La Guerra Secreta del Mediterrani Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918)


En el marc del primer centenari de la Gran Guerra i encara que ja faci uns anys de la publicació del llibre La Guerra Secreta del Mediterrani Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918) (2005), avui ens hem volgut reunir amb un dels seus autors: Josep M Castellví, historiador, submarinista i persona polifacètica. Ens agradaria que ens expliqués l’origen de la idea d’un llibre com aquest ja que, Espanya va ser neutral a la Primera Guerra Mundial i no hi va participar, a les nostres costes hi ha restes de diversos naufragis causats per atacs bèl•lics a diversos vaixells. També ens agradaria parlar amb ell sobre la metodologia seguida i com sorgí la idea.

• Quan un s’especialitza o es decanta per un tema d’estudi s’ha de preguntar quina és l’espurna que et porta a cercar respostes sobre una qüestió? Perquè tant d’interès amb aquest tema? Amb aquest fet? ¿Què us fa voler buscar respostes sobre un conjunt de fets ocorreguts durant la Primera Guerra Mundial en aigües del nostre país?

Penso que si hi ha una “espurna” que et porta a fer-te preguntes, no cal perdre el temps a preguntar-te el perquè. Senzillament cerca les respostes i la forma d’obtenir-les.
En el meu cas i en relació al tema dels vaixells enfonsats al Golf de Sant Jordi, es dóna la circumstància que soc capbussador, que vaig estudiar Geografia i història i que alhora em dedico al treball documental submarí. Un altre aspecte coincident és que es tracta del mar més proper a casa meva el qual em permet coneixer-lo bé.
L’interrogant per mi sempre havia estat sobre el que es deia dels naufragis que hi ha enfonsats en aquelles aigües. Un munt de llegendes i mites que a voltes es contradient i de les que ningú em sabia donar respostes coherents. Poc a poc i a partir de les dades que vaig anar esbrinant d’un dels derelictes enfonsats, vaig anar establint relacions amb la resta i d’ allí la cosa es va anar estenent a tota una etapa de la nostra història. Precisament el fet que el període històric, la Gran Guerra, entre 1914 i 1918, i l’escenari, el Golf de Sant Jordi i els litorals propers, estaven perfectament acotats, va permetre concretar i quantificar amb exactitud les dades d’estudi. Només calia saber com fer-ho.

sanjordi3

• Com se us va ocórrer la idea de realitzar una investigació d’aquest tipus: d’arxiu i arqueologia subaquàtica?

Des del primer moment vaig tenir clar que la resposta no estaria al fons del mar sinó en els arxius. Estem parlant de vaixells que s’emmarquen en el que cronològicament situem com a història contemporània i per tant la major part del que va succeir allí havia d’estar documentat en algun lloc.
Respecte a les actuacions a l’aigua, ben be no hauríem de parlar d’arqueologia subaquàtica. En cap cas hi ha excavació ni es treu cap tipus de mostra del derelicte. Hauríem de definir-ho com una recerca històrica sobre uns fets, dels quals un seguit de restes materials, resten encara visitables, tot i que a profunditats que requereixen una especialització. Realment, l’estudi es podria haver fet sense bussejar. Sí que és cert que les immersions varen permetre confirmar alguns casos dubtosos, que un cop mesurat i contrastades les dades que disposàvem dels arxius documentals varen permetre confirmar les teories que havíem formulat prèviament.

En l’origen de la investigació, vareu poder entreveure fins on podia arribar la magnitud i profunditat del tema?

A l’inici podia intuir que el tema podia ser molt ampli. El primer any però va estar de moltes incerteses perquè lluitàvem contra corrents històriques que havien pres les fonts orals com a referència i no tenim on contrastar. Desprès, un cop varem poder localitzar les fonts adequades i es va poder quantificar i conèixer-ne els protagonistes i les cronologies dels fets, el treball va ser més agraït perquè ja treballàvem sobre dades concretes i mesurables. Llavors va ser quan varem adonar-nos de la magnitud del tema i de les ramificacions que anava prenent i del difícil que resultava acotar l’abast del que volíem documentar. Finalment però, varem poder reconstruir i interpretar aquella època, identificant i posicionant cada un dels incidents i enfonsaments i als seus protagonistes.

sanjordi5

Quines fonts vareu decidir basar-vos, en un primer moment i desprès, tal i com anava evolucionant la investigació.

