’un projecte de 5 a 10 folis. El projecte s’ha de centrar en qualsevol dels fons documentals existents a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. El termini de presentació de la documentació necessària és fins el 31 de juliol 2014, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Com a novetat en aquesta quarta edició:

– S’ha apuntat la rellevància de disposar d’una beca d’aquestes característiques a la comarca del Jussà, doncs pocs arxius comarcals disposen d’aquest element dinamitzador del patrimoni documental.
– La consolidació de la beca que ja arriba a la seva quarta edició.
– La incorporació com a membres del jurat de Francesc Farràs i Grau i d’Arcadi Castillo Cadena, que formaran part del jurat conjuntament amb els anteriors membres: Marta Sancho Planas, Francesc Prats Armengol i Xavier Tarraubella Mirabet, el que consolida i prestigia el jurat de la beca.
– Publicació en format llibre dels treballs guanyadors de la 1a i 2a edició aproximadament a l’octubre o novembre de 2014.
– Col·laboració d’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), amb una aportació econòmica que ajudarà a les despeses de la publicació dels treballs guanyadors.
– Incorporació a les bases de la beca,  el guanyador de la qual haurà de presentar un exemplar del seu treball complert i un altre exemplar en una versió adaptada per a una futura publicació.

triptic_4_beca