El primer punt que va despertar el meu interès va estar bussejar en un naufragi del vapor conegut com el “Correu”, que correspon al vaixell de passatgers italià “Cavour” enfonsat per accident amb un buc escorta, el desembre de 1917, anant amb les llums apagades per por als submarins. Tothom donava aquest vaixell com un vapor de càrrega i que havia estat torpedinat. Resta, molt malmès, en un fons de 54 metres de profunditat, dos milles mar endins davant de la nuclear de Vandellòs. Fent un croquis a partir de les imatges que disposava aquest vaixell, ben aviat vaig poder observar que havia tingut dues xemeneies i diversos pisos d’alçada. Només els vapors transoceànics de passatge duien dues xemeneies en aquella època. Cercant la premsa del moment vaig trobar la data del succés i la crònica del seu enfonsament produït per accident.
D’aquí va sorgir la idea de buidar les dades de la premsa local per intentar establir una cronologia, si més no àmplia d’avistaments i d’incidents amb els submergibles.

Paral•lelament, varem localitzar també als arxius de la NARA als Estats Units i als arxius anglesos a Kew, així com als alemanys, còpia dels quaderns de bitàcola dels submergibles alemanys que havien actuat a la Mediterrània Occidental. Això va resultar clau per reconstruir dia a dia el que va passar, a partir de les mateixes fonts alemanyes. Un cop localitzades totes les accions i successos, varem documentar els mateixos fets vistos des dels arxius als països dels vaixells implicats.
L’altre aspecte a documentar va vindre dels arxius locals, tant de Tarragona ciutat i les comarques properes, com de la resta de l’Estat, principalment, contemplant les declaracions dels nàufrags, que completaven i es contrastàvem amb el punt de vista dels alemanys i les repercussions en la vida local dels pobles i ciutats de la costa on aquests arribaven. Cal tenir en compte també que molts d’aquests successos varen influir en les polítiques militars i econòmiques tant del Regne d’Espanya, neutral, com en el dels països contendents i això es pot seguir també i relacionar amb el que aquí va succeir.
Un aspecte final del que estem molt satisfets és la recerca gràfica que varem fer de tot això. Hem pogut localitzar i mostrar la realitat de com eren la major part d’aquells vaixells, submarins, persones i escenaris que havien quedat en l’oblit. Hem trobat veritables “joies” en imatges d’aquells moments. Personalment m’emociona localitzar retrats dels protagonistes que fins ara només eren noms sense fisonomia.

sanjordi2

• La recerca arxivística us va ajudar a trobar els llocs dels naufragis? O a l’inrevés?

Els llocs dels naufragis ja eren coneguts. Faltava ficar-los-hi noms. Això és el que varem fer. En un parell de casos, però, l’exploració del lloc va permetre identificar el vaixell que era, ja que hi havia una distància relativament curta, en la posició en el fons, entre ambdós derelictes. La resta, relacionant les dades dels quaderns de bitàcola dels submergibles va situar exactament cada naufragi amb el nom real.

Suficient material per a escriure un nou volum?

…i tant, l’estudi històric mai pot donar-se per tancat. Sempre apareixen noves dades i documents gràfics que complementen el que ja es coneix. Si més no, amb el que ja tenim publicat, es va establir un referent a l’hora de conèixer uns determinats fets i aspectes d’una època que fins la nostra recerca havien restat desconeguts i/o oblidats tot i haver succeït tant a prop de casa. I la conclusió, Catalunya, i l’Estat, va viure una guerra tangencial potser, però ben real al seu mar, tot i que per les característiques dels fets va resultar secreta per a la major part de la població.

Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes i fins la propera.

Si voleu podeu veure el programa Al filo de lo imposible que es va fer sobre aquest treball.

 

(Les imatges són de l’autor)

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida, Publicacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